Conclusions de la tesi de Carles Serra sobre joves d’un institut de Girona

L’estudi es proposa analitzar les relacions interètniques en un institut de secundària de Girona. S’anomena IDENTITAT, RACISME i VIOLÈNCIA. El professor Carles Serra va fer un treball de camp del que se’n diu antropologia presencial. Observà durant un curs a tots els espais de l’institut, el Guillen d’Efak que es troba  perifèria de Girona, el comportament dels alumnes.

Una de les conclusions de l’observació és l’extremat masclisme dels i les joves, a més dels comportaments racistes i el rebuig a tot allò que és cultura i sobretot, la cultura en català.

Pdf de l’estudi

Ikea retira les fotos de dones del seu catàleg d’Aràbia Saudí

Segons  informa avui l’edició d’Estocolm del diari gratuït Metro, l’absència de dones a la versió per a Aràbia Saudí obeeix a les estrictes normes del país per a la reproducció de fotografies on es veu massa la pell de les dones. Tot i així, la ministra de Comerç sueca, Ewa Björling, ha declarat que no es pot apartar les dones de la realitat i que les fotografies són “un trist  exemple més  que el país encara té un llarg camí per recórrer per aconseguir la igualtat de gènere”.

La portaveu  d’Ikea Ylva Mangnusson ha sostingut que el grup  té “un clar codi de comportament” en el qual la igualtat entre homes i dones és una peça fonamental. La responsable del catàleg a Aràbia Saudí és Inter Ikea, va aclarir. I fins ara els responsables d’aquesta no han fet declaracions sobre els canvis al catàleg.

La Vanguardia ( 1 octubre)

http://www.lavanguardia.com/vida/20121001/54351435691/ikea-retira-mujeres-catalogo-arabia-saudi.html#ixzz283acW1sv

Notícies – dolentes – diverses

A Kabul ( Afganistan ) Més de 100 dones   han protestat pels carrers  per la flagel·lació pública d’una noia de 16 anys qui ha estat durament   per mantenir relacions il·lícites. La Vanguardia ( 23 de setembre)

Com a Egipte, també a Tunísia, un altre dels països que van viure la seva “primavera”, els salafistes increpen als carrers les dones que no duen vel. Al diari El País d’ahir diumenge veiem una fotografia presa al centre de la capital Tunis dilluns passat. la dona, contesta el jove, potser el vol convèncer que no és retrocedint anys que avançaran.  El salafisme pretén un retorn als orígens de la fe de Mahoma.

A Perú, el país viu commocionat la mort d’una jove que va participar en un “reality”. El cadàver de Ruth Thalía Sayas, de 19 anys, va ser trobat dissabte després de la confessió de la seva exparella.  Segons la policia, el mòbil és una mescla de gelosia i econòmic, ja que el passat juliol, la noia  havia guanyat una certa quantitat de diners per confessar,  davant el seu promès,  els seus pares i milers d’espectadors,  que s’havia dedicat  a la prostitució.( El Pais)

Pel que fa a l’Estat Espanyol, en les últimes hores es poden haver produït dos nous casos, presumptament  de violència masclista,  a Galícia i Saragossa. El cos d’una dona d’entre 20 i 30 anys ha estat trobat a prop de Pontevedra amb cremades i cops  (Europa Pres) .  D’altra banda agents de les Forces i  Cossos de Seguretat de l ‘Estat han trobat  a primera hora de la tarda el cos sense  sin vida d’una jove  desapareguda aquest cap de setmana a  Saragossa i  suposadament  assassinada per un home que s’ha suïcidat, segons ha confirmat a Europa Press la  Policia d’Aragó. (Aragondigital)

A Egipte augmenten les agressions a noies sense vel

Abans de la Primavera Àrab, l’ús del vel a la televisió pública egípcia era censurat, ara ja podem veure locutores i periodistes que el duen (Fotografia de la periodista Fatma Nabil)  i fins i tot hi ha la possibilitat que es faci obligatori.  Diu el poder egipci que el fet només normalitza al mitjà allò que és normal al carrer.  I als carrers de El Caire i altres ciutats del país cada cop és més freqüent que dones i noies que no duen el vel  pateixin agressions sexuals com ara tocaments o insults ( com mostra l’escena de la fotografia del 20 d’agost passat )

Sembla, doncs,  que s’hagi substituït l’autoritarisme secular per l’islamista.

Cámara, acción… velo ( El País, 8 de setembre)

 

Dona xinesa obligada a avortar el seu segon fill als 7 mesos

Diverses  imatges difoses per Internet de Feng Jianmei, una dona de 27 anys, al llit d’un  de hospital al costat del seu  bebè, han provocat  la indignació  popular a la  Xina. Les autoritats de la ciutat xinesa  d’Ankang han hagut de demanar disculpes públicament  a la a la dona a la qual havien obligat a avortar als 7 mesos de gestació, segon fill de la dona que, amb aquest nou fill incomplia la llei del fill únic i no tenia els diners per a l’import de la multa. Segons l’agència oficial Xinhua, tres funcionaris han estat destituïts. La política del  fill únic  es va instaurar al país el 1979 amb  l ‘objectiu d’ establir un control radical de la natalitat atès que la Xina era el país més poblat del món.

