Avenç en la lluita contra el càncer liderat per una dona

Un equip de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, IDIBELL, situat a l’Hospitalet de Llobregat,  liderat per la Dra. Mariona Graupera ha estudiat el mecanisme d’acció d’un gen que es relaciona amb el creixement dels vasos sanguinis, quelcom necessari per a la formació de tumors.

La doctora Graupera és un referent a escala mundial en el camp de l’angiogènesi, és a dir, en la formació de vasos sanguinis, i en malformacions vasculars. Sota la seva direcció, els investigadors de l’IDIBELL, amb la participació de científics de l’Institut Català d’Oncologia-Hospitalet, han publicat a la revista ‘Nature Communications’ el seu darrer treball que, a més, ha estat impulsat per la Fundació La Caixa. S’ha aconseguit entendre el mecanisme d’actuació d’aquest gen i els errors que comporten  una sèrie de patologies severes.

Col·laborem amb un projecte de futur

Sonrisas de Bombay  (Mumbai Smiles) és una organització  sense ànim  de lucre (ONG) que centra la seva acció conjunta amb les comunitats dels slums del nord de la ciutat  Bombai  en la lluita pacífica contra la pobresa ( hi ha més de 13 milions de persones en risc de pobresa i exclusió). [Els slums són infrahabitatges, assentaments irregulars  llocs  on s’estableix una persona o una comunitat  al marge dels reglaments sobre les normes establertes per les autoritats encarregades de l’ordenament urbà].

L’organització fou fundada el 2005 pel periodista i escriptor Jaume Sanllorente, i persegueix generar una transformació  social a través de l’autosuficiència i l’accés a la igualtat de drets i oportunitats,  promou l’accés a l’educació  i a la salut i busca el desenvolupament  socioeconòmic, incloent campanyes de sensibilització  per a denunciar la negació dels drets humans i l’exclusió  social soferta per  milions de ciutadans de Bombai.

D’entre els seus programes destaquem GIRL CHILD EDUCATION, posat en marxa el 2013,  que té com a finalitat que les nenes i joves d’entre 6 i 15 anys procedents de barris marginals de Bombai puguin seguir estudiant  i  no es vegin obligades a abandonar l’escola o puguin reprendre els estudis en cas  d’ haver hagut  d’abandonar-los; compta  amb un sistema de beques,  materials educatius i  una sèrie de tallers de temàtiques com ara els  drets de l’infant, els abusos sexuals a la infantesa o les addiccions.  Per motius culturals, és freqüent a l’Índia que les nenes es  vegin obligades a abandonar l’escola molt aviat, atès  que les famílies tendeixen a discriminar-les en favor dels  fills nois i sovint són forçades a casar-se encara menors.

L’ONG ha llençat  campanya de crowdfunding amb l’objectiu que   25 nenes dels slums de Bombai puguin accedir a una educació  primària fent  possible un futur  millor. Aquesta serà vigent entre els mesos de desembre i gener i serà   liderada per conegudes influencers. Totes les persones que vulguin  sumar-se poden fer-ho migranodearena.org i efectuar  donacions  fins al 31 de gener de 2019.

Colette: l’escriptora, la dona i … la pel·lícula

He vist la pel·lícula Colette, dirigida per  Wash Westmoreland i protagonitzada per Keira Knightley, que narra  la història de Sidonie-Gabrielle Colette als París dels anys 20. La pel·lícula reconstrueix de manera  eficaç             l’univers de la seva protagonista.

Colette (Saint-Sauveur-en-Puisaye, 1873 – París,  1954 )  va  escriure la sèrie de les novel·les Claudine, Minne i Les égarements de Minne per al seu marit del qual es divorciar el 1906. Va ser molt celebrada   internacionalment la  seva novel·la Gigi, de 1944, que va ser portada al cinema per  Vincente Minnelli el 1958. Va presidir l’Academia Goncourt des de 1945 i va ser  condecorada amb  la Legió  d’Honor.

Reivindicar els drets de la carn sobre  l’ esperit i els  de la dona  sobre  l’ home es l’objectiu de la seva obra, encara no reconeguda per la crítica literària  masclista, malgrat que  ha  rebut  grans  reconeixements públics. La seva vida sentimental, amb relacions tant amb homes com amb dones,  va ser agitada i  sense traves morals.

