Una dona posa fre als filtres solars

Silvia Díaz Cruz és una química  experta en contaminació dels filtres solars. Els seus estudis sobre contaminació  han servit perquè  Hawaii  prohibeixi cremes cosmètiques nocives per al medi  ambient. Aquesta investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (del CSIC) fa 15 anys que estudia els filtres solars  i el seu impacte ambiental  a les aigües de rius, mars, en peixos maduixes, ous d’aus, dofins per tot arreu. Aquests filtres s’han estès tant perquè no només els contenen cremes de protecció solar sinó  que la indústria de la cosmètica la higiene els usa a tot tipus d’articles: xampús, pintaungles, laques…

Cada any s’introdueixen als mars entre 6 i 14.000 tones de filtres solars. Anys enrere en un primer intent per prohibir-les, els laboratoris van adduir que els estudis no eren concloents; amb estudis posteriors i els suports de tot el món, han aconseguit la prohibició, segons llei  prevista per al 2021. Hawaii és el primer estat dels EEUU que la fa entrar en vigor.

Una altra investigació seva ha demostrat que la placenta de les dones embarassades biacumula i pot transmetre els filtres solars als fetus. Aquests filtres són disruptors endocrins i els desequilibris que ocasionen poden passar factura a les generacions futures.

La indústria cosmètica és reticent a introduir canvis en els components dels productes, però la investigadora insisteix en el caràcter nocius per als ecosistemes d’aquests productes i per això recorda que NO és recomanable  l’exposició al sol en hores de major radiació. Perquè PROTEGIR EL MEDI AMBIENT ÉS PROTEGIR-NOS NOSALTRES MATEIXOS. 

Atrevim-nos!

En una acció que forma part del moviment #YoMeAtrevo,  una trentena de dones, la majoria de talles grans, va  desfilar   en roba interior per la Plaça Botero de la ciutat de Medellín a Colòmbia , on hi ha  23 escultures donades per     l ‘artista colombià Fernando Botero. La iniciativa, que va començar  en les xarxes socials, busca crear acceptació entre les dones en relació als seus cossos.

La portaveu del projecte, Andrea Piñeros, ha explicat que #YoMeAtrevo va començar com un compte a  Instagram on compartien missatges que tenen a veure amb   l’autoestima, i va esdevenir la plataforma d’expressió de les dones allunyades del prototipus de bellesa  comercial per  tornar-se  poderoses i segures d’elles  mateixes. El seu lema:

“Una autoestima empoderada es el antídoto contra la violencia”

25 de novembre 2018 a l’institut

A les tutories hem vist els vídeos proposats per les campanyes de conscienciació i hem parlat de les agressions de diferent tipus de masclisme que  viuen al seu dia a dia.

Llegim avui a la premsa que la Conselleria d’Interior vol endurir les sancions per agressió sexual en entorns de lleure públics i privats. La intenció és endurir la llei 11/2009 per convertir algunes sancions que ara es consideren lleus en greus. També es pretén reforçar la formació dels personal encarregat d’espectacles de lleure i assegurar-se que hi hagi punts liles per facilitar la prevenció i la denúncia. ( La Vanguardia, 24 de novembre)

La (in)justícia davant la violència masclista

A pocs dies de la celebració del 25 de novembre i quan ajuntaments, sindicats i tors els organismes fan campanyes per a eradicar aquesta xacra, ens omplen d’estupor aquests titulars de premsa sobre sentències judicials sobre casos de violència masclista:

