Nova campanya institucional per l’eradicació de la violència envers les dones

El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha posat en marxa  una nova campanya per a l’eradicació de la violència contra les dones que posa l’atenció en els primers senyals d’alerta. El lema és:

‘No te saltes las señales. Elige vivir’

Ha estat presentada aquest dimarts per la ministra de Sanidad, Politica Social e Igualdad, Leire Pajín i  pretén  que les víctimes actuïn contra el seu agressor davant  la primera humiliació  que pateixin. Té un pressupost  de quasi cinc  milions d’euros, es distribuirà a través de televisó, ràdio, premsa, publicitat exterior i internet i durarà fins al 15 de desembre.

Consta de tres anuncis que narren el menyspreu que pateix  una dona  immigrant  per part  de la seva parella; l’aïllament que pateix una dona  madura i les amenaces que escolta a través del telefon  una altra dona, en presència dels  seus fills, quan  va en el cotxe amb el “mans lliures”. Les tres històries tenen un missatge optimista, perquè totes tres   demanen ajuda al seu entorn  per  sotir del problema.

Actualment, 724 dones disposen de dispositius de seguiment i des de gener , fins a març de 2011, més de 32.0000 dones han posat  denúncies por violència de gènere.

Nenes sense pit a Camerun

Acabo de llegir al diari El País un reportatge   esfereïdor, es tracta d’una altra  forma de mutilació femenina que s’afegeix a la del clítoris:

Niñas sin pecho en Camerún

Una de cada cuatro menores del país africano sufre el ‘planchado’ de los senos para disimular la pubertad y evitar violaciones y embarazos.

S’aconsegueix dissimular els pits de les nenes de diverses maneres: amb pedres calentes sobre els pits que comencen a apuntar,  pals  o d’altres objectes plans, de vegades els embenen els pits, però sempre les pedres, els pals o els draps estan bullint.  És el planxat de pits que pateix  una de cada quatre nenes  a Camerun.  Les mares o d’ altres dones de la família són les encarregades de practicar-lo amb la creença que retarda el creixement  del pit  de les seves filles i, per tant, les alllunya de les relacions sexuals, sovint no  consentides, les protegeix de les mirades libidinoses dels homes i  evita   embarassos no desitjats.

És una pràctica antiga que, després de mesos d’aplicació,  ocasiona cremades, ferides i, ocasionalment, predisposició al càncer.

En record d’una dona emprenedora en temps difícils

L’empresària Júlia Bonet Fité, fundadora i presidenta de la xarxa de perfumeries Júlia, que compta amb 63 establiments a Espanya i Andorra, va morir la matinada passada a Cambrils (Baix Camp) als 89 anys d’edat. L’emprenedora va seguir coordinant l’empresa,  fins a l’últim moment.

La direcció de la companyia i el consell d’administració han destacat avui, en un comunicat, que Bonet Fité (Escaldes-Engordany, Andorra, 1922) va saber posar en marxa el seu negoci el 1939, amb només 17 anys, malgrat les adversitats de l’època i “les dificultats pròpies de ser dona”.

L’actual empresa té l’origen en una perruqueria que l’andorrana va obrir en els baixos de casa seva a Escaldes-Engordany i que aniria creixent en oferir productes “que ni a Andorra ni a Espanya es podien aconseguir”.

L’emprenedora importava personalment pintallavis, laca d’ungles i fragàncies de Tolosa (França). Més tard, el seu marit, Pere Zamora, també va entrar en la gestió i, amb els anys, ho farien les tres filles del matrimoni, de manera que la direcció del negoci segueix sent familiar i sense cap establiment en règim de franquícia.

El negoci s’ha consolidat en una de les majors xarxes de perfumeries a la Península Ibèrica,  amb un especial creixement a principi dels anys 2000.

Diari Ara ( 4 setembre)

Una dona ultraconservadora, candidata republicana a la presidència dels EEUU

Michele Bachman, governadora de Minnesota,  és una de les tres candidates favorites  les properes primàries presidencials  del Partit Republicà. La candidata,  de 55 anys, és evangelica, creacionista i antiavortista. És  mare de 5 fills biològics i participa en un programa d’acollida de 23 nenes amb problemes.   Sovint explica  que es va casar amb el seu marit perquè Déu li ho va manar. Ha manifestat en múltiples ocasions que, com a dona, li deu submisió al seu marit i en un discurs de 2006 va afirmar: Dones, sigueu submises amb els vostres marits. El passat cap de setrmana va matisar, en diferents entrevistes aquestes paraules i va ir que “submissió”  havia d’entendre’s com “respecte mutu”.

Tot i que va ser educada coma  luterana es va passar a l’evangelisme, que creu en la literalitat de la Bíblia. Per això nega l’evolució. Quan estudiava dret a la universitat cristiana de l’evangelista Oral Roberts, va estudiar el que es coneix com a dominisme, una línia de pensament entre els teòlegs conservadors d’EEUU que defensa que només elñs cristians haurien de controlar les institucions seculars fins que Jesús torni per a l judici final. Ella i el seu home són seguidors del teòleg Francis Schaeffer, ja mort, que renega del Renaixement i la Il·lustració perquè van apartar l’home de Déu.

Una altra de les seves últimes declaracions: Una parella gay amb 11 fills no és una família. El 2004, en una conferència, la candidata va dir que “els gais són part  de Satan”. Quan va començar a la política, com a  senadora estatal de Minnesota, en assabentar-se que un altre legislador era homosexual se’n va anar a resar en front el seu despatx.

