Kathrine Switzer, atleta i feminista

Kathrine Switzer, nascuda el 1947 a Amberg, Bavària  a l’Alemanya ocupada i nacionalitzada estatunidenca. El 1967 fou la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes.  Es va inscriure com a K. Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. L’any abans, la seva col·lega Bobbi Gibb ja ho havia intentat.   Tot i que un dels jutges va voler detenir-la va aconseguir  acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts.  En 1971, la Marató de Nova York va decidir  integrar la categoria de dones, obrint  les portes a les dones a la  resta de maratons a nivell mundial. L’any següent, cinc anys després d’aquella gesta de Kathrine es va permetre oficialment les dones competir a la  marató de Boston.

Des de llavors Kathrine Switzer s’ha dedicat a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes. Ha organitzat carreres en 27 països l’Avon International Running Circuit, en les quals han participat més d’1.000.000 de dones. No fou fins  1984 que la marató femenina esdevingué  prova olímpica a Los Ángeles, la va guanyar la nordamericana Joan Benoit.

Veiem el vídeo  Women Who Make America que rememora la gesta de Kathrine Switzer.

8 de març 2018 al nostre institut

Un any més celebrem el Dia de la Dona. Com mostren les fotografies, els alumnes de 2n d’ESO han fet un mural que ens fa conèixer la importància de moltes dones de tots els temps i diferents àmbits l’obra de les quals, de vegades no prou coneguda, ha fet progressar la humanitat. També n’han fet un alumnes de Francès de diferents cursos alumnes de 3r d’ESO en anglès. Volem fer visible el saber, coneixements o obres  de les dones i reivindicar, un cop més,  les sufragistes, les inventores, les pioneres, les artistes, les investigadores, les científiques i tecnòlogues, les esportistes  … absents dels currículums escolars. Malgrat la introducció de la dona en el món universitari i laboral aquestes darreres dècades, moltes carreres continuen masculinitzades i la presència de les dones en els llibres de text és minúscula: tan sols el 7,5% dels referents científics i culturals són dones. 

D’altra banda, com tots els cursos,  l’institut participa en l’exposició col·lectiva que organitza l’ajuntament de L’Hospitalet Art en Femení. En aquesta ocasió els i les alumnes de 1r de batxillerat artístic han fet retrats d’aire “retro” de diferents artistes: dissenyadores, pintores, fotògrafes… com ara Camille Claudel, Coco Chanel, Frida Khalo o Àgata Ruiz de la Prada.

També destaquem el poema de Mariam Rodríguez  (3r A)  SOC DONA 

   Soc una dona que treballa,    

   soc una dona que s’esforça,

   soc una dona que lluita,

   soc una dona que riu,

   soc una dona que gaudeix,

   soc una dona que viu,

   que té il·lusions, esperances, somnis,

   però també sóc una dona que alguns menyspreen,

   soc una dona que plora,

   soc una dona que jutgen per la forma de vestir,

   d’actuar, de parlar,

   soc una dona que no passeja tranquil·la pels carrers,

   soc una dona que té por,

   soc una dona que intenta sobreviure,

   soc una dona que també és persona.

Fem nostra  la reivindicació d’igualtat salarial, una de les causes de la vaga convocada per al Dia de la Dona 2018: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI. Podem llegir l’entrada PROU DIFERÈNCIA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES    I no deixarem d’encoratjar les nostres alumnes per tal que aspirin  als mateixos estudis i/o ocupacions que els seus companys. 

Com a material de lectura i reflexió podem enllaçar amb el dossier del diari ARA de diumenge 4 L’hora de les dones   que afirmaEl moviment #metoo de denúncia de l’assetjament sexual ha resultat clau per posar el feminisme en la primera línia de l’agenda social”.

Sota el lema  #EnsAturem  col·lectius feministes als quals donen suport la majoria de sindicats i partits polítics convoquen aquest 8 de març una vaga feminista . Pel que fa a l’àmbit educatiu, la vaga femenina d’estudiants pretén posar sobre la taula les mancances en l’àmbit educatiu que hem comentat. Així doncs, les noies són encoratjades a no assistir a classe el 8 de març.   Els col·lectius feministes i els sindicats també animen les dones a no tenir cura de  les feines de casa i de les relacionades amb l’atenció dels familiars el 8 de març. #PenjaElDavantal   La imatge que es vol projectar és la dels davantals penjats als balcons. 

Podem llegir el manifest “oficial” de la vaga aquí. En concret, quant a educació,  manifesten:

Sol·licitem  el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius. Denunciem  el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere. Exigim  un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de  text; i en la qual la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

I un darrer apunt, el manifest de convocatòria de vaga d’un dels sindicats es clou amb una frase de l’activista afroamericana Angela Davis  “No acceptis les coses que no pots canviar. Canvia les coses que no pots acceptar!” 

