Categoria: Informacions

El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha posat en marxa  una nova campanya per a l’eradicació de la violència contra les dones que posa l’atenció en els primers senyals d’alerta. El lema és:

‘No te saltes las señales. Elige vivir’

Ha estat presentada aquest dimarts per la ministra de Sanidad, Politica Social e Igualdad, Leire Pajín i  pretén  que les víctimes actuïn contra el seu agressor davant  la primera humiliació  que pateixin. Té un pressupost  de quasi cinc  milions d’euros, es distribuirà a través de televisó, ràdio, premsa, publicitat exterior i internet i durarà fins al 15 de desembre.

Consta de tres anuncis que narren el menyspreu que pateix  una dona  immigrant  per part  de la seva parella; l’aïllament que pateix una dona  madura i les amenaces que escolta a través del telefon  una altra dona, en presència dels  seus fills, quan  va en el cotxe amb el “mans lliures”. Les tres històries tenen un missatge optimista, perquè totes tres   demanen ajuda al seu entorn  per  sotir del problema.

Actualment, 724 dones disposen de dispositius de seguiment i des de gener , fins a març de 2011, més de 32.0000 dones han posat  denúncies por violència de gènere.

Acabo de llegir al diari El País un reportatge   esfereïdor, es tracta d’una altra  forma de mutilació femenina que s’afegeix a la del clítoris:

Niñas sin pecho en Camerún

Una de cada cuatro menores del país africano sufre el ‘planchado’ de los senos para disimular la pubertad y evitar violaciones y embarazos.

S’aconsegueix dissimular els pits de les nenes de diverses maneres: amb pedres calentes sobre els pits que comencen a apuntar,  pals  o d’altres objectes plans, de vegades els embenen els pits, però sempre les pedres, els pals o els draps estan bullint.  És el planxat de pits que pateix  una de cada quatre nenes  a Camerun.  Les mares o d’ altres dones de la família són les encarregades de practicar-lo amb la creença que retarda el creixement  del pit  de les seves filles i, per tant, les alllunya de les relacions sexuals, sovint no  consentides, les protegeix de les mirades libidinoses dels homes i  evita   embarassos no desitjats.

És una pràctica antiga que, després de mesos d’aplicació,  ocasiona cremades, ferides i, ocasionalment, predisposició al càncer.

L’empresària Júlia Bonet Fité, fundadora i presidenta de la xarxa de perfumeries Júlia, que compta amb 63 establiments a Espanya i Andorra, va morir la matinada passada a Cambrils (Baix Camp) als 89 anys d’edat. L’emprenedora va seguir coordinant l’empresa,  fins a l’últim moment.

La direcció de la companyia i el consell d’administració han destacat avui, en un comunicat, que Bonet Fité (Escaldes-Engordany, Andorra, 1922) va saber posar en marxa el seu negoci el 1939, amb només 17 anys, malgrat les adversitats de l’època i “les dificultats pròpies de ser dona”.

L’actual empresa té l’origen en una perruqueria que l’andorrana va obrir en els baixos de casa seva a Escaldes-Engordany i que aniria creixent en oferir productes “que ni a Andorra ni a Espanya es podien aconseguir”.

L’emprenedora importava personalment pintallavis, laca d’ungles i fragàncies de Tolosa (França). Més tard, el seu marit, Pere Zamora, també va entrar en la gestió i, amb els anys, ho farien les tres filles del matrimoni, de manera que la direcció del negoci segueix sent familiar i sense cap establiment en règim de franquícia.

El negoci s’ha consolidat en una de les majors xarxes de perfumeries a la Península Ibèrica,  amb un especial creixement a principi dels anys 2000.

Diari Ara ( 4 setembre)

Michele Bachman, governadora de Minnesota,  és una de les tres candidates favorites  les properes primàries presidencials  del Partit Republicà. La candidata,  de 55 anys, és evangelica, creacionista i antiavortista. És  mare de 5 fills biològics i participa en un programa d’acollida de 23 nenes amb problemes.   Sovint explica  que es va casar amb el seu marit perquè Déu li ho va manar. Ha manifestat en múltiples ocasions que, com a dona, li deu submisió al seu marit i en un discurs de 2006 va afirmar: Dones, sigueu submises amb els vostres marits. El passat cap de setrmana va matisar, en diferents entrevistes aquestes paraules i va ir que “submissió”  havia d’entendre’s com “respecte mutu”.