La República va organitzar uns solemnes i concorreguts funerals d’Estat, per primer  cop destinats,  a França,  a honrar una dona, però l’església Catòlica es va negar  a acomiadar Colette amb una cerimònia religiosa per la seva bisexualitat,  exercida obertament  i reflectida  en les seves obres.

Colette va ser Colette  gràcies a una mare lliurepensadora i atea (Sidonie Landoy) que la va portar a l’escola pública,  li va  inculcar  la lectura i la va allunyar de les influències religioses. Després de casar-se amb un aprofitat  que vivia dels “negres” que escrivien per a ell i per al qual ella també va començar a escriure els seus records ( la saga  de Claudine que ell signava amb el seu nom) Colette, que ja havia descobert la seva bisexualitat durant el matrimoni, es va divorciar, va  tenir innombrables amants femenines,  mentre seguia escrivint i actuant com a actriu ballarina i mim. Va ser periodista en casar-se amb un d’ells;  aquest matrimoni també va acabar en divorci per l’adulteri d’ella, que ja tenia 40 anys, amb un fill d’un primer matrimoni d’ell. [El tema de la relació d’una dona madura amb un jove amant el tracta a Chichi (1920), duta al cinema per segona vegada el 2008] Es va consagrar amb Gigi, on  Colette retrata la condició   femenina que es  mou entre la misèria  econòmica i la lleugeresa moral al Paris de “fin de siècle”.

Fou una dona lliure i ciutadana del món que va morir després de veure’s confinada a una cadira de rodes per una severa artritis de maluc.

A La Vanguardia he llegit un reportatge sobre aquesta dona extraordinària: Colette, la novelista que llenó su vida y sus obras de placer

Els alumnes de 1r d’ESO treballen les aportacions de les dones inventores

En relació al Dia Internacional de l’inventor,  que va tenir lloc el 9 de novembre, en honor de l’actriu enginyera que va crear l’espectre espandit Hedy Lamarr,

A les tutories de 1r d’ESO han treballat les aportacions d’unes quantes dones inventores com ara la mateixa Lamarr;  Mary Anderson, inventora de l’eixugaparabrises; Marion Donovan, coneguda per haver creat el bolquer a prova d’aigua o  Candace Pert, eminent farmacòloga que desenvolupà fàrmacs per al tractament de la SIDA

El resultat ha estat un mural que s’exibeix al vestíbul de l’institut per tal que les i els companys d’altres cursos coneguin les aportacions de les dones al món de la ciència o a molts altres àmbits,  amb la finalitat de fer-nos la vida més fàcil.

Molt bona feina!

Celebrem el lideratge femení

Des de fa 21 anys se celebren  anualment els premis FIDEM. Volen reconèixer i visualitzar el treball dut a terme per empresàries i demostrar públicament els èxits assolits. FIDEM és una Fundació Internacional de la Dona Emprenedora  creada el 1996 per donar suport i finançar dones emprenedores.  Defensen la igualtat efectiva i potencien  el creixement personal i professional per a la visibilitat de les dones i la seva influència en la societat.

Avui ha tingut lloc l’edició XXIena edició dels premis que ha comptat amb la presència de les conselleres Ela Artadi i Àngels Chacon.

Objectiu: minimitzar la diferència salarial entre homes i dones

Per  corregir   l’escletxa  salarial que castiga les treballadores,  l’ Organització  Internacional del Treball (OIT) aposta no només  per a afavorir una major participació  de dones en ocupacions on predominen els homes, sinó també  que ells  entrin en sectors amb  gran  presència femenina.

Joaquín Nieto, director de la oficina de la OIT per a Espanya afirma: “Cal afavorir la diversitat de gènere: és necessari  que hi hagi  més dones enginyeres, però també  més homes infermers o  mestres” .

A més, l ‘organisme internacional destaca, entre les mesures més efectives,  polítiques de transparència com  les implantades a Alemanya ( les empreses d’aquest país de més de  250 treballadores estan obligades a informar les seves empleades del sou dels seus companys homes.

Al Nacional.cat podem llegir articles  sobre el tema que inclouen les mesures que el govern de Catalunya implementa per reduir la discriminació salarial entre dones i homes:

La lluita contra les desigualtats laborals de gènere i la fi de la bretxa salarial (28 nov)

 La Generalitat impulsa la igualtat també a la contractació pública (20 nov)

I a eldiario.es ( 27 nov) llegim:

La maternidad dispara la brecha salarial entre mujeres y hombres en España

A partir de la treintena la brecha crece al 10%. A los 40, las mujeres ya cobran un 15% menos que los hombres.

