La selecció, de la qual formen part 4 catalanes (Laia Palau, Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Marta Xargay i AlbaTorrens), va derrotar França per 71-55. Aquesta generació ja va guanyar la plata als Jocs Olímpics del 2016, després de perdre la final contra les nord-americans i ara aquesta medalla d’Or, guanyada amb una gran exhibició.
A la fotografia, extreta de l’Ara, Alba Torrens.
FELICITATS a totes les jugadores!
“No comprendo la existencia de las personas que se levantan todos los días a la misma hora y comen el cocido en el mismo sitio. Si yo fuera rica –fantaseaba Carmen de Burgos (1867-1932)–, no tendría casa. Una maleta grande y viajar siempre. Deteniéndome en donde me agradase, huyendo de lo molesto…”.
Així s’expressava la prolífica escriptora andalusa, pionera del periodisme espanyol que va transgredir fronteres de gènere viatjant arreu del món a principis del segle XX, de la qual se celebren enguany els 150 anys de naixement.
Nascuda a Almeria i separada d’un matrimoni primerenc el 1901- fet insòlit a l’època – als 33 anys i havent guanyat unes oposicions a l’Escola Normal de Magisteri de Guadalajara, es va traslladar a Madrid amb la seva filla de 6 anys. Per a iniciar la seva carrera literària va aconseguir del Ministeri una Comissió de Serveis per seguir un curs de pedagogia al Colegio nacional de Sordomudos y Ciegos de Madrid, on va trobar uns cenacles literaris – els de l’anomenada Generació del 68- que tot i que proclamaven la necessària regeneració d’Espanya, eren exclusivament formats per homes. Ben aviat, però va començar a escriure una columna diària al Diario Universal, sota el pseudònim de Colombine (també Perico el de los Palotes, Marianela, Honorine… ) En un principi tractava temes “ per a dones”, però també a favor del divorci, el sufragi universal, l’abolició de la pena de mort… També escrivia relats, novel·les, llibres de viatges…
La podem considerar la primera periodista d’Espanya, va fer també periodime de guerra. I fins que la salut li ho permeté, no va parar de viatjar; aquest va ser el seu veritable alliberament.
Un dels seus llibres relata el seu viatge pel nord d’Europa que va quedar reduït en el temps previst a causa de l’esclat de la I Guerra Mundial. Carmen de Burgos, Mis viajes por Europa és un dels seus llibres.
A nivell personal, un cop separada del marit i ja reconeguda a Madrid, va tenir relacions amb Ramón Gómez de la Serna qui tenia 21 anys menys, de fet l’edat de la filla de Carmen. A l’abril de 1908 Carmen de Burgos, ja amb prestigi literari, funda una tertúlia a casa seva freqüentada per contertulis literaris, tant figures consagrades com joves promeses, entre aquests un joveníssim escriptor, Ramón, va conquerir el seu cor. Malgrat la societat retrògrada que els envoltava, la seva relació va durar 20 anys ( va acabar, segons explicà Gómez de la Serna quan Maria, la filla addicta a les drogues de Carmen, el va seduir)
Carmen de Burgos va morir d’un atac de cor l’octubre de 1932; les seves últimes paraules van ser: Muero contenta, porque muero republicana. ¡Viva la República! Les ruego a ustedes que digan conmigo ¡Viva la República!
Va ser una dona molt incòmoda a la societat del seu temps, però també molt admirada per tots aquells que volien un canvi. Durant la República va ser un referent per a les noves generacions, però el franquisme la va condemnar a l’ostracisme. Els seus llibres van ser a la llista de llibres prohibits, juntament amb altres autors lliberals.
MIGUEL GANE , nom artístic de George Mihaita Gane, va néixer a Romania el 1993. El 2002 va emigrar a Espanya amb els seus pares i va aprendre a parlar espanyol gràcies a la poesia. La seva obra s’ha convertit en un fenomen gràcies a les xarxes socials. Editorial Aguilar ha publicat el seu primer poemari a la col·lecció Verso&Cuento, Con tal de verte volar. La seva és una poesia feta al carrer, de cinema i de rock, farcida de referents urbans i que tracta sobretot d’amor. Simultàniament Miguel ha estudiat Dret i Ade i atualment fa uns Màsters. Coneguem un dels seus poemes:
POEMA PARA NADIE
Tú sola contra el mundo,
kamikaze y valiente.
Que le jodan a la vida,
a ti lo que te pone es la muerte
con alguien
que no dure más que varios
tercios.
Tócala otra vez, Sam.
El mundo es demasiado gilipollas
como para entender
que todo el amor
cabe en una sola
canción,
y tú estás llena de balas de alguien
y baladas para nadie.
Te recordaré la melodía, Sam.
Nadie baila como tú las canciones para nadie.
Nadie ama la libertad como la amas tú.
La revolución comienza cuando te desnudas, mademoiselle.
Sonríe así,
como si tu boca fuera solo tuya.
Que nadie te pida explicaciones
si la cerveza no está fría.
La niña que salta de lunar en lunar
no quiere ser princesa
sino poeta.
Eres de piedra
porque nadie es capaz de hacerte polvo.
Debes recordar esto:
un beso sigue siendo un beso
un suspiro es solo un suspiro.
No llores por nadie
y sedúcelos a todos,
tus labios pueden con cualquier
mirada,
los mordiscos son tu arma preferida.
Te atas sola
los nudos al cuello;
estás guapísima colgando de un poema.
De los amores se aprende,
y por eso te escribes libros,
y no te ves en más versos que los tuyos,
y cuando este poema para nadie
te mira,
te das cuenta lo pequeña
que se nos quedaría
la cama.
