La pel·lícula Una mujer italiana, estrenada recentment i actualment a les cartelleres, explica la història d’una dona pobra i malaltissa qui, gràcies a la seva força de voluntat, coratge i habilitat comercial, va superar el sexisme i la intol·lerància contra els italians i va esdevenir una de les grans emprenedores del s. XIX.
La mare Cabrini (Sant’ Angelo Lodigiano, Itàlia, 15 de juliol de 1850- Chicago, EEUU 22 de desembre de 1917) és una persona que paga la pena conèixer per la seva tasca social als Estats Units. Es un personatge completament oblidat ( com tantes altres dones singulars, d’altra banda) Va arribar a Nova York el 31 de març de 1889 i des del primer moment es va posar al se puso al servei dels emigrants italians que tenien condicions de vida deplorables. Sense comptar amb cap ajuda de les autoritats eclesiàstiques, va aconseguir fundar un orfanat i un hospital, els primers de molts altres, per la qual cosa fou beatificada el 13 
de novembre de 1938 pel papa Pius XI i canonitzada el 7 de juliol de 1946 pel papa Pius XII. El miracle que va habilitar la seva beatificació va ser el retorn de la vista a un nen que s’havia quedar cec per un excés de nitrat de plata als ulls. El miracle de la seva canonització fou la curació d’una monja que patia una malaltia terminal. El 1950, Pius XII va proclamar la mare Cabrini la santa patrona dels immigrants i el 1952 l’American Committee on Italian Migration de Nova York la va declarar la immigrant italiana del segle. Ella i les germanes de la seva congregació, es van expandir a Chicago, Seattle, Nova Orleans, Denver, Los Ángeles, i d’altres països de Sudamèrica i Europa.