La (in)justícia davant la violència masclista

A pocs dies de la celebració del 25 de novembre i quan ajuntaments, sindicats i tors els organismes fan campanyes per a eradicar aquesta xacra, ens omplen d’estupor aquests titulars de premsa sobre sentències judicials sobre casos de violència masclista:

La sentencia de la Audiencia de Lleida que recuerda a la de La Manada. Condemnen a quatre anys de presó  per abús sexual a dos defensats per un advocat de ‘La Manada’. La sentència de l’Audiència de Lleida  ha reobert el debat sobre la línia que separa els delictes d’agressió  sexual i abús sexual. El tribunal lleidatà  ha condemnat  a quatre anys i mig a un oncle  i  un nebot per  delictes d’abús  sexual a una dona  sense el seu consentiment  el 17 d’agost  de 2017 a la sortida d’un bar de Vielha.  La Fiscalia demanava 15 anys; però segons la sentència, del testimoni  de la jove no es pot  concloure que les pràctiques sexuals a les que va ser sotmesa “se realizaran venciendo su voluntad mediante una acción violenta o intimidativa, que permitan calificar el atentado a su libertad sexual como delito de agresión”. Si bé  la víctima “lloraba y les decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”“En definitiva, la víctima se encontró sin recursos para reaccionar de otro modo, quedando prácticamente paralizada, sin gritar ni resistirse, más allá eso sí, de seguir manifestando su negativa de los actos de que estaba siendo objeto, lo que hizo innecesario el empleo de violencia o intimidación para doblegar su voluntad”.  I per això, el delicte es mereix només 4 anys i mig.  La sentència descarta el delicte de violació  perquè la víctima no va usar la força per a oposar-se

El tribunal de La Manada condena a 10 meses de cárcel a un hombre que intentó asfixiar a su mujer.  La Secció  Segon de l’Audiència de Navarra, el tribunal que va jutjar La Manada, ha condemnat un home a deu mesos i quinze dies de presó  per un delicte de maltractament  ocasional a la seva dona i l’ha absolt  d’un delicte d’ homicidi  en grau de temptativa. Segons la sentència, l’acusat  ( que era a punt d’asfixiar  la dona )   “de modo consciente y voluntario”,   “dejó de apretar el cuello a la víctima poniendo fin a la situación de peligro para su vida”. El fiscal demanava 8 anys y sis mesos de presó i l’acusació particular deu anys per homicidi en grau de temptativa,  el tribunal condemna l ‘acusat a deu mesos i 15 dies de presó com a responsable d’un delicte de maltractament ocasional, amb els agreujants  d’ haver ocorregut el fet en presència de menors, amb  utiliztació  d’ arma blanca i en el domicili comú,  així com  la circumstància atenuant  simple transitòria de trastorno mental.

Denúncia: A Belfast, els arguments masclistes en un judici per violació provoquen grans protestes

 

 

Al judici d’un cas de violació a Cork va indignar  la població  quan  l’advocada   defensora va dir:  “Cal veure com anava vestida. Portava un tanga de blondes”. La diputada Ruth Coppinger en va treure un  al parlament irlandès, cosa que va consternar els seus col·legues; al carrer  i a l’entrada dels tribunals,  les dones portaven la seva roba  interior a les mans.  Milers de dones van publicar fotografies de la  seva roba interior a Twitter amb  els hashtags #Yosítecreo i #EstoNoEsConsentimiento. L’acusat de la violació  va ser absolt  per unanimitat, després de debatre-ho   durant  90 minuts. Les protestes no se centren en el veredicte ni en  la resta de detalls del judici, sinó en el fet que aquests arguments masclistes siguin presents en els tribunals. Dimecres, en una manifestació    Dublín, Tara Brown –del Consell  Nacional Irlandès per a les Dones– va dir: “Ens solidaritzem  amb les supervivents d’atacs sexuals a les quals el sistema de justícia penal els està fallant  escandalosament. La roba  que dugui  una víctima no ha de tenir lloc en el   sistema de justícia penal i de cap manera  determina si va haver  consentiment”.

