#cuentalo ha estat tendència mundial a Twitter durant dies. Un ‘hashtag’ on milers de dones han compartit els testimonis de les agressions sexuals patides. Una iniciativa en xarxa que, segons les expertes, esdevé viral perquè compta amb tot allò que cal a les dones: suport social, perdre la por el, no sentir-se soles i empoderament. Cal tenir present que només es denuncien el 10 % d’aquest tipus de delictes.
#AsíSeManipula
El col·lectiu Mujeres de RTVE inicia un campanya a les xarxes per a denunciar la manipulació informativa en la corporació i demanar de nou la seva renovació immediata. Desenes de testimonis de casos concrets plasmen com s’utilitzen els mitjans públics amb fins partidistes: Rodes de premsa censurades, treballadors arraconats por no deixar-se manipular o peticiones com “que el president del Gobierno no surti amb imputats”, es tergiversa la realitat per afavorir el relat del Gobierno o certs interessos, redaccions paral·leles, ordres de faltar al principi de pluralitat que per llei ha de regir la corporació… Volen conscienciar sobre la situació que es viu a l’ens i que es perllonga pel bloqueig del PP a la renovació del president i el Consell d’Administració.
Segons expliquen en un comunicat, amb l’ etiqueta #AsíSeManipula pretenen que els ciutadans “puguin accedir a situacions reals que expliquen com es manipula cada dia i amb els diners de tots”. També animen els espectadors i oients a compartir els seus testimonis “i explicar exemples de manipulació” que hagin percebut a RTVE.
Els treballadors de RTVE van reunir-se en assemblea divendres passat per establir una sèrie de mesures coordinades amb les quals denunciar el que qualifiquen de segrest dels mitjans públics per part del Gobierno. Entre aquestes, vestiran de negre tots els divendres com a senyal de dol.
#yositecreo, contra la sentència a “la Manada”
Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada. També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació que ha causat la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.
Les convocatòries de la protesta s’han escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.
Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.
En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús, a part de ser una pena de menys anys per als agressors, sembla que encoratgi les noies i dones a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.
“No és no; la resta és violació”.
Lletres de cançons masclistes
Molta música que ballen i escolten molts adolescents mostra models de relacions entre homes i dones que et fan posar les mans al cap. Però, només hi ha masclisme darrere les lletres dels reggaeton? Un treball d’uns estudiants de batxillerat demostra que cançons molt conegudes d’altres dècades amaguen missatges discriminatoris o violents contra les dones.
Veiem alguns exemples: “La muda”, de Kevin Roldan “Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga na, que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no diga na, que aunque no le guste que tome se quede callada y no diga na. Quiero una mujer que no diga na”
“Every Breath You Take” que Sting va escriure el 1982 quan formava part de Police i que han ballat diverses generacions: “Cada cop que respiris, cada moviment que facis, cada lligam que trenquis, cada pas que donis, t’estaré observant. / Cada dia, cada paraula que diguis, cada joc que juguis, cada nit que et quedis, t’estaré observant. No veus que em pertanys, com el meu pobre cor pateix amb cada pas que dones?”
“Corazón de tiza” de Radio Futura: “I si et torno a veure pintar un cor de guix a la paret, et donaré una pallissa per haver escrit el meu nom a dins”.
També “innocents” cançons infantils que es cantaven als patis d’escola: “Don Federico, mató a su mujer, la hizo picadillo y la hizo a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de don Federico.”
Al concurs (RE)Imaginat, promogut per l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, volen promoure creacions audiovisuals no sexistes. Aquest any hi han participat 26 centres educatius i més de 800 estudiants de tot Catalunya.
Pablo Rodrigo i María Pedraza, alumnes de primer de Batxillerat del Col·legi Jesús-Maria de Barcelona, han presentat un treball d’anàlisi de diverses cançons populars que contenen missatges discriminatoris contra la dona o que amaguen comportaments de violència masclista. I han fet un vídeo titulat “És hora de canviar”, en què posen imatge a allò que la cançó diu.
Podem llegir la notícia del reportatge Contra el masclisme, canviem la lletra de la cançó. El sexisme i els missatges de violència contra les dones que s’amaguen en les cançons més populars que es va emetre TV3 el d’abril i que inclou el vídeo de la representació de les cançons.
