Categoria: Informacions

Dimecres 23 es va saber que la jove periodista russa Oksana Baulina havia mort en un bombardeig a Kíiv mentre enregistrava imatges de la destrucció provocada per les tropes russes en un centre comercial. Segons ha informat a Twitter el periodista Alberto Sicilia, que actualment es troba treballant des del país, podria haver estat assassinada en un atac de “precisió” rus.

El bombardeig que la va matar es va produir en el moment que periodistes i fotògrafs s’havien desplaçat cap al centre comercial, situat al districte de Podilskyi, destruït per l’artilleria russa el dia anterior, per informar sobre l’atac. En el moment de la mort, la periodista, famosa per investigar la corrupció del Kremlin, es trobava en el seu cotxe al pàrquing del centre comercial.

Abans d’anar a cobrir la guerra a Kíiv i Lviv,  l’Oksana havia fet feina com a productora per a la Fundació Anticorrupció, de l’opositor rus Alexei Navalni. Quan aquesta  organització fou catalogada com a extremista, va haver d’abandonar Rússia per a poder continuar informant sobre la corrupció del govern de Putin per a The Insider.

Alberto Sicilia, després de revisar les fotos del cotxe calcinat, i constatar que els voltants del cotxe van quedar intactes i que les  dues portes del costat contrari a la de l’objectiu es van mantenir tancades i fins i tot el parabrises estava intacte, sospita que els russos la tenien ‘localitzada’ i la van matar amb un coet des d’un dron o algun sistema similar. Per tant, creu que va ser un assassinat de precisió.

Putin no vol opositors.

Iúlia Zdanovskaia, una matemàtica ucraïnesa de 21 anys que va morir el 8 de març a Khàrkiv durant un atac de l’exèrcit rus, mentre treballava de voluntària. La Societat Matemàtica del Canadà ha compartit a les xarxes la seva història. Iúlia va representar l’any 2017 a Ucraïna a l’Olimpíada Matemàtica Femenina Europa i va guanyar una medalla de plata en la competició. La Societat li ha dedicat a la jove un post a les seves xarxes socials i li han dedicat una publicació que editen, anomenada Crux Mathematicorum.

Zdanovskaia era nascuda a Khàrviv i va refusar la idea de marxar de la ciutat. Actualment, estava estudiant un programa de matemàtica computacional a la Universitat de Kíiv i l’apassionaven les matemàtiques, l’ensenyament i les ciències computacionals, i darrerament s’havia unit a Teach for Ukraine, on feia de mentora i de model per a les noves generacions. L’agrupació de Drets Humans de Khàrkiv va publicar la notícia de la seva mort i va informar també de la mort d’una altra voluntària, Anastasia Yalanska.

He llegit la notícia a La vanguardia i m’he quedat astorada. Sembla ser que Aya Yusef, va ballar unes passes de la dansa del ventre en una excursió pel Nil del claustre del seu col·legi i no només va perdre la feina sinó també el marit i la casa. Un vídeo gravat per un col·lega i difòs  sense la seva autorització es va fer  viral i va desencadenar  una allau de crítiques  escandalitzades a les xarxes, tot provocant el seu acomiadament i el seu divorci.

Hi ha hagut, obviament, algunes veus en defensa de la mestra, mare de tres fills. La vicedirectora d’una altra escola va publicar el seu vídeo ballant en un casament i també  la directora del Centre Egipci per als Drets de les Dones, Nihad Abu Qumsan, es va oferir per a  redactar la denúncia per acomiadament  improcedent i fins i tot li proporcionà un nou treball.

La situació viscuda per Aya Yusef posa al decobert una paradoxa oriental. Mentre que a Occident es multipliquen  les classes i tallers de dansa del ventre, a Egipte el gènere, des de fa ja 30 anys, està absolutament degradat.

I, en tot cas, el que és molt injust és que s’hagi castigat una dona que, simplement, s’ho passava bé.

La pandèmia ha repercutit en negatiu en el diagnòstic precoç del càncer de mama, el segon més freqüent a Espanya ( el 2020 es van diagnosticar 33.835 casos a nivell nacional) Els especialistes preveuen per als propers mesos i anys un increment de casos en estadis avançats com a conseqüència del retard assistencial.

Els programes de cribratge  han demostrat  ser «la millor eina per a la prevenció secundària del càncer de mama i per ajudar a disminuir la incidència de mortalitat». L’ impacte socioeconòmic que ocasiona la malaltia va molt més enllà de l’aspecte sanitari. L’informe Toxicidad financiera del cáncer de mama, de la AECC, adverteix  de pèrdues d’ingressos de més  de 40.000 euros. Y només una dona amb càncer de mama pot assumir els costos directes de prop de 10.000 euros. Un 70 % de les  pacients  ha perdut el seu  salari o quasi  tots els  ingressos, i un 15 % es troba  en situació extrema d’exclusió social o vulnerabilitat econòmica.