Patricia Campos, expilot militar, entrenadora de futbol i creadora de Goals for Freedom

 Aquesta castellonenca, nascuda a Onda fa 41 anys, llicenciada en Comunicació Audiovisual, feminista i lluitadora per la igualtat, va ser  la primera dona a Espanya que va   pilotar un reactor;  va opositar a les forces Armades  i s’hi va estar 8 anys fins que ho va deixar i va escriure un llibre: Tierra, mar y aire  ( Editorial Roca) on explica el tracte masclista que va rebre ( ni tan sols hi havia lavabo per a dones).  Als EE.UU va complir un altre somni: ser entrenadora professional de futbol, el Carlsbad United F.C. i també és comentarista experta en futbol masculí de primera divisió. Finalment a Uganda,  amb ànim  de fer voluntariat,  va muntar  tres equips: de nens, de nenes i  de dones amb sida,  amb l’objectiu que les nenes i les dones, que pateixen tota mena de violències, s’empoderin. Amb dues altres noies ha creat Goals for Freedom, una oenegé que fomenta la igualtat de drets a través de l ‘esport. Tenen l’objectiu de construir un camp de futbol i obrir un col·legi  per a nenes.  La Patricia era catòlica fins que va descobrir que rebutjaven  l’ homosexualitat i va optar  pel budisme.

El Sindicat d’Estudiants crida a la vaga per acabar amb el masclisme a les aules

    El Sindicat d’Estudiants ha cridat a la vaga a ESO i a la universitat  dimecres, 14 de novembre, arreu de l’Estat. Convocatòria de to marcadament feminista que exigeix un canvi en el model educatiu que permeti eradicar actituds masclistes o patriarcals. Al cartell difós a través de les xarxes socials per la delegació estatal del sindicat, veiem que es reclama la posada en marxa “immediata” d’una assignatura d’educació sexual “inclusiva, avaluable i obligatòria” als centres educatius públics i privats. Demanen també que  el govern  emprengui accions legals contra els  jutges i jutgesses que dicten sentències com les de La manada i deixen aquests individus en llibertat provisional  i insten  a la seva expulsió fulminant de la judicatura perquè aquest tipus de sentències  encoratgen la violència contra les dones.

Tant de bo tots els que han decidit sumar-se a aquesta convocatòria constitueixin de veritat la generació que acabarà,  d’una vegada per totes i per  consciència,  amb la desigualtat més abominable que encara pateixen les noies: no poder anar soles pel carrer a segons quines hores,  haver de demanar companyia per arribar sanes i estàlvies a casa, deixar de  témer i desconfiar.  M’agradaria que la manifestació a la qual són cridats fos molt multitudinària i veure els i les meves alumnes que fan aquesta vaga reivindicant de veritat la igualtat entre sexes.

Com eliminar el sexisme en la iconografia

Resultat d'imatges de Wàitala

Això es va plantejar Wàitala. Perquè el disseny no és inofensiu ni neutral: ajuda a configurar una manera de veure el món. En el cas de les dones,  també comporta que, quan són representades  en tasques socialment atribuïdes a la feminitat tradicional (de cures, o preocupades per l’estètica, per posar alguns exemples), es  perpetua una distribució de rols limitada i excloent. I per això la publicista i dissenyadora Mariona López Bosch, després d’analitzar les icones que representen les dones al nostre entorn ( autobusos, banys, hospitals…) i ampliar l’anàlisi a d’altres col·lectius estereotipats ( per edat, raça, tipus de família, discapacitació…) va crear amb el seu equip de Wàitala la sèrie  Icones per a la diversitat  ” un projecte que vol contribuir a eradicar la violència masclista heteropatriarcal, a través de sumar esforços en la generació de nous referents visuals que incideixin en la creació  d’ un imaginari cultural més ric, divers i respectuós”. Les 34 icones lliures d’estereotips i prejudicis es posen gratuïtament a disposició d’entitats d’economia social, administracions o empreses. Es poden descarregar, canviar de mida o color ( posant-hi l’autoria i sense tergiversar-ne  l’objectiu) S’encoratja també qui vulgui aportar noves idees per tal d’ampliar-la.

L’equip de Wàitala, que va néixer fa un any, treballa amb el concepte de comunicació ètica, és a dir de forma honesta i transparent i no amb mers interessos econòmics.

