Sobre la custòdia compartida

manifestacion_custodia_compartida

Les Corts d’Aragó van aprovar dijous passat el que anomenen “Ley de igualdad en las relaciones familiares ante lña ruptura de convivencia de los padres” i que estableix la custòdia compartida com a opció preferent per als jutges quan no hi hagi acord en una separació o divorci. Amb aquesta llei autonòmica els homes i les dones han de seguir coresponsabilitzant-se en l’educació dels fills un cop separats. A nivell estatal, actualment més del 90% dee les sentències de separació o divorci atribueixen a les dones la custòdia dels fills, l’ús de l’habitatge fins que els fills s’independitzin i una pensió alimentícia. La llei aragonesa vetllarà perquè pares i mares es facin càrrec dels fills independentment de qui es faci càrrec de l’habitatge i quina quantitat pagui en concepte de manutenció.

Tot i que hi ha una demanda creixent per part de molts progenitors masculins per la custòdia compartida, la reforma de la llei vigent de divorci ( de 2005) no entra en els plans del Ministerio de Justicia. La Ministra de Igualdad ha declarat, de manera oficiosa, que vol obrir un debat per a  la modificació del Codi Civi, però oficialment no ha fet cap passa endavant. D’altres comunitats com la Catalana o la Valenciana han anunciat que seguiran el camí obert per Aragó. D’altres institucions del País Basc o Andalusia han demanat al govern que reguli per llei la custòdia atès que els temps han canviat.

Pàgina de l’associació per la custòdia compartida

Reportatge a El país (24 maig)

Prevenció del crim masclista

Al seu informe, el Consell General del Poder Judicial alerta de la manca d’avaluació del perill que corren les dones maltractades. 12 dels assassins tenien condemna per maltractament (en alguns casos la condemna va arribar després de la mort) tot i així,  en pocs casos es va avaluar el risc de la dona. Només a 7 dels 26  procediments hi havia una avaluació policial de risc. Pere tal de corregir aquesta mancança, la policia ha de complimentar un protocol que determina el perill per a la víctima. També és fonamental que es disposi de braçalets per detectar que l’agressor s’està apropant. Només 17 de les 55 víctimes del 2009 havien denunciat, (la denúncia és la primera condició per tal de rebre protecció) algunes no denuncien per por o  per la pressió sociocultural ( de les 17 que van denunciar, 8 van expressar el seu desig que el procés no seguís endavant; d’altres premeten que l’agressor s’apropi ifins i tot tornen a viure amb ells ) Les acusacions de denúncies falses de què tant es parla últimament han fet molt de mal. Cal insistir i ajudar que totes les dones denunciïn els seus agressors per tal d’acabar amb aquests crims. Enguany ja han mort 22 dones a mans de les seves parelles o exparelles.

Falla la prevención del crimen machista ( El Pais, 24/04/10) La notícia inclou L’ informe del observatorio para la violencia del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ),

Ja heu tret la vostra tarja vermella? Nova campanya contra el maltractament

tarjeta-roja Un cop més, molts personatges ben coneguts pel gran públic han col·laborat en una campanya de sensibilitzacióen matèria de violència de gènere impulsada pel Ministerio de Igualdad, sota el lema SACA TARJETA ROJA AL MALTRATADOR.

Directors de cinema com Pedro Almodóvar; periodistes com Àngels Barceló; Miguel Bosé, cantant; Sergi Arola, cuiner  o joves actors protagonistes de les sèries televisives de moda són anomenats ambaixadors la campanya i  ens exhorten que els imitem i ens fem una fotografia amb una tarja vermella com la de la il·lustració  com a contribució a una campanya de conscienciació que pretén aturar aquesta xacra dels maltractaments masclistes.

També s’han realitzat diferents spots televisius, basats en un guió d’Iciar Bollain, Alicia Luna i Pizca Gutiérrez  dirigits per Gracia Querejeta en els quals han participat desinteressadament persones de diferents àmbits professionales, que expressen davant la càmera un rotund NO a tot tipus d’agressió contra les dones.

Es pot seguir la campanya a través de les diferents xarxes socials amb la idea d’aconseguir una major quantitat de persones que fem visible el nostre rebuig cap als que exerceixen aquest tipus de violència:

Facebook –  Flickr i Youtube, on es poden veure els spots.

lucha_violencia_machista Acte de presentació de la campanya el passat març.

