Art en femení: Martha Rosler i Francesca Woodman

Martha RoslerNova York. 1942. El nom de Rosler no pot dissociar-se del concepte d’art feminista, una connexió que ella accepta -“que s’hagi demonitzat la paraula feminisme no significa que el concepte  hagi perdut  sentit”-, però que considera encertat només per definir en part la seva  producció: les obres que la van convertir en un referent de l’ art més reivindicatiu fet per dones artistes que, com ella, es van rebel·lar  en els anys seixanta i setenta enfront el paper que la societat reservava al seu gènere.

Per conèixer millor la seva obra llegiu: Subversión sin pausa.

Obra de F. WoodmanUna altra artista americana, fotògrafa,  molt interessant és Francesca Woodman De fet ha esdevingut una llegenda de la fotografia després de la seva mort prematura als 22 anys. Se li ha volgut atribuir un clar lligam amb el  feminisme més ortodox. És autora d’unes fotografies molt subversives. Els seus  autorretrats, exposats al MOMA i  el Metropolitan Museum, s’ han convertit  en objete de culte. L’Espai AV de Múrcia acull una exposició retrospectiva de la seva obra. Podeu llegir l’article La artista que desnudó su vida El País  (28/02/09) i també Un espejo roto, reportatge publicat al diari  El País semanal (16/03/2008)  amb motiu de l’homenatge de la revista ‘C. International Photo Magazine’.

Tot i que hi ha moltes dones artistes, al programa de l’assignatura d’Història de l’Art de 2n de Batxillerat només figuren dues dones pintores:

Frida Kahlo   El marxisme curarà els malalts: oli sobre Frida Kahlo. El marxisme curarà els malalts.tela de 76 x 61 cm. que es troba ubicat al Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic. Aquesta pintura va ser feta poc abans que l’artista morís, l’any 1954, després d’una vida marcada pels traumes físics soferts arran d’un accident de tramvia quan tenia 18 anys. Artista difícilment classificable en un estil, va ser considerada surrealista per Breton, aspecte que ella va defugir afirmant que no pintava somnis sinó la seva realitat individual.

Artemisia Gentileschi  Judith decapitant  Holofernes, pintat cap a 1620. Es tracta d’ una pintura a l’oli que medeix 1,99 metres d’alt per 1,62 m. d’ample. A. GentileschiActualmente es conserva a la Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia) Artemisia Gentileschi va ser una de lespoques pintores del barroc que va poder treballar i viure com a artista.

Deixa un comentari