Una polèmica rebaixa de condemna a un maltractador

tribunal_supremo_madridComentari de la notícia llegida al diari El País El Supremo baja la pena al hombre que dejó tetrapléjica a su esposa

Un home amb ordre d’allunyament va entrar de matinada a la casa que havia compartit  amb la dona a la qual havia maltractat. L’agressió la va deixar tetraplègica, però el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 21 a 16 anys perquè entén que no ha quedat provada l’alevosia, agreujant que sí havia apreciat l’Audiència de Madrid i que converteix l’homicidi en assassinat (en l’assassinat incorre la voluntat de matar,  cosa que implica un càstig més gran al culpable). Aquesta sentència, el ponent de la qual és el magistrat Luciano varela, no es pot recórrer. Alguns juristes l’han qüestionada. Per exemple, a l’anàlisi que en fa al diari El País ( 2 febrer 2010) Un caso claro de alevosía Manuel Cancio Melià, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid, el considera un cas clar d’alevosia perquè, argumenta, encara que la víctima no estigués dormint, l’agressor la va atacar estant ella desprevinguda al seu llit ( per tal que hi hagi alevosia l’agressor s’ha d’aprofitar d’una situació d’especial debilitat de la víctima ) Aquest especialista acaba el seu escrit amb la frase següent:

El derecho penal no es el instrumento principal para terminar con la violencia machista. Pero sí distingue entre asesinato y homicidio.

HAITÍ: El terratrèmol fa la vida de le dones més dura

illaimagen3mujer_haitianaSegons la infermera noruega de “Metges sense Fronteres” Veronica Gran, des del terratrèmol moltes dones embarassades han patit infeccions d’orina, pressió molt alta o anèmia, fins i tot contraccions, sense acostar-se a l’hospital del barri Cité Soleil de Port-au-Prince (on ella treballa). Quan arriben el nen ja és mort, algunes moren al part desagnades. A la maternitat del centre Ginecològic Isaie Jeanty & Leon Audain, el metge resident de 3r any Bordes Edouard certifica que les dones han estat apartades per atendre casos que es consideren prioritaris. I si és difícil el camí a l’hospital per a les embarassades, les violades ja no cal que hi vagin. El gerent del centre ginecològic esmentat, Paul Henock, assegura que des del terratrèmol han anat a l’hospital algunes dones per ser examinades després d’haver estat violades, però han hagut de remetre-les a d’altres centres perquè no les podien atendre.

Un estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament publicat a Haití el 2006, indicava que un terç de les dones del país havien sofert violència física o sexual i la meitat eren menors de 18 anys. Tots aquests abusos són ocultats. La monja colombiana Rocío Pérez, que té 67 anys i en fa 44 que és al país treballant al col·legi de salesians del districte de Carrefour, afirma que les dones del país fan de pare i mare. Elles porten els nens a l’escola i s’ocupen de les cases perquè els homes pobres són molt negligents.

El País (25 de gener de 2010)

Bolívia, govern amb paritat

ministraevo-moralesEl nou govern bolivià , segon mandat del president Evo Morales,  que va prendre possessió ahir  al pati principal de la Casa de Govern, té el mateix nombre d’homes i dones (10 i 10).

El president va assegurar que la presència de 10 dones en el Gabinet és un homenatge a la seva mare, la seva dona i la seva filla, i suposa acomplir un somni llargament acariciat des dels seus orígens com a dirigent dels sindicats. Quatre de les dones són indígenes i procedeixen del moviment social.

Disney coeducatiu?

tiana_ultima_princesa_disneyLlegeixo el dia de Nadal un article a El País amb el títol Las princesas se ponen a trabajar.

Subratllen: El feminismo ha hecho cambiar los cuentos i Disney ofrece ahora historias de igualdad.

A més a més les heroïnes ja no són blanques, rosses i d’ulls blaus. Pocahontas era índia, Mulan xinesa i l’última princesa de Disney, Tiana,  és afroamericana. La seva negritud no és només racial, també  és social i cultural. Ella viu a Nova Orleans, una ciutat de profundes arrels afroamericanes, és valenta i realista.  I no acaba com totes les princeses dels contes anteriors, a ella el príncep blau no la retira.

Aquestes innovacions són  per convenciment o busquen, com sempre,  més èxit i més vendes?

