El 1979, en el seu discurs d’entrada a la RAE ( Real Academia Española) Carmen Conde ( Cartagena, 1907- Madrid, 1996) va dir: “La vostra noble decisió posa fi a una tan injusta com vetusta discriminació literària”. Una de les grans veus del 27, a més de deixar una extensa obra, fou una lluitadora que va defensar la igualtat per la via dels fets i el treball.
Autora molt prolífica, tant de poesia com de narrativa, també treballà com a mestra. Va estudiar magisteri a la Escuela Normal de Murcia i més tard Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Va publicar la seva primera novel·la, Brocal, el 1929. El1931 es casà amb el poeta Antonio Oliver Belmás, qui va morir el 1968; van fundar i dirigir la Universidad Popular de Cartagena, durant la República i, després de la guerra civil, l’Archivo Semanario de Rubén Darío a la Universidad de Madrid. Va treballar com a professora de literatura espanyola a l’Instituto de Estudios Europeos i a la Cátedra Mediterráneo de la Universidad de València a Alacant. El 1953 va guanyar el Premi Elisenda Montcada amb Las oscuras raíces. I el Doncel de Teatro amb l’obra A la estrella por la cometa . El 1967 va guanyar el Premio Nacional de Poesía i el 1980 el Premio Ateneo de Sevilla amb Soy la madre. Col·laborà amb La Estafeta Literaria i RNE sota el pseudònim de Florentina del Mar. Dues de les seves obres, La rambla i Creció espesa la yerba, se van ser adaptades per ser emeses a Televisió Espanyola.
A nivell personal, hi ha un fet que marcarà profundament l’autora. El 1936 va conèixer Amanda Junquera, esposa del catedràtic d’Història Espanyola Cayetano Alcázar Molina, amb la qual mantindrà una relació amorosa segons ha afirmat, entre altres, José Luis Ferris a la biografia que va escriure sobre l’escriptora. L’investigador arriba a afirmar que tant la seva vida com la seva obra «es van a veure definides per aquesta batalla interior que Carmen va haver de lliurar fins al final dels seus dies, una lluita íntima, secreta per ventura, entre les ombres del passat i el present al costat d’Amanda Junquera». ( Carmen Conde. Vida, pasión y verso de una escritora olvidada, biografia escrita per José Luis Ferris. Temas de Hoy). També es va relacionar amb la poeta Ernestina de Champourcín ( 1905- 1999) una altra de les grans de la Generació del 27, el nom de la qual ha estat eclipsat, per ser dona, republicana i confessional. Destacada integrant del Lyceum Club, cal remarcar la seva “poesia pura”.
El 28 de gener de 1979 ocupà la cadira K de la RAE, un lloc negat a grans escriptores com Gertrudis Gómez de Avellaneda, Blanca de los Ríos o la lexicògrafa María Moliner. Va ser la primera des de la fundació de la institució el 1714, després de derrotar altres dues candidates: Rosa Chacel i Carmen Guirado.
A principis dels 80 comencen a manifestar-se els primers símptomes d’Alzheimer. En els darrers anys de la seva vida, entre 1992 i 1996, vivia en una residència a Majadahonda (Madrid). Al setembre de 1992 redactà el seu testament llegant a l’Ajuntament de Cartagena, la seva ciutat natal, la totalitat de la seva obra literària i la del seu marit. Va morir el 8 de gener de 1996.