Primera dona morta el 2018 a Catalunya per violència de gènere
El succés ha tingut lloc aquesta matinada a Blanes. Patricia de 40 anys i origen bolivià , ha esdevingut la primera víctima mortal de violència masclista a Catalunya el 2018 i l’octava a Espanya. Rolando de 41 anys i també bolivià l’ ha apunyalada en presència dels dos fills de la parella, un nen i una nena, de 10 i 17 anys. ha estat la noia gran qui ha trucat al 112 per a comunicar que el seu pare acabava d’acoltellar la mare i que s’havia intentat suïcidar posteriorment.
La fotografia és del minut de silenci que s’ha fet a la població per la Patricia, molt apreciada pels seus veïns.
Kathrine Switzer, atleta i feminista
Kathrine Switzer, nascuda el 1947 a Amberg, Bavària a l’Alemanya ocupada i nacionalitzada estatunidenca. El 1967 fou la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes. Es va inscriure com a K. Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. L’any abans, la seva col·lega Bobbi Gibb ja ho havia intentat. Tot i que un dels jutges va voler detenir-la va aconseguir acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts. En 1971, la Marató de Nova York va decidir integrar la categoria de dones, obrint les portes a les dones a la resta de maratons a nivell mundial. L’any següent, cinc anys després d’aquella gesta de Kathrine es va permetre oficialment les dones competir a la marató de Boston.
Des de llavors Kathrine Switzer s’ha dedicat a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes. Ha organitzat carreres en 27 països l’Avon International Running Circuit, en les quals han participat més d’1.000.000 de dones. No fou fins 1984 que la marató femenina esdevingué prova olímpica a Los Ángeles, la va guanyar la nordamericana Joan Benoit.
Veiem el vídeo Women Who Make America que rememora la gesta de Kathrine Switzer.
Gran manifestació feminista a Barcelona la tarda del 8 de març de 2018
Com a cloenda de la vaga feminista, seguida per moltes dones, sobretot [hom parla de 6 milions de persones ] va tenir lloc la manifestació feminista més gran que s’ha fet a Barcelona. Un Passeig de Gràcia desbordat de color lila feminista. 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana ( 600.000 segons les organitzadores)
Algunes imatges:
Unes estudiants de disseny havien pintat el rètol de la foto:
A diferents espais de la ciutat vam veure la instal·lació Proyecto tetas
A la foto, feta a la Plaça Universitat:
Una noia portava un cartell amb la divisa de Maria Mercè Marçal:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Imatges del 8 de març 2018
Una de les que més m’ha impactat és la de la instal·lació a la platja del Fortí de Vinaròs de 739 creus blanques. Una per a cada dona víctima de la violència masclista durant els últims deu anys a l’estat espanyol. Cada creu duu el nom d’una dona morta, la seva edat, el lloc i la data en què fou assassinada i el nom de qui la va matar. Les ha instal·lats l’associació Femme Força de Vinaròs.
Manifestants feministes s’han concentrat davant del rectorat de la Universitat
de València amb la intenció d’ocupar-lo simbòlica per a recordar que la institució tindrà per primera vegada a una rectora, Mavi Mestre. Tanmateix, l’ocupació ha quedat frustrada perquè les portes de l’edifici estaven tancades mentre un cordó policíac les protegia.
A Girona milers de dones han fet una cadena humana per reclamar “igualtat real” amb els homes.
Imatges de les manifestacions del matí
a Madrid i Barcelona.
8 de març 2018 al nostre institut
Un any més celebrem el Dia de la Dona. Com mostren les fotografies, els alumnes de 2n d’ESO han fet un mural que ens fa conèixer la importància de moltes dones de tots els temps i diferents àmbits l’obra de les quals, de vegades no prou coneguda, ha fet progressar la humanitat. També n’han fet un alumnes de Francès de diferents cursos alumnes de 3r d’ESO en anglès. Volem fer visible el saber, coneixements o obres de les dones i reivindicar, un cop més, les sufragistes, les inventores, les pioneres, les artistes, les investigadores, les científiques i tecnòlogues, les esportistes … absents dels currículums escolars. Malgrat la introducció de la dona en el món universitari i laboral aquestes darreres dècades, moltes carreres continuen masculinitzades i la presència de les dones en els llibres de text és minúscula: tan sols el 7,5% dels referents científics i culturals són
dones.
