
Moltes felicitats a les noies del Barça per la sisena Copa de la Reina guanyada!!!
Kathrine Switzer, nascuda el 1947 a Amberg, Bavària a l’Alemanya ocupada i nacionalitzada estatunidenca. El 1967 fou la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes. Es va inscriure com a K. Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. L’any abans, la seva col·lega Bobbi Gibb ja ho havia intentat. Tot i que un dels jutges va voler detenir-la va aconseguir acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts. En 1971, la Marató de Nova York va decidir integrar la categoria de dones, obrint les portes a les dones a la resta de maratons a nivell mundial. L’any següent, cinc anys després d’aquella gesta de Kathrine es va permetre oficialment les dones competir a la marató de Boston.
Des de llavors Kathrine Switzer s’ha dedicat a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes. Ha organitzat carreres en 27 països l’Avon International Running Circuit, en les quals han participat més d’1.000.000 de dones. No fou fins 1984 que la marató femenina esdevingué prova olímpica a Los Ángeles, la va guanyar la nordamericana Joan Benoit.
Veiem el vídeo Women Who Make America que rememora la gesta de Kathrine Switzer.
L’ucraïnesa Anna Muzitxuk, doble campiona mundial, ha renunciat a participar al Campionat del Món d’Escacs Ràpid i Llampec Rei Salman de la Pau i l’ Amistat que se celebra a Riad, Aràbia Saudí perquè no vol ser considerada una criatura de “segona”, en referència al tracte que reben les dones en aquest país. En un comunicat publicat al seu Facebook, Muzitxuk informa de la seva decisió, que comporta perdre les seves dues corones mundials.
L’escaquista assegura que no vol “jugar sota les regles d’ altre ”, “no vol portar abaia” i “no vol ser acompanyada pel carrer”. Assegura estar trista, però també molt segura de la decisió que pren, per “principis”.
Les catalanes Núria Marquès i Sarai Gascón han aconseguit dues noves medalles d’or la Campionats del món de Mèxic. La Núria, de Castellví de Rosanes i 18 anys, ha guanyat l’or en la categoria dels 200 metres estils, i la Sarai terrassenca de 25, ho ha fet en els 100 metres lliures, en una cursa en què Marquès s’ha penjat la plata.
MOLTÍSSIMES FELICITATS !
En la línia èpica i emocionant del cinema esportiu com Rocky o El cas Fisher, La batalla dels sexes recrea l’històric partit de tennis que el 1973 va enfrontar la campiona Billie Jean King ( paper que fa l’oscaritzada Emma Stone) i el també campió ja ben veterà Bobby Riggs ( Steve Carell) . Fou quelcom més que un partit perquè ella era una activista que defensava els drets de la dona i ell un masclista vanitós que creia en la seva superioritat i deia públicament que les dones només valien a la cuina i al llit. A nivell polític, aquell any 73 fou decisiu per a la història dels EEUU ja que es va ratificar al Congrés l’Esmena d’Igualtat de Drets.
La Batalla dels sexes, tot i que no té aquell factor sentimental, funciona també com a vindicació de l’anomenat sexe dèbil, a la manera de les pel·lícules dels anys 40 de la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracyi és el prototip de pel·lícula que agradarà tot mena de públic, des del meu exigent. Els seus creadors, el matrimoni format per Jonathan Dayton i Valerie Faris, que van obtenir gran èxit amb Petita Miss Sunshine, consideren que 44 anys després del fets que recrea la pel·lícula el debat sobre els mateixos assumptes encara no s’ha tancat. És significatiu que quan van començar a treballar aquest projecte el 2016 tot apuntava que veuríem una dona com a presidenta als EEUU.
