L’Institut Príncep de Girona de Barcelona ha canviat de nom oficialment aquest dimarts i ha passat a dir-se Institut Teresa Pàmies. Es tracta d’una iniciativa que va sorgir de la mateixa AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) per treure el nom del monarca de l’equipament i donar protagonisme a una figura que representés els valors educatius.
Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) fou escriptora i activista política, vinculada al PSUC. Per això mateix es va haver d’exiliar, en acabar la guerra civil, primer a França, posteriorment va aconseguir fugir a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic on s’hi va estar quatre anys, allí va poder fer estudis de periodisme a la Universitat Femenina. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial tornà a Europa; primer a Belgrad, Iugoslàvia, i després a Txecoslovàquia, a Praga, on va formar una família i hi va viure dotze anys. Va tornar a Catalunya, amb tres dels seus fills. Amb més de 50 anys i ja a Barcelona va aconseguir viure dels seus llibres, juntament amb diferents tasques editorials, la traducció i el periodisme. Va publicar novel·la, dietaris, cròniques, llibres de viatges i assaig. Es donà a conèixer amb el premi Josep Pla l’any 1970, que guanyà quan encara és a l’exili. Hi va optar enviant per correu l’obra Testament a Praga, escrit juntament amb les memòries del seu pare Tomàs Pàmies. L’any 1984 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi i, el 2001 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (va ser la segona dona en obtenir-lo després de Mercè Rodoreda)