Carme Torrijos – Pàgina 99 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Diccionari biogràfic de dones

El Diccionari Biogràfic de Dones – DBD és un projecte de recerca nascut amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Recull, ara per ara, 655 trajectòries vitals de dones que ens han precedit de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI; a més és un projecte viu i obert a la col·laboració de persones i entitals per tal d’anar ampliant el seu repertori.

Aquesta recerca té el suport de la Generalitat de Catalunya ( Departament de la Vicepresidència, Direcció general d’Acció Departamental, Departament de Cultura, Departament d’Acció Social i Ciutadana, Institut Català de les Dones i Mitjans de Comunicació) i del Govern de les Illes Balears així com de la Xarxa Vives d’Universitats: Universitat Abat Oliba CEU · Universitat d’Alacant · Universitat d’Andorra · Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona · Universitat de les Illes Balears · Universitat Internacional de Catalunya · Universitat Jaume I · Universitat de Lleida · Universitat Miguel Hernández d’Elx · Universitat Oberta de Catalunya · Universitat de Perpinyà Via Domitia · Universitat Politècnica de Catalunya · Universitat Politècnica de València · Universitat Pompeu Fabra · Universitat Ramon Llull · Universitat Rovira i Virgili · Universitat de Sàsser · Universitat de València · Universitat de Vic.

Mor l’escriptora Concha Alós

Guanyadora del premi Planeta l’any 1964 amb ‘Las hogueras’, Alós va ser enterrada ahir al cementiri de Montjuïc, pràcticament en l’anonimat.

Va estar unida sentimentalment a Baltasar Porcel a finals dels anys 50 i principis dels 60, i el va introduir en els ambients literaris castellans de Barcelona. Porcel era nou anys més jove que ella i la societat mallorquina es va escandalitzar per la relació. La seva obra s’emmarca en el realisme i el testimoni social, i no sempre fou ben acollida per la crítica. El seu llenguatge directe va ser qualificat sovint a l’ època com obscè. No obstant això els lectors la van afavorir amb nombrosos èxits de vendes a la dècada de 1970 i principis de 1980.

Concha Alós, que feia anys que patia Alzheimer, va passar la infantesa a Castelló de la Plana en el si d’una família obrera i republicana. El 1943 es va casar amb el periodista falangista Eliseo Fejióo i es van traslladar a viure a Mallorca. Allà, Alós va fer primer de mestra i aviat va començar la seva carrera literària. El 1957 va quedar finalista del Ciutat de Palma i el 1959, separada del marit, es va traslladar a Barcelona jnt amb porcel a qui va conèxer quan treballava com a tipògraf al diari dirigit pel seu marit. Era autora d’una desena de novel·les, com ara Los enanos, La madama i Os habla Electra, l’última de les quals, El asesino de los sueños, va sortir publicada l’any 1986.

Sinopsi de Las hogueras: Las hogueras plantea, a través de una técnica de contrapunto y un estilo en el que se conjugan el más crudo realismo con la más honda poesía, el problema esencial del hombre: la búsqueda de la felicidad. El personaje central, Sibila, sensual ex modelo parisiense, hija de un mundo fastuoso y depravado, busca su felicidad por medio del amor. Su marido, Archibald, intelectual adinerado, lo hace intentando hallar a Dios desde un angustioso escepticismo. Daniel el Monegro, un ser puramente instintivo y con un pasado sangriento, se convierte en el amante de Sibila y encauza toda su ambición hacia la riqueza. Por último, Asunción Molino, la maestra de escuela, vive inmersa en la amargura de su vocación y de su vida fracasadas. Y, por extensión, estos personajes nos ofrecen una amplia visión de la sociedad de nuestros días, con su desesperada lucha por la existencia. Una desolada playa de Mallorca, batida por las olas y los vientos, es el escenario donde estos seres debaten sus ansias de vida, que queman inútilmente como las estériles hogueras de verano.

Hedy Lamarr, molt més que “l’animal més bell del món”

Llegeixo a Babelia ( El País, 30.07) un escrit de Manuel Vicent sobre l’actriu Hedy Lamarr ( Viena, 1914- Orlando, 2000). HEDY LAMARR: EL ÉXTASIS Y LA AGUJA.

Va ser tinguda en el seu temps com la dona més bella del món i ha passat a la història del cinema per ser la primera dona que es va exhibir totalment nua i va interpretar un orgasme. Això va tenir lloc a la pel·lícula Extasis, rodada a Praga el 1932 quan ella tenia 16 any. Anys més tard , la mateixa Hedy Lamarr confessaria que per aconseguir aquella expressió a la seva cara, el director l’estava punxant amb una agulla imperdible. Per aquestes escenes, el Papa Pío XII va condemnar la pel·lícula i va estar prohibida als EE.UU.

