Categoria: Discriminació

Gairebé simultàniament s’han produït al nostre entorn violència sobre noies per part d’homes. Totes són execrables, però sembla que la que s’imputa a un  noi d’un  centre d’acollida del Masnou és més greu que la realitzada per uns turistes suïssos sobre una noia belga de 22 anys a la platja de la Barceloneta.  La primera, un intent d’agressió sexual a una nena de 14 anys per part d’un menor tutelat que ja ha estat posat a disposició de justícia de menors,  ha motivat que grups alterats – molt probablement atiats per neonazis organitzats – ocasionessin aldarulls a la població en una manifestació que demanava el tancament del centre ( similarment a les que s’han produït en poblacions com Castelldefels o Rubí)

En canvi, del cas de Barcelona ningú no se n’ha fet ressò. Encara bo que afortunadament els agressors van ser detinguts. Són uns homes fets i drets de 22 anys als quals el més segur és que el seu divertiment vacacional no causarà gaire destorbs. Per descomptat, per aquest fet ningú no demana que es foragiti tot el turisme. Els nois, alguns d’ells gairebé menors d’edat, als quals s’incrimina la violació d’una nena del Masnou – evidentment un fet fastigós –  han estat demonitzats i el seu greu error el paga tot un col·lectiu al qual tots i totes les que ahir es van manifestar de manera violenta volen fora de casa nostra.

La difusió d’un vídeo sexual de d’una dona treballadora d’Iveco va provocar  el suïcidi  de la víctima. Algun/s company/s de treball de Verónica van viralitzar el vídeo sexual gravat uns anys enrere per Whatsapp. Desenes de treballadors de l’empresa  havien vist el vídeo. Qui el va difondre? La policia  investiga  d’on va sortir. qui va originar la cadena i qui hi va participar.  Al delicte contra la intimitat se sumaria el de violència masclista si el responsable va tenir una  relació  amb la víctima.

Verónica tenia 32 anys i dos nens de 4 anys i 9 mesos.

Denunciem l’home que difon el vídeo i que no ho denuncia, no la dona que l’ha fet, cosa que critiquen, sense recriminar gens els primers les persones de la moral “com cal”.  Fem l’exercici de la regla de la inversió: què pensarien si qui hagués gravat el vídeo d’ell mateix fos un home?

Aquesta intel·lectual feminista nascuda a Torí el 1948 ha dirigit des de 2012 Donne Chiesa Mondo, el suplement femení de L’Osservatore Romano, el diari oficial de la Santa Seu i en aquests anys no s’ha cansat d’exposar la inferioritat que pateixen les dones a l’Església. Les pressions internes rebudes han acabat per silenciar-la i s’ha vist obligada a dimitir, juntament amb moltes altres redactores. Sobretot van incomodar dos dels seus articles: el publicat a principis de març de 2018 denunciava les condicions deplorables de les monges a la Santa Seu ( tractades com a serventes per cardenals i bisbes) i l’editorial  del febrer d’enguany en què denunciava els abusos sexuals a religioses que va obligar el Papa Francesc a reconèixer aquesta pràctica.

Scaraffia ha tingut relacions d’acostament-allunyament de l’església, alguns han considerat el seu pensament conservador perquè no defensa que les dones hagin de ser sacerdots i manté que l’avortament és un pecat, no un delicte, però defensa fèrriament les seves idees igualitàries. I tot i que ha hagut de deixar la seva feina, ha afirmat: L’Església és plena de dones extraordinàries. Estimar una institució és voler que canviï”.

Aquesta és la imatge de la campanya comercial d’uns grans magatzems per al dia de la mare: una dona i 3 percentatges que la defineixen. Com afegeix qui ha fet la crítica al diari digital Público ( en la seva secció  #tremending ) 100% masclista i 100% patriarcal. Nombroses usuàries de twitter se n’han mostrat indignades, la qual cosa ha obligat l’empresa a publicar un comunicat explicatiu que “pretenia homenatjar les mares que a més de ser-ho no obliden ser dones, treballadores, responsables i compromeses amb la societat”.

Però, cal celebrar “el dia de la mare”?

 

No calen més comentaris. Els quatre homes preparen les seves intervencions i les dones preparen el plató. !!!!