Dones per un Món Millor, València 2010

v-encuentroL’últim cap de setmana del mes de març va tenir lloc aquesta cinquena trobada que ha reunit cinc-centes dones d’Àfrica, Europa i Amèrica llatina. Un dels 4 eixos sobre els quals s’ha organitzat la trobada és l’accés de les dones al món polític i financer, juntament amb l’impuls de la salut, l’educació i el creixement econòmic.

Des que es van iniciar aquestes reunions el 1995, el nombre d’adhesions i la importància dels assistents no ha deixat de créixer. D’entre les més rellevants hem d’esmentar Graça Machel, premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i la premi Nobel de la Pau Wangari Maathai. Totes dues van referir-se als problemes als països en vies de desenvolupament i van encoratjar els europeus a fer-hi  moltes inversions. Per la seva part , l’ex presidenta de Xile Michelle Bachelet va centrar la seva conferència en l’accés de la dona a llocs de decisió,  tot argumentant que la dona incorpora noves maneres de dirigir, dialogar i negociar i, a més,  busca incloure  i no excloure,  perquè creu en el consens.

Al seu discurs de tancament,  el president Rodríguez Zapatero va assegurar que la crisi no reduirà l’ajuda al desenvolupament. Tot i que no va arribar a declarar-se feminista, com va fer  fa tres anys a l’anterior reunió que va tenir lloc a Madrid, es va definir com aliat de les dones i va reconèixer la seva inclinació i proximitat per la causa de la igualtat que no és “només de les dones sinó de tothom”. En concret, la ministra d’Igualtat Bibiana Aído va presentar els projectes amb els quals Espanya es compromet:  a través de la Universitat  Nacional d’Educació a Distància s’impulsarà  un programa de formació per incrementar el nombre de mestres als països africans que ho necessitin; també es posaran  en marxa un programa per formar dones líders en activisme polític i social en el Centre de Formació Regional de Bamako ( Malí ) i  un pla de formació d’infermeres i llevadores per a la millora de l’atenció primària i la reducció de les morts per part ( segons l’OMS són 500.000 les morts anuals relacionades amb el part, la meitat de les quals a països de l’Àfrica subsahariana )

Mujeres por un Mundo Mejor

Ministerio de Igualdad

En record d’una pionera de l’aviació: Elinor Smith

elinor-smithElinor Smith

Nascuda el 1911 a Long Island ( Nova York) amb 15 anys va obtenir la llicència de vol i als 16 fou la persona més jove que tingué un rècord d’altitud a bord d’un fràgil biplà Waco 9. Sempre serà recordada per ser l’única persona del món que ha volat per sota de l’East River de Nova York en una maniobra prohibida. És per això que és considerada l’aviadora més temerària dels anys vint. A la majoria de les pioneres no els va ser permès de volar avions grans i ràpids, tanmateix ella fou una de les excepcions. Això no obstant, com moltes altres, va haver de renunciar a l’aviació per formar una família. Només a la mort del seu marit va tornar a volar.  Amb 88 anys, en un simulador de la NASA va ser la dona més gran a aconseguir un aterratge exitós en un transbordador espacial. El passat març  morí  a Califòrnia als 98 anys.

Per la igualtat laboral i salarial

La crisi econòmica que patim amplia l’escletxa salarial entre homes i dones. Article a La Vanguardia (5 de març)

Amb motiu de la celebració demà 8 de març del dia de la Dona treballadora s’han dut a terme estudis que analitzen l’eficàcia de les polítiques d’igualtat. Els seus resultats, encara que coneguts,  no deixen de ser alarmants. Segons elrealitzat per Icsa-Esade, es posa de manifest la gran diferència salarial entre homes i dones en moltes empreses privades a Espanya. Fins i tot les directives cobren un 17% menys que els directius ( diferència que ha crecut en cinc punts respecte el 2007 ) per exemple, una directiva de recursos humans cobra 14.000€ menys que un home. No cal dir que moltes menys dones que homes arriben a llocs de responsabilitat; entre els directors generals només hi ha una dona per cada 9 homes. Un any abans la presència femenina arribava al 13% .

