febrer de 2010 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Polèmica per una candidata amb vel a França

gran_ilham-moussaid1

mujeres_musulmanas_colores_bandera_francesa

França farà eleccions regionals el 14 i 21 de març i la campanya ja ha començat amb polèmica. Un partit de l’extrema esquerra ha presentat una candidata amb vel islàmic (prohibit a les escoles secundàries des de 2004) a les llistes del sud del país (departament de Vaucluse) Ella és Ilham Moussaïd, de 22 anys i estudiant d’administració a Marsella. El fet ha motivat moltes crítiques en una república laica i en ple debat sobre la prohibició del burca als serveis públics. El NPA ( Nou Partit Anticapitalista) francès, d’ideologia troskista, es defensa: “Hi ha un clima islamòfob en aquest país que s’està tornant insuportable”, va denunciar dijous el líder d’auesta formació, Olivier Besancenot. “Sí, es pot ser laica, feminista i usar vel”, afirma Moussaïd. “Jo sóc feminista, és a dir, estic en contra de tot tipus de violència i d’opressió contra la dona, defenso la igualtat entre l ‘home i la dona. Però no hi ha una sola manera de ser feminista o de defensar les donres. Jo no estic oprimida por portar el vel. Sé que hi ha dones que pensen que tapar-se el cap és un símbol d’ opressió. Però repeteixo: jo no ho estic. En els anys setenta, potser podria ser així. Però no ara. Es tracta d’una elecció personal. Per què ho diuen constantment? No s’amaga aquí una profunda islamofòbia?”

Feminista y … con velo ( El País, 22/02/10) A les fotografies veiem Ilham moussaId i dones musulmanes, amb els colors de la bandera francesa, es manifiesten contra la prohibición del vel a les escoles.

8 de març de 2010, centenari de l’accés de les dones a la Universitat a Espanya

ovpar

Fa un segle, poc després de ser nomenada consellera d’instrucció pública, l’escriptora Emilia Pardo Bazán que feia dècades lluitava per l’alfabetització i educació de les dones, va ser emesa la Reial Ordre de 8 de març de 1910 per la qual va ser autoritzat l’accés de les dones a la Universitat a Espanya.

Abans només 36 dones havien aconseguit una llicenciatura. Havien hagut de superar barreres com ara sol·licitar l’autorització del Consell de Ministres, assistir a classe amb un acompanyant o seure a la taula del professor o vestir-se d’home, com va fer Concepción Arenal per estudiar Dret a la Complutense (sense matrícula ni títol) Totes elles van haver de superar moltes traves per a l’expedició de títols, col·legiar-se i exercir la professió.

Emilia Pardo Bazán (1851- 1921) va fundar i dirigir la publicació La Biblioteca de la mujer, que engloba tot el coneixement científic, històric i filosòfic de la dona en tots els temps. Al Congrés Pedagògic Hispano-Portugués-Americano, celebrat a Madrid el 1892, va denunciar la desigualtat educativa entre homes i dones. Tot i ser conscient del sexisme dins dels cercles intel·lectuals, va proposar Concepción Arenal per a la Real Academia de la Lengua, però fou rebutjada així com també Gertrudis Gómez de Avellaneda. Ella mateixa fou rebutjada en tres ocasions, tot i que va ser la primera dona que presidí la secció de Literatura del “Ateneo de Madrid”. El 1916 el ministre d’ Instrucció Pública la va nomenar catedràtica de Literatura Contemporània de Lenguas Neolatinas a la Universidad Central de Madrid.

Sobre aquest tema Cien años con mujeres en la Universidad

Novetat editorial en femení

el-timo-de La periodista Mar Galtés i l’executiva Esther Casademont han escrit un llibre que posa en qüestió el mite de la conciliació laboral, El timo de la superwoman (Editorial Planeta) . L’obra recull el testimoni de nombroses dones treballadores de tots els àmbits (des de les més conegudes Rosa Clarà o Sita Mur fins d’altres menys visibles pèro que ocupen càrrecs en entitats financeres i multinacionals). Amb ell volen posar de manifest la situació real de la dona en el treball. Aquestes són algunes de les dades objectives:

43% de dones actives (contrasta amb el 30% ofert per Instituto de la Mujer el 1982), 8% de directives (tot i que des de 2004 el nombre de dones en els consells directius ha augmentat un 6% segueixen sent minoria), 22% de diferència salarial (de mitjana les dones cobren a prop de 200 euros menys que els homes pel mateix treball)

Per què les dones tenen tan difícil accedir a alts càrrecs? per què elles han de portar sempre el pes de la casa, la cura dels nens i dels grans? Qui els imposa aquest sostre de vidre?

Si cliqueu a l’enllaç podeu accedir a la sinopsi del llibre i a un forum d’opinió.

Laura Chinchilla, nova presidenta de Costa Rica

laura_chinchilla A l’entorn de dos milions d’habitants del país han votat el successor del president Óscar Arias. La que es perfilava com guanyadora, Laura Chinchilla de l’oficialista Partido Liberación Nacional ha resultat vencedora tot esdevenint la primera dona que arriba a la presidència. Segons dades del Tribunal Supremo Electoral (TSE), amb el 90,35% de les meses electorals escrutades, Chinchilla obtenia el 46,75% dels vots, seguida per Ottón Solís (centre-esquerra, 25,17%) i Otto Guevara (dreta, 20,82%) Un dels punts clau de la sucessora d’Arias ha estat la lluita contra la criminalitat. Chinchilla ha promès també continuar amb les polítiques aperturistes de l’anterior president, orientades a les empreses i al lliure comerç.

