Denunciem pràctiques que discriminen les dones des d’abans de néixer

Segons  un ampli  estudi  internacional publicat a la revista científica nord-americana PNAS, la relació  entre els sexes en néixer s’ha desequilibrat al món  a les últimes dècades com a conseqüència de la possibilitat de recórrer a l’avortament  selectiu, que en un país com la Xina va superar  les 800.000 durant  l’any 2017, últim  període contemplat. Les nenes són avortades per la preferència dels fills homes  i la disponibilitat de tecnologia de diagnòstic prenatal.

Entre 1970 i 2017 (37 anys), hi ha  un grup  de 12 de països (Albània, Armènia, Azerbaidjan, Xina, Geòrgia, Hong Kong, Índia, Corea del Sud, Montenegro, Taiwan, Tunísia i Vietnam) “amb  una evidència estadística sòlida” de pràctiques d’avortament selectiu. En aquests quasi quatre dècades es van  produir a tot el món  23,1 milions d’avortaments selectius de nenes, la majoria a la Xina (11,9 milions, i Índia, 10,6 milions). Durant el 2017, l’ estimació  per a la Xina va ser  de 863.000 casos, i a l’ Índia de 671.000.

Els autors de l’estudi, Fengqing Chao (Universitat de Singapur), Patrick Gerland (Nacions Unides), Alex R. Cook (Universitat de Singapur) i Leontine Alkema (Universitat de Massachusetts) s’han basat en sistemes de registres civils, censos i enquestes dels diferents països avaluats.

#SomDones

Des d’avui i fins diumenge vinent, 10 de març, sota el lema #SomDones les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio s’omplen de programes especials i continguts diversos al voltant d’aquesta temàtica. A TV3 avui dimarts dediquen un Sense Ficció a les dones, el documental és dirigit per Laia Mestre i Mireia Pigrau,  De què es queixen les dones?   I es queixen de la bretxa salarial,  les dificultats de conciliació familiar, la problemàtica de la maternitat  de dones esportistes d’elit, la tirania dels cànons de bellesa, l’excessiu preu de productes exclusius per a elles, la por a patir agressions masclistes, le sentències injustes per crims contra les dones, la poca presència de dones en llocs de responsabilitat, el sostre de vidre a la feina, l’assetjament a la feina ( per exemple les actrius), l’escassa representació  d’artistes dones als museus o als llibres  de text, la invisibilitat de les dones als llibres de text, la pressió social dels rols de gènere, el desequilibri entre homes i dones en espais d’opinió al mitjans … I en definitiva es queixen d’haver de lluitar per tot això en ple segle XXI. Tot seguit,  al plató hi haurà el col·loqui   I ara què?, dirigit i presentat per Laura Rosel.

Divendres 8 de març, el Dia Internacional de les Dones TV3 estrenarà La dona del segle,  una pel·lícula dirigida per Sílvia Quer, amb guió de Margarita Melgar, sobre l’eclosió del feminisme.

Diumenge 10 de març, el 30 minuts estrena el reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro El sexe ignorat.

El 33 estrenarà aquesta setmana les sèries documentals Les dones de la ruta de la seda i L’ascensió de la dona i recuperarà les produccions Som dones i Free: Hadijatou contra l’estat.

22 de febrer, Dia per la igualtat salarial

Fardiferencia-salarial.jpgia gràcia l’acudit si no fos que el fet de la diferència de sou només per qüestió de sexe és una discriminació més que pateixen les dones encara avui dia. La imatge l’ha captat a la pàgina web de l’associació Mujeres para la salud

Llegim al Twitter de l’administració de la Generalitat de Catalunya que segons dades del darrer informe ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere’,  els homes guanyen una mitjana de 6.000 € més a l’any que les dones a Catalunya.  i al d’Àngels Chacón, Consellera d’ Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya: Totes hem pogut viure de prop anècdotes que s’amaguen darrere del 23,4% de la bretxa salarial que hi ha entre homes i dones a Catalunya. Creem referents i combatem la desigualtat de gènere entre totes i tots. 

Quant a l’estat espanyol, la diferència  salarial entre homes i dones a Espanya és  tres punts per sobre  de la mitjana (19,3%) i, mentre que a la U.E. es   va reduint, a Espanya la tendència és a la inversa: ha crescut des que va començar la crisi el  2008, quan amb  un 16,1% se situava un punt  per sota  de la Unió  Europea.

A d’altres països del món com EEUU la bretxa salarial és encara més gran.

Reivindiquem un cop més: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI.

Enllaç a l’entrada 22 febrer del 2018.

Denunciem la presó injusta de la saudita Loujain Alhathloul per lluitar per les dones al seu país

Resultat d'imatges de loujain alhathloul fahad albutairiSegons denuncia la seva família, la jove activista de 29 anys que té milers de seguidors a les xarxes social,  porta vuit  mesos detinguda i sotmesa a tortures, fins i tot  agressions sexuals.

