Autor: Carme Torrijos

En relació a l’Ada Lovelace Day

El 2015 es va celebrar una exposició commemorativa del bicentenari del neixament d’Ada Lovelace ( ( 1815-1852) organitzada per la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2015. Gràcies a aquesta didàctica exposició es pot descobrir la vida, obra, context històric, científic i social d’Ada.

Al blog de la revista MUJERES CON CIENCIA hi ha una entrada dedicada a aquesta exposició  amb àmplia informació sobre tots el continguts relacionats:

Contenido de la exposición

A la mateixa revista trobem l’enllaç a un vídeo il·lustratiu realitzat per Neuras Ciencia (un canal de vídeos sobre ‘cervell i ciència’ )

Fet preocupant que hem de capgirar: la manca de vocació tècnica en les nenes

Avui que com cada segon d’octubre es commemora el ADA LOVELACE DAY llegeixo aquest titular al diari elnacional.cat: La manca de vocació tècnica de les nenes posa en perill el seu futur laboral

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU),  la propera dècada 600 milions de nenes adolescents accediran al mercat laboral, però no ho faran en igualtat de condicions respecte als nois de la seva edat. Les raons: discriminació sistemàtica i prejudicis; però també manca de la capacitació que requereixen les professions del futur.  La Unicef insisteix : “Una de les vuit grans amenaces amb què s’enfronten les nenes actualment és no poder obtenir les habilitats necessàries per a exercir les feines del futur”.

A Catalunya i Espanya aquest fet no té a veure amb abandonament d’estudis universitaris per part de les noies ( segons dades d’Eurostat, a les aules de les facultats hi ha 115,6 dones per cada cent homes ) sinó amb la tria d’estudis superiors que segueix marcada per estereotips de gènere. Els àmbits de ciència que interessen les dones són els vinculats amb l’atenció ( medicina, infermeria …) i no se senten tan atretes per àmbits STEM ( enginyeria, informàtica… ) Segurament a causa dels estereotips de gènere en relació al món laboral i la conciliació. Es qüestiona la capacitat que tenen les noies per a formar-se i exercir d’una manera competent en certs àmbits científics. Es pensa encara, per exemple, que les dones tenen menys competències per a les matemàtiques que els homes.

La Unió Europea calcula que el 2020 hi haurà 825.000 llocs de treball vacants a Europa relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Aquests treballs seran inaccessibles per a les dones si renuncien a estudiar aquestes carreres.  Les vocacions STEM es consideren les carreres del futur;  si les nenes senten menys interès per aquestes matèries, en el futur en el  mercat laboral les dones seran menys competitives i estaran menys representades en la presa de decisions,  la qual cosa pot comportar més discriminacions.

Cal pensar i encoratjar qualsevol iniciativa que contribueixi a pal·liar aquesta situació incidint ja a edats primerenques.

 


Una lectura de les rondalles d’Antoni M. Alcover des de la perspectiva de gènere

Maria Magdalena Gelabert-Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou  directora de la Fundació Antoni Maria Alcover de Manacor i actualment exerceix com a professora de català a IES Mossèn Alcover de Manacor. Gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, ha escrit nombrosos estudis i publicacions. Un d’aquests és Antoni M. Alcover i les dones ( Edicions Documenta Balear ). Hi estudia el model social i el poder de les dones que dibuixa Antoni M. Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines. L’assaig fou guardonat amb el Premi Mallorca d’Assaig 2018.

En l’anàlisi del model social que apareix a les seves rondalles, observem com es presenten traces d’un model matriarcal implícit i com Antoni M. Alcover fa, sovint, un tractament en positiu dels personatges femenins. Altres aspectes significatius són la reproducció de prejudicis i tòpics contra les dones, els episodis de violència.

Emilia Serrano de Wilson, viatgera i escriptora pionera espanyola oblidada

La biografia la baronessa Wilson és ben singular ja des de la incògnita sobre la seva data de naixement a Granada, segurament el 1834, tot i que ella va difondre la data 1843. Fou periodista i realitzà diversos viatges pel continent americà deixant-ne constància a diferents  llibres com ara Maravillas americanas de 1910 o América y sus mujeres – de 1890– (subtitulat Costumbres, tipos, perfiles biográficos de heroínas, de escritoras, de artistas, de filántropos, de patriotas). La mort d’Emilia Serrano es va produir a Barcelona el 1922.

Amb només 15 anys es va casar amb un aristòcrata anglès, el baró de Wilson ( per això el seu nom de ploma) Aviat va quedar vídua i als 19 anys també va morir la seva filla; és llavors que ella decidí fer-se escriptora i viatgera.