Pel que sembla el pacte contra la violència de gènere arribarà a ser en breu una realitat ja que els polítics mostren predisposició i la ciutadania clama pel final d’aquesta xacra, però les associacions de dones integrades a la Plataforma 7N contra les Violències masclistes anuncien noves concentracions massives el mes de juny en cas que el pacte contra la violència de gènere no compti amb la participació de les dones. La Plataforma va convocar una manifestació que resultà multitudinària l’últim 8 de març.
Temen que els polítics aprofitin el pacte per a fer-se propaganda i han engegat una campanya en què denuncien que, mentre que el Govern diu que la violència masclista és una qüestió d’Estat, la realitat és que els pressupostos generals de l’Estat només destina al programa de violència de gènere 27,7 milions que malgrat que és un 9,9% més que el de l’any 2016, és 10,8% menys que el de 2010. D’altra banda es congela en 19,7 milions el pressupost destinat al programa Igualtat entre Dones i Homes ( un 41,2% menys que el 2010).
La Plataforma denuncia que si no s’augmenta almenys en 120 milions els diners que es destinen a aquest pacte ” serà una ofensa a les víctimes”.
La presència de dones al grup de treball per al pacte de l’Observatori deViolència de Gènere de Ministeri de Sanitat, Servei Socials i Igualtat només serveix per a relatar propostes que no es sotmeten a discussió.
NO ES POT FER POLÍTICA DE DONES SENSE LES DONES
L’ organització terrorista nigeriana Boko Haram ha alliberat 82 adolescents del grup de 220 que va segrestar d’ una escola al nordest del país l’abril de 2014. Segons fonts del govern, les noies han estat alliberades gràcies a les negociacions amb els gihadistes, a canvi de la llibertat de dos membres de la secta. Un altre grup de 21 noies ja havia estat alliberat el passat octubre després d’un acord aconseguit gràcies a la intervenció de Creu Roja Internacional.
Moltes d’aquestes noies han tingut fills, eren objecte de violacions, vexacions i humiliacions. Eren usades com a veritables esclaves dels seus segrestadors.
Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunidad i del PP madrileny ha causat indignació per una entrevista a SModa on critica el ” feminisme tradicional” per “anar en contra dels homes” i “ser una fase ja superada perquè la igualtat legal ja existeix” i on, després d’assegurar que té amigues “que són feministes i van perfectament arreglades”, afirma que “quan et reuneixes amb homes i et fas la rossa, però sense baixar la guàrdia, aconsegueixes molt més”. L’estratègia que recomana és “Fer-te la beneita, fer com que no t’assabentes”.
Aquestes declaracions ens deixen sense paraules, són tot el contrari dels principis d’aquest blog.
L’institut Balear de la dona ( Ibdona) ha editat aquest vídeo per a treballar la qüestió de la igualtat de gènere amb els més petits. Són els mateixos nens i nenes que volen princeses que trenquen els estereotips clàssics.
L’ AEM de Lleida es proclama campió a falta de quatre jornades de la final i amb resultats espectaculars. Només han perdut un partit dels 22 jugats i han empatat 2.
Es tracta de l’únic equip de Catalunya format exclusivament per noies.
Cal destacar la màxima golejadora de la Lliga, Andrea Gómez, que ha marcat 37 gols en els 21 partit que ha jugat, i la portera menys golejada: Laura Martí, una nena que va arribar al club des de Girona.
Potser sense ser-ne conscients aquestes nenes juguen contra estereotips de tota mena. I segurament el seu èxit ajudarà a canviar moltes coses.
Aquesta artista musulmana de 25 anys repta les noies a pujar a la bicicleta en un país on és mal vist que les dones utilitzin aquest vehicle. Se serveix de les xarxes socials per a difondre el seu gest de rebel·lia i està aconseguint que part de la societat iraniana reaccioni.
MARINA JABER, coneguda com ” la noia de la bici”, diu “Quan em miren amb insolència o m’insulten els miro als ulls i els dic – Quin és el problema?”. No es considera feminista. “Crec en la humanitat. Ho faig per a les dones, però també per als homes ja que això no els concerneix només a elles. Molts homes no poden fer certes coses, com córrer. No és normal, la gent es burla…Ho faig pel meu país”.
Les seves sortides per Bagda, en l’actualitat acompanyada per altres noies i molts homes, han esdevingut actes de reivindicació de la igualtat de gènere. Fins i tot s’han estès a altres ciutats del país.
(La Vanguardia , 1 d’abril de 2017)
El Ministerio de Sanidad, Asuntos Sociales e Igualdad ha presentat avui una campanya dirigida a adolescents i joves que alerta sobre diferents formes de violència masclista que no sovint són percebudes com a violència com ara el control del mòbil per part de la parella. Anima les noies que puguin estar patint assetjament a denunciar-lo.
La campanya compta amb la col·laboració de Pantallas Amigas i Twitter, Es mostren deu formes diferents de violència de gènere digital ( espiar el seu mòbil, exigir la geolocalització, obligar … )
S’ha recordat una dada que fa feredat: Una de cada tres noies d’entre 15 i 19 anys considera inevitable o acceptable situacions de control !!!
Des del Ministerio s’insisteix en la importància d’un pacte d’ Estado per a l’erradicació de la Violència de Gènero ( està previst que el debat al Congrés i al Senat tingui lloc els propers mesos de maig i juny)
La campanya a les xarxes porta els ‘hashtags’ #HaySalida y #Fuerzaenmivoz.
Els missatges es presenten amb imatges que mostren unes dones fortes, que es resisteixen a les situacions de control i agressió de les seves parelles i tenen el suport de les persones properes i la resta de la societat.
Video. Inclòs a l’article de El Periodico.