La sentencia de la Audiencia de Lleida que recuerda a la de La Manada. Condemnen a quatre anys de presó  per abús sexual a dos defensats per un advocat de ‘La Manada’. La sentència de l’Audiència de Lleida  ha reobert el debat sobre la línia que separa els delictes d’agressió  sexual i abús sexual. El tribunal lleidatà  ha condemnat  a quatre anys i mig a un oncle  i  un nebot per  delictes d’abús  sexual a una dona  sense el seu consentiment  el 17 d’agost  de 2017 a la sortida d’un bar de Vielha.  La Fiscalia demanava 15 anys; però segons la sentència, del testimoni  de la jove no es pot  concloure que les pràctiques sexuals a les que va ser sotmesa “se realizaran venciendo su voluntad mediante una acción violenta o intimidativa, que permitan calificar el atentado a su libertad sexual como delito de agresión”. Si bé  la víctima “lloraba y les decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”“En definitiva, la víctima se encontró sin recursos para reaccionar de otro modo, quedando prácticamente paralizada, sin gritar ni resistirse, más allá eso sí, de seguir manifestando su negativa de los actos de que estaba siendo objeto, lo que hizo innecesario el empleo de violencia o intimidación para doblegar su voluntad”.  I per això, el delicte es mereix només 4 anys i mig.  La sentència descarta el delicte de violació  perquè la víctima no va usar la força per a oposar-se

El tribunal de La Manada condena a 10 meses de cárcel a un hombre que intentó asfixiar a su mujer.  La Secció  Segon de l’Audiència de Navarra, el tribunal que va jutjar La Manada, ha condemnat un home a deu mesos i quinze dies de presó  per un delicte de maltractament  ocasional a la seva dona i l’ha absolt  d’un delicte d’ homicidi  en grau de temptativa. Segons la sentència, l’acusat  ( que era a punt d’asfixiar  la dona )   “de modo consciente y voluntario”,   “dejó de apretar el cuello a la víctima poniendo fin a la situación de peligro para su vida”. El fiscal demanava 8 anys y sis mesos de presó i l’acusació particular deu anys per homicidi en grau de temptativa,  el tribunal condemna l ‘acusat a deu mesos i 15 dies de presó com a responsable d’un delicte de maltractament ocasional, amb els agreujants  d’ haver ocorregut el fet en presència de menors, amb  utiliztació  d’ arma blanca i en el domicili comú,  així com  la circumstància atenuant  simple transitòria de trastorno mental.

19 de novembre de 1933: el vot femení durant la II República espanyola

El primer país en concedir el vot a les dones va ser Nova Zelanda, al 1893. El 1902 el sufragi femení es va aprovar a Austràlia, el 1906 a Finlàndia i el 1913 a Noruega.  Gran Bretanya va aprovar el projecte de llei el 28 de maig de 1917.  Les dones espanyoles van haver d’esperar a la Segona República.  Una de les més abrandades defensores fou l’advocada  diputada pel Partit Radical Clara Campoamor (Madrid,  1888 – Lausana, Suïssa,  1972) Aquest vídeo recorda l’esdeveniment.

En la defensa del vot femení, Campoamor fou abandonada pel seu propi partit, però va comptar amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol i altres com    Esquerra Republicana de Catalunya i part de la dreta.

Exposició de Lee Miller a la Fundació Miró

L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens acosta al   moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van  una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica fins a l’exposició monogràfica l’any 1964  a la Tate Gallery.

Elizabeth Lee Miller (Nova York, 1907 – Anglaterra, 1977) va ser una fotògrafa  artística i de moda. Durant la dècada del 1920 havia estat una model d’èxit a Nova York, es va traslladar a  París i es va convertir en fotògrafa ; durant la Segona Guerra Mundial va treballar  com a fotoperiodista fent de corresponsal de guerra de Vogue, i va cobrir esdeveniments com ara l’alliberament de París i alguns  camps de concentració.

A la mostra de la Fundació Miró, que podem veure des del fin al trobarem el surrealisme britànic de la dècada dels 30, a més d’obra de la mateixa Miller  una àmplia selecció de pintures, escultures i fotografies d’ autors com   Joan Miró, Man Ray, Paul Nash, Salvador Dalí, Eileen Agar, Max Ernst, Henry Moore, Leonora Carrington, Yves Tanguy i  Roland Penrose , entre d’altres.

