ESPAI DE COEDUCACIÓ

Tránsito Amaguaña, lider indígena equatoriana ha mort als quasi 100 anys en el seu poble, Pesillo, a la província de Pichincha,  al peu del volcà Cayambe. Llegim la notícia a la premsa,  en aquesta necrològica del diari de Guayaquil El Universo. Aquesta dona va esdevenir tot un símbol del moviment indígena. Ella no era ni blanca ni mestissa i va lluitar per canviar l’ordre social i per tal que els que eren com ella, els “huasipunguers” (treballadors de la hisenda) poguessin deixar de ser semiesclaus. Va participar en la creació dels primers sindicats agrícoles i en la primera vaga de treballador agrícoles  a Olmedo (1931). Va contribuir a la fundació de la Federació Equatoriana d’indis (1944).  Va iniciar la creació d’escoles camperoles bilingües (quitxua-espanyol). Va ser empresonada per diferents governs i serà recordada sempre com una lluitadora.

La notícia a RTVE el 12/05/09

Es interessant el reportatge d’Amanda Mars publicat al diari  El País (06/06/09). Es pregunta per què les dones callen i no denuncien l’assatjament laboral. Ve a dir que aquest ha esdevingut un tabú tan intocable com el que fou la violència dins la llar. Per a moltes persones és la nova batalla en la guerra per la igualtat. Hi llegim alguna història personal com la d’una dona que treballava al servei de neteja d’una estació ferroviària de Múrcia qui, després de gravar una conversa amb el seu assatjador, el va denunciar. Finalment va guanyar,  però encara necessita ajuda psiquiàtrica.

L’any passat, a tota Espanya, la Inspecció de Treball va rebre 152 denúncies per aquesta causa, al marge de la via judicial. Aquests són tots els casos que es van produir? L’encarregat de recopilar aquestes xifres, el subdirector general de Prevenció de Riscos Laborales i Polítiques d’ Igualtat del Ministeri de Treball, Adrián González, està convençut que n’hi ha més, però no es denuncien per motius diversos: “Hi ha dones que ni s’adonen que estan sent víctimes; d’altres tenen por a les represàlies i, d’altra banda, es produeix un sentiment de culpa i vergonya en la víctima ”
És bo saber que La Llei d’Igualtat obliga  les empreses a tenir plans contra aquesta xacra i que l’assatjament sexual és causa d’acomiadament disciplinari directe des de 2007.

Regulació contra l ‘assetjament.

L’ article 7  de la llei d’ Igualtat regula l ‘assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, adaptant la directiva de Brussel·les, i diu que constitueix assetjament sexual “qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l ‘efecte d’atemptar contra la dignidad d’ una persona, en particular quan es creï un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. També fa referència a l’assetjament l’ Estatut dels traballadors i la Llei d’Infraccions i Sancions.

– El Govern està preparant un codi de bones pràctiques. L’Executiu català ja en té un, que demana confidencialitat, celeritat, transparència i equitat:

1. És important una declaració institucional que marqui la posició de l’empresa contra qualsevol tipus d’assetjament.

2. La duració d’un procés per una queixa no ha de perllongar-se més de set dies.

3. Qui denuncia ha d’estar acompanyat per algú altre, tenir garanties de confidencialitat i que la denúncia interna no constarà en el seu expedient.

4. La persona acusada també necessita un assessor durant el procés.

5. Les denúncies falses, amb mala fe, han de ser castigades.

La primera entrega de les versions  cinematogràfiques de la trilogia “Millennium” del suec Stieg Larsson va ser estrenada  divendres a Catalunya. S’ha doblat al català amb el títol ‘Els homes que no estimaven les dones’ i pot veure’s a les sales Cinesa Heron City, Lauren Gracia i Lauren Sant Andreu (Barcelona); Oscar Girona (Girona); Espai Funati (Lleida), i Oscar a les Gavarres (Tarragona). També es projectarà a Cinesa Park Vallès i Cinema segle XXI de Terrassa, Atlàntida Multicines de Manresa, Cinema Imperial de Sabadell i Cinema Nou de Vic, a la província de Barcelona, i en els Cinemes Olot d’Olot.

La  novel·la policíaca sobre la qual es basa la pel·lícula, la primera d’una trilogia,  ha captat  milions de lectors a tota Europa (A casa nostra fou una de les més venudes tant en català com en castelà el darrer Sant Jordi). El seu autor, Stieg Larsson, va morir fulminat d’un atac de cor després de lliurar a l’editorial el manuscrit del tercer volum de la trilogia. La novel·la, que barreja misteri, embolics familiars i noves tecnologies, atrapa el lector des del primer moment i el submergeix en una història magnífica. Hi veiem també la denuncia del maltractament i l’abús sexual de dones, cosa que a la pel·lícula és encara més explícit.

Sinopsi

“Fa 40 anys, Harriet Vanger va desaparèixer enmig d’una reunió familiar a la mansió del poderós clan dels Vanger, en una illa incomunicada a causa d’un accident. Encara que el seu cos mai no es va trobar, el seu oncle està convençut que va ser assassinada i que l’assassí és un membre de la   família, una família unida i alhora disfuncional. Contracta aleshores Mikael Blomkvist, periodista caigut en desgràcia que dirigeix una publicació, ‘Millennium’, dedicada a destapar escàndols financers i corrupteles. Per una sèrie d’atzars, Mikael coneix una estranya, sorruda i marginada pirata informàtica, Lisbeth Salander, que l’ajudarà en la investigació del cas.”