A nivell d’Europa, la Comissió Europea ha posat en marxa una campanya per reduir les diferències salarials entre homes i dones. Les autoritats europees volen fer conscients dels avantatges que pot suposar acabar amb aquesta desigualtat: des de l’impuls de la competitivitat fins a la contribució del desenvolupament econòmic.

Tenint present que actualment moltes dones realitzen els mateixos estudis que els homes ( en alguns camps universitaris hi ha més dones que homes i elles assoleixen més èxit acadèmic) les dificultats a les quals han de fer front les dones per assolir càrrecs per als quals estan ben preparades,  fan més evident que es desaprofiten molts talents i molts recursos.

En un altre àmbit, la principal  conclusió de l’estudi financiat per l’Institut Català de les Dones anomenat Dones en crisi i realitzat per la Fundació SURT del Raval de Barcelona (redactat per Laura Sales amb col·laboració de Mar Camarasa), és que en temps de crisi les famílies es veuen obligades a reduir les despeses i serveis com ara neteja o cura dels nens que abans realitzaven persones contractades i actualment  tornen a recaure íntegrament en les dones, algunes de les quals han de fer una veritable doble jornada  laboral. L’estudi s’ha basat en els resultats de 2.504 enquestes a dones que freqüenten la fundació per a iniciar un projecte d’inserció laboral i en una submostra de 284, objecte d’un estudi més detallat.  En primer lloc cal constatar que ha augmentat significativament la quantitat de dones que s’acullen al projecte, però, tot seguit, es fa evident que moltes dones pateixen estrès i un deteriorament de la salut física  ( alteracions del son i la memòria, asfíxia, nervis…) per la pressió d’haver de fer front a les tasques de fora i dins la casa. Tota aquesta situació s’agreuja encara més en el cas de dones immigrants que se senten culpables i impotents en no poder cobrir les necessitats dels fills.
csw_banner2I per últim, està tenint lloc aquests dies la 54ena sessió de la comissió de l’ONU sobre l’Estatus Jurídic  i Social de la dona. La seu de Nova York ha estat invaïda per centenars de dones de tot el món. Les conclusions a les quals arriben és que  s’ha avançat,  s’ha millorat, però encara queda molta feina a fer.
A nivell d’Europa, els indicadors assenyalen que el 60% de les persones que acaben els estudis són dones. Els seus expedients acadèmics són superiors als dels homes. Tot i així els salaris segueixen sent més baixos i  les oportunitats per arribar a càrrecs alts, menors.  Només  una de cada 10 cadires en els consells d’administració les ocupen les dones.
Pel que fa a l’àmbit polític, Ruanda és l’únic dels 150 pisos analitzats que té paritat de gènere a nivell legislatiu. Espanya és ben lluny d’assolir-la.
Les dones mateixes insisteixen que per a la igualtat cal aconseguir que l’educació s’imposi. I jo afegeixo… i el canvi de mentalitat d’ells i d’elles.

La crisi econòmica canviarà els rols d’homes i dones a les llars?

homedonaLlegeixo últimament als diaris  articles que es fan ressò dels canvis que experimenta la vida familiar a causa de la crisi. Segons un estudi d’Adecco basat en l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any 2009 més de 100.000 mestresses de casa van decidir-se a buscar una activitat laboral remunerada mentre que 42.000 homes van optar per abandonar el mercat laboral i dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques. L’informe, fet públic l’1 de març,  posa de manifest l’augment d’un 14% dels homes que treballen nomes a la llar ( de 297.000 el 2008 a 339.000) En el cas de les dones ha disminuït el percentatge de les que treballen fora de casa ( de 4.295.000 el 2008 a 4.093.000 ). Tot i això, la taxa d’activitat femenina segueix augmentant fins a situar-se en el 51.7%. Concretament,  es constata l’augment de demanda de treball de dones més grans de 40 anys que, en general, necessiten ingressos a causa de  l’atur dels marits; la majoria, però,  no té gaire formació i, sobretot els manca experiència. Paral·lelament, les dificulats per trobar feina han decidit moltes joves a seguir estudiant. S’ha incrementat en 80.000 dones respecte l’any 2008 ( 71.000 de les quals tenen entre 16 i 24 anys, la qual cosa suposa un 7,2%  i encara ha augmentat més el percentatge  entre les que tenen de 25 a 39 anys que arriba al 10,9%  )

Caldrà veure si tots aquets canvis afectaran el repartiment efectiu de les tasques domèstiques i acabaran modificant la mentalitat de les persones. És indubtable que, ara per ara, la majoria de les tasques de la llar i la cura des grans i els nens segueix en mans de les dones encara que tinguin jornada laboral completa.