L’AECC ha llançat aquest any la campanya TREU PIT per incidir en la importància del cribratge.

Avui 18 d’octubre se celebra la sisena edició del DIA DE LES ESCRIPTORES. Aquesta iniciativa és organitzada en col·laboració amb la Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias (FEDEPE) i l’Asociación Clásicas y Modernas, amb la finalitat de reivindicar la tasca i llegat de les escriptores al llarg de la histò ria. Com a les anteriors edicions, la data triada és el dilluns  més proper a la festivitat de Teresa de Jesús (1515-1582), que es commemora el 15 d’octubre.

Després de 20 anys, el país torna a ser dels talibans i han fet saber que un consell d’acadèmics islàmics o ulemes serà l’encarregat de decidir el paper que tindran les dones al nou Afganistan, incloent  el dret  al treball, a l’educació o com han de vestir-se, sempre segons la sharia. Ells decidiran si les nenes poden anar a l’escola o si les dones han de portar hijab, burca o abaia.

Caldrà estar molt al cas del que decideixin i apliquin. No oblidem que durant el  seu anterior govern, entre 1996 i 2001, també guiat per la llei islàmica segons la seva interpretació, els talibans van privar les dones  de gairebé tots els  drets. Els va ser prohibit treballar, les nenes van ser tretes de les escoles i les dones havien de dur burques per sortir al carrer, cosa que sempre havien de fer acompanyades d’un parent masculí. Les que infringien les regles sovint patien humiliacions i pallisses públiques per part de la policia religiosa.

El passat dimarts, quatre dones van protagonitzar a Kabul una insòlita protesta en el moment actual que viu el país: van aixecar cartells contra el nou règim, instaurat des de diumenge. Cal també tenir present que les dones van ser molt actives en la resistència contra els talibans durant el seu anterior mandat.

Avui dilluns 26 d’abril se celebra des de 2008 el Dia de la Visibilitat Lèsbica a partir d’un seguit d’accions  impulsades aquell  any  des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB. No és una commemoració internacional tot i que, en alguns  països  d’Amèrica Llatina, s’ha replicat aquesta mateixa data. A l’Argentina el celebren  el 7 de març, en homenatge  a Natalia Gaitán, assassinada pel padrastre de la seva xicota als 27 anys. A Brasil, des del 29 d’agost de 1996 es va triar aquest dia en el marc del Primer Seminari de Lesbianes i  Bisexuals, i a Xile el 9 de juliol en record  de Mónica Briones, una pintora i escultora  brutalment assassinada, primera mort lesbòfoba  documentada al país la qual va propiciar la creació de la Colectiva Lésbica Ayuquelén, primera organització lèsbica coneguda a Xile que té com a objectiu visibilitzar  les reivindicacions  de les lesbianes.

A Espanya s’ha triat una data a l’atzar tot i que hi ha hagut mil i una situacions que podrien haver servit com a data per reivindicar totes les injustícies patides per dones lesbianes en la nostra història i la seva lluita. Totes elles van haver de suportar el silenci, la foscor i la solitud. Durant la dictadura van patir la violència del Patronato de Protección de la Mujer, una institució franquista, fundada el 1941, que va produir terror entre les dones que eren recloses als seus reformatoris o sanatoris psiquiatrics,  moltes d’elles lesbianes ( també adúlteres i  mares solteres) Es tractava de “preservar la moral”.

Hi ha encara molt desconeixement sobre la història d’aquest col·lectiu que va haver de sobreviure, encara després del franquisme, en l’ocultació. Potser un dels llibres que aporta més llum sobre la seva lluita és Deseo y resistencia. Treinta años de movilización lesbiana en el Estado español, de Gracia Trujillo. Recull els debats de les  lesbianes  entre 1977 i 2007 a tot l’Estat  espanyol  i aporta reflexions  sobre les dificultats que han  tingut  per  articular-se els moviments  LGTBQI+ i feminista. (LGBTIQ+  format per  les sigles  de lesbiana, gai, bisexual, transgènere, transsexual, travesti, intersexual i queer – en procés d’esbrinar a quin grup hom pertany. Al final, el símbol + inclou els col·lectius no representats en cap de les sigles  anteriors)

Des de la coeducació, sempre s’ ha treballat contra la discriminació de les persones  per la seva  orientació  sexual, en aquest cas de les dones. Un dels  pilars de la coeducació és el foment  del respecte  a la diversitat  sexual als centres educatius. 

L’admiración que l’escriptor sent per les seves germanes el porten a defensar, a la seva obra, un tipus de dona que s’apropa a la vida que aquelles van dur. Mai no es van casar, cosa que no implica que no tinguessin relacions amb homes, i, seguint la tradició d’una seva tia-àvia, van mantenir sempre independepència econòmica, la qual en aquella època només es podia aconseguir “aprofitant-se dels  homes”.