En el caso de los padres, apunta la OIT, en lugar de sufrir una penalización salarial, tienden a recibir un “plus” salarial, también respecto a los hombres que no tienen hijos.

En empresas de características similares, las que tienen más presencia de hombres cuentan con salarios más altos que las que tienen plantillas más feminizadas.

Els que ho han de tenir clar són els i les joves

Alarmants resultats d’un estudi sobre l’alumnat de la Universitat de Girona.  Conclou que els joves veuen “normals” moltes situacions d’abusos i assetjament sexual. Constata que la majoria només entén com a violència sexual casos com els de les violacions. En canvi, els comentaris intimidatoris, gestos o els tocaments no els consideren tant greus.

També a la Universitat de Lleida un  estudi dona similars resultats: El  “Sondeig a l’alumnat de la UdL sobre percepció de la violència de gènere en l’entorn universitari” presenta el resultat de l’enquestat feta  a alumnat de 1r i 3r  per tal de comprovar si, en el transcurs de l’etapa universitària, poden canviar les seves creences sobre el tema, a més d’identificar el grau de detecció, tolerància i denúncia de possibles casos de violència de gènere i proposar mesures de sensibilització. Els resultats obtinguts confirmen la tolerància per part de l’alumnat de situacions de violència que no són físiques i la falta de conscienciació sobre la violència de gènere.

Els resultats justifiquen el disseny de mesures de sensibilització i prevenció l’entorn universitari.

 

Reconeixement a la nedadora Montserrat Tresserras en la seva mort

 

 

 

La pionera catalana de la natació en aigües obertes Montserrat Tresserras Dou (Olot, 1930) ha mort als  88 anys a Olot,  on vivia. Fa unes quantes dècades va convertir-se en un dels referents indiscutibles de les aigües obertes a Catalunya i a la península Ibèrica. Alguna de les seves fites no van ser superades fins a 40 anys després per David Meca.

Els seus grans reptes van tenir lloc entre el 1957 i el 1970. Va ser la primera dona del món que va aconseguir nedar el canal de la Mànega dues vegades en sentits oposats.  Una altra  fita fou ser la primera dona a aconseguir creuar entre Mallorca i Menorca i també va realitzar amb èxit la travessia Concordia-Colón, entre l’Argentina i l’Uruguai.

I tot això sense banyadors de neoprè ni barretes energètiques, només una dona nedant a poc a poc, amb determinació i eficàcia. Tenia una gran resistència i provava reptes que ni els homes es plantejaven.

El seu nom figura a l’International Marathon Swimming Hall of Fame i al Salo de la Fama dels nedadors a gran distància.

Pionera en un món molt masculí: l’arbitratge de futbol

  Rosa Bonet ( a les fotografies,  abans i ara) va ser la primera àrbitre femenina espanyola. L’any 1979 amb 16 anys va voler ser  àrbitre de futbol. Va obtenir el carnet  l’1 de Setembre de 1980, el núm del llavors Colegio Castellano de Árbitros, després de molts entrebancs pel fet de ser una dona. Però  la seva  lluita no va acabar aquí  ja que després de portar uns quants anys arbitrant partits fins a juvenils (última categoria del futbol base), va voler fer un salt més i saltar al futbol amateur regional. Però una “suposada” normativa espanyola en base als estatuts que marcava la FIFA, impedia les dones arbitrar més enllà  del futbol regional.  Rosa va contactar amb la UEFA i amb la FIFA per tal de verificar i ratificar o no la suposada normativa, i  aquests organismes van assegurar-li que no  existia un reglament que ho impedís. El comitè d’àrbitres espanyol, posat en evidència davant l’episodi, va eliminar la normativa a la meitat dels vuitanta i Rosa Bonet va poder estrenar-se com a àrbitre en categories regionals. Actualment retirada, Bonet ha seguit durant molts anys vinculada al món del futbol com a monitora d”àrbitres, entre altres coses.

Ser la primera va significar fer un pas important i desconegut i va contribuir a obrir camí a les altres;  tot i això la presència de les dones en l’arbitratge de    futbol és  mínima i la desigualtat i discriminació que pateixen és encara vigent.

Font: ROSA BONET. Primera mujer árbitro del fútbol español (Ana de Benito. gener 2014. Images: furiaroja.com y archivo de Rosa Bonet)