Associació “Clásicas y modernas”

asociacion_clasicas_y_modernaspara_web_2jpgFa pocs mesos (el maig ) va néixer aquesta associació cultural que es proposa lluitar contra l’arraconament i invisibilitat de les dones en el terreny de la literatura, la música, el teatre, el cinema, el periodisme, és a dir en tots el àmbits de la cultura. Volen la igualtat de génere en la cultura. Podeu visitar el seu bloc:  Clásicas y modernas. Hi podeu llegir el seu MANIFIESTO DE CLÁSICAS Y MODERNAS
POR LA IGUALDAD DE GÉNERO EN LA CULTURA Redactat per Laura Freixas en col·laboració amb el Club de les 25, amb dades aportades per Pilar Aguilar, Fátima Arranz, Margarita Borja, Laura Freixas, Cristina Infante, Pilar López, María Mchado, Karmele Mrachante, Patricia Mayayo, Inés París, Diana Raznovich, Isabel Veiga y Susana Villalba.

Dones

fembio-logo3Tot  buscant informació sobre l’escriptora Anne Perry, he trobat una  pàgina interessant, FEMBIO és en anglès i alemany. Trobem la biografia d’importants dones del món de la literatura i la cultura de l’àmbit anglosaxó.  Podem consultar una àmplia base de dades que conté tota mena d’informacions.

S’ha eliminat el sexisme dels nous llibres digitals?

gemma-lienasDilluns 19 d’octubre vaig llegir a El País un article de Gemma Lienas titulat “Nuevos materiales didàcticos viejos”. L’autora s’ha dedicat a analitzar els nous llibres digitals, que s’estan utilitzant en uns 100 instituts catalans , expèriencia pilot d’aquest curs. Pensava que en ser materials nous s’haurien realitzat amb perspectiva de gènere. Va comprovar que no és així. No només el currículum segueix ignorant les dones i no ofereix gaires models femenins a l’alumnat sinó que  tampoc acaten la norma d’obligat compliment des de fa ja més de 20 anys que les dones apareguin com a ciutadanes i professionals en  il·lustracions, exemples i exercicis.

Destaquem la conclusió a la qual arriba la Gemma Lienas: Eliminar el sexisme en educació exigeix refer el sistema de valors que es transmet i repensar el constinguts.

Podeu llegir l’article al seu bloc i els comentaris que l’article ha suscitat.

Aquest és l’enllaç amb l’única editorial que té llibres de text digital Digital Text.

Dues webquests interessants

artistasmujeres-escritorasexploradorasmujeres-inventoras

Coneix algunes dones cèlebres: Atesa l’absència de les dones en la història de la ciència i la cultura, l’objectiu de la recerca és fer present en la memòria col·lectiva la tasca d’algunes d’aquestes dones amb una webquest per conèixer algunes dones escriptores, inventores, artistes i exploradores  elaborada per Irene González Mendizabal, Siguiendo el rastro de las mujeres.

8-marc

Per a preparar el 8 de març: Webquest  8 de  marzo, creada per a participar en un concurs de cartells, curts i logos per anunciar el dia de la dona treballadora. Elaborada per Make Irigoien i Marisa Otadui.

A propòsit de Judith i Holofernes

Judith i Holofernes Anna BantiL’editorial Alfabia publica  una novel·la de l’escriptora italiana Anna Banti Artemisia, en referència a Gentilleschi,  l’autora de la pintura Judith i Holofernes (una de les dues que surten al temari d’Història de l’Art de 2n de batxillerat) Per aquest motiu, l’editorial  ha aconseguit que el Museu Capodimonte de Nàpols deixi al Thyssen de Madrid la pintura (i hi serà fins  al juny) Ignacio Vidal-Folch ens en parla en una crònica del diari El País ((10/03/09) on es posa en relleu que:

“La de Gentilleschi s’ha convertit en una obra mítica per a la retòrica i el discurs feminista”.

Anna Banti és el pseudònim de Lucia Lopresti,   (Florència, 1895-Ronchi di Massa, 1985)

Artemisia Gentileschi, la primera gran pintora italiana, serveix a Anna Banti per establir un diàlg entre passat i present, on l’art esdevé centre de la vida i motiu de superació personal i de les diferències de sexe.  L’ escriptora, va haver de reinventar el text quan el manuscrit original fou destruït en un bombardeig a Florència. Es tracta d’una novel·la històrica rica i modèlica, una obra mestra que Ediciones Alfabia rescata i enriqueix amb unestudi introductori de Susan Sontag.

La decapitació d’Holofernes va ser un tema tractat per molts altres  pintors. En podeu veure una mostra