Mes: juliol de 2009

Més sobre violència contra les dones

amnistia

Ara que han tornat a haver casos de morts per violència masclista, m’agradaria fer esment de dos textos que he llegit a les pàgines del diari El País (27/07/09)

El primer és escrit per Gemma Lienas i està relacionat amb els casos de violació de noies menors per part de grups de nois, la majoria també menors d’edat, ocorreguts recentment a uns pobles d’Andalusia. El fet ha suscitat una agra polèmica sobre l’edat penal a Espanya i la conveniència de rebaixar-la, cosa que alguns defensen (oblidant, potser, que tot i així la legislació preveu alguna mena de reeducació de la seva conducta).  També s’han relacionat amb els successos conceptes com manca de valors i d’educació  del jovent, permisivitat extrema de bona part de la societat…. L’article de la Lienas es titula ¿A quién deberímos imputar? I destaca: ” Una de cada cuatro niñas antes de los 17 años sufrirá abusos sexuales y el 85% de éstas serán violadas por alguién próximo.” L’autora afegeix a la polèmica un ingredient que, tal vegada,  ha estat poc abordat: la violència sexista. El delicte comès per aquests  nois contra aquestes nenes no és cap altre que el de violència contra les dones. I contra aquest delicte, ara comès per uns nens, cal sobretot que canviïn les mentalitats. Llegiu-lo, és ben interessant.

Podeu llegir també l’article aparegut a La Malla (25/07/09) Ressuscita el debat sobre augmentar les penes als nens delinqüents

L’altre text que avui m’ha cridat l’atenció és una carta al director escrita per una dona, Carolina Ventura Álvarez-Arenas i no indica la seva procedència geogràfica. La carta es titula Millennium i, evidentment, parla de la trilogia de l’autor Stieg Larsson. En realitat és un elogi de dos homes que, indubtablement,  no tenen res a veure amb aquells altres que no estimen (és a dir, odien) les dones. En primer lloc fa un reconeixement a Diego López Garrido pel text publicat a Babelia el passat 18 de juliol Larsson y el retorno de las amazonas tot agraint-li la sensibilitat cap al tema de violència contra les dones que segons la ressenya és, evidentment, el tema més important de la trilogia de Larsson.

En segon lloc, òbviament, agraeix també l’autor la seva creació d’uns personatges femenins tan innovadors per la seva fortalesa i la seva personalitat. I no només la inquietant protagonista, Lisbeth Salender sinó també totes les altres dones, la Rosa, la germana de Mikel,  l’Erika…

He trobat aquesta altra pàgina, en anglès, sobre Stieg Larsson.

stieg-larsson

Control de les polítiques d’igualtat

convention

Existeix un comitè de L’ONU que vetlla pel compliment de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, per les seves sigles en  anglès) és fruit del treball d’anys realitzat per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que va ser creada el 1946 pel  Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.

L’anomenada  Comissió, basant-se en la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació Contra la Dona de Nacions Unides de  1967, comença a preparar la CEDAW el 1974. L’Assemblea General de les Navions Unides  finalment la va aprovar el  18 de desembre de 1979.

Periòdicament, els executius dels diferents països presenten informes a aquesta comissió per tal d’anar valorant els avenços de  les polítiques d’igualtat. En concret , els representants espanyols ho feien avui dimecres. A l’informe del Govern, realitzat per Instituto de la Mujer es recull literalment “en el període 2004-2008 s’ha assistit en el nostre país a un increment considerable de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones”. S’afirma que la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres,  de 2007, aborda “la integració del principi d’igualtat a la política d’educació, garantint la igualtat real d’oportunitats”. Notícia sobre l’informe oficial.

L’ONU, però, admet també el que anomenem estudis ombra que permeten al comitè contastar la informació oficial. El de la Plataforma Impacto de Género YA ( formada per 23 grups i associacions feministes entre les quals la Comissió de matractaments a les dones) afirma  que, malgrat les lleis  de protecció integral contra la violència de gènere i d’igualtat efectiva entre sexes  “l’aprovació de les normes no ha estat acompanyada de polítiques públiques eficaces i ben dotades econòmicament” i denuncia que persisteixen “importants impediments de l’accés efectiu a la igualtat i a una vida sense violència per a les dones”. S’alerta, per exemple “que no s’actua per eliminar la discriminació amb tots els mitjans apropiats i no es garanteix l’exercici i gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals en no existir “investigació relativa a la magnitud de la violència contra les dones amb aportacions orientatives sobre eñl balanç de resultats d’aplicació de la llei”. També es palesa dèficit en matèria sanitària, on es destaca que “el percentatge d’avortaments practicats en la xarxapública sanitària és  inferior al 3%, el personal sanitari segueix esgrimint  l’objecció de consciència malgrat que la Cedaw considera discriminatori utilitzar-la per mermar l’aplicació de les lleis que reconeixen drets fonamentals de les dones”. Informe de la Plataforma