Ja va ser empresonada el 2014 durant 70 dies per viralitzar que havia intentat entrar des dels Emirats Àrabs a Aràbia Saudita en cotxe. Aquest país era l’únic al món que prohibia conduir  les dones i Loujain Alhathloul no parava de denunciar-ho. Va esdevenir l’heroïna de les feministes. Malgrat l’oposició dels ultraconservadors saudites, més de quatre anys després, les dones condueixen gràcies al fet que el príncep hereu Mohamed bin Salman va concedir aquest dret obeint a un programa de reformes per a modernitzar el petroestat islàmic. Tot i això Loujain no ha vist conduir les seves compatriotes perquè és a la presó des de maig de 2018 acusada de traïdoria i de ser pagada per enemics estrangers. Les mateixes acusacions que pesen sobre molts i moltes altres activistes també a la presó.

Ella va convertir-se en una  influencer a les xarxes socials saudites a principis d’aquesta dècada quan era una jove estudiant de Literatura francesa a Canadà i va començar a penjar vídeos on compartia els seus somnis d’igualtat per a les dones  saudites. Parlava del vel – ella no en duia – i les rígides normes del vestir del seu país o es mostrava contrària al sistema de tutel·latge  i la negació  de drets bàsics a les dones. Com explica Hala al Dosari, una activista que ara viu exiliada a EEUU,  el 2013  les feministes saudites  volien impulsar la campanya pro la   conducció  i arribar a les més joves, i van contactar amb  ella perquè tenia  milers de seguidores a Internet i ella de seguida va fer seva aquesta causa, però aviat va pagar car  el seu protagonisme ja que va començar a rebre amenaces, patí campanyes de difamació i l’anaven detenint per a interrogar-la. La seva popularitat augmentà també pel seu matrimoni per amor amb un actor saudita, Fahad Albutairi, d’origen no tribal, al qual no es va oposar el liberal pare d’Alhathoul. La parella exhibia a les xarxes la felicitat del  seu amor mutu, no marcat per les convencions socials ( les mostres d’afecte públic són rebutjades a Aràbia)

Malgrat el canvi de règim i els intents de modernització, Loujain no va abandonar els seu activisme. El febrer del 2018 va participar a Ginebra en una avaluació  de l’ONU sobre els drets humans a Aràbia Saudita i es va involucrar en la posada en marxa d’un refugi per a dones maltractades. Per a la família, aquests fets van ser considerats una burla pel règim  i expliquen, potser, l’últim dels arrestos,  que encara la té a la presó,  i l’acarnissament dels carcellers.  No saben perquè,  el marit va formalitzar el divorci poc després de l’entrada d’ella a la presó.

Després de mesos de silenci per temor a represàlies,  la família de l’activista  ha decidit denunciar la situació de la filla i germana.

Amnistia Internacional també fa una crida a signar perquè el país posi fi a la brutal repressió que pateixen dones com Loujain que segueixen detingudes i incomunicades després de mesos i  sobre les quals pesen peticions de presó de fins a 20 anys:

Presiona a las autoridades saudíes para que pongan fin a esta terrible represión ejercida contra las mujeres que se atreven a alzar su voz. Actualización 24 de enero de 2019.

 

 

Les dones es mouen a l’Índia i més notícies

Llegeixo a la premsa i també ho diuen a TV3 que 5 milions de dones han fet una cadena humana al llarg de 620 km per reivindicar la igualtat de drets i contra la discriminació. Això em fa pensar que la revolució de les dones és imparable.

I aquí, en cavi, ens hem de plànyer amb 3 notícies negatives:  VOX pretén que es renunciï  a mesures contra la violència masclista per permetre un govern de dretes a Andalusia. En concret vol que es retiri la dotació econòmica.

Els membres de La Manada seguiran en llibertat provisional per decisió dels magistrats de Navarra ( 2 vots contra 1).

S’ha produït el primer cas de violència masclista a Laredo, Cantàbria. Es tracta d’una noia dominicana de 26 anys apunyalada per la seva parella, un equatorià, contra qui no hi havia denúncia prèvia.

Sembla que, lamentablement, el nou any no ha portat grans canvis a aquest país que alguns veuen tan gran i tan demòcrata.

I què en sabem de dones bomberes?

La inspectora Cecília Egea es jubila després de 36 anys de servei. Arquitecta de formació i bombera de vocació, va ser de les primeres dones a  accedir al cos i la primera a  assolir la màxima categoria jeràrquica. Ella és la primera dona bombera que es jubila.

Desitgem que ben aviat  un fet  com aquest  no sigui notícia. Voldria dir que formaria part de la normalitat que una dona arribes al màxim nivell de l’ estructura jeràrquica del cos.

El 2010 només un de cada cent bombers catalans és una dona.   2.429 bombers i només   27 bomberes.  La Generalitat volia trencar aquest desequilibri i fomentar l’entrada de dones al cos. El Departament d’Interior va elaborar el documental “Bomberes”, per tal de despertar la vocació per a aquesta professió entre les dones. L’objectiu era aconseguir que la presència femenina a les proves d’accés al cos de Bombers s’incrementés en  un 30%.