L’actriu va néixer a Viena, era filla d’un banquer i una pianista, tots dos jueus, i era superdotada. Va estudiar enginyeria, però se sentia atreta pel teatre i va marxar a Berlin. Poc després de rodar la pel·lícula que l’hauria de donar a conèixer al món, es va casar amb un magnat de la siderurgia qui, engelosit per les seqüències eròtiques, la va tancar a casa lligada al llit sota la vigilància d’una criada. Durant els dos anys que va durar el segrest va tenir temps de reemprendre els estudis d’enginyeria i va inventar una fórmula, l’anomenat espectre expandit, una tècnica de commutació de freqüències que posteriorment es va usar per protegir la direcció dels míssils. Aquest invent es va patentar l’ 11 d’agost de 1942, en plena guerra mundial, i encara actualment és d’aplicació. Va fer possible per primer cop la transmissió de senyals secrets sense ser interferits i es va utilitzar a la guerra de Vietnam i a la guerra dels míssils a Cuba.

Va aconseguir escapar de la presó del seu marit i va fugir a Hollywood on Louis B. Mayer, de la Metro, la va rebatejar Hedy Lamarr i la va convertir en una estrella. La pel·lícula per la qual és recordada és Sansón y Dalila (1949)

Sempre va ser més intel·ligent que tots els homes que la van acomapanyar, però mai no va ser considerada la millor actriu per mor de la seva bellesa.

La lectura de l’article i altres coses sobre aquest personatge apassionant m’ha fet recordar que enguany a les XII Jornades Científiques i Tecnològiques de L’Hospitalet de Llobregat el premi en l’apartat Igualtat de gènere fou per al treball de recerca Hedy Lamarr no tan sols l’actriu més bella del món, de l’Institut Torras i Bages. M’agradaria llegir aquest treball.

El que s’ha aconseguit en favor de la dona durant les legislatures de Rodríguez Zapatero

– 22-12-2004 – Primera llei contra la violència masclista. Aprovada per unanimitat.

– 15-3-2007 – Llei d’Igualtat . S’aprova un any abans de crear el Ministeri d’ Igualtat, que va desaparèixer l’octubre de l’ any passat. Ampia el permís de paternitat a 15 dies i obliga els partits a presentar llistes electorals amb, pel cap baix un 40% de dones.

– 3-7-2007 – El Govern anuncia el xec-bebé: 2.500 euros per a les mares de nens nascuts a partir d’aquest mes. Va ser eliminat el 2010.

– 24-2-2010 – Dreta l’avortament. Passa d’estar despenalitzat en certs suposits a ser un dret de les dones ( en determinat termini). En les primeres 14 setmanes d’ embaràs pot interrompre’s sense al·legar motius. Després de la stemana 22, ja no es pot al·legar perill per a la salut psíquica de la mare, com abans.

– 29-4-2010 – El Congrès aprova la reforma del Codi Penal. Enduriment de les penes per a quasi totos els delictes sexuals, establiment de nous tipus relacionbats amb la corrupció, libertat vigilada per a terroristes i delinqüents sexuals i enduriment de les penes dels delictes de tràfic.

Esperem que amb el que hagi de venir, sempre seguim avançant.

Una nena espanyola de Melilla de 15 anys decideix portar “burca”

Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País Sin “burka” no quiero vivir.

A la imatge, l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del 30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al Qarni Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla. Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…

De fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment, aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen)

Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s a l’home ja que tot ho faran per amor. Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.

La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb minifaldilla i escot i, en canvi, no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.

Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar va arribar al 42,4% l’any 2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)

Les noies i dones potser seran felices, però no tindran formació ni possibilitats.

Dones escriptores

Al Babelia del 2 de juny surt publicat un article signat per Javier Aparicio Maydeu sobre les escriptores Virginia Woolf, Anaïs Nin, Flannery O’Connor, Edith Wharton o Anaïs Nin, l’article és LA ESTRATEGIA DE VIRGINIA i com a subtítol llegim aquesta divisa de Woolf, una mena d’exhortació a les altres dones: OS PIDO QUE GANÉIS DINERO Y TENGÁIS UNA HABITACIÓN PROPIA

A la il·lustració de grup, en primera fila d’esquerra a dreta, ANAÏS NIN, JEAN RHYS, KATHERINE MANSFIELD i FLANNERY O’CONNOR. Al darrera: EDITH WARTON i KATE CHOPIN.

En solitari, VIRGINIA WOOLF.

