8 de març de 2010, centenari de l’accés de les dones a la Universitat a Espanya

ovpar

Fa un segle, poc després de ser nomenada consellera d’instrucció pública, l’escriptora Emilia Pardo Bazán que feia dècades lluitava per l’alfabetització i educació de les dones, va ser emesa la Reial Ordre de 8 de març de 1910 per la qual va ser autoritzat l’accés de les dones a la Universitat a Espanya.

Abans només 36 dones havien aconseguit una llicenciatura. Havien hagut de superar barreres com ara sol·licitar l’autorització del Consell de Ministres, assistir a classe amb un acompanyant o seure a la taula del professor o vestir-se d’home, com va fer Concepción Arenal per estudiar Dret a la Complutense (sense matrícula ni títol) Totes elles van haver de superar moltes traves per a l’expedició de títols, col·legiar-se i exercir la professió.

Emilia Pardo Bazán (1851- 1921) va fundar i dirigir la publicació La Biblioteca de la mujer, que engloba tot el coneixement científic, històric i filosòfic de la dona en tots els temps.  Al Congrés Pedagògic Hispano-Portugués-Americano, celebrat a Madrid el 1892, va denunciar la desigualtat educativa entre homes i dones. Tot i ser conscient del sexisme dins dels cercles intel·lectuals, va proposar Concepción Arenal per a la Real Academia de la Lengua, però fou rebutjada així com també Gertrudis Gómez de Avellaneda. Ella mateixa fou rebutjada en tres ocasions, tot i que va ser la primera dona que presidí la secció de Literatura del “Ateneo de Madrid”. El 1916 el ministre d’ Instrucció Pública la va nomenar catedràtica de Literatura Contemporània de Lenguas Neolatinas a la Universidad Central de Madrid.

 

Sobre aquest tema Cien años con mujeres en la Universidad

Deixa un comentari