Director:  NIELS ARDEN OPLEV

Actors:  PETER ANDERSON-  MICHAEL NYQVIST – NOOMI RAPACE – LENA ENDRE – PETER HABER SVEN-BERTIL TAUBE

L’Institut Català de la Dona dóna suport als actes que diverses institucions i associacions han organitzat amb motiu de la commemoració  del Dia Internacional d’acció per a la salut de les dones. Aquesta diada es va instituir a Costa Rica, l’any 1987, amb l’objectiu de promoure que cada any es dediqui un dia a fer públic l’estat de salut de les dones, les seves demandes i el compromís de les administracions per afavorir-les.

Cada minut mor una dona de part o per complicacions de l’embaràs. Més de vuit milions de dones moren cada any com a conseqüència d’una malaltia cardiovascular o d’un atac de cor.

Cada vegada més és reconeix que hi ha diferències entre homes i dones en els factors que determinen la salut, fet que fins fa poc havia quedat ignorat. Els diferents rols i comportaments entre dones i homes en una cultura determinada, dictats pels valors i les normes de gènere d’aquesta cultura, poden generar diferències de gènere. Les desigualtats de gènere impliquen,  també,  desigualtats entre homes i dones  pel que fa a la salut i l’accés a la sanitat. Per exemple:

– Hi ha dones que no poden rebre ajuda mèdica perquè hi ha normes a la seva comunitat que no els permeten anar soles a un hospital.

– En alguns països les dones casades s’infecten amb el VIH perquè les convencions socials encoratgen la promiscuïtat dels seus marits, i, alhora impedeixen que elles  demanin que utilitzi condó.

– La taxa de mortalitat per càncer de pulmó dels homes és superior a la de les dones, perquè fumar és considerat un símbol de masculinitat, mentre que és desaprovat com a poc femení en les dones.

En tots aquests casos els valors i les normes de gènere, i els comportaments que se’n deriven, afecten negativament la salut.

Els objectius ara són incrementar la sensibilització de les persones professionals de la salut pel que fa als rols, les normes i les desigualtats de gènere, així com promoure un canvi social per tal d’eliminar les barreres de gènere com a barreres per a la salut.

A Catalunya la campanya la promouen els CAPS.  

La Xarxa de Dones per la Salut de la qual formen part  va organitzar un acte al CCDF Bonnemaison amb la participació de Teresa Forcades i Vila,  metgessa, teòloga, monja i feminista, sobre “Propostes de resistència de les dones a la indústria farmacèutica”

Llegeixo  al diari El País (24/05/09) un article d’opinió escrit per Milagros Pérez Oliva, defensora dels lectors, on posa de manifest que, atès l’augment de les màfies que trafiquen amb dones, entre els lectors del diari  s’ha obert un debat sobre la legitimitat de publicar anuncis de contactes. A les planes del setmanari del diari hi ha d’aquests anuncis, la qual cosa molesta molts lectors habituals que creuen que això no és digne d’aquest diari ni dels seus lectors.

Justament, en relació amb una sèries de reportatges de Mónica Ceberio i Álvaro de Cózar que, sota el títol La explotación sexual en España, mostraven els horrors de l'”esclavitud invisible” en què s’ ha convertit la prostitució (molt elogiats pels lectors) es va posar de manifest el que molts lectors consideren una contradicció: el mateix diari que denuncia l’esclavitud de les dones acull en les seves planes anuncis que consideren molt més que denigrants. Fins i tot, arriben a pensar que darrera de molts d’aquests anuncis hom trobaria aquestes mateixes màfies que els reportatges denunciaven.

Diaris com el Frankfurter Allgemeine, Le Monde, Daily Telegraph o The Guardian no publiquen aquest tipus d’anuncis. De fet, la majoria  dels diaris seriosos no els publiquen. The International Herald Tribune va prendre la decisió de suprimir-los (2003) en considerar que mantenir-los era incoherent amb la  seva línia editorial.

La Defensora considera que aquests anuncis no haurien de publicar-se en aquet diari. L’article 1.29 del Llibre d’ Estil pot servir com exemple: “La línea editorial del periódico es contraria al fomento del boxeo, y por ello renuncia a recoger noticias que contribuyan a su difusión”. Si això forma part dels principis del diari, amb molta més raó, diu la defensora, hauria de  figurar el de no contribuir amb anuncis de contactes a una activitat que, a més de denigrar les dones, les fa esclaves.

Mujeres de fuego és el títol de l’article publicat al dominical del diari El País (18/05/09) realitzat per Rafael Ruiz amb fotografies d’Alfredo Cáliz. El reportatge ens trasllada a Malaui, un dels països més pobres del món i ens mostra com les dones intenten canviar la història sota el crit de Foc! Motto! en el seu idioma, chewa.

En un país on garebé no tenen drets, les dones, encoratjades per l’ONG internacional Action Aid, han decidit capgirar el seu destí.

Els microcrèdits o les cooperatives ajuden aquestes dones, moltes de les quals no van poder assistir a l’escola o van haver d’abandonar-la. Per això podem dir que un dels grans problemes de les dones a aquests paísos és l’analfabetisme. Mitjançant l’associacionisme fan front al masclisme i s’encoratgen per continuar els estudis.

Un altre greu problema que pateixen moltes d’aquestes dones és la Sida. També per a lluitar contra la pandèmia, a la regió de Phalombe s’han associat per tal de trobar remeis naturals contra les infeccions oportunistes i han bastit un tramat social per ajudar-se mútuament.