Autor: Carme Torrijos

L’Islam veta les animadores al mundial de bàsquet a Turquia

animadoresPrimer van ser els jugadors iranians que van rebutjar les animadores ucranianes, per anar tan lleugeres de roba segons la seva religió. Posteriorment,  també els turcs van considerar que els balls i algunes de les acrobàcies eren provocatives. Finalment s’ha arribat a l’acord que les noies actuïn amb pantalons llargs i samarretes amples i minimitzin els balls “obscens” per no ofendre la religió islàmica.

És curiós que allò que fereix la sensibilitat d’algunes persones perquè creiem que se’n fa un ús discutible de la dona, tot reconeixent els drets individuals  de les noies, l’Islam, aplicant els seus principis (molts dels quals coarten la llibertat de la dona),  ho prohibeix i llestos. D’altra banda, també em resulta xocant que Turquia, un país que vol formar part de la Unió Europea, participi d’aquests “principis”.

Las cheerleaders del Mundial pierden la batalla con el Islam

Mundobasket – Turquía ‘censura’ los tiempos muertos

No oblidem Sakineh

sakineh_06Amnistia Internacional segueix lluitant per la vida d’aquesta dona que corre el risc de morir lapidada a l’Iran acusada d’adulteri. Ja porta 5 anys a la presó de Tabriz a l’oest del país. Ella va confessar el seu “crim”, indubtablement sota tortura. Sakineh no va tenir dret a un judici transparent en una llengua que pogués entendre.

Tots hem de fer el que puguem i no tan sols per impedir la mort d’aquesta dona,  sinó també per la dignitat i els drets de moltes altres dones que han de patir aquesta pràctica bàrbara.

El filòsof i escriptor francès Bernard Henri-Lévy (Béni-Saf, Argèlia, 1948) exhorta la societat espanyola que se sumi a les veus de la comunitat internacional per evitar aquesta execució,  Salvad a Sakineh (El País, 29 agost)

Amnistia Internacional, campanya per Sakineh.

Nou atac amb gas a una escola per a nenes a Kabul

ninaskabul_thumb_medium380_0Als talibans no els agrada que les nenes estudiïn. La premsa i els telediaris s’han fet ressò d’aquest nou  atac amb gas a una escola per a nenes que va tenir lloc el dia 26 d’agost a la capital afganesa. 73 estudiants i 14 professores han hagut de ser traslladades a l’hospital amb símptomes d’intoxicació. Per als Oficials del Ministeri d’Educació aquestes agressions formen part d’una campanya que té com a finalitat atemorir les nenes i aconseguir que deixin d’anar a l’escola. A algunes zones del sud i l’est del país, amb més pes del fonamentalisme, moltes escoles femenines romanen tancades.

Sexisme a la propaganda política dels USA

A la pàgina web oficial del Partit Republicà dels EEUU d’Amèrica a l’estat de Minnesota van penjar un vídeo on es comparava l’aparença de les dones republicanes i demòcrates que es dediquen a la política o que han fet pública la seva adscripció a un o altre partit. Totes les republicanes són sexis i de bon veure mentre que les demòcrates, fins i tot Michele Obama,  apareixen grasses, lletges i en alguns casos se’ls mostren gestos esperpèntics. El títol amb què es presentava el vídeo és: “Les republicanes són les més calentes”. El vídeo va tenir un gran èxit  i fou públic fins que el president del partit demòcrata de Minnesota, Brian meléndez un senador demòcrata el va denunciar per sexista i va demanar que es despengés. També va ser denunciat per la candidata republicana al Congrés Andre Kieffer que va reconèixer sentir-se molesta per les connotacions masclistes. El president del Partit Republicà local, Joe Salomon,  va ordenar la seva retirada, però va criticar el poc sentit de l’humor dels demòcrates davant el que ell va qualificar de “broma”.

Podem llegir la notícia i veure el vídeo a El Mundo (19 d’agost)

Un disc: “Mujeres de mar”, en defensa del dret de les dones a cantar.

Dotze dones procedents d’alguns dels països que banyen les aigües de la mar Mediterrània i que no podrien viure sense cantar s’han reunit per gravar  un disc en solidaritat amb les dones iranianes que són perseguides fins i tot per cantar en públic que sortirà a la venda el proper setembre. El disc ha estat produït per Javier Limón qui, també,  ha estat adaptador i realitzador d’algun dels temes.

Elles són la sefardí Yasmín Levy, la portuguesa Mariza, les espanyoles Estrella Morente, Sandra Carrasco, la Susi , Carmen Linares, Montse Cortés, Genara Cortés, la Shica,  Concha Buika (de família originària de  Guinea Ecuatorial, però nascuda a Palma de Mallorca), la kurda Aynur Dogan i la grega Elefthería Arvanitáki.

derecho_cantarReportatge a El País (dominical, 15 agost) d’on procedeix la fotografia ( falten algunes de les dones, Estrella Morente i Sandra Carrasco i  la grega). Hi ha un text signat per Ángeles Espinosa, “Voces silenciosas”,  que comenta la interpretació del Coran per part d’alguns fonamentalistes segons la qual l’ortodòxia prohibeix que les dones cantin. A molts d’aquests països on es practica la màxima rigorosament,  s’accepta  en els espectacles o la TV la presència d’estrangeres, però no pas de musulmanes nacionals, tampoc no poden gravar oficialment. Consideren pecat qualsevol gest que pugui estimular sensorialment els homes i per això ho prohibeixen. El tema ha tingut ressò mundial a partir de la pel·lícula “Niwemang” (“Media luna”), del director kurd-iraní Bahman Ghobadí,  en la qual es narra l’odissea d’una cantant a qui miren d’amagar per  creuar la frontera amb Irak, on la banda on actua ha estat contractada per a un concert (premi a millor pel·lícula estrangera al Festival de San Sebastián 2006)media-luna

Executada una dona a Afganistan, acusada de mantenir una “relació il·lícita”

Segons les agències Reuter i France Presse, diumenge passat Bibi Sanubar de 35 anys va rebre 2oo fuetades en públic i va ser rematada amb  tres trets al nordoest del país (Badghis). L’execució fou ordenada i materialitzada pel comandant talibà local (el mulà mohamed Yousif). La dona, vídua,  fou acusada de mantenir una relació equiparable amb l’adulteri de la qual va quedar embarassada. L’home va fugir. En els últims anys el fonamentalistes  han assassinat pel cap baix cinc dones.

