Autor: Carme Torrijos

Com a complement al comentari del llibre d’Elisabeth Badinter La mujer y la madre, voldria fer una ullada a  un fet massa freqüent al nostre entorn. Milers de dones  es queden sense feina  a Espanya per ser mares.  El ‘mobbing’ maternal afecta  unes 4000 dones i nomes un 10% dels casos  arriben a judici.

Les xifres ens diuen que les empreses que afavoreixen la concicliació i la igualtat de drets entre homes i dones són més productives. Però la realitat mostra que milers de dones són discriminades laboralment per ser mares ( són acomiadades o relegades a llocs de menor categoria i se’ls nega la reducció de jornada…). La Fundación Madrina , ONG que s’encarrega de denunciar casos de  mobbing maternal i ajuda les dones que el pateixen, afrirma que arriben als 4000 casos l’any. El perfil de les dones  afectades pel “mobbing” maternal és el d’una dona  espanyola d’entre 25 i 35 anys, amb  qualificació  mitjana o baixa. La crisi econòmica ha augmentat aquesta discriminació,  sobretot entre les treballadores amb contractes temporals.

Segons paraules de Conrado Martínez, president de la Fundació: “Vivimos en un país en el que las mujeres tienen que decidir entre su carrera profesional o ser madres”. La situació d’exclusió laboral es perllonga durant els 3 primers anys del fill, anys en què les empreses han de  fer front als permisos de lactància o les jornades reduïdes.

Segons l’estudi “Mujer e Igualdad de trato. Análisis de la Maternidad en la Unión Europea“, el 60% de les dones pensa que tenir fills és un obstacle per a la seva carrera. Abans es tendia a “aparcar” la vida laboral, però ara moltes joves el que  fan és,  o bé renunciar als fills,  o bé renunciar al treball.

Una de les conclusions de l’estudi, promogut per la Fundación Acción Familiar,  és que el 85% de les espanyoles que treballen fora de la llar renuncia a tenir un segon fill.

A L’estudi es  destaca que el 51% de les dones que són  al mercat laboral no tenen fills, el 27% en té un, un 20% dos i només un 4% té  tres o més.

María Teresa López, responsable de l’ estudi, assegura que “actualment  España és el país europeu que menys protegeix la maternitat. Els països nòrdics, Alemanya o França desenvolupen polítiques que sí ho fan ( les baixes remunerades per maternitat de fins a un any – aquí 16 setmanes –  , els  horaris són mes flexibles i racionals i es fan contractes a temps parcial per als primers anys de vida del fill”.

Totes les embarassades han de saber que els  acomiadaments per  embaràs són  nuls.

Europa Press

Aquest és el titular d’un article que podem llegir al diari El País on ens  assabentem del cas d’una dona lesbiana d’Astúries a a qui se li ha negat  el tratament de reproducció assistida .  El conseller de Salud del Principado de Asturias, Ramón Quirós,   argumenta  que no existeix infertilitat de varó. Aquests és el segon cas en pocs dies.

Des de Marroc fins a Aràbia Saudí les dones reclamen els seus drets. Les revoltes que en els últims temps s’han viscut als seus països els han donat visibilitat i ara moltes d’elles demanen acabar amb el victimisme.

Aquestes són algunes:

Mariam Solayman, activista egípcia  que, junt a milers de dones,  es va  manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.

Joumana Haddad, escriptora libanesa  autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit.  Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.

Radia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal,  i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.

Wajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest  món només hi ha dos llocs adients pera  ells: la casa i la tomba.”

Nawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.

Fatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe  d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.

Shirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i   primera dona musulmana guardonada.

La candidata a l’alcaldia de Ciutadella  Soledad Sánchez Mohamed,  del Partido Democrático  ha hagut de retirar  un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.

El cartell es  mostrava en un aparador que la seu que el Partit Democràtic  de Ciutadella té  en un local de la ciutat i era molt comentat  pels veïns , sobretot  pels  adolescents.

Esquerra de Menorca-EU va denunciar el cartell davant l ‘Institut Balear de la Dona, a qui va  reclamar la retirada de la imatge  en  considerar-la que era sexista i  atemptava contra la dignitat  de la dona.

Al seu bloc rebat  aquestes crítiques  tot comparant el seu cartell amb el quadre de Delacroix La llibertat guiant  el poble. Afirma, textualment  “Es un icono de la ruptura de la doble moral, que persiste en nuestro país, de la rebelión contra el sistema opresor, del utilitarismo de la mujer como tal.” I es declara FEMINISTA??!!

JUTGEU VOSALTRES, ÉS EL MATEIX?