Dones i Mobile

Women4Tech i WomenInMobile posen en relleu la bretxa de gènere en la indústria de la tecnològica, un dels seus problemes urgents.  Les congressistes no representen ni una quarta part dels assistents ( un 23%) . Women4Tech és el programa que va llançar l’any passat la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés-per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l’economia global. L’esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa  quan es tracta d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Hi ha estudis que alerten que els algoritmes en què es basen molts programes de ‘software’ i plataformes digitals també son proclius a incorporar biaixos sexistes i racials. “Les màquines aprenen de qui les programa i aquests són els homes”, ha reivindicat Emma McGuigan, directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit.

Podem celebrar que ja hi ha un 28% dels conferenciants que són dones, respecte del 21% de l’any anterior. Tot i així, a les vuit sessions més rellevants que organitza el congrés -les anomenades ‘keynotes’- només hi han participat 6 dones, poques en comparació amb els 28 homes que hi han intervingut durant els quatre dies que dura l’esdeveniment.

Esdeveniments com WomenInMobile – que se celebra durant la setmana del Mobile per quarta vegada enguny- busquen fer el tomb a la visió tradicional dels congressos de tecnologia. Són les dones les que pugen a l’escenari a parlar sobre innovació.

22 de febrer. Prou diferència salarial entre dones i homes.

Avui és el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes que se celebra a la Unió Europea des de l’any 2011. Un dels seus principis fundacionals,  que ja figura en el Tractat de Roma de 1957,  és “El mateix sou per la mateixa feina”. 

La bretxa salarial dona-home és una il·legalitat alimentada pels estereotips socials.  A Catalunya, una dona cobra un sou d’un 25% menys que el d’un home de mitjana tot i fer tasques molt similars o idèntiques. Una dona ha de treballar 79 dies més de mitjana que un home per cobrar el mateix, i treballar onze anys i mig més per gaudir d’una pensió de la mateixa quantitat. El salari brut mensual de les dones a Catalunya és més de 500 euros inferior que el dels homes;  7 de cada 10 persones que tenen un salari de 1.000 euros o inferior són dones. 

Aquestes xifres demostren que la llei vigent que prohibeix la discriminació no és suficient. Calen més controls, i sobretot, conscienciació social. Podríem emmirallar-nos en Islàndia, primer país a prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones en feines de la mateixa categoria, establint sancions importants, certificats d’igualtat salarial a les empreses i auditories obligatòries que demostrin la inexistència de discriminació per gènere.

Dones iranianes pengen el vel en demanda de llibertat

 

La policia deté  a Teheran 29 dones sense mocador. Elles seguien l’exemple de VidaMovahedi, de 31 anys qui el passat desembre, enmig de les protestes per  motius econòmics i polítics, va pujar  a una de les caixes que acullen els cables telefònics, es va treure el vel i el va penjar en un pal durant 40 minuts.   Aquesta acció va tenir lloc  a la concorreguda avinguda Enqelab; la policia es va endur Vida, però la seva valentia va encoratjar altres dones, no només joves i no només  Teheran. Les 29 dones detingudes ahir són denunciades per pertorbació de l’ordre social. El cert és que la victòria de la  revolució el 1979, possible també gràcies a moltes dones per a  les quals cobrir-se no era una opció, va imposar els cànons islàmics també en el vestir i això inclou gavardines llargues i mocadors i, en algunes zones més conservadores també xadors. Les dones fa 39 anys que lluiten contra el mocador i ara s’uneixen als descontents amb la situació política i econòmica, sobretot les classes mitjanes i baixes que van sortir als carrers a les ciutats de tot el país el passat 8 de desembre.

Les protestes de les dones, sempre pacífiques, han estat criticades per molts sectors, el fiscal general opina que són actes “infantils”, “un assumpte mesquí i poc important”.

El cert és que l’assumpte importa poc a les autoritats, mentre la policia segueix detenint dones. Només una periodista iraniana exiliada, Masih Alinejad se’n fa ressò i obre cada dimecres un espai per  donar veu a les dones que es rebel·len contra l’obligació de cobrir-se. I també  la parlamentària Soheila Jelodarzadeh també s’ha solidaritzat amb les protestes.

