Autor: Carme Torrijos

Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País  Sin “burka” no quiero vivir.

A la imatge,  l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo  l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del  30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al Qarni  Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de  capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla.  Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…

De fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen  nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment,  aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen) 

Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s  a l’home ja que  tot ho faran per amor.  Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.

La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb  minifaldilla i escot i, en canvi,  no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.

Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar  va arribar al 42,4% l’any  2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)

Les noies i dones potser seran felices,  però  no tindran formació ni possibilitats.

Vaig llegir diumenge 12 a El País l’article No tan pronto, por favor on es mostra la perversió dels concursos de vellesa per a  nenes de menys de 10 anys.  Aquest tema és tractat amb bones dosis d’humor a la pel·lícula Little Miss Sunshine (2006) dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris (fotografia).

Tot i que a Espanya el fenomen no té tant de ressò,  països com ara Regne Unit estudien frenar la “sexualització” i l’ús comercial dels nens i les nenes als mitjans de comunicació i Internet. Als  EEUU va ser retirada la custòdia  a una mare de la ciutat de San Francisco que li havia fet injectar bótox a la seva filla de  8 anys i se’n defensava tot argumentant que només volia el millor per a ella per tal que es convertís en una superestrella.

Les principals víctimes del problema són les nenes. Els experts aconsellen esperar que els infants facin el seu procés eròtic sense necessitat d’impulsar-los que imitin les conductes dels grans.