La madrilenya Matilde Ucelay (1912-2008) va ser la primera dona arquitecta d’Espanya. La seva mare, gran amiga de Federico García Lorca, va pertànyer al Lyceum Club Femenino i va ser una de les fundadores de la companyia de teatre Anfistora. Va estudiar batxillerat a l’Institut Escola i la carrera de piano. El 1931 va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Madrid juntament amb Lali Úrcula, que no va acabar la carrera, i Cristina Gonzalo. Matilde Ucelay va realitzar dos cursos en un, per la qual cosa fou la primera arquitecta del país. Un cop finalitzada la guerra civil i com a conseqüència de la seva participació a la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos de Madrid el 1936, va ser jutjada diversos cops en consell de guerra i depurada professionalment por la Dirección General de Arquitectura, acusada d’”auxilio a la rebelión”. Va ser sentenciada el 9 de juliol de 1942 a inhabilitació a perpetuïtat per a càrrecs públics, directius i de confiança, amb prohibició per a l’exercici privat de la professió durant cinc anys i indemnització de 30 000 pessetes. El títol obtingut el 1936 no li va ser expedit oficialment fins a l’any 1946.
Encara als anys 50 la seva candidatura a la junta directiva de l’Associació de Dones Universitàries, de la qual va ser fundadora amb el carnet número set, va ser vetada per les autoritats franquistes.
El gener de 1937 s’havia casat a València amb José Ruiz Castillo, advocat i funcionari del Ministeri d’Agricultura, membre d’una coneguda família d’editors madrilenys. El matrimoni va tenir dos fills: José Enrique i Javier. De retorn a Madrid després de la guerra va muntar un estudi d’arquitectura a casa seva. “Las mujeres, si no tienen independencia económica, no tienen libertad”, fou una de les seves màximes. Els projectes creats abans de 1945 porten la signatura dels amics, mentre ella estava inhabilitada. Va realitzar al voltant de 120 projectes entre els anys 1940 i 1981. Els seus principals clients van ser persones de l’alta burgesia madrilenya, molts d’ells estrangers, i molts d’ells dones. Es va especialitzar en l’arquitectura residencial de qualitat, dirigida a una clientela d’alt poder adquisitiu, grans mansions situades moltes d’elles a les millors zones de la capital. Va treballar també a Nova York i va fer les llibreries Turner i Hispano-Argentina a Madrid. Les seves cases tenien grans finestrals, salons amplis i bonics jardins.
El 2004 va obtenir el Premio Nacional de Arquitectura.