Segons  un ampli  estudi  internacional publicat a la revista científica nord-americana PNAS, la relació  entre els sexes en néixer s’ha desequilibrat al món  a les últimes dècades com a conseqüència de la possibilitat de recórrer a l’avortament  selectiu, que en un país com la Xina va superar  les 800.000 durant  l’any 2017, últim  període contemplat. Les nenes són avortades per la preferència dels fills homes  i la disponibilitat de tecnologia de diagnòstic prenatal.

Entre 1970 i 2017 (37 anys), hi ha  un grup  de 12 de països (Albània, Armènia, Azerbaidjan, Xina, Geòrgia, Hong Kong, Índia, Corea del Sud, Montenegro, Taiwan, Tunísia i Vietnam) “amb  una evidència estadística sòlida” de pràctiques d’avortament selectiu. En aquests quasi quatre dècades es van  produir a tot el món  23,1 milions d’avortaments selectius de nenes, la majoria a la Xina (11,9 milions, i Índia, 10,6 milions). Durant el 2017, l’ estimació  per a la Xina va ser  de 863.000 casos, i a l’ Índia de 671.000.

Els autors de l’estudi, Fengqing Chao (Universitat de Singapur), Patrick Gerland (Nacions Unides), Alex R. Cook (Universitat de Singapur) i Leontine Alkema (Universitat de Massachusetts) s’han basat en sistemes de registres civils, censos i enquestes dels diferents països avaluats.

Des d’avui i fins diumenge vinent, 10 de març, sota el lema #SomDones les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio s’omplen de programes especials i continguts diversos al voltant d’aquesta temàtica. A TV3 avui dimarts dediquen un Sense Ficció a les dones, el documental és dirigit per Laia Mestre i Mireia Pigrau,  De què es queixen les dones?   I es queixen de la bretxa salarial,  les dificultats de conciliació familiar, la problemàtica de la maternitat  de dones esportistes d’elit, la tirania dels cànons de bellesa, l’excessiu preu de productes exclusius per a elles, la por a patir agressions masclistes, le sentències injustes per crims contra les dones, la poca presència de dones en llocs de responsabilitat, el sostre de vidre a la feina, l’assetjament a la feina ( per exemple les actrius), l’escassa representació  d’artistes dones als museus o als llibres  de text, la invisibilitat de les dones als llibres de text, la pressió social dels rols de gènere, el desequilibri entre homes i dones en espais d’opinió al mitjans … I en definitiva es queixen d’haver de lluitar per tot això en ple segle XXI. Tot seguit,  al plató hi haurà el col·loqui   I ara què?, dirigit i presentat per Laura Rosel.

Divendres 8 de març, el Dia Internacional de les Dones TV3 estrenarà La dona del segle,  una pel·lícula dirigida per Sílvia Quer, amb guió de Margarita Melgar, sobre l’eclosió del feminisme.

Diumenge 10 de març, el 30 minuts estrena el reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro El sexe ignorat.

El 33 estrenarà aquesta setmana les sèries documentals Les dones de la ruta de la seda i L’ascensió de la dona i recuperarà les produccions Som dones i Free: Hadijatou contra l’estat.

Faria gràcia l’acudit si no fos que el fet de la diferència de sou només per qüestió de sexe és una discriminació més que pateixen les dones encara avui dia. La imatge l’ha captat a la pàgina web de l’associació Mujeres para la salud

Llegim al Twitter de l’administració de la Generalitat de Catalunya que segons dades del darrer informe ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere’,  els homes guanyen una mitjana de 6.000 € més a l’any que les dones a Catalunya.  i al d’Àngels Chacón, Consellera d’ Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya: Totes hem pogut viure de prop anècdotes que s’amaguen darrere del 23,4% de la bretxa salarial que hi ha entre homes i dones a Catalunya. Creem referents i combatem la desigualtat de gènere entre totes i tots. 

Quant a l’estat espanyol, la diferència  salarial entre homes i dones a Espanya és  tres punts per sobre  de la mitjana (19,3%) i, mentre que a la U.E. es   va reduint, a Espanya la tendència és a la inversa: ha crescut des que va començar la crisi el  2008, quan amb  un 16,1% se situava un punt  per sota  de la Unió  Europea.

A d’altres països del món com EEUU la bretxa salarial és encara més gran.

Reivindiquem un cop més: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI.

Enllaç a l’entrada 22 febrer del 2018.