Aquestes dones no es van conformar amb la seva realitat i van escriure per enriquir-la, no fou fàcil per a elles i també ho denunciaren. Van lluitar pel seu ofici. L’article recomana la lectura d’algunes obres cabdals d’aquestes escriptores o de bones biografies d’algunes d’elles. Destaquem, per exemple:

De Virginia WOOLF (1882-1941) el seu manifest com a dona escriptora: Una habitació pròpia (1929)

De Katherine MANSFIELD (1888- 1923) el seu impressionant Diari (1927)

D‘Edith WHARTON (1862-1937) la col·lecció d’articles sobre literatura i escriptura Escribir ficción (1925)

De Jean RHYS (1890-1970) el clàssic El ancho mar de los Sargazos (1966)

I sobre Flannery O’CONNOR (1925-1964), autora de Sang sàvia (1952) l’esplèndida biografia de Brad Gooch.

Nous casos de violència contra les dones

Darrerament s’han produït tres noves morts de dones:

una dona de 55 anys ha estat degollada per la seva exparella a Hernani al mig del carrer

una altra dona ha estat estrangulada per la seva parella a Saragossa en presència del seu fill.

a Barcelona un home de 28 anys va matar la seva parella de 29 en un pis on convivien junt amb d’altres compatriotes, posteriorment es va autolesionar amb el mateix ganivet amb intenció de suïcidar-s e.

Tant en el primer cas com a l’últim, els agressors havien estat denunciats per les víctimes en ocasions anteriors.

Han tingut lloc actes de repulsa i condemna pública tant per part de les autoritats com dels veïns de les víctimes.

Amb aquests nous casos, la xifra negra de dones assassinades pels seus marits o companys sentimentals ha augmentat a 32 des de l’inici de l’any .

QUAN ACABARAN LES MORTS DE DONES A MANS DELS QUE DEIEN QUE LES ESTIMAVEN???

Campionat Mundial de futbol femení

Acaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle. Podríem formular una pregunta merament retòrica: té el mateix impacte aquest torneig que el masculí ? La resposta és unívoca. Tothom sembla admetre que el mateix esport, jugat per dones, no atrau multituds com les que convoquen els equips masculins.

D’altra banda, tot sovint l’esport femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.

La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial, que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació mundialista amb mètodes poc ortodoxos.

Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet que nosaltres, d’ un país molt petit, els haguem guanyat el campionat africà el 2008”, va declarar al diari “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.

Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però, que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.

El tema recorda el de la corredora sudafricana Caster Semenya qui va ser sotmesa a un test per sospita de no ser dona i, finalment, fou autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.

Dues bones notícies

PRIMERA:

Tot seguint la campanya Women2Drive, diverses dones d’Aràbia Saudí desafien la prohibició de conduir imposada per la monarquia ultraconservadora i ho mostren a facebooke, twitter i altres xarxes socials. No hi ha cap llei escrita que prohibeixi treure el carnet i conduir les dones, però el clergat fidel al règim ha emès fàtues en aquest sentit, cosa que es fa extensiva a les dones estrangres que viuen al país. Recordem que una dona amb niqab fou detinguda recentment per fer-ho.

El Periodico (17 juny 2011)

dones-executives1 SEGONA:

Segons un projecte de llei aprovat per la Càmera de representants i que serà ratificat pel Senat, Bèlgica imposarà un 3o% de dones en els consells d’administració. Actualment, les dones no arriben al 7% en els òrgans de gestió de les societats que cotitzen a la borsa. Per als defensors del projecte, la votació parlamentària rectifica injustícies històriques. Concretament, els ecologistes, també partidaris de la llei, asseguren que l’arribada de les dones a les cúpules empresarials generarà beneficis. La votació va ser guanyada per 71 vots a favor (esquerra, democristians i ecologistes) hi va haver 54 vots en contra (entre ells els separatistes flamencs) i 16 abstencions.

El Pais (19 juny 2011)

Bótox a nenes de 8 anys?

Vaig llegir diumenge 12 a El País l’article No tan pronto, por favor on es mostra la perversió dels concursos de vellesa per a nenes de menys de 10 anys. Aquest tema és tractat amb bones dosis d’humor a la pel·lícula Little Miss Sunshine (2006) dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris (fotografia).

Tot i que a Espanya el fenomen no té tant de ressò, països com ara Regne Unit estudien frenar la “sexualització” i l’ús comercial dels nens i les nenes als mitjans de comunicació i Internet. Als EEUU va ser retirada la custòdia a una mare de la ciutat de San Francisco que li havia fet injectar bótox a la seva filla de 8 anys i se’n defensava tot argumentant que només volia el millor per a ella per tal que es convertís en una superestrella.

Les principals víctimes del problema són les nenes. Els experts aconsellen esperar que els infants facin el seu procés eròtic sense necessitat d’impulsar-los que imitin les conductes dels grans.