El Clínic atén més del doble d’agressions sexuals que el 2005 / Denunciada una violació cada 5 hores a Espanya

Segons el servei de comunicació del Clínic, l’hospital de referència de Barcelona que atén víctimes d’agressió sexual a la ciutat de Barcelona des de fa 20 anys, el 2018 està tractant una víctima al dia. 

Fins al 31 d’octubre del 2018 ha atès més del doble de víctimes d’agressió sexual que l’any 2005, passant de 170 a 351. Això suposa un increment del 33% respecte les 302 de tot el 2017 i més del doble respecte les 170 de l’any 2005, el primer any amb dades estadístiques.  // De les 351 víctimes, 321, un 91,5%, són dones. Aquest percentatge no ha variat gaire des del 2014.  El 100% dels agressors són homes, el 36% dels quals eren coneguts de les víctimes, un percentatge també similar al dels últims anys.  // El 56% dels atacs a dones van tenir lloc en domicilis,  un 20% van ser a la via pública i un 10% en discoteques o bars. // El 62% de les agressions, un total de 219, són a menors de 25 anys, seguides de les dones de 26 a 30 anys, amb 49 casos. Tretze víctimes tenien més de 50 anys. //  El 43,6% de les dones agredides són de nacionalitat espanyola, i el 56% són immigrants, turistes o estudiants estrangeres. //  El 59% de les dones agredides va admetre haver consumit alcohol o alcohol i drogues abans o durant l’agressió. En el cas dels homes, van ser el 53%. A més a més, el 25% de les dones i el 33% dels homes sospitaven haver patit submissió química, ja que tenien llacunes de memòria, xifres similars a les d’altres anys. // Malgrat l’increment d’agressions,  només el 62% de les dones ateses van presentar denúncia inicialment, mentre que la resta ho va fer més tard o no ho va fer. En el cas dels homes, el 70% va presentar denúncia. S’aprecia una certa tendència decreixent en la presentació inicial de denúncies, ja que fa uns anys superava el 70%.  ( EL PUNTAVUI 21 de novembre)

Segons el Balance de Criminalidad publicat pel Ministerio del Interior, en els nou primers mesos de 2018 s’han produït 1305  agressions sexuals amb  penetració, és  a dir, una violació cada 5 hores. Això suposa un augment del 23% amb  respecte al mateix període en l’any anterior. El 2017 aquesta xifra ja havia pujat un 10% amb respecte 2016. Els delictes sexuals ‘menors’, com   tocaments o agressions sense penetració també han experimentat un  fort increment.  (LA VANGUARDIA, 21 de NOV.)

Una altra dona singular, la infermera Florence Nightingale

La enfermera Florence Nightingale y su importante labor de higienizar la sanidad

El 12 de maig  se celebra el Dia Internacional de la Infermeria en honor a aquesta dona que va néixer aquest dia  de l’any  1820 a Florència,  i a la qual s’atribueix  ser la precursora de la infermeria professional moderna i la creadora del primer model  conceptual d’infermeria. Va trencar amb els prejudicis de l’època que, sovint, impedien les dones a accedir als estudis, al·legant una “crida divina” per a endinsar-se en els estudis científics. Ni la seva germana, que era una reputada escriptora, va ajudar-la. Com que la família no li pagava els estudis ( tot i que eren de classe alta i rics) , es va formar de manera autodidacta tot freqüentant  centres sanitaris, tant del seu país com d’altres llocs del món. El 1853  va  assumir el càrrec de superintendent a l’ Institut  londinenc per a la  Cura  de Senyores Malaltes. Un centre que atenia les dones sense sostre.  No només tenia cura de la seva salut sinó també dels seu benestar ( va procurar un ascensor per a  l’edifici, que hi hagués aigua calenta, va contractar institutrius per tal que vetllessin que a la sortida del centre tinguessin un lloc on fer la convalescència …)  Florence Nightingale també va anar al front durant la guerra de Crimea ( 1854) i es va adonar que la majoria de les morts estaven relacionades amb les nefastes condicions higièniques ( infeccions…)  i va aconseguir de la reina el permís per a imposar dràstiques millores i protocols higiènics.  En 1860, va inaugurar  una Escola d’Ensinistrament  d’Infermeres a  l ‘hospital St. Thomas.  Per la seva tasca, el 1883 va rebre  la Real Creu Roja, lliurada per la reina Victòria i el 1907 el Rei Eduard  VII li va concedir l’ Ordre del Mèrit,essent   la primera dona de la història que la rebia.  El  1908 li van lliurar  les Claus de la Ciutat de Londres  i va ser la primera dona  admisa ala britànica Royal Statistical Society  i , també, a constar com a membre honorari  de l’American Statistical Association. Va morir en aquesta ciutat el 1910.