Las autoridades chinas piden perdón a la mujer obligada a abortar a los 7 meses. El País ( juny, 2012)

 

 

“Cinturons de castedat” al segle XXI?

La Policia índia ha arrestat a la localitat d’ Indore (al centre del país) un home que va perforar  la vagina de la seva dona i li va instal·lar un pany per evitar que li fos infidel. Sohanlal Chauhan, un mecànic  de 43 anys, portava les claus en ser detingut i va confessar que l’hi havia posat feia 4 anys i que li obria cada nit.  Les autoritats van conèixer el fet perquè la dona, Sita Chauhan, de 38 anys,  va ser ingressada en un hospital en intentar suïcidar-se. El cap policia de la comissaria loca Shailendra Srivastav va informar del succés a l’agència Efe,  El mecànic  dubtava de la lleialtat de la dona després que algunes dones de la seva família haguessin comès infidelitat !!! ( La Vanguardia 19 de juliol)

Execució pública d’una dona acusada d’adulteri a Afganistan

L’execució pública d’una dona acusada d’adulteri en una població propera a Kabul s’ha conegut per una gravació difosa per una agència internacional de notícies. Hi apareix la dona agenollada a la qual un home dispara uns trets mentre que un altre diu “l’adulteri és el camí equivocat ”  entre  mostres  d’alegria dels assistents a l’execució. Els talibans atribueixen l’execució a un conflicte tribal i neguen estar-ne involucrats, però el portaveu de la província on han tingut lloc els fets en responsabilitza els talibans .  La víctima,  Najiba  – una dona  casada de 22 anys -,  havia estat  presa  pels talibans després de mantenir relacions sexuals amb  un insurgent  del seu poblat, Oimchok, al districte de Shinwari,  i fou assassinada una hora més tard mentre que el seu presumpte amant fugia.

El Periodico.com ( 9 juliol) Vídeo de l’execució

 

Intisar, la jove sudanesa, se salva de la lapidació

Segons ha informat Amnistia Internacional Intisar Sharif Abdallah, que havia estat condemnada a lapidació a Sudan, ha estat alliberada després que el jutge desestimés els càrrecs per falta de proves.  Gràcies a la campanya d’Amnistia, milers de persones al món van signar donant suport a la noia (80.000 només a Espanya). Ha estat, doncs, un èxit de tots i totes.  Amnistia Internacional (6 de juliol)

A Sudan, nenes i dones poden rebre fuetades per conductes classificades com a “indecents i immorals” i un dels set països del món que inclouen la mort per lapidació entre les seves penes.

Un centenar de nenes intoxicades en un atac amb gas a una escola de l’Afganistan

L’atac s’ha produït a l’institut Misser Abat, al nord del país. Les estudiants han estat traslladades immediatament a l’hospital provincial i el seu estat no és greu, segons el cap de la policia de la demarcació, Abdul Aziz Ghairat. En els últims mesos s’han donat diversos casos de noies estudiants intoxicades amb gas o després de consumir aigua enverinada fets que la policia  atribueix  als talibans encara que ells  no n’ han reivindicat l’autoria.

Durant els seus anys al poder (1996-2001), els talibans es van oposar a l’educació femenina, i encara avui mantenen una visió de la dona que la relega a un paper social secundari i reduït a l’àmbit domèstic. (Ara.com 2 juliol)

Per què el color lila és el símbol de la lluita de les dones?

Hi ha diferents versions: alguns diuen que les teles que cosien les dones que van morir cremades a la fàbrica de Nova York quan feien vaga pels seus drets laborals eren d’aquest color; algú altre creu que té a veure amb la novel·la               d’  Alice Walker, feta famosa per la versió cinematogràfica que en va fer Steven Spielberg que es deia precisament The color purple (El color lila), tot i que que es va traduir a l’espanyol com El color púrpura.

Hi ha un poema de la britànica Jenny Joseph que  en el món anglosaxó deu haver contribuït a arrelar el color lila com a símbol del feminisme i de les dones lliures. Potser sigui  per aquest poema que el lila és el nostre color

Avís (Warning)
Quan seré vella, duré un vestit lila
i un barret vermell, que no s’adirà gens, ni em quedarà bé
i gastaré la pensió en conyac i en uns guants d’estiu
i en sandàlies de setí, i ves a saber si en tindré per a l’oli.
Seuré per terra, al carrer, quan estaré cansada
i m’ompliré de mostres en els magatzems, i picaré als timbres
i passaré el meu bastó per les tanques dels parcs
i em pintaré la cara com no ho he fet mai.Sortiré amb sabatilles quan plogui
i colliré les flors dels jardins dels veïns
i aprendré a escopir.Pots posar-te vestits virolats i engreixar-te el que vulguis
i endrapar tres lliures de botifarres tot d’una
o viure de pa i quatre olives durant una setmana
i omplir a vessar caixes amb llapis i bolis i coses inútils.

Ara, però, hem de cobrir-nos quan plou
i pagar el lloguer i no dir paraulotes enmig del carrer
i donar un bon exemple als infants.
Hem de convidar amics a casa i cal que llegim el diari.

No hauria de començar ja a practicar una mica?

Així, la gent que em coneix no s’estranyarà, ni se’n farà creus,
quan de sobte em faré vella i per primer cop duré el vestit lila.

Versió catalana: M. Piqueras