Cervantes va assumir la vida liberal de les seves germanes i mai  no va posar traves a la seva activitat. Fins i tot, va contribuir-hi entenent que la voluntat de la dona, com la de l’home, havia de ser respectada. Aquestes actituds les veurem també en alguns dels seus personatges femenins, la llibertat de les quals és per damunt de la voluntat dels homes.

La història matrimonial d’Andrea a Sevilla va ser l’inici d’una llarga vida en la qual la relació amb els homes es va convertir en un negoci  per a la subsistència. El noble Nicolás de Obando es va enamorar d’Andrea i es va comprometre en matrimoni.  D’aquetsta relació naixerà la seva única filla, Constanza, però el  compromís de matrimoni es va trencar per disconformitat de la família d’ell, Andrea aleshores va demanar una notable compensació econòmica. Aquest mateix camí seguiran la seva germana Magdalena i la seva mateixa filla. De retorn a Madrid,  Andrea va mantenir  relacions amb un ric genovès de qui va rebre generoses dàdives.

De fet, van ser Andrea i Magdalena les que van rescatar amb els seus diners el germà de la presó turca on era tancat després de caure a la batalla de Lepant.

Aquestes dones van ser per a Cervantes un paradigma d’entrega i generositat. Les seves aventures amoroses van ser  una forma de guanyar-se la vida des de la llibertat i la independència. Si el sistema normal de la vida era lliurar-se a un home i esdevenir la seva esclava, les dones de Cervantes representen un canvi radical de les estructures  masclistes de l’època. Coneixedores les debilitats de l’home, les aprofiten usant l’astúcia i l’engany; no estan disposades a portar una vida d’esclaves sense la llibertat que la seva intel·ligència i el seu cos els permeten obtenir.

La rapera, actriu i productora discogràfica estatunidenca Lauryn Hill (1975), tot i ser guardonada fins a 8 cops  amb el  premi Grammy, ha esdevingut  crítica amb la indústria de la música i el que les joves negres representen en ella. Procura no fer moltes aparicions públiques, ha deixat de fer entrevistes, d’escoltar música i de veure la televisió, i s’ha dedicat a explorar noves manifestacions artístiques, fent-se dramaturga i component textos poètics, dissenys de roba o guions. És també una activista compromesa que ja des dels 90 s’ha implicat amb diverses causes com ara el sufragi de camps de refugiats. El 1999, la revista Ebony la va col·locar entre els 100 afroamericans més influents. El 2003 va ser convidada a fer una actuació de Nadal al Vaticà en la qual va aprofitar per fer declaracions contra els abusos de nens per part del clergat catòlic i va declarar que no creia en cap Papa com a representant de Déu a la terra; això va tenir una gran repercussió. Des de 2000 va començar a assistir a diari a sessions d’estudi de la Bíblia amb un home que es feia dir Brother Anthony; era una secta que li demanava renunciar als seus diners i allunyar-se dels seus managers i fins i tot dels seus fans.

Quan tenia 23 anys i estava destinada a ser una de les reines de la indústria musical americana (acabava  de vendre 19 milions d’exemplars i guanyar cinc premis Grammy i 20 milions  d’euros) es va quedar embarassada i la companyia  de discos li va recomanar  que avortés perquè l’embaràs i el fill no frenés la seva carrera i ella va donar l’esquena a aquesta indústria de l’entreteniment acostumada a dominar i tractar com a súbdits els artistes. Aleshores va decidir viure com una hippy quan el seu destí era un tron.

Segons un col·laborador, la seva autenticitat, integritat i valentia van acabar amb la seva carrera. Menyspreava allò que Lauryn Hill havia esdevingut, una superestrella manufacturada. Per això un dia va dir “que us fotin”.

El 1998, el disc The Miseducation Of Lauryn Hill (una referència a l’assaig  The Mis-Education of the Negro, de Carter G. Woodson, sobre com els  afroamericans  eren adoctrinats a principis del segle XX per dependre dels blancs) va convertir  Hill en la veu de la seva generació amb 23 anys. Havia trencat amb el seu grup, els Fugees i aquest  àlbum va néixer de l’orgull de poder triomfar en solitari, però també del dolor pel desamor i les reflexions sobre l’èxit, el fracàs, la fe, la maternitat, la comunitat  negra i el feminisme.

Després d’això la seva ha estat una vida de clarors i foscors: 6 fills, cap altre àlbum d’èxit, retards inacceptables a concerts i festivals, judici per impagaments a hisenda… i ella continua denunciant el prejudici racial i el sexisme. És una antisistema que enarbora un discurs defensiu, autoafirmant i quasi  conspiranoic.