PHIONA MUTESI ( a la fotografia ), nascuda a Kampala ( Uganda) el 1996 amb només 16 anys es va convertir en Candidat a Mestre (CM) després de les seves actuacions en la Olimpíada d’escacs de 2010. El que la fa especialment singular són els seus orígens. És d’un dels suburbis més desfavorits, Katwe, filla d’una família trencada ( els seu pare va morir quan ella tenia 3 anys i la mare va haver de pujar sola els fills). Quan Phiona tenia deu anys, i buscava menjar amb un germà va conèixer Robert Katende, qui alimenta els nens a canvi de jugar a escacs. Ala 4 anys va guanyar l’Olimpíada i el 2012, es va convirtir en la primera dona d’ Uganda que tenia el títol de Woman Candidate Master (WCM) La seva història va cridar l’atenció del periodista Tim Crothers, qui va escriure el llibre
The Queen ofKatwe: A Story of Life, Chess, and One Extraordinary Girl’s Dream of Becoming a Grandmaster, els drets del qual per a la seva adpatació cinematogràfica van ser adquirits per Walt Disney Pictures. La pel·lícula es diu
The Queen of Katwe i és molt i molt recomanable treballar-la als instituts tant des del punt de vista de coeducació com de valors . Aquesta noia va lluitar per fer-se un futur diferent, i millor, lluny d’allò que veia que tenien les dones del seu entorn i ara, un cop aconseguit, no oblida els seus orígens i ajuda noies i nois com ella per tal que puguin llaurar-se, ells mateixos, un millor futur. Gràcies al projecte de Robert Katende i a través dels escacs, molts nens i nenes d’aquell suburbi que no els oferia més que misèria han pogut estudiar i ara ajuden altres infants a sortir de la misèria.
L’atleta de l’ISS-l’Hospitalet Maria Vicente, de setze anys, es va convertir ahir a Nairobi (Kenya) en la primera atleta catalana de la història que guanya la medalla d’or en un campionat del món juvenil. Es va imposar en l’heptatló amb un nova marca personal i rècord d’Espanya (5.612 punts).
La Maria va estudiar 1r i 2n d’ESO al nostre institut demostrant ja aleshores, amb molt bon rendiment acadèmic, que es pot ser esportista d’elit i bona estudiant. La fotografia és la que se li va fer quan feia 1r d’ESO per a l’entrevista que va sortir a la revista Bellnet.
MOLTÍSSIMES FELICITATS, MARIA.
Podeu completar la informació llegint la notícia a L’ESPORTIU
La selecció, de la qual formen part 4 catalanes (Laia Palau, Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Marta Xargay i AlbaTorrens), va derrotar França per 71-55. Aquesta generació ja va guanyar la plata als Jocs Olímpics del 2016, després de perdre la final contra les nord-americans i ara aquesta medalla d’Or, guanyada amb una gran exhibició.
A la fotografia, extreta de l’Ara, Alba Torrens.
FELICITATS a totes les jugadores!
Ahir 30 de maig va tenir lloc l’acte de lliurement dels premis que atorga l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de fer visible la tasca de les dones en el món de l’esport, i difondre històries i reflexions sobre el paper de la dona en aquest àmbit. Enguany un dels guardons ha estat per a la tasca de la pionera del bàsquet català Encarna Hernández qui, recentment, ha fet 100 anys. En concret li ha estat atorgat el “Premi a la Dona Esportista”, que distingeix la tasca social a favor de l’esport femení, la dedicació, els mèrits esportius, la trajectòria esportiva, la repercussió social i la seva aportació al món de l’esport.
Encarna va ser anomenada “la niña del gancho”perquè tot i no ser molt alta dominava la tècnica.
Felicitacions per partida doble!
L’ AEM de Lleida es proclama campió a falta de quatre jornades de la final i amb resultats espectaculars. Només han perdut un partit dels 22 jugats i han empatat 2.
Es tracta de l’únic equip de Catalunya format exclusivament per noies.
Cal destacar la màxima golejadora de la Lliga, Andrea Gómez, que ha marcat 37 gols en els 21 partit que ha jugat, i la portera menys golejada: Laura Martí, una nena que va arribar al club des de Girona.
Potser sense ser-ne conscients aquestes nenes juguen contra estereotips de tota mena. I segurament el seu èxit ajudarà a canviar moltes coses.