Les primeres dones bomberes van ser voluntàries, els anys 1980, mentre que les dues primeres funcionàries ho van ser el 1998. Irene Casas, que ha entrat al cos de Bombers als 29 anys i és l’única dona bombera del seu parc actual, el de Santa Coloma de Farners, a la Selva, afirma que, malgrat que hi ha “alguns bombers de la vella escola que encara no porten bé treballar amb bomberes”, mai se li ha “posat en dubte” cap habilitat pel fet de ser dona. Tot i així, afegeix, s’ha de continuar fent “pedagogia de la igualtat”, sobretot, en aquest tipus de feines. Lamenta que, de petites, a les nenes no se les motivi per fer de bomberes, tal com sí que passa amb els nens. I quan això succeeix, sovint se les orienta a l’atenció a les víctimes o a les cures. Això fa que, per a moltes dones, ser membre del cos de Bombers no sigui una opció. Ella va  estudiar dret i va fer un màster en criminologia i execució penal; però la seva vocació era ser bombera i ho ha aconseguit després de participar com a auxiliar d’ofici en la seva primera campanya forestal i superar superar unes oposicions.

Aquesta  professió encara viu del tòpic?

Informació de Twitter Bomberscat Ser dona en un món d’homes: tres generacions planten cara al masclisme (article de Nació digital, 7/3/2018)

Hi ha uns cotxes per a homes i uns altres per a dones?

La Vanguardia publicava diumenge l’anunci del nou Audi A1 Sportback amb aquest titular: “Més elegant, musculós i masculí”. L’il·lustren  amb la foto d’un cotxe groc llampant. I entrant en la lletra petita,  podem llegir que la gamma Audi l’A1, un urbà prèmium de línies arredonides i amables, va entrar al mercat el   2010 , però “Res no queda d’aquell disseny dolç i discret (que va agradar especialment entre les conductores) en la segona generació del model”.

És a dir, hi ha cotxes d’homes i cotxes de dones, o més ben dit, hi ha formes de cotxes – amables, elegants, arredonides , dolces, discretes  – apropiades per a les dones i d’altres – musculosos, aguerrits,  agressius, masculins – que són per a homes.  I més: “El nou Audi A1 Sportback transforma radicalment la seva aparença i es converteix en un subcompacte més masculí, aguerrit i agressiu”.  Com si les dones  no poguessin tenir una conducció “aguerrida i agressiva”!  En tot  cas, crec  que ningú hauria de fer gala d’aquest tipus de conducció.

Amb aquests  missatges no fem cap pas endavant!!!!!

Objectiu: minimitzar la diferència salarial entre homes i dones

Per  corregir   l’escletxa  salarial que castiga les treballadores,  l’ Organització  Internacional del Treball (OIT) aposta no només  per a afavorir una major participació  de dones en ocupacions on predominen els homes, sinó també  que ells  entrin en sectors amb  gran  presència femenina.

Joaquín Nieto, director de la oficina de la OIT per a Espanya afirma: “Cal afavorir la diversitat de gènere: és necessari  que hi hagi  més dones enginyeres, però també  més homes infermers o  mestres” .

A més, l ‘organisme internacional destaca, entre les mesures més efectives,  polítiques de transparència com  les implantades a Alemanya ( les empreses d’aquest país de més de  250 treballadores estan obligades a informar les seves empleades del sou dels seus companys homes.

Al Nacional.cat podem llegir articles  sobre el tema que inclouen les mesures que el govern de Catalunya implementa per reduir la discriminació salarial entre dones i homes:

La lluita contra les desigualtats laborals de gènere i la fi de la bretxa salarial (28 nov)

 La Generalitat impulsa la igualtat també a la contractació pública (20 nov)

I a eldiario.es ( 27 nov) llegim:

La maternidad dispara la brecha salarial entre mujeres y hombres en España

A partir de la treintena la brecha crece al 10%. A los 40, las mujeres ya cobran un 15% menos que los hombres.

En el caso de los padres, apunta la OIT, en lugar de sufrir una penalización salarial, tienden a recibir un “plus” salarial, también respecto a los hombres que no tienen hijos.

En empresas de características similares, las que tienen más presencia de hombres cuentan con salarios más altos que las que tienen plantillas más feminizadas.

Atrevim-nos!

En una acció que forma part del moviment #YoMeAtrevo,  una trentena de dones, la majoria de talles grans, va  desfilar   en roba interior per la Plaça Botero de la ciutat de Medellín a Colòmbia , on hi ha  23 escultures donades per     l ‘artista colombià Fernando Botero. La iniciativa, que va començar  en les xarxes socials, busca crear acceptació entre les dones en relació als seus cossos.

La portaveu del projecte, Andrea Piñeros, ha explicat que #YoMeAtrevo va començar com un compte a  Instagram on compartien missatges que tenen a veure amb   l’autoestima, i va esdevenir la plataforma d’expressió de les dones allunyades del prototipus de bellesa  comercial per  tornar-se  poderoses i segures d’elles  mateixes. El seu lema:

“Una autoestima empoderada es el antídoto contra la violencia”