Bachmann reclama el trono del Tea Party ( El País, 16 d’agost)

Michele Bachmann, la enviada de Dios ( El Periodico, 15 d’agost)

Molts dels seus detractors  creuen que Bachmann, tan simplista, no té opcions a disputar la presidència a Obama, però mai no se sap. També  George Bush escoltava veus i rebia ordres del cel.

Diccionari biogràfic de dones

El Diccionari Biogràfic de Dones – DBD és un projecte de recerca nascut  amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Recull, ara  per ara,  655 trajectòries vitals de dones que ens han precedit  de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI; a més és un projecte viu i obert a la col·laboració de persones i entitals per tal d’anar ampliant el seu repertori.

Aquesta recerca té  el suport de la Generalitat de Catalunya ( Departament de la Vicepresidència,  Direcció general d’Acció Departamental, Departament de Cultura,  Departament d’Acció Social i Ciutadana,  Institut Català de les Dones i Mitjans de Comunicació)  i del Govern de les Illes Balears  així com de la Xarxa Vives d’Universitats: Universitat Abat Oliba CEU · Universitat d’Alacant · Universitat d’Andorra · Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona · Universitat de les Illes Balears · Universitat Internacional de Catalunya · Universitat Jaume I · Universitat de Lleida · Universitat Miguel Hernández d’Elx · Universitat Oberta de Catalunya · Universitat de Perpinyà Via Domitia · Universitat Politècnica de Catalunya · Universitat Politècnica de València · Universitat Pompeu Fabra · Universitat Ramon Llull · Universitat Rovira i Virgili · Universitat de Sàsser · Universitat de València · Universitat de Vic.

 

El que s’ha aconseguit en favor de la dona durant les legislatures de Rodríguez Zapatero

– 22-12-2004 – Primera llei contra la violència masclista. Aprovada per unanimitat.

15-3-2007 – Llei d’Igualtat . S’aprova un any abans de crear el Ministeri  d’ Igualtat, que va desaparèixer l’octubre de l’ any passat. Ampia el permís  de paternitat a 15 dies i obliga els partits a presentar llistes electorals amb, pel cap baix un 40% de dones.

– 3-7-2007 – El Govern  anuncia el xec-bebé: 2.500 euros per a les mares de nens nascuts a partir d’aquest  mes. Va ser eliminat el 2010.

24-2-2010 – Dreta l’avortament. Passa d’estar despenalitzat en certs suposits a ser un dret  de les dones ( en determinat termini). En les primeres 14 setmanes d’ embaràs pot interrompre’s sense al·legar motius. Després de la stemana 22, ja no es  pot al·legar perill per a la salut psíquica de la mare, com  abans.

– 29-4-2010 – El Congrès aprova la reforma del Codi  Penal.  Enduriment de  les penes per a quasi totos els delictes sexuals, establiment de nous tipus relacionbats amb la corrupció, libertat vigilada per a terroristes i delinqüents sexuals i  enduriment de  les penes dels delictes de tràfic.

Esperem que amb el que hagi de venir,  sempre seguim avançant.

Una nena espanyola de Melilla de 15 anys decideix portar “burca”

Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País  Sin “burka” no quiero vivir.

burka A la imatge,  l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo  l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del  30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al nueva-imagenQarni  Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de  capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla.  Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…

niqabDe fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen  nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment,  aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen) noies-amb-hijab

Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s  a l’home ja que  tot ho faran per amor.  Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.

La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb  minifaldilla i escot i, en canvi,  no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.

Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar  va arribar al 42,4% l’any  2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)

Les noies i dones potser seran felices,  però  no tindran formació ni possibilitats.

Campionat Mundial de futbol femení

seleccio-espanyola-de-futbol-femeninaAcaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle.  Podríem formular una pregunta merament  retòrica:  té el mateix impacte aquest  torneig que el masculí ? La resposta és   unívoca. Tothom  sembla admetre  que el mateix esport, jugat per dones, no atrau  multituds  com  les que convoquen els equips masculins.

D’altra banda, tot sovint l’esport  femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.

La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les  acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves   jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial,  que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació  mundialista amb  mètodes poc ortodoxos.

Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet  que nosaltres, d’ un país molt petit, els  haguem guanyat el campionat  africà el 2008”, va declarar al diari  “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.

Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però,  que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.

El tema recorda el  de la corredora sudafricana Caster Semenya  qui va ser  sotmesa a un test per sospita de no  ser dona  i,  finalment,  fou  autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.

Dues bones notícies

Mideast Saudi Women Driversdones-saudasPRIMERA:

Tot seguint la campanya Women2Drive,  diverses dones d’Aràbia Saudí desafien la prohibició de conduir imposada per la monarquia ultraconservadora i ho mostren a facebooke, twitter i altres xarxes socials. No hi ha cap llei escrita que prohibeixi treure el carnet i conduir les dones, però el clergat fidel al règim ha  emès fàtues en aquest sentit, cosa que es fa extensiva a les dones estrangres que viuen al país. Recordem que una dona amb niqab fou detinguda  recentment per fer-ho.

El Periodico (17 juny 2011)

dones-executives1SEGONA:

Segons un projecte de llei aprovat per la Càmera de representants i que serà ratificat  pel Senat, Bèlgica imposarà un 3o% de dones en els consells d’administració. Actualment, les dones no arriben al 7% en els òrgans de gestió de les societats que cotitzen  a la borsa.  Per als  defensors del projecte, la votació parlamentària rectifica injustícies històriques.  Concretament,  els ecologistes, també partidaris de la llei, asseguren que l’arribada de les dones a les cúpules empresarials generarà beneficis. La votació va ser guanyada per 71 vots a favor (esquerra, democristians i ecologistes) hi va haver 54 vots en contra (entre ells els separatistes flamencs)  i 16 abstencions. 

El Pais (19 juny 2011)