Interessant reportatge llegit a La Vanguardia sobre l’esterilització forçada que s’ha practicat en noies amb discapacitat. El signa Sabina Valentina Soare, estudiant de periodisme de la UV, qui es basa en el seu Treball de Final de Grau.
Actualment ja no es pot practicar, però ha deixat fins ara moltes dones víctimes d’aquesta doble discriminació: la patida per la seva discapacitat i la patida per ser dones.
Aquestes noies, començant per la seva mateixa família, són considerades assexuades i sense desig, i per tant, no només s’evita la seva capacitat reproductiva sinó també el mateix desenvolupament de la seva sexualitat. En canvi els homes amb discapacitat normalment no són esterilitzats i es vetlla per procurar-los satisfacció sexual; la masturbació està perfectament assumida, a més de recórrer a serveis d’assistència sexual o directament de prostitució.
A Espanya s’han practicat més d’un miler d’esterilitzacions forçades a persones amb discapacitat a l’última dècada, el 98% de les quals a dones. Fins fa deu anys l’esterilització forçada era una “condició” necessària per a les dones amb discapacitat que volien accedir als centres residencials, institucions i hospitals de salut mental. I durant molt de temps, tant les mateixes dones com els seus familiars no s’atrevien a denunciar per por a represàlies o a perdre els serveis del centre. Aquestes pràctiques exclouen les persones amb discapacitat, sobretot dones i nenes, de l’accés a una salut sexual i reproductiva adequada. Es limita el seu accés a revisions ginecològiques periòdiques, no reben informació sobre els mètodes anticonceptius existents o desconeixen com controlar la menstruació.
Les dones amb discapacitat — i per sobre de tot les que presenten trastorns mentals — són estigmatitzades i vistes com incapaces per a ser mares. Entre persones, dones sobretot, afectades de paràlisi cerebral la tasa d’esterilització forçada és d’un 30%, un dels col·lectius amb major nombre.
Molts especialistes en gènere i discapacitat sostenen que la solució no hauria de ser mai la limitació del dret a la maternitat, sinó garantir sistemes de protecció i recursos de suport per a exercir-la.
Es creu que l’esterilització és una manera de protegir les dones amb discapacitat d’abusos sexuals i/o futurs embarassos. Tot i això, moltes organitzacions han declarat que l’esterilització pot convertir-se en una arma molt més perillosa per a les dones que els pateixen, ja que els agressors poden no haver de témer les conseqüències. Segons la Resolució del 2007 del Parlament Europeo, el risc de ser víctima de violència sexual és tres cops més gran en dones discapacitades que en dones sense discapacitat. D’altra banda, segons l’informe de CERMI Mujeres i Foro Europeo de Discapacidad, l’esterilització forçada pot provocar l’aparició primerenca de la menopausia, osteoporosi i malalties cardiovasculars si es du a terme abans que la nena hagi tingut la menstruació o durant la pubertat.
Actualment, l’esterilització forçada segueix essent legal a 38 països del món. A Europa només Suècia i, molt recentment, Espanya no la practiquen. El 18 de desembre de 2020 es va publicar al BOE la Modificació del Codi Penal per l’erradicació de les esterilitzacions forçades de les persones amb discapacitat incapacitades judicialment. Un article del Codi Penal permetia l’esterilització o l’avortament d’una noia amb discapacitat intel·lectual o psicosocial sense que l’afectada hi donés el consentiment. En molts casos la noia no s’hi oposava, simplement perquè no era conscient del que li farien o perquè hi anava enganyada
Cristina Paradero és activista i formadora en autisme, TEA, igualtat de gènere i discapacitat intel·lectual des de fa 8 anys. Al seu blog, “Realidad TEA y Diversidad” , explica la discapacitat per servir d’exemple a altres dones. La seva discapacitat ha fet que se sentís inferior, va ser discriminada durant l’adolescència i encara avui ha d’aprendre a conviure amb els traumes de la seva infantesa i adolescència ( als 18 anys va ser diagnosticada d’Asperger i també esterilitzada perquè els seus pares no la veien capaç ). Ara, però, sortir als mitjans de comunicació, tenir contacte amb diferents entitats i viure les votacions per l’erradicació de les esterilizacions al Congrés i al Senat ha fet que se senti una dona empoderada i més forta.
Cal acabar amb tota forma de capacitisme, la discriminació o prejuici social contra les persones amb discapacitat. El terme és també conegut com discriminació de la discapacitat, capacitocentrisme, fisicalisme (en el cas de la discriminació per una diversitat física) o opressió de la discapacitat.