Hedwig Kohn (Polònia, 1887 – EEUU 1964) fou una de les tres dones que van obtenir la “Habilitation” (capacitació per a poder accedir a una càtedra a una universitat alemanya) en física abans de la Segona Guerra Mundial. Ella i les altres dues físiques, Lise Meitner ( Viena, 1878- Cambridge, 1968) descobridora de la fisió nuclear i Hertha Sponer ( Silèsia, 1895 – Baixa Saxònia, 1968 ) qui va contribuir a la mecànica quàntica moderna i a la física molecular, van ser forçades a deixar Alemanya durant el règim nazi. Stoner no era jueva, però va ser acomiadada a causa de l’estigma dels nazis contra les dones en l’àmbit acadèmic
Kohn va estudiar a la universitat a Breslau i va obtenir el seu doctorat en física sota la supervisió d’Otto Lummer el 1913. Va infressr a la universitat el 1907, un any abans que ls dones poguessin matricular-se en estudis universitaris i va haver d’assistir a classe com a estudiant convidada. Obtingut el títol va ser nomenada ajudant de Lummer i va quedar-se a l’Institut de Física de la universitat durant la Primera Guerra Mundial. Va obtenir la seva “Habilitation” el 1930 ( va trigar tants anys a aconseguir-ho perquè les regles especificaven clarament que aquesta qualificació era solament “per a homes joves”. Fou expulsada de la seva càtedra el 1933, a causa de controls Nazis que prohibien que els Jueus treballessin com a funcionaris. Va sobreviure mitjançant contractes per a recerca aplicada amb la indústria de la il·luminació fins al 1938, fins que va aconseguir un visat i abandonà Alemanya al juliol del 1940. La Federación Internacional de Mujeres Universitarias (IFUW en anglès) i el Consejo para Académicos en Riesgo van intervenir per tal que pogués aconseguir una feina. Finalment va traslladar-se als EEUU en un viatge atzarós que la va emmalaltir, però ja recuperada, va treballar a la universitat de dones de la Universitat de Carolina del Nord per un any i un mig. Al 1942, va començar a Wellesley College, Massachusetts fins a la seva retirada al 1952. Tot i així, com a emèrita va treballar amb estudiants de potsfrau fins a molt poc abans de la seva mort, el 1964.
En el camp de la investigació i encara en el temps que passà a Alemanya, va ser una pionera; el seu treball va determinar quantitativament la intensitat lluminosa. Així va contribuir a l’espectroscòpia atòmica i molecular.
És indubtable que les seves contribucions i investigacions fonamentaren algunes bases de la física.