
L’escriptora nordamericana Joanna Russ, nascuda a Nova York el 1937, va morir el passat 27 d’abril a causa d’un vessament cerebral. Russ és una de les autores de ciència-ficció més reconeguda. D’altra banda, a la seva obra literària veiem una crítica a la discriminació per raó de sexe.
La seva carrera com a escriptora de ciència- ficció es va iniciar el 1959 amb la publicació de “Nor Custom State” al Magazine of Fantasy and Science Fiction (Revista de Fantasia i Ciència- Ficció). Amb els seus treballs va feminitzar el gènere, majoritàriament escrit per i per a homes. La crítica va lloar la força dels seus personatges femenins. És, de fet, la primera escriptora que va introduir el lesbianisme a la novel·la de ciència-ficció després que fes pública la seva homosexualitat.
Un dels seus treballs més aplaudit fou The Female Man (traduït a l’espanyol com El Hombre Hembra), on planteja el sexisme imperant. El 1972 va guanyar el Premi Nébula pel seu relat When it changed i el 1983 el Premi Hugo per la seva novel·la Souls.
A més de narrativa va escriure assaigs ( com Cómo acabar con la escritura de las mujeres que es reedita el 2018 en espanyol) i guions.

Com a complement al comentari del llibre d’
En aquest assaig, publicat en castellà per La esfera de los libros, la filòsofa francesa tracta sobre les conseqüències perjudicials per a la dona de les teories ecologistes i naturalistes sobre la maternitat i el mite de l’instint maternal. Aquestes tendències, en sacralitzar l’instint maternal, posen el nen per davant de tot, fins i tot del desenvolupament personal i les aspiracions laborals de les dones; poden implicar pèrdua de llibertat personal de la dona a l’hora de triar quan tenir un fill, com criar-lo, alimentar-lo i ecucar-lo.






El dia 8 d’abril vaig llegir a
Quan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació. No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a blancs. Sobre aquests incidents va escriure: ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”
La candidata a l’alcaldia de Ciutadella Soledad Sánchez Mohamed, del Partido Democrático ha hagut de retirar un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.