Són, doncs, dos informes discrepants; mentre  que l’oficial mostra que al pais per llei està garantida la coeducació real a l’estudi ombra s’assegura que “existeixen deficiències en coeducació i que 150 centres d’educació separada per sexes es financien amb diners públics”. També es denuncia que, “tot i que en els darrers anys  la tasa d’activitat femenina ha tingut un creixement elevat, segueix sent la més baixa en relació a la mitjana europea”

Podeu llegir l’article La ONU recibe dos informes discrepantes sobre igualdad (El País 20/07/09)

El llibre de cuina de la sra Darwin

receptari1emma-darwindiaris-demmach
Enguany s’ha commemorat el centenari del naixament  Charles Darwin (1809-1882),  naturista autor del conegut tractat L’origen de les espècies. També ha estat publicat al Regne Unit  (Nadal 2008) un llibre de cuina de la seva no gens coneguda esposa, Emma Wedgwood Darwin (1808-1896), que conté més de 40 plats victorians, des de xampinyons a la brasa fins a pasta fullada de formatge.

Les receptes formen part dels diaris d’Emma, on anota esdeveniments i successos ocorreguts al seu espòs i també consells de salut i alimentació. Hi trobem procediments per conservar els aliments etc.

El llibre s’ha publicitat com a la solució perfecta per als que han d’afrontar un Nadal de crisi creditícia i ha estat editat a càrrec de les autores Dusha Bateson i Weslie Janeway, les quals han tingut accés als arxius de la Universitat de Cambridge (sud d’Anglaterra), on Darwin va  estudiar de 1828 a 1831.

“Emma fou una senyora molt subestimada. No era Delia Smith (la cèlebre cuinera), però havia d’alimentar el seu espòs, set nens i dotze criats. El llibre mostra l’enfoc metòdic que ella tenia a recopilar les seves  receptes”, va dir Bateson. Les vendes del llibre, publicat per la Universidad de Cambridge, ajudaran a finançar projectes d’ investigació de les cartes de Darwin,  guardades en aquesta institució acadèmica.

“La seva  teoria de l’ evolució per selecció natural és una de les més importants de la ciència i encara estudiem tot el que ell va escriure” va declarar  Adam Perkins, comissari de manuscrits científics de la Biblioteca de la Universitat de Cambridge. Tot i així, “és un procés costós que demana especialitzats i, per tant, la seva financiació és vital”.

Podeu trobar informació a  http://darwin-online.org.uk/

Jornades de salut laboral i gènere

dona-treballadora

Segons llegim al Diario de Ibiza (16/07/09), la Secretaria de Salut laboral de Comissions Obreres ha organitzat unes  jornades per analitzar els riscos laborals als quals estan exposades les dones treballadores. La ponent Montse López, tècnica de l’Institut Social de Treball, Ambient i Salut (Istas), va assenyalar la importància de “fer visibles els danys que pateixen les dones en el seus treballs no reconeguts com a risc laboral”. Per exemple,  l’esgotament físic i mental originat en una cadena de muntatge, l’assetjament sexual i els relacionats amb la reproducció, embaràs i lactància. A tota la feina fora de casa, les dones han d’afegir les tasques de la llar. A l’illa aquests riscos afecten particularment les dones que treballen a l’hosteleria, en concret cambreres de pis d’hotels. Algunes pateixen problemes de salut comuns, sobretot  musculo-esquelètics.

montse-lopez1

Trilogia “Millennium”

millennium-31

Trobada en un passadís  ( Del 8 al 12 d’abril)

“Es calcula que van ser sis-centes les dones soldat que van combatre durant la guerra de Secessió. S’havien allistat disfressades d’homes. Hollywood ha deixat escapar aquí el que podria ser un gran tema històric -o potser hi ha renunciat per una qüestió ideològica. Els llibres d’història sempre s’han mostrat reticents a parlar de les dones que no respecten el marc de la divisió de sexes, i aquest límit no es troba enlloc tan marcat com en l’àmbit de la guerra i de les armes.”

laarsson Així comença el tercer volum de la trilogia d’Stieg Larsson, La reina al palau dels corrents d’aire, el desenllaç de la sèrie que presenta una heroïna molt singular, la pirata informàtica Lisbeth Salender, qui odia els homes que no estimen les dones i somia en un bidó de gasolina amb el qual cremar-los.

Podem llegir a l’article de La Vanguardia (14/07/09) El estraño caso de Stieg Larsson una aproximació a la biografia de l’escriptor i periodista:  Larsson (Västerbotten, 1954- Estocolm, 2004) era un periodista idealista i compromès,  expert en l’ extrema dreta sueca. Des de ben jove manifestava que esdevindria escriptor de novel·la negra, gènere al qual era addicte  (en especial, a les anomenades dames del crim), i en fer els  47  anys va començar a escriure la seva exitosa trilogia. Ho feia de nits, després de la seva feina a la revista Expo, fundada i dirigida per ell. Va escriure ràpidament els tres volums d’aventures de la Salender i el periodista Mikael Blomkvist (en nou mesos més de 1.500 pàgines) els va lliurar a l’editorial i pocs dies després va morir d’un atac de cor. No va poder veure com les seves novel·les esdevenien un fenomen global amb molts de milions d’exemplars venuts.