(Notícia a El País, dimarts 10 d’agost signada per David Alandete)

És la maltractada qui ha de marxar de casa?

Llegeixo a la premsa el titular següent: EL 40% DE LOS ESPAÑOLES CULPA A LA MALTRATADA POR NO IRSE DE CASA. (El País, dijous 5 d’agost)

Segons una enquesta divulgada pel Ministerio de Igualdad (2000 persones enquestades), la societat assumeix que la violència contra les dones existeix (87%) i és  quelcom inevitable (7,6%). Una persona  de cada 10 culpabilitza les dones per no abandonar els seus maltractadors  (39,4%). La majoria justifiquen el comportamant de l’agressor per problemes psicològics (69%), violència natural (74,6%), alcohol i drogues (55,1%) o que haver estat víctimes o testimonis d’agressions en la seva infantesa (66,8%). El 5,9% dels ciutadans veu “justificat” que un home agredeixi la seva parella quan ella decideixi deixar-lo.

Aquí on estiuejo està passant un cas de reiterada violència verbal i física del marit a la dona qui, finalment, ha decidit separar-se’n. La gent no veu bé les agressions, que  han estat fins i tot públiques  i per les quals ell ha estat penalitzat amb 9 mesos de presó (que no complirà per no tenir antecedents) ja que havia incomplert l’ordre d’allunyament anterior, però més d’un opina que ella el va “provocar” en haver decidit iniciar una nova vida amb la seva actual parella, “un moro”.

Interessant reportatge a El País

És d’interès el reportatge publicat  en aquest diari el 2 d’agost amb el títol ¿Por qué los machistas no dejan de matar? signat per Victoria Torres Benayas.  Alguns experts en el tema intenten respondre aquesta pregunta, però sembla que, malgrat les campanyes de prevenció i tots els dispositius que s’han posat en marxa,  les xifres de dones mortes no deixen de minvar. Fins ara ja són 42, 12 més que l’any passat en aquestes dates, un any que va acabar amb 55 víctimes. És realment una quantitat preocupant. Relació de casos
    S’insisteix que en l’època de vacances els casos de violència solen incrementar-ses i, per tant,  El Instituto de la Mujer alerta que els seus recursos s’ofereixen també durant l’estiu. Es demana que els familiars s’impliquin i denunciïn.
    I novament es posa de manifest que la prevenció ha de començar ja des de petits, amb programes de coeducació a les escoles i instituts que contribueixin a trencar els models de comportament estereotipats  tan extesos entre els i les joves (un 33% de nois i un 26% de noies associen encara la gelosia a l’amor).
    Són també interessants alguns comentaris que els lectors aporten.
    ……………………………………
    També vull fer esment de l’entrevista publicada a El país semanal diumenge 1 d’agost a MIGUEL LORENTE ACOSTA, metge forense i delegat del Govern per a la Violència de gènere (càrrec que depèn del Ministerio de Igualdad), autor de llibres com Mi marido me pega lo normal (2001), entre altres. L’entrevista, signada per Rafael Ruíz, du com a títol la frase: “Los hombres han aprendido a mirarse en el espejo, pero no a mirarse”
      ……………………………………
      Per últim, no puc deixar de fer una referència al cas de Sakineh M. Ashtiani, la dona que corre el risc de ser lapidada a Iran , acusada d’adulteri, malgrat les pressions internacionals que miren d’evitar-ho. Podeu aportar la vostra signatura a la pàgina d’Amnistia Internacional per contribuir a aturar aquesta vergonya.
        Sakineh, de 43 anys i mare de dos fills és a la presó des de 2005. El maig de 2006 va ser condemnada a rebre 99 fuetades oer mantenir una relació il·licita amb s homes. posteriorment va ser declarada culpable de tener una “relació extramatrimonial” i condemnada a morir per lapidació.
        A ple segle XXI encara hi ha tres països, a més de l’Iran,  on duen a terme aquesta pràctica infame: Nigèria, Somàlia i Indonèsia. Cal que posem fi a aquestes pràctiques bàrbares.

        El lesbianisme en temps franquistes

        Explica Luisa Salmerón, una dona nascuda el 1926 , que durant el franquisme va viure la repressió de tota conducta sexual que s’apartava del model de dona que el règim,  a través de la Secció Femenina , difonia. Homes i dones homosexuals compartien la clandestinitat i s’utilitzaven uns als altres per aparentar parelles sexuals.  Fins i tot es casaven i arribaven a tenir fills. Per a la majoria de la societat era impensable una relació lesbiana, la idea generalitzada era que si es fixaven en altres dones era perquè els homes no els feien cas, eren lletges; però darrera de dues amigues que passejaven agafades del braç, sovint hi havia una parella clandestina. Per no ser descobertes feien acampades, lluny del control estricte que la policia exercia a la ciutat. També el món de la bohèmia  els permetia viure la seva sexualitat. En concret, a Barcelona el Paral·lel i Les Rambles esdevingueren un submón de llibertat.