Emilia Serrano va lluitar perquè les dones fossin més lliures i entressin en la modernitat, però sempre des de les seves conviccions conservadores i catòliques.  Totes les seves sus propostes  educatives de la dona sempre eren compatibles amb l’exaltació  de les funcions de les dones com  esposes i mares.

Però cal reivindicar i recordar la figura d’Emilia Serrano com una pionera en el seu doble paper de dona de lletres per tots ells llibres que va escriure, des de cròniques de viatges a narrativa,  i de ciència per les  seves aspiracions com  a naturalista o científica, activitats essencialment  masculines aleshores  que van motivar moltes de les expedicions del segle XIX. Admirava profundament Alexander von Humboldt i el cita com a mestre per avalar els seus estudis de la geografia sudamericana.

Cristina, una noia de 28 anys de Cornellà assassinada per seu ex a Londres

La Cristina Ortiz tenia 28 anys, estava diplomada en Turisme i vivia, des de feia dos anys, a Southampton (Londres) on va anar amb la seva parella, un home de 29 anys de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí ( la seva parella des de feia molt de temps i amb qui compartia el seu projecte de vida).  La relació, però, es va deteriorar i fa dos mesos es van separar;  ell  no ho va pair i va tornar-hi el passat 21 de setembre per  matar-la a ganivetades a la casa on vivia.

Com que aquest assassinat s’ha produït fora d’Espanya, no computa a les estadístiques del Ministerio; nosaltres volem visibilitzar i recordar aquesta noia que ha estat víctima de la violència masclista.

 

 

En la mort d’una pionera de l’escalada i l’alpinisme a Catalunya, Elisabeth Vergés

Elisabeth Vergès Costa, nascuda a Barcelona el 1939, a principis dels 60 es vinculà al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya. Formava cordada habitual amb Jordi Pons, Joan Cerdà, Francesc Guillamon i Josep Manuel Anglada, el seu marit, i sobre el qual va escriure una biografia.

A Espanya, va fer nombroses escalades durant els anys seixanta, i moltes van passar a la història per ser les primeres ascensions que feia una dona, com ara les de la Peña Sola d’Agüero i el cim del Puro dels Mallos de Riglos. A Catalunya, va escalar Montserrat, el Cadí, la Riba, Oliana i Ordesa.  També fou de les primeres escaladores que van participar en expedicions fora d’Europa, com ara Ahaggar (Algèria), Kènia, Groenlàndia i els Andes peruans.  L’any 1961 va formar part de la primera cordada íntegrament femenina que va pujar al Cavall Bernat, agulla símbol de Montserrat,  juntament amb l’espeleòloga barcelonina Alícia Masriera.

El 2011 participà a la pel·lícula “Encordades” que analitza el paper de les dones a  l ‘alpinisme i l’escalada. Va explicar: “No estaven ben vistes les dones fent esport. I menys a la muntanya  perquè anar-hi  significava un excés de llibertat que no s’estava disposat  a donar a les dones”.

ENCORDADES és un documental sobre l’evolució de la dona  a l’ escalada que reuneix diferents generacions de dones com ara  Carme Romeu (nascuda el 1920 i una altra de les pioneres del Club Muntanyenc Barcelonès),  Helena Alemán (la professionalització, els sponsors, les competicions…),  Mònica Verge ( primera catalana – i espanyola- que va fer un vuitmil, el Cho Oyu el 1989),  Esther Sabadell (treballa de càmara a Al filo de lo imposible i pot permetre’s  viatjar, anar a expedicions, pujar tres vuitmils… i la mateixa Eli Vergés qui al documental aporta la seva passió per la muntanya que tota la vida va fer compatible amb la faceta laboral i la maternitat. La majoria d’aquestes dones, sense ser feministes, van lluitar – encara ho fan – per fer les mateixes coses que fan els homes.

La búlgara Kristalina Georgieva nova directora gerent de l’FMI

L’única aspirant al càrrec de directora del Fons Monetari Internacional, que ha ocupat avui dimecres en substitució de la francesa Christine Lagarde, fou vicepresidenta de la Comissió  Europea entre 2014 i 2016 i ocupava el lloc de consellera delegada del Banc  Mundial des de 2017.

Georgieva ( Sofia, 1953) és economista i sociòloga; es declara  feminista compromesa. Una de les idees que repeteix és que si hi hagués més dones a la primera línia de la política seria més fàcil resoldre els conflictes. Considerada una gran treballadora, ha visitat o viscut a seixanta països, parla anglès, rus  i francès, a més de búlgar. És autora de centenars de publicacions a revistes especialitzades i un llibre sobre macroeconomia. També ha estat  professora d’Economia internacional de la Universitat de Sofia.  I, com declara al seu twitter, prové d’una família humil  essent la primera a la seva família a tenir titulació superior.                .

