Sentència exemplar en un cas de violació

Molta expectació davant la sentència en un cas mediàtic. Un jugador de futbol famós acusat de violar una noia al bany d’un espai reservat d’una discoteca de la part alta de la ciutat.

Els jutges han considerat provat que la noia va ser violada amb ús de força física i que, malgrat que en les imatges prèvies aportades per la defensa, ella va ballar i es va petonejar amb ell i va entrar voluntariament al reservat, en un moment determinat allà dintre va dir no i, per tant, va ser penetrada forçadament sense el seu consentiment. Una victòria per a totes  les noies i dones a les quals se’ls reconeix el dret a gaudir del seu cos fins al punt que elles desitgin i, segons la lectura de molta gent, una victòria aconseguida per la llei del “només sí és sí” que posa en valor el consentiment ( ara no s’ha de provar, com abans, que t’has resistit a la violació). Però també una certa decepció per la pena imposada: “només 4 anys i 6 mesos”. Sembla ser que, justament perquè els fets es van produir abans de la modificació de la llei, s’ha imposat una pena per la franja baixa, molt per sota dels 9 anys que demanava la fiscalia i encara més dels 12 que denanava l’acusació. Evidentment, la defensa vol l’absolució i això buscarà en el recurs, tot i que els jutges han refusat l’atenuant d’embriaguesa i sí ha comptat en la seva decisió la indemnització de 150000 euros ( suficient si parlem dun milionari?) L’acusació també demanarà revisió de la sentència. Veurem, finalment, com queda. Però de moment, els jutges li han dit a la noia “et creiem”.

Deixa un comentari