Informe Adecco ( 1 de març)    20 minutos (3 de març)      La Vanguardia ( 2 de març)

Polèmica per una candidata amb vel a França

gran_ilham-moussaid1

mujeres_musulmanas_colores_bandera_francesa

França farà eleccions regionals el 14 i 21 de març   i la campanya ja ha començat amb polèmica. Un partit de l’extrema esquerra ha presentat una candidata amb vel islàmic  (prohibit a les escoles secundàries des de 2004) a les llistes del sud del país (departament de Vaucluse) Ella és Ilham Moussaïd, de  22 anys i  estudiant d’administració a Marsella. El fet  ha motivat moltes crítiques en una república laica i en ple debat sobre la prohibició del burca als serveis públics. El NPA ( Nou Partit Anticapitalista) francès, d’ideologia troskista, es defensa: “Hi ha un clima  islamòfob en aquest país que s’està tornant  insuportable”, va denunciar dijous el líder d’auesta formació, Olivier Besancenot. “Sí, es pot  ser laica, feminista i usar vel”, afirma Moussaïd. “Jo sóc feminista, és a dir, estic en contra de tot tipus de violència i d’opressió contra la dona, defenso la igualtat entre l ‘home i la dona. Però no hi ha una sola manera de ser feminista o de defensar  les donres. Jo no estic oprimida por portar el vel. Sé que hi ha dones que pensen que tapar-se el cap és un símbol d’ opressió. Però repeteixo: jo no ho estic.  En els anys setenta, potser podria ser així. Però no ara. Es tracta d’una elecció personal. Per què ho diuen  constantment? No s’amaga aquí una profunda islamofòbia?”

Feminista y … con velo ( El País, 22/02/10) A les fotografies veiem Ilham moussaId i  dones musulmanes, amb els colors de la bandera francesa, es manifiesten contra la prohibición del vel a les escoles.

Novetat editorial en femení

el-timo-de La periodista Mar Galtés i l’executiva Esther Casademont han escrit un llibre que posa en qüestió el mite de la conciliació laboral, El timo de la superwoman (Editorial Planeta) . L’obra recull el testimoni de nombroses dones treballadores de tots els àmbits (des de les més conegudes Rosa Clarà o Sita Mur fins d’altres menys visibles pèro que ocupen càrrecs en entitats financeres i multinacionals). Amb ell volen posar de manifest la situació real de la dona en el treball. Aquestes són algunes de les dades objectives:

43% de dones actives (contrasta amb el 30% ofert per  Instituto de la Mujer el 1982), 8% de directives  (tot i que des de 2004 el nombre de dones en els consells directius ha augmentat un 6% segueixen sent minoria), 22% de diferència salarial (de mitjana les dones cobren a prop de 200 euros menys que els homes pel mateix treball)

Per què les dones tenen tan difícil accedir a alts càrrecs? per què elles han de portar sempre el pes de la casa, la cura dels nens i dels grans? Qui els imposa aquest sostre de vidre?

Si cliqueu a l’enllaç podeu accedir a la sinopsi del llibre  i a un forum d’opinió.

Laura Chinchilla, nova presidenta de Costa Rica

laura_chinchillaA l’entorn de dos milions d’habitants del país han votat el successor del president Óscar Arias. La que es perfilava com guanyadora, Laura Chinchilla de l’oficialista Partido Liberación Nacional ha resultat vencedora tot esdevenint la primera dona que arriba a la presidència. Segons dades del Tribunal Supremo Electoral (TSE), amb  el 90,35% de les meses electorals escrutades, Chinchilla obtenia el 46,75% dels vots, seguida per Ottón Solís (centre-esquerra, 25,17%) i Otto Guevara (dreta, 20,82%) Un dels punts clau de la sucessora d’Arias ha estat la lluita contra la criminalitat.    Chinchilla ha promès  també continuar amb  les polítiques aperturistes de l’anterior president, orientades a les empreses i al lliure comerç.