D’altra banda, com tots els cursos, l’institut participa en l’exposició col·lectiva que organitza l’ajuntament de L’Hospitalet Art en Femení. En aquesta ocasió els i les alumnes de 1r de batxillerat artístic han fet retrats d’aire “retro” de diferents artistes: dissenyadores, pintores, fotògrafes… com ara Camille Claudel, Coco Chanel, Frida Khalo o Àgata Ruiz de la Prada.
També destaquem el poema de Mariam Rodríguez (3r A) SOC DONA
Soc una dona que treballa, soc una dona que s’esforça, soc una dona que lluita, soc una dona que riu, soc una dona que gaudeix, soc una dona que viu, que té il·lusions, esperances, somnis, però també sóc una dona que alguns menyspreen, soc una dona que plora, soc una dona que jutgen per la forma de vestir, d’actuar, de parlar, soc una dona que no passeja tranquil·la pels carrers, soc una dona que té por, soc una dona que intenta sobreviure, soc una dona que també és persona.
Fem nostra la reivindicació d’igualtat salarial, una de les causes de la vaga convocada per al Dia de la Dona 2018: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI. Podem llegir l’entrada PROU DIFERÈNCIA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES I no deixarem d’encoratjar les nostres alumnes per tal que aspirin als mateixos estudis i/o ocupacions que els seus companys.
Com a material de lectura i reflexió podem enllaçar amb el dossier del diari ARA de diumenge 4 L’hora de les dones que afirma “El moviment #metoo de denúncia de l’assetjament sexual ha resultat clau per posar el feminisme en la primera línia de l’agenda social”.
Sota el lema #EnsAturem col·lectius feministes als quals donen suport la majoria de sindicats i partits polítics convoquen aquest 8 de març una vaga feminista . Pel que fa a l’àmbit educatiu, la vaga femenina d’estudiants pretén posar sobre la taula les mancances en l’àmbit educatiu que hem comentat. Així doncs, les noies són encoratjades a no assistir a classe el 8 de març. Els col·lectius feministes i els sindicats també animen les dones a no tenir cura de les feines de casa i de les relacionades amb l’atenció dels familiars el 8 de març. #PenjaElDavantal La imatge que es vol projectar és la dels davantals penjats als balcons.
Podem llegir el manifest “oficial” de la vaga aquí. En concret, quant a educació, manifesten:
Sol·licitem el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius. Denunciem el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere. Exigim un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la qual la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!
I un darrer apunt, el manifest de convocatòria de vaga d’un dels sindicats es clou amb una frase de l’activista afroamericana Angela Davis “No acceptis les coses que no pots canviar. Canvia les coses que no pots acceptar!”
Dones i Mobile
Women4Tech i WomenInMobile posen en relleu la bretxa de gènere en la indústria de la tecnològica, un dels seus problemes urgents. Les congressistes no representen ni una quarta part dels assistents ( un 23%) . Women4Tech és el programa que va llançar l’any passat la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés-per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l’economia global. L’esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa quan es tracta d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Hi ha estudis que alerten que els algoritmes en què es basen molts programes de ‘software’ i plataformes digitals també son proclius a incorporar biaixos sexistes i racials. “Les màquines aprenen de qui les programa i aquests són els homes”, ha reivindicat Emma McGuigan, directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit.
Podem celebrar que ja hi ha un 28% dels conferenciants que són dones, respecte del 21% de l’any anterior. Tot i així, a les vuit sessions més rellevants que organitza el congrés -les anomenades ‘keynotes’- només hi han participat 6 dones, poques en comparació amb els 28 homes que hi han intervingut durant els quatre dies que dura l’esdeveniment.
Esdeveniments com WomenInMobile – que se celebra durant la setmana del Mobile per quarta vegada enguny- busquen fer el tomb a la visió tradicional dels congressos de tecnologia. Són les dones les que pugen a l’escenari a parlar sobre innovació.










