Categoria: Ciència

Mi científica favorita, 1a edició

El twitter de l’Icmat ( Institut de Ciències Matemàtiques)  publica la creació de  WOMAT, una associació  de dones matemàtiques impulsada per investigadores de l’ICMAT. Celebraran  reunions mensuals per tal de parlar de manera distesa de qüestions que afecten les dones que es dediquen a aquesta disciplina. És una iniciativa de Makrina Agaoglou i Patricia Contreras.

     

Frances Arnold, enginyera nord-americana guardonada

Frances Arnold va guanyar el passat dimarts el Premi de Tecnologia del Mil·leni, el guardó més important del món en aquest àmbit, convertint-se en la primera dona que rep el que es considera el “Nobel” de tecnologia, dotat amb un milió d’euros per l’Acadèmia de Tecnologia de Finlàndia.

És professora a l’ Institut de Tecnologia de California (Caltech) i ha dedicat gran part de la seva carrera a desenvolupar una indústria química respectuosa amb el medi ambient, basada en la biotecnologia i en l’ús de matèries primeres renovables que ofereixin una alternativa viable als mètodes i compostos tradicionals.

El premi Millennium s’atorga cada dos anys a innovacions tecnològiques revolucionàries i que contribueixen a millorar la qualitat de vida de la gent de manera sostenible.

Ara ( 27 de maig de 2016)

Isabel de P. Trabal, la primera dona enginyera de Catalunya

Nascuda l’any 1924, fou la primera a llicenciar-se en enginyeria industrial l’any 1949,  número u de la seva promoció. L’únic que no compartia  amb els seus companys de l’ escola d’enginyeria al carrer Urgell era el bany; anava al de professors que tenia clau.A nivell professional va treballar a la fàbrica del seu pare fins el 1981 va ser cofundadora de la Caixa d’Enginyers de la qual és, actualment, presidenta honorífica.

El Periodico.cat

La UE retira un anunci polèmic de foment de la investigació entre les joves

La campanya pretén  fomentar la investigació  entre les joves,  però ha rebut acusacions de masclista per un vídeo  protagonitzat per unes atractives investigadors  que  equipara imatges de maquillatge i complements de bellesa femenines amb les  de l’ interior d’un laboratori d’investigació. La Comissió Europea va argumentar que la campanya La ciencia, cosa de chicas posarà  “en tela de judici els estereotips en torn  a la ciència i  mostrarà a les noies i dones que la ciència és divertida  i  ofereix  grans oportunitats” i deixarà de costat idees antiquades sobre les carreres de ciències entre les dones.  Malgrat que la campanya segueix vigent, el vídeo que ja era a youtube ha estat retirat. (La Vanguardia , Ara.cat)

Primera astronauta xinesa, Liu Yang

Liu Yang, de 32 anys, va ser seleccionada entre un grup de dones casades i sense fills i va haver de superar tota mena de proves físiques. El coet, Shenzhou IX,  s’ha enlairat des del Centre de Satèl·lits de Jiuquan –al nord-oest del país, al desert de Gobi i  és la quarta nau tripulada que la Xina llança a l’espai. Segons ha informat l’agència oficial Xinhua, la nau espacial xinesa completarà en dos dies la missió d’acoblament amb el primer mòdul laboratori espacial xinès ‘Tiangong I’, llançat el setembre passat. Després de l’acoblament, els astronautes entraran al laboratori per desenvolupar experiments científics i proves tècniques. (Diari ARA, 16 /06/2012)

No hi ha equitat en l’ús de les TIC a Espanya

Llegeixo avui a La Vanguardia una nota sobre un estudi realitzat per Cecilia Castaño, Juan Martín i José Luis Martínez  i publicat a la revista Reis (The Digital Divide from a Gender Perspective in Spain and Europe: Measuring with Composite Indicators) segons el qual Espanya ocupa el lloc 20 de 31 països europeus analitzats pel que fa a la desigualtat entre sexes en l’ús de les tecnologies de la informació. LLa llista és encapçalada per islàndia seguida d’Hongria, Letònia, França, Eslovènia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca i Noruega. Espanya es troba per sota de la mitjana europea i presenta “una fractura de gènere més acusada”.  Els últims llocs els ocupen Grècia, Àustria, Xipre i Macedònia. Per tant, com en tants altres aspectes,  veiem que quant a l’ús de les noves tecnologies sobresurten els països escandinaus. Les dones espanyoles estan molt per sota de la mitjana en el temps que dediquen a l’ús de l’ordinador ( lloc 279, a navegar per internet ( lloc 24) i en l’ús del comerc electrònic i la banca ( 22) Precisa també l’estudi que mentre els homes es decanten per fer servir la xaxa per a ús lúdics i econòmics, les dones s’estimen més aspectesrelacionals amb el benestar (salut, educació i ocupació)

Per tal d’impedir que aquesta desigualt augmenti, a l’estudi es fa una crida per la lluita contra l’escassa presència femenina en les carreres tècniques. Segons recorden els experts, la igualtat d’homes i dones en l’àmbit de les TIC, no només és un assumpte d’equitat social sinó que comporta també l’impuls d’economies més eficients, la pèrdua detalents i el desenvolupament econòmic i social de tota la ciutadania.

La Nasa busca dones astronautes

Tot i que les dones són actualment majoria  entre     l’alumnat universitari  (60%)  i acaben els seus estudis superiors amb  expedients acadèmics amb millors mitjanes que les dels seus companys, segons l’estudi ressenyat al Libro Blanco de la Situación de las Mujeres en la Ciencia Española basat  en dades de Estadística de la Enseñanza Universitaria en España que elabora  l’ Institut  Nacional d’ Estadística (INE) anualment,  les dones no accedeixen a certes branques del saber.  És el cas  de les enginyeries i algunes ciències experimentals ( presència de noies  inferior al 30%).