Larsson va introduir en les seves novel·les alguns dels temes socials que més el preocupaven com la violência contra les dones. La seva companya, l’arquitecta Eva Gabrielsson diu que “aquest era per a ell un compromís ferm des que de jove va presenciar una violació i es sentia culpable de no haver-la  pogut evitar; per això va dedicar molt de temps a ajudar les víctimes”.

Pàgina web de Millennium i Facebook de l’autor

Carta de la seva vídua Eva Gabrielsson a Qué leer

El dia 18 de juliol vaig llegir a  Babelia (Suplement literari de El País)  l’article Larsson y el retorno de las amazonas de Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea.

“Los personajes fuertes, imparables y fascinantemente tiernos de la novela son mujeres. No sólo la perturbadora Lisbeth Salander. También las policías (pública y privada) Figuerola y Modig. Y la editora Erika Benger, a la que reserva un diálogo demoledor con un miserable. Y la inteligente abogada Giannini, que destroza literalmente al villano psiquiatra.    (…)

Y frente a ellas, los hombres que odian a las mujeres. Los que perpetran el cotidiano pecado que más degrada a la Humanidad. El crimen más intolerable y más tolerado a la vez. La violencia física, psíquica y política contra la mujer, masivamente extendida desde siempre.”

Braçalets GPS per mantenir allunyats els maltractadors

9-pen-21brazaletes-150x1501fmaltractadores01

Hem sabut avui per la premsa que a partir del 24 de juliol seran a disposició dels jutjats de tot el país 3000 polseres localitzadores d’acusats d’agressió de violència contra les dones. Aquests braçalets  tindran vigilats els maltractadors amb ordre d’allunyament les 24 hores del dia, envia senyals a la central i informa si l’agressor s’acosta a la víctima a menys de 500 metres. Malauradament els dispositius que ara entraran en servei només cobreixen un 10% de les ordres d’allunyament que es van dictar el 2008 i, per tant, atendran ara per ara les situacions de més risc. D’altra banda, la mesura arriba amb  retard perquè ja  estava prevista des de 2004 amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere, però només havien posat en marxa aquest sistema tecnològic de control a Balears i a la Comunitat de Madrid. En aquesta, des de març de 2006 hi ha 55 equips disponibles i 165 persones, entre maltractadors i víctimes les utilitzen. El Govern balear va lliurar 25 polseres antimaltractament als magistrats l’octubre de 2006 i tan sols són en circulació 8.

L’any 2008, a la totalitat de l’Estat espanyol,  es van registrar 63.000 delictes relacionats amb  violència  masclista i de les 70 victimes mortals, 10 tenien mesures de protecció en vigor. Aquest any ja hi ha hagut 26 víctimes mortals, cinc de les quals amb mesures de protecció.

Podeu llegir l’article a Diariojuridico.com i als informatius de la Cadena   Ser (09/07/09)

Art de dones

esculturaimatge-de-lexposicio1inauguracio

Del 6 al 29 de juliol podem veure a Vila (Centre Sociocultural S’Alamera que depèn del Consell d’Eivissa), una exposició que apropa al públic més 50 obres de 10 dones artistes  (pintores i alguna escultora) amb la qual es vol potenciar la presència de la dona dins la vida cultural illenca. A la mostra podem veure obres de: Antònia Martín, Elvira Escandell, Margarita Escandell, Júlia Ribas, Loli Hidalgo, Francesca Buforn, Carmen Pérez, Paloma de los Ríos, Sílvia Ferrer i Susana Juan. Allò que tenen en comú és ser dones i artistes.

Com diu el Conseller del Departament de Política Educativa i Cultural,  Marià Torres Torres  “la creació de la dona ha estat silenciada, com una tasca domèstica més, com quelcom pertanyent a l’àmbit de la vida privada  (…) l’exposició es proposa recuperar la veu de la dona creativa.”

M’ha agradat particularment la pintura de Júlia Ribas que mostra dues branques temàtiques:  una visió del paisatge africà en tons ocres i una mostra de l’arquitectura eivissenca amb predomini dels blancs.

Article al Diario de Ibiza (07/07/09) signat per Jose Manuel Piña Lo que pintan las mujeres

Un cop més, les dones pageses

2009-07-04_img_2009-07-04_19_37_21_dsp1001do0011 A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació,  només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i  donar-los informació  sobre ajudes específiques per al món rural.

Podem llegir l’article La tierra es mujer al Diario de Ibiza (05/07/09)

Les noies obtenen millors resultats escolars

actual20211Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).

Destaquen encara aquests altres titulars: Més del 80% dels alumnes conflictius són nois. El percentatge de nois repetidors (49%) quasi dobla els de les noies (26%) El 36% dels nois surten del sistema escolar sense finalitzar ESO.

Pel que veiem, doncs, en educació el sexe dèbil és clarament el masculí. El percentatge de llicenciatures aconseguit per les dones ronda ja el 61%; tot i així, elles segueixen mostrant-se reticents davant carreres científiques.