Tot i que va ser educada coma  luterana es va passar a l’evangelisme, que creu en la literalitat de la Bíblia. Per això nega l’evolució. Quan estudiava dret a la universitat cristiana de l’evangelista Oral Roberts, va estudiar el que es coneix com a dominisme, una línia de pensament entre els teòlegs conservadors d’EEUU que defensa que només elñs cristians haurien de controlar les institucions seculars fins que Jesús torni per a l judici final. Ella i el seu home són seguidors del teòleg Francis Schaeffer, ja mort, que renega del Renaixement i la Il·lustració perquè van apartar l’home de Déu.

Una altra de les seves últimes declaracions: Una parella gay amb 11 fills no és una família. El 2004, en una conferència, la candidata va dir que “els gais són part  de Satan”. Quan va començar a la política, com a  senadora estatal de Minnesota, en assabentar-se que un altre legislador era homosexual se’n va anar a resar en front el seu despatx.

Bachmann reclama el trono del Tea Party ( El País, 16 d’agost)

Michele Bachmann, la enviada de Dios ( El Periodico, 15 d’agost)

Molts dels seus detractors  creuen que Bachmann, tan simplista, no té opcions a disputar la presidència a Obama, però mai no se sap. També  George Bush escoltava veus i rebia ordres del cel.

El Diccionari Biogràfic de Dones – DBD és un projecte de recerca nascut  amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Recull, ara  per ara,  655 trajectòries vitals de dones que ens han precedit  de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI; a més és un projecte viu i obert a la col·laboració de persones i entitals per tal d’anar ampliant el seu repertori.

Aquesta recerca té  el suport de la Generalitat de Catalunya ( Departament de la Vicepresidència,  Direcció general d’Acció Departamental, Departament de Cultura,  Departament d’Acció Social i Ciutadana,  Institut Català de les Dones i Mitjans de Comunicació)  i del Govern de les Illes Balears  així com de la Xarxa Vives d’Universitats: Universitat Abat Oliba CEU · Universitat d’Alacant · Universitat d’Andorra · Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona · Universitat de les Illes Balears · Universitat Internacional de Catalunya · Universitat Jaume I · Universitat de Lleida · Universitat Miguel Hernández d’Elx · Universitat Oberta de Catalunya · Universitat de Perpinyà Via Domitia · Universitat Politècnica de Catalunya · Universitat Politècnica de València · Universitat Pompeu Fabra · Universitat Ramon Llull · Universitat Rovira i Virgili · Universitat de Sàsser · Universitat de València · Universitat de Vic.

– 22-12-2004 – Primera llei contra la violència masclista. Aprovada per unanimitat.

– 15-3-2007 – Llei d’Igualtat . S’aprova un any abans de crear el Ministeri  d’ Igualtat, que va desaparèixer l’octubre de l’ any passat. Ampia el permís  de paternitat a 15 dies i obliga els partits a presentar llistes electorals amb, pel cap baix un 40% de dones.

– 3-7-2007 – El Govern  anuncia el xec-bebé: 2.500 euros per a les mares de nens nascuts a partir d’aquest  mes. Va ser eliminat el 2010.

– 24-2-2010 – Dreta l’avortament. Passa d’estar despenalitzat en certs suposits a ser un dret  de les dones ( en determinat termini). En les primeres 14 setmanes d’ embaràs pot interrompre’s sense al·legar motius. Després de la stemana 22, ja no es  pot al·legar perill per a la salut psíquica de la mare, com  abans.

– 29-4-2010 – El Congrès aprova la reforma del Codi  Penal.  Enduriment de  les penes per a quasi totos els delictes sexuals, establiment de nous tipus relacionbats amb la corrupció, libertat vigilada per a terroristes i delinqüents sexuals i  enduriment de  les penes dels delictes de tràfic.

Esperem que amb el que hagi de venir,  sempre seguim avançant.