Andrea i Magdalena, les germanes de Cervantes

L’admiración que l’escriptor sent per les seves germanes el porten a defensar, a la seva obra, un tipus de dona que s’apropa a la vida que aquelles van dur. Mai no es van casar, cosa que no implica que no tinguessin relacions amb homes, i, seguint la tradició d’una seva tia-àvia, van mantenir sempre independepència econòmica, la qual en aquella època només es podia aconseguir “aprofitant-se dels  homes”.

Cervantes va assumir la vida liberal de les seves germanes i mai  no va posar traves a la seva activitat. Fins i tot, va contribuir-hi entenent que la voluntat de la dona, com la de l’home, havia de ser respectada. Aquestes actituds les veurem també en alguns dels seus personatges femenins, la llibertat de les quals és per damunt de la voluntat dels homes.

La història matrimonial d’Andrea a Sevilla va ser l’inici d’una llarga vida en la qual la relació amb els homes es va convertir en un negoci  per a la subsistència. El noble Nicolás de Obando es va enamorar d’Andrea i es va comprometre en matrimoni.  D’aquetsta relació naixerà la seva única filla, Constanza, però el  compromís de matrimoni es va trencar per disconformitat de la família d’ell, Andrea aleshores va demanar una notable compensació econòmica. Aquest mateix camí seguiran la seva germana Magdalena i la seva mateixa filla. De retorn a Madrid,  Andrea va mantenir  relacions amb un ric genovès de qui va rebre generoses dàdives.

De fet, van ser Andrea i Magdalena les que van rescatar amb els seus diners el germà de la presó turca on era tancat després de caure a la batalla de Lepant.

Aquestes dones van ser per a Cervantes un paradigma d’entrega i generositat. Les seves aventures amoroses van ser  una forma de guanyar-se la vida des de la llibertat i la independència. Si el sistema normal de la vida era lliurar-se a un home i esdevenir la seva esclava, les dones de Cervantes representen un canvi radical de les estructures  masclistes de l’època. Coneixedores les debilitats de l’home, les aprofiten usant l’astúcia i l’engany; no estan disposades a portar una vida d’esclaves sense la llibertat que la seva intel·ligència i el seu cos els permeten obtenir.

Deixa un comentari