LLegit a La Vanguardia ( 3 de febrer 2018)

Ha mort Rosie, la noia del cartell del lema ‘We can do it’

Rosie la rebladora de nom Naomi Parker Fraley, de 96 anys, icona de la dona  treballadora després la Segona Guerra Mundial a EEUU va morir dissabte passat  a Longview, Washington. Naomi tenia 20 anys quan va participar a la campanya  i fins a 70 anys després no va ser identificada ja que ella defugia la fama. El cartell va esdevenir icona de la dona treballadora els anys 80, passant a ser una de les imatges més reivindicatives de la història.

Quan la campanya es va fer, els anys de la II Guerra Mundial, el seu objectiu no era empoderar les dones sinó reduir els costos de la indústria armamentística i no deixar d’assortir el seu exèrcit amb material bèl·lic. Cal dir que la  la propaganda va ser efectiva, de l’any   40 al  45 el percentatge de dones treballadores va augmentar del 27% al 37%.

 

 

Campiona d’escacs del món renuncia a defensar la corona a Aràbia per “principis”

L’ucraïnesa Anna Muzitxuk, doble campiona mundial,  ha renunciat  a participar  al Campionat del Món d’Escacs  Ràpid i Llampec  Rei Salman de la Pau  i  l’ Amistat que se celebra  a  Riad, Aràbia Saudí perquè  no vol  ser considerada una criatura de “segona”, en referència al tracte que reben les dones en aquest país.  En un comunicat  publicat al seu Facebook, Muzitxuk informa de la seva decisió, que comporta perdre les seves dues corones mundials.

L’escaquista assegura que no vol “jugar sota les regles d’ altre ”, “no vol portar abaia” i  “no vol ser acompanyada pel carrer”. Assegura estar trista, però també molt segura de la decisió  que pren,   per “principis”.

Dues medallistes als campionats paralímpics de natació de Mèxic

Les catalanes Núria Marquès i Sarai Gascón han aconseguit dues noves medalles d’or la Campionats del món de Mèxic. La Núria, de  Castellví de Rosanes  i 18 anys, ha guanyat l’or en la categoria dels 200 metres estils, i la Sarai terrassenca  de 25, ho ha fet en els 100 metres lliures, en una cursa en què Marquès s’ha penjat la plata.

MOLTÍSSIMES FELICITATS !

Estrena de la pel·lícula LA BATALLA DELS SEXES, èpica feminista

En la línia èpica i emocionant del cinema esportiu com Rocky o El cas Fisher, La batalla dels sexes recrea l’històric partit de tennis que el 1973 va enfrontar la campiona Billie Jean King ( paper que fa l’oscaritzada Emma Stone) i el també campió ja ben veterà Bobby Riggs ( Steve Carell) . Fou quelcom més que un partit perquè ella era una activista que defensava els drets de la dona i ell un masclista vanitós que creia en la seva superioritat i deia públicament que les dones només valien a la cuina i al llit.  A nivell polític, aquell any 73 fou decisiu per a la història dels EEUU ja que es va ratificar al Congrés l’Esmena d’Igualtat de Drets.

La Batalla dels sexes, tot i que no té aquell factor sentimental, funciona també com a vindicació de l’anomenat sexe dèbil, a la manera de les pel·lícules dels anys 40 de la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracyi és el prototip de pel·lícula que agradarà tot mena de públic, des del meu exigent. Els seus creadors, el matrimoni format per Jonathan Dayton i Valerie Faris, que  van obtenir gran èxit amb  Petita Miss Sunshine, consideren que 44 anys després del fets que recrea la pel·lícula el debat sobre els mateixos assumptes encara no s’ha tancat. És significatiu que quan van començar  a treballar aquest projecte el 2016 tot apuntava que veuríem una dona com a presidenta als EEUU.

19 d’octubre, Dia Mundial contra el càncer de mama

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra el càncer de Mama, és adient comentar una iniciativa d’interès  per a pacients de càncer de mama que acaben de ser operades.

Els nostres hospitals participen d’un projecte que té llarga trajectòria internacional:  coixins amb forma de cor, cosits en robes acolorides i alegres,  són lliurats a les pacients intervingudes  amb  una limfadenectomia,   procediment   quirúrgic   en el qual s’extirpen els ganglis limfàtics de l ‘axil·la”.  El coixí que té la utilitat de mantenir l’ extremitat en alt  per  a evitar el limfedema  ( inflor del braç)  i les complicacions que se’n puguin  derivar i alhora és una mostra de cura i comprensió cap a la dona que passa moments difícils.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals. A l’Estat espanyol es  diagnostiquen uns 27.000 nous càncers de mama l’any i  l’Asociación Espanyola Contra el Càncer (AECC) alerta que 1 de cada 8 dones patirà  aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Els índex de supervivència són a l’entorn del 85% , gràcies als nous tractaments, cada cop més personalitzats. És bàsica la prevenció; no hem de deixar d’estar alerta.