Trobada en un passadís ( Del 8 al 12 d’abril)
“Es calcula que van ser sis-centes les dones soldat que van combatre durant la guerra de Secessió. S’havien allistat disfressades d’homes. Hollywood ha deixat escapar aquí el que podria ser un gran tema històric -o potser hi ha renunciat per una qüestió ideològica. Els llibres d’història sempre s’han mostrat reticents a parlar de les dones que no respecten el marc de la divisió de sexes, i aquest límit no es troba enlloc tan marcat com en l’àmbit de la guerra i de les armes.”
Així comença el tercer volum de la trilogia d’Stieg Larsson, La reina al palau dels corrents d’aire, el desenllaç de la sèrie que presenta una heroïna molt singular, la pirata informàtica Lisbeth Salender, qui odia els homes que no estimen les dones i somia en un bidó de gasolina amb el qual cremar-los.
Podem llegir a l’article de La Vanguardia (14/07/09) El estraño caso de Stieg Larsson una aproximació a la biografia de l’escriptor i periodista: Larsson (Västerbotten, 1954- Estocolm, 2004) era un periodista idealista i compromès, expert en l’ extrema dreta sueca. Des de ben jove manifestava que esdevindria escriptor de novel·la negra, gènere al qual era addicte (en especial, a les anomenades dames del crim), i en fer els 47 anys va començar a escriure la seva exitosa trilogia. Ho feia de nits, després de la seva feina a la revista Expo, fundada i dirigida per ell. Va escriure ràpidament els tres volums d’aventures de la Salender i el periodista Mikael Blomkvist (en nou mesos més de 1.500 pàgines) els va lliurar a l’editorial i pocs dies després va morir d’un atac de cor. No va poder veure com les seves novel·les esdevenien un fenomen global amb molts de milions d’exemplars venuts.
Larsson va introduir en les seves novel·les alguns dels temes socials que més el preocupaven com la violência contra les dones. La seva companya, l’arquitecta Eva Gabrielsson diu que “aquest era per a ell un compromís ferm des que de jove va presenciar una violació i es sentia culpable de no haver-la pogut evitar; per això va dedicar molt de temps a ajudar les víctimes”.
Pàgina web de Millennium i Facebook de l’autor
Carta de la seva vídua Eva Gabrielsson a Qué leer
El dia 18 de juliol vaig llegir a Babelia (Suplement literari de El País) l’article Larsson y el retorno de las amazonas de Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea.
“Los personajes fuertes, imparables y fascinantemente tiernos de la novela son mujeres. No sólo la perturbadora Lisbeth Salander. También las policías (pública y privada) Figuerola y Modig. Y la editora Erika Benger, a la que reserva un diálogo demoledor con un miserable. Y la inteligente abogada Giannini, que destroza literalmente al villano psiquiatra. (…)
Y frente a ellas, los hombres que odian a las mujeres. Los que perpetran el cotidiano pecado que más degrada a la Humanidad. El crimen más intolerable y más tolerado a la vez. La violencia física, psíquica y política contra la mujer, masivamente extendida desde siempre.”
A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació, només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i donar-los informació sobre ajudes específiques per al món rural.
Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).
L’escriptora Cristina Morató (Barcelona, 1961) que ja va publicar Reinas de África sobre dones emprenedores del s. XIX fascinades pel continent africà, ha escrit 
Un altre llibre interessant és el que ha escrit , després de quatre anys de silenci, l’escriptora Angeles Caso (Gijón, 1959) Las olvidadas (Planeta) on mostra la vida d’ un grup de dones creadores, que van viure entre els segles XII i XVII i que han estat “ignorades” per la història. “He tractat de recuperar noms de dones actives en tots els camps; pioneres en moltss aspectes, i que han estat silenciades per la història”, va assegurar l’escriptora, autora de: El peso de la sombras, finalista del Premio Planeta i Un largo silencio, Premio Fernando Lara 2000.
La italiana Giorgia Boscolo de 23 anys ha esdevingut la primera dona acceptada oficialment en el gremi de gondolers de Venècia en 900 anys. La seva vocació és de tradició familiar, des dels 7 anys acompanyava el seu pare de qui va aprendre l’ofici. Ha hagut de presentar-se 3 cops als exàmens i sempre la suspenien en la prova pràctica fins aquesta última vegada. Llegim aquesta notícia que no deixa de sorprendre’ns (
Des del dia 11 i fins al 21 de juny se celebra a Barcelona, un cop més, la Mostra Internacional de Films de Dones. Tot i que actualment la producció feta per dones ha augmentat, les organitzadores (Mercè Coll i Mireia Gascón) opinen que la Mostra segueix sent necessària perquè la presència d’obres fetes per directores als circuïts comercials continua sent escassa. S’hi podran veure mig centenar de títols, entre els quals hi ha llargmetratges, curts, documentals i ficcions, directores veteranes i debutants. Tots ells responen al que entenem per cinema d’autora. La programació es reparteix en tres espais: la Filmoteca, el Centre de Cultura Contemporània i l’Espai Francesca Bonnemaison.