La llista de Premis Nobel inclou 809 premiats (789 individus i 20 organitzacions) des de 1901 fins enguany. Les dones que han estat guardonades són només 24 i, a més, hi ha una concentració de categories: Literatura (7), Medicina (7) i Pau (7). Les 3 Nobel restants són en Química (2) i Física (2). Que sumen 4 i no 3. Això és perquè MARIE CURIE en va guanyar 2, un de Física i un de Química. [En clicar sobre la fotografia de la senyora Curie aneu a parar a una webquest que us permetrà conèixer millor les seves investigacions sobre la radioactivitat]
El primer l’any 1903, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.
L’any 1911 va rebre el de Química en reconeixement als seus serveis en l’avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element. Amb una actitud desinteressada no patentà el procés d’aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
S’havia llicenciat en física i matemàtiques tot esdevenint la primera de la promoció i convertint-se en la primera dona professora de la Universitat La Sorbona, de París.
Curie va morir a conseqüència d’una leucèmia, deguda segurament a l’exposició massiva a la radiació durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals, Irène Joliot-Curie, fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l’any 1935, juntament amb el seu espòs Frédéric Joliot-Curie.
Només Curie i un altre senyor (Frederick Sanger) han guanyat dos Nobel.
S’imposa, doncs, un homenatge a Maria Sklodowska, Marie Curie (Polònia 1867- França 1934). [Duia el cognom del marit] Reproduirem part d’una entrevista concedida el maig de 1920 a Marie Mattingley Meloney:
“-Amèrica té uns cinquanta grams, de radi -va dir-, quatre a Baltimore, sis a Denver, set a Nova York… Continuà l’enumeració i esmentà tots els llocs que posseïen una petita part del valuós element. –I França? -vaig preguntar jo. –El meu laboratori en té una mica més d’un gram. -Què diu ara, vostè només té un gram de radi? –Jo? Jo no tinc pas res; aquest gram és propietat del meu laboratori. Vaig esmentar la patent que l’hauria pogut fer una senyora molt rica. Va respondre tranquil·lament: –El radi no ha d’enriquir ningú. És un element i pertany a totes les persones.”
Potser també hauria d’haver guanyat el tercer Nobel, el d’Economia.
ven les 