Aquesta situació és similar a d’altres països. Per subsanar-ho  la NASA ha presentat una nueva página web destinada a animar les  dones estudiants  que encaminin les seves carreres cap a  les branques d’ Ingenteria, Matemàtica i Tecnologia  ( A la companyia aeroespacial nordamericana,  que ocupa  18.544 persones a tots els seus centres, només  6539 són dones). Aquesta iniciativa segueix el camí iniciat fa una  dècada per la National Science Foundation (NSF) dels USA i el seu  Programa ADVANCE fundat el 2001. L’ objetiu  d’ ADVANCE és el progrés de les dones en les carreres científiques.  ( Blog MUJERES. El País)

 

 

Hedy Lamarr, molt més que “l’animal més bell del món”

Llegeixo a Babelia ( El País, 30.07) un escrit de Manuel Vicent sobre l’actriu Hedy Lamarr ( Viena, 1914- Orlando, 2000). HEDY LAMARR: EL ÉXTASIS Y LA AGUJA.

Va ser tinguda en el seu temps com la dona més bella del món i ha passat a la història del cinema per ser la primera dona que es va exhibir totalment nua i va interpretar un orgasme. Això va tenir lloc a la pel·lícula Extasis, rodada a Praga el 1932 quan ella tenia 16 any. Anys més tard , la mateixa  Hedy Lamarr confessaria que per aconseguir aquella  expressió a la seva cara, el director l’estava punxant amb  una agulla imperdible. Per aquestes escenes,  el Papa Pío XII va condemnar la pel·lícula i va estar  prohibida als  EE.UU.

L’actriu va néixer a Viena,  era filla d’un banquer i una pianista, tots dos jueus,  i era superdotada. Va estudiar enginyeria, però se sentia atreta pel teatre i va marxar a Berlin. Poc després de rodar la pel·lícula que l’hauria de donar a conèixer al món, es va casar amb un magnat de la siderurgia qui,  engelosit per les seqüències eròtiques,  la va tancar a casa lligada al llit sota la vigilància d’una criada. Durant els dos anys que va durar el segrest va tenir temps de reemprendre els estudis d’enginyeria i va inventar una fórmula, l’anomenat espectre expandit, una tècnica de commutació de freqüències que posteriorment es va usar per protegir la direcció dels míssils. Aquest invent es va patentar l’ 11 d’agost de 1942, en plena guerra mundial, i encara actualment és d’aplicació.  Va fer possible per primer cop la transmissió de senyals secrets sense ser interferits i es va utilitzar a la guerra de Vietnam i a la guerra dels míssils a Cuba.

Va aconseguir escapar de la presó del seu marit i va fugir a Hollywood on Louis B. Mayer, de la Metro, la va rebatejar Hedy Lamarr i la va convertir en una estrella. La pel·lícula per la qual és recordada és Sansón y Dalila (1949)

Sempre va ser més intel·ligent que tots els homes que la van acomapanyar, però mai no va ser considerada la millor actriu per mor de la seva bellesa.

La lectura de l’article i altres coses sobre aquest personatge apassionant m’ha fet recordar que enguany a les  XII Jornades Científiques i Tecnològiques de L’Hospitalet de Llobregat el premi en  l’apartat  Igualtat de gènere fou per al treball de recerca Hedy Lamarr no tan sols l’actriu més bella del món, de l’Institut Torras i Bages. M’agradaria llegir aquest treball.

Ha mort Joanna Russ, escriptora feminista de ciència-ficció

the-female-manjoanna-russ L’escriptora nordamericana Joanna Russ, nascuda a Nova York el 1937,  va morir el passat 27 d’abril a causa d’un vessament cerebral. Russ és una de les autores de ciència-ficció més reconeguda. D’altra banda,  a la seva obra literària veiem  una crítica a la discriminació per raó de sexe.

La seva carrera com a escriptora de ciència- ficció  es va iniciar el 1959 amb la  publicació de  “Nor Custom State” al  Magazine of Fantasy and Science Fiction  (Revista de Fantasia  i Ciència- Ficció). Amb els seus  treballs va feminitzar el gènere, majoritàriament escrit per i per a homes. La crítica va lloar la força dels seus personatges femenins. És, de fet, la primera escriptora que va introduir el lesbianisme a la novel·la de ciència-ficció després que fes pública la seva homosexualitat.

Un dels seus treballs més aplaudit fou The Female Man (traduït a l’espanyol com  El Hombre Hembra), on planteja  el sexisme imperant. El 1972 va guanyar el Premi Nébula pel seu relat When it changed i el 1983 el Premi Hugo per la seva novel·la Souls.

A més de narrativa va escriure  assaigs  ( com Cómo acabar con la escritura de las mujeres  que es reedita el 2018 en espanyol)  i guions.

Exposició “16 científiques catalanes” a la UPC

sala-de-premsa-upcDins del seu Pla per a la Igualtat d’Oportunitats, la Universitat Politècnica de Catalunya ha acollit una exposició itinerant que parteix de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. És una mostra de dones  científiques de diferents disciplines i centres amb la voluntat d’apropar a la societat la presència femenina a la ciència.

La investigadora biomèdica Lina Badimon, la bioenginyera Alícia Casals, l’oceanògrafa Marta Estrada, la física Teresa Puig, la química Conxita Solans i l’arqueòloga Assumpció Vila, són algunes de les científiques que participen a la exposició “16 Científiques Catalanes”, inaugurada el 18 de maig a la Sala Polivalent del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Clicant al títol de la mostra es pot accedir a les diferents biografies.

Notícia sobre la mostra. Sala de premsa de la UPC

ACCC