A part de dedicar-se a les millores de l’atenció sanitària es va implicar en  la  lluita contra la malnutrició a l’Índia,  l’abolició de lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones i l’expansió de formes de participació femenina en el món laboral. Influí decisivament en la fundació de la Creu Roja Britànica el 1870 i va formant part del comitè de dames fins a la mort. Jean Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja, en visitar Londres el 1872, en reconegué el mèrit i la institució creà una distinció en honor a la seva figura.

Denúncia: A Belfast, els arguments masclistes en un judici per violació provoquen grans protestes

 

 

Al judici d’un cas de violació a Cork va indignar  la població  quan  l’advocada   defensora va dir:  “Cal veure com anava vestida. Portava un tanga de blondes”. La diputada Ruth Coppinger en va treure un  al parlament irlandès, cosa que va consternar els seus col·legues; al carrer  i a l’entrada dels tribunals,  les dones portaven la seva roba  interior a les mans.  Milers de dones van publicar fotografies de la  seva roba interior a Twitter amb  els hashtags #Yosítecreo i #EstoNoEsConsentimiento. L’acusat de la violació  va ser absolt  per unanimitat, després de debatre-ho   durant  90 minuts. Les protestes no se centren en el veredicte ni en  la resta de detalls del judici, sinó en el fet que aquests arguments masclistes siguin presents en els tribunals. Dimecres, en una manifestació    Dublín, Tara Brown –del Consell  Nacional Irlandès per a les Dones– va dir: “Ens solidaritzem  amb les supervivents d’atacs sexuals a les quals el sistema de justícia penal els està fallant  escandalosament. La roba  que dugui  una víctima no ha de tenir lloc en el   sistema de justícia penal i de cap manera  determina si va haver  consentiment”.

Formes de ridiculitzar les dones que escriuen

escritura mujeres

Cómo acabar con la escritura de las mujeres destapa les excuses que han servit per a silenciar les grans literates de la història a través d’una exhaustiva anàlisi  de les obres i de les seves crítiques. El llibre, que té quasi 40 anys s’ha reeditat gràcies a  les editorials Dos Bigotes i Barrett  i de Gloria Fortún que n’ha fet la traducció. El llibre el va escriure l’acadèmica i feminista Joanna Russ (Nueva York, 1937-2011) i no ha perdut vigència perquè encara sovintegen els menyspreus cap a dones escriptores  ( hi ha hagut dimissions d’acadèmics de Premis Nobel i Pulitzer per denúncies d’assetjament sexual i molts cops  es parla més dels pits de tal escriptora que de la seva obra)

Voler-lo rescatar ara és per a compensar el silenci  que han hagut de patir escriptores que, si més no, eren de la talla del seus contemporanis homes. L’any passat Twitter va visibilitzar la realitat quotidiana o els micromasclismes als quals s’enfronten les dones sota  l’etiqueta #ThingsOnlyWomenWritersHear

Russ parla d’onze patrons que han servit per  ignorar, condemnar o menystenir les obres de dones com ara la negació de l’autoria,   el mite de la fita aïllada o bé  que només tracten temàtiques d’interès femení. A l’article hi ha una explicació de cada un d’ells.

Solo tiene un libro bueno i… ( eldiario.es)