Maitane Alonso, una altra dona joveníssima a destacar

Aquesta estudiant  de segon de Medicina a la Universitat del País Basc  (UPV) de només 18 anys ha inventat una innovadora màquina de conservació  d’aliments; l’invent ha estat guardonat al certamen més important  del món de ciència i tecnologia, organitzat pel prestigiós  Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i celebrat enguany a Phoenix. El projecte d’ Alonso no només va aconseguir el primer premi  en Sostenibilitat i el segon en Microbiologia, sinó que va  despertar l’ interès de la NASA. La idea va néixer  fa tres anys al txoko –caseta– junt  a la seva casa familiar a Sodupe (Biskaia) i a causa de l’afició  del seu pare a fer barbacoes. Sempre els sobrava menjar i això la va aconduir a ser conscient d’una  realitat: un terç de la producció  alimentària mundial es perd  degut a dificultats de conservació. També  va indagar en la relació entre conservació i malalties per l’ús de  químics.

Mitjançant  descàrregues elèctriques, l’ invent  dissocia molècules de l’aire que després s’impulsen per sobre dels aliments, de manera que  maten els microorganismes. En acabar amb aquests, s’allarga la vida útil del producte. Amb el seu  primer prototipus, petit i pensat per a les llars,  es  va presentar a la Zientzia Azoka d’ Elhuyar a Euskadi, on va rebre el primer premi que li va donar el pas a una fira   estatal, l’Exporecerca Jove, organitzada per Magma.  Va ser guardonada també  amb el primer premi  i la menció d’honor del jurat, fet que la va portar a l la convenció  de ciència de Xile. Per tal que comerços com  fruiteries o supermercats també  llencen a diari  molt menjar, Maitane va decidir  construir una màquina industrial basada en el mateix concepte. Va comptar amb el suport d’empreses,  Kilse, J-Pack, Eurozone,  i l’ ajuntament  de Güeñes.

Amb la nova màquina va tornar a participar el passat febrer  a l’Exporecerca Jove. El projecte no només va guanyar, sinó que es va  fer amb el premi  de la Societat Catalana de Biologia i el reconeixement  Intel, per la qual cosa va ser convidada a la final del  campionat  del món de Ciència i Tecnologia que es  celebrà el maig a Phoenix. A Arizona va ser la guanyadora d’ entre més de 2.000 participants de 80 països. Va explicar la seva idea a la NASA i, com a part  del premi, el MIT batejarà   un asteroide amb el seu nom.

Ella espera que aquest reconeixement  serveixi perquè hi hagi més ajudes per a joves investigadors.  Demana també a les famílies i al sistema educatiu que fomentin l’ interès dels nens i les nenes per indagar.

Maitane vol especialitzar-se en oncologia tant clínica com d’investigació. Tant de bo aconsegueixi molts més èxits científics i personals.

Les altres víctimes de la violència de gènere: nens i nenes orfes

Concentració en record d’una víctima i en suport dels seus fills. Font: eldiario.es

Amb poques hores de diferència 4 menors han presenciat l’assassinat de les seves mares a mans dels seus pares; són els fills de les dues dones mortes a Valga (Pontevedra) i Madrid de 4, 7, 8 i 10 anys amb els quals són ja 32 nens i nenes orfes a causa de la violència de gènere enguany (263 des de 2013 any en què s’inicià el recompte) La llei considera els fills de les dones mortes per violència de gènere com a víctimes directes, però aquests orfes s’enfronten a múltiples obstacles que podem resumir en la manca d’ajudes als familiars que els acullen i cap seguiment de la seva problemàtica per part de l’administració. Són evidents les conseqüències emocionals de la seva situació que demanen atenció psicològica i suport escolar; però fins i tot l’administració no és ràpida a l’hora de gestionar la pàtria potestat d’aquests nens i nenes a les seves famílies o de donar-los suports econòmics. En molts casos se’n fan càrrec les àvies maternes, sovint amb escassos recursos i, per tant, és important que l’administració vetlli perquè tots aquests nens i nenes cobrin una pensió.

L’últim crim masclista

Avui hem conegut l’assassinat d’Alba, mare de 2 nens a mans del seu marit de qui s’estava separant. La mort, que ha tingut lloc a primera hora del matí a la població de Valga, Pontevedra,  ha estat presenciada pels fills petits de la parella. Però aquest assassinat, que fa 41 en la llista dels comesos enguany, ha estat acompanyat de les morts violentes de Sandra i Maria Elena, germana i mare de la víctima. Aquestes altres dones, mortes per la mateixa raó, VIOLÈNCIA MASCLISTA, no formaran part de les estadístiques oficials perquè tan sols entren en el recompte oficial les parelles de l’agressor. I les penes que haurà de pagar per elles l’assassí seran menors.  Violència a la llar, diran alguns. I es quedaran tan amples.