Un estudi del Centre d’Eestudis Demogràfics de la UAB indica que les europees menors de 50 anys triguen 1,7 anys a sortir d’una relació violenta. I, paradoxalment, els països nòrdics tenen una prevalença alta en violència física i/o sexual en parella que, a priori, no encaixa amb les polítiques igualitàries que es duen a terme en aquells països; tot i això és en aquestes zones on elles més denuncien i visibilitzen aquesta situació. Un dels països on l’exposició a la violència de gènere és més alta és Moldàvia (3 anys), a Finlàndia arriba als 2,9 i a Espanya a 1,2.
Àfrica i Àsia occidental són les zones on les dones pateixen durant més anys el maltractament. A Àfrica la mitjana és de 6 anys i a Àsia 4,3; a Oceania arriba als 3,4 anys i a Amèrica del Nord i del Sud la mitjan es de 2,6 anys.
Els dos països del món on s’allarga a més anys l’exposició de les dones a la violència de les seves parelles són la República Democràtica del Congo i Afganistan (11,4) i aquell on l’exposició és menor és Suïssa (0,7)
L’objectiu de l’estudi és posar de manifest fins a quin punt la convivència amb la violència masclista té una profunda i llarga repercussió sobre la salut de les dones ( un ampli ventall de malalties físiques i psíquiques) i integrar aquest indicador per tal que s’utilitzi per dissenyar les polítiques públiques d’ajuda a ls víctimes.
Qüestions fonamentals que determinen que les dones puguin escapolir-se d’aquesta violència són la inversió dels estats en els serveis d’atenció a les víctimes, l’oferiment de sortides concretes i possibles a les dones que veuen la seva vida en perill i, sobretot, la legislació de cada país.