La Vanguardia ( 12 novembre 2018)

Resultat d'imatges de Wàitala

Elena Francis o la reeducació moral de les dones després de la República

Resultat d'imatges de Las cartas de Elena Francis, una educación sentimental bajo el franquismoEl llibre Las cartas de Elena Francis, una educación sentimental bajo el franquismo (editorial Cátedra, 2018)  realitzat per Rosario Fontova i Armand Balsebre analitza 4.325 cartes adreçades a Elena Francis entre els anyos 1947 i 1984.   Aquestes cartes es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (que en va assumir la custòdia de 100.000 de les més d’ un milió  que es van trobar en una masia abandonada de Cornellà,  Barcelona, possessiu dels propietaris dels Laboratoris Francis)  El llibre té per objectiu retratar tant al personatge com  a les seves turmentades seguidores.

El Consultorio de Elena Francis va ser un programa de ràdio emès a Espanya durant aquest llarg període. Anava dirigit principalment  al públic  femení i s’estructurava en torn   la correspondència que dirigien les oients a una suposada experta, Dª Elena Francis, que contestava els dubtes, consultes i confidències. En realitat al darrera hi havia l’ Instituto de Belleza Francis que publicitava els seus  productes de bellesa.

Tot i que en un principi les consultes eren de bellesa, moltes dones també confessaven ser víctimes de violència de gènere o de violacions, parlaven d’avortaments o relacions incestuoses. Sempre , en aquests tipus de consultes usaven eufemismes: “Hizo lo que quiso de mí”; “Me hago la dormida y mi hermano hace lo que quiere”… Aquestes de contingut   delicat eren marcades amb  un asterisc  i  no es  radiaven. Eren contestades de forma privada i els consells normalment són de “aguanta” ( en cap de violència reiterada) o “dalo en adopción” en cas d’embarassos fruit d’una violació. Davant la infidelitat del marit, la resposta de Francis era: “Es mucho mejor que se haga la ciega, sorda y muda. I a una dona maltractada: “Sea valiente, no descuide un solo instante su arreglo personal. Y cuando él llegue a casa, esté dispuesta a complacerlo en cuanto le pida”.  En aquestes respostes Elena Francis era més   crua i severa que la que parlava  per la ràdio. “La felicidad no existe”, deia.

“La estructura de Falange, la Iglesia, y el franquismo quiso que [les dones] estuvieran en la cocina. Y estas cartas reflejan cómo la dictadura les arrebató cualquier posibilidad de autonomía”, diu una de les autores.

Amb el temps es va saber que Elena Francis era un personatge de ficció. Es va creure que era un home, perquè després de la seva emissió, Juan Soto Viñolo  va confessar ser l’ últim  guionista del programa. Però fou Angela Castells,  la primera guionista, qui va fixar  les bases narratives per als que havien de contestar les cartes.   Ella era de la  secció  femenina de Falange i  del Patronato de Protección de la mujer, que,  entre altres coses, feia informes amb  les dades recollides per un organisme anomenat  Liga Española contra la Pública Inmoralidad.

(Informació recollida a La Vanguardia i El País )

Dossier Las cartas de Elena Francis. Memoria del franquismo ( Resum  de la comunicació  presentada en el Simposi  Internacional sobre igualtat i comunicació, UCM, 20-22 de abril de 2016 per Armand Balsebre i Rosario Fontova).

Fins a 34.000 dones participen en la Cursa de la Dona a Barcelona

Barcelona se tiñe de rosa con 34.000 mujeres participando en la Carrera de la MujerCursa de la Dona 2018

Unes 34.000 dones han participat a la Cursa de la Dona que s’ha celebrat aquest diumenge a Barcelona. Amb 3.000 dorsals més repartits que l’any passat, s’ha batut el rècord d’inscrites.  Els beneficis de la cursa van destinats a la investigació contra el càncer de mama. Segons els organitzadors, els diners recaptats es destinaran a projectes d’investigació i a l’atenció de dones afectades de càncer de mama i les seves famílies.

El recorregut ha estat de 7,8 quilòmetres i l’itinerari passa  per alguns dels principals carrers de la ciutat (María Cristina,  a  la fonte de Montjuïc,  avinguda Paral·lel,  Villarroel ,   Sepúlveda,   plaça Catalunya,  Arc de Triomf i, de tornada Gran Via fins  avinguda de Rius i Taulet. La primera corredora a arribar a la meta ha estat Janeth Becerra, amb una marca de 29 minuts i 47 segons, seguida per l’atleta catalana Meritxell Soler, que ha tardat 30 minuts i 44 segons, mentre que la tercera classificada ha estat Silvia Segura, amb 31 minuts i 7 segons.