Les dones, marginades i ignorades en temes de salut

Dimecres 20 de gener fou presentat a la llibreria “Pròleg” (Sant Pere més alt, 46) el llibre de la doctora Carme Valls-Llobet a càrrec de la mateixa autora i de Montse Cervera, activista feminista de Ca La Dona, Mujeres, salud y poder (Cátedra) que mostra la invisibilitat de les dones, considerades inferiors i controlades per la medicina tradicional. Han estat invisibles i ignorades perquè fins fa poc elles no apareixien en les investigacions mèdiques. Els mals “propis” de les dones eren considerats menors. I sobretot, tots els problemes associats a la menstruació han estat obviats.

Tradicionalment s’ha tendit a abusar dels psicofàrmacs a les dones (per exemple, sedants per al cansament), sense analitzar les raons últimes dels seus malestars. A Catalunya, el 82% del psicofàrmacs que s’administren a dones.

La doctora crida l’atenció sobre la necessitat d’actuar ja des de la facultat, oferint una docència amb perpectiva de gènere i millorar l’atenció primària fent ús d’un protocol d’exploració dels pacients tenint en compte el seu sexe.

Bloc de l’autora

Tota la bibliografia de la doctora Valls-Llobet sobre salut i dones

El “Foro Europeo de Mujeres” denuncia la falta de presència femenina en els alts càrrecs de les empreses

bibiana_aido_rodeada_participantes_foro_europeo_mujeres Notícia llegida al diari El P aís (8/2/2010)

Només tres països dels 27 Estats membres de la Unió Europea tenen més del 40% de parlamentàries.

La setmana passada va tenir lloc a Cadis una trobada on van participar governs, associacions, polítics i experts amb la finalitat de fer balanç del camí recorregut des de la IV Conferència Mundial sobre les dones convocada per Nacions Unides a Pekín el 1995. Fa 15 anys es van dissenyar leds línies d’actuació per a la igualtat real entre els dos sexes. Actualment, algunes dades són encara poc satisfactòries: les dones només ocupen l’11% dels consells d’administració de les empreses europees ( el 8,5% en el cas d’Espanya) La desigualtat s’inicia ja als nivells inferiors. Tres de cada 10 europees treballen a temps parcial, elles pateixen més atur i reben menors ingressos que els homes (el 17% menys ) tot i que la formació d’ambdós sexes és comparable.

Un cop més, es demana un nou esforç per aconseguir una societat paritària.

Una novel·lista de 17 anys entusiasma la crítica i el públic alemanys

axolotl helene-hegemann-ost-540x304 Helene Hegemann, menor d’edat fins al 19 de febrer no només ha publicat la seva primera novel·la, Ajolote, Roadkill, també va estrenar un drama teatral i una ràdoinovel·la el 2008 i va dirigir un migmetratge de 40 minuts el 2009. Tota l’ obra d’aquesta artista precoç han estat molt benvingudes per la crítica.

Un “ajolote” és una salamandra mexicana que no pot créixer per un defecte genètic, però pot regenerar els seus òrgans. Darrera d’aquest amfibi s’amaga Mifti, la protagonista, una berlinesa de 16 anys que viu amb les seves germanastres des de la mort de la mare a causa del alcoholisme. La novel·la ha estat considerada “la gran obra de la generació zero”

Haurem de seguir de prop aquesta jove promesa.

Nelly Bly, precursora del periodisme d’investigació

nellie_bly Elizabeth Jane Cochran ( 1864 – 1922) és el nom d’una pionera del periodisme d’investigació nordmericana que va usar el pseudònim de Nelly Bly. Va entrar a treballar en un diari local amb 16 anys. En mostrar-se indignda per un article sexista va enviar una carat al director qui la va contractar per a la secció de Societat. Amb 23 anys es va internar en un psiquiàtric per denunciar les condicions de vida dels pacients. El 1889 va fer-li una entrevista a Juli Verne, autor de La volta al món en 80 dies, tot superant el rècord de Phileas Fogg i fer la volta al món en 72 dies.

Va fer un reportatge sobre la convenció a favor del sufragi femení l’any 1913 i el seguiment de la Primera guerra mundial des del front oriental europeu.

Edicions Buck acaba de publicar dos llibres que recullen aquests treballs: Diez días en un manicomio i La vuelta al mundo en 72 días. També hi ha el projecte de fer una pel·licula.

Es va fer molt popular i es van editar postals i jocs de taula amb Nelly com a protagonista.

Pàgina en anglès

Una polèmica rebaixa de condemna a un maltractador

tribunal_supremo_madrid Comentari de la notícia llegida al diari El País El Supremo baja la pena al hombre que dejó tetrapléjica a su esposa

Un home amb ordre d’allunyament va entrar de matinada a la casa que havia compartit amb la dona a la qual havia maltractat. L’agressió la va deixar tetraplègica, però el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 21 a 16 anys perquè entén que no ha quedat provada l’alevosia, agreujant que sí havia apreciat l’Audiència de Madrid i que converteix l’homicidi en assassinat (en l’assassinat incorre la voluntat de matar, cosa que implica un càstig més gran al culpable). Aquesta sentència, el ponent de la qual és el magistrat Luciano varela, no es pot recórrer. Alguns juristes l’han qüestionada. Per exemple, a l’anàlisi que en fa al diari El País ( 2 febrer 2010) Un caso claro de alevosía Manuel Cancio Melià, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid, el considera un cas clar d’alevosia perquè, argumenta, encara que la víctima no estigués dormint, l’agressor la va atacar estant ella desprevinguda al seu llit ( per tal que hi hagi alevosia l’agressor s’ha d’aprofitar d’una situació d’especial debilitat de la víctima ) Aquest especialista acaba el seu escrit amb la frase següent:

El derecho penal no es el instrumento principal para terminar con la violencia machista. Pero sí distingue entre asesinato y homicidio.