Aquest cursa,  que celebra enguany la 14ª edició i tanca el circuit de proves celebrades des del mes d’abril amb el mateix objectiu a València, Madrid, Vitòria-Gasteiz, Gijón, A Coruña, Sevilla i  Saragossa i  que és transversal quant a la participació de dones de tota edat i condició, serveix també per reivindicar la igualtat, els drets i  el paper de la dona a la societat.

Com altres anys , algunes participants de la cursa   han mostrat la seva indignació a les xarxes pels regals sexistes i estereotipats que han rebut com ara revistes del cor, productes de neteja, maquillatge i menjar baix en calories. Fins i tot ha fet una crida al boicot, ja que considera que un esdeveniment d’aquestes característiques no pot caure en “tòpics fàcils”.

 

L’obra de l’artista silenciada Charlotte Salomon a Barcelona

L’obra de Charlotte Salomon, l’artista jueva que va ser deportada i assassinada als 26 anys al camp de concentració nazi d’Auschwitz,  es pot veure a Barcelona, al Monestir de Pedralbes. L’exposició es titula com la seva gran obra, ‘Vida? O teatre?, i inclou una àmplia selecció del gran conjunt de guaixos  creats durant el seu exili a França (1940-1942), gràcies als quals va superar emocionalment un trauma familiar ( els suïcidis de la seva mare i la seva  àvia la van conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament).

[ Guaix és una pintura opaca soluble a l’aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l’aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament pergamí. També es diu guaix d’una obra feta amb aquesta tècnica de pintura]

L’obra pictòrica de Charlotte Salomon  es conserva al Jewish Historical Museum d’Amsterdam. Tenim ara l’oportunitat de conèixer l’art  d’una altra dona oblidada per la història no només a causa de la brevetat de la seva vida, sinó també per  ‘la construcció masculina de la història de l’art’. Un dels eixos de la programació d’exposicions del Monestir de Pedralbes és la   recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, especialment de ‘dones silenciades’. L’exposició  es completa amb  dos audiovisuals que sintetitzen la seva vida a Berlín (fins el 1938) i a França (1938-1942). També es poden veure uns interactius que aprofundeixen aspectes de la seva obra principal que dóna nom a la mostra. La durada de l’exposició és  del 17 d’octubre  fins al 17 de febrer del 2019.

19 d’octubre – Dia Mundial Contra el Càncer de Mama

Cada any, el 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama com a recordatori  del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama (importància del diagnòstic precoç). Aquest tumor és el més freqüent en les dones occidentals. A l’estat espanyol es diagnostiquen cap a  32.825 nous casos  l ‘any (Dades de 2018 )
1 de cada 8 dones tindrà càncer de mama  al llarg de la seva vida. Hi ha motius, però,  per ser optimistes: el percentatge d’e curació no para d’augmentar, el 86% de malaltes sobreviu. I això gràcies a la investigació de nous tractaments .

En  ser una malaltia que afecta gran part  de la població femenina arreu del món,   l’OMS (Organització  Mundial de la Salut) va impulsar aquest dia.

Per a col·laborar amb aquesta data a Barcelona s’organitzen una sèrie  d’actes com ara l’encesa de llums roses a edificis importants de la ciutat com l’Ajuntament…)

 

 

Una espanyola triada la millor metge de família del món

L’organització  mundial de la medicina de família, WONCA (sigles angleses) ha triat Verónica Casado,  que exerceix al centre de salut de Parquesol de  Valladolid  des de fa quasi 30 anys,  la millor metge de família del món.  El premi el recollirà en breu a Seül. Prèviament havia estat distingida  amb els premis europeu i iberoamericà  de l’especialitat.

Ha aprofitat l’interès  mediàtic per a denunciar la situació de precarietat de la medicina espanyola des de l’esclat  de la crisi econòmica ( falten mitjans i falta personal)

El premi, que és un guardó  que reconeix un únic  metge de família pel seu treball, com  proveïdor d’ assistència amb una visió  integral però també  per la seva  forma de prendre decisions i actuar en equip, és la primera vegada que es lliura a una doctora espanyola, després d’haver-lo rebut, parlant de dones, una ugandesa el  2016, una nordamericana el  2013 i  de forma conjunta a dues de Trinitat i  Tobago i  Canadà el 2010.