Com a complement al comentari del llibre d’Elisabeth Badinter La mujer y la madre, voldria fer una ullada a un fet massa freqüent al nostre entorn. Milers de dones es queden sense feina a Espanya per ser mares. El ‘mobbing’ maternal afecta unes 4000 dones i nomes un 10% dels casos arriben a judici.
Les xifres ens diuen que les empreses que afavoreixen la concicliació i la igualtat de drets entre homes i dones són més productives. Però la realitat mostra que milers de dones són discriminades laboralment per ser mares ( són acomiadades o relegades a llocs de menor categoria i se’ls nega la reducció de jornada…). La Fundación Madrina , ONG que s’encarrega de denunciar casos de mobbing maternal i ajuda les dones que el pateixen, afrirma que arriben als 4000 casos l’any. El perfil de les dones afectades pel “mobbing” maternal és el d’una dona espanyola d’entre 25 i 35 anys, amb qualificació mitjana o baixa. La crisi econòmica ha augmentat aquesta discriminació, sobretot entre les treballadores amb contractes temporals.
Segons paraules de Conrado Martínez, president de la Fundació: “Vivimos en un país en el que las mujeres tienen que decidir entre su carrera profesional o ser madres”. La situació d’exclusió laboral es perllonga durant els 3 primers anys del fill, anys en què les empreses han de fer front als permisos de lactància o les jornades reduïdes.
Segons l’estudi “Mujer e Igualdad de trato. Análisis de la Maternidad en la Unión Europea“, el 60% de les dones pensa que tenir fills és un obstacle per a la seva carrera. Abans es tendia a “aparcar” la vida laboral, però ara moltes joves el que fan és, o bé renunciar als fills, o bé renunciar al treball.
Una de les conclusions de l’estudi, promogut per la Fundación Acción Familiar, és que el 85% de les espanyoles que treballen fora de la llar renuncia a tenir un segon fill.
A L’estudi es destaca que el 51% de les dones que són al mercat laboral no tenen fills, el 27% en té un, un 20% dos i només un 4% té tres o més.
María Teresa López, responsable de l’ estudi, assegura que “actualment España és el país europeu que menys protegeix la maternitat. Els països nòrdics, Alemanya o França desenvolupen polítiques que sí ho fan ( les baixes remunerades per maternitat de fins a un any – aquí 16 setmanes – , els horaris són mes flexibles i racionals i es fan contractes a temps parcial per als primers anys de vida del fill”.
Totes les embarassades han de saber que els acomiadaments per embaràs són nuls.
En aquest assaig, publicat en castellà per La esfera de los libros, la filòsofa francesa tracta sobre les conseqüències perjudicials per a la dona de les teories ecologistes i naturalistes sobre la maternitat i el mite de l’instint maternal. Aquestes tendències, en sacralitzar l’instint maternal, posen el nen per davant de tot, fins i tot del desenvolupament personal i les aspiracions laborals de les dones; poden implicar pèrdua de llibertat personal de la dona a l’hora de triar quan tenir un fill, com criar-lo, alimentar-lo i ecucar-lo.
El dia 8 d’abril vaig llegir a 
Quan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació. No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a blancs. Sobre aquests incidents va escriure: ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”
La candidata a l’alcaldia de Ciutadella Soledad Sánchez Mohamed, del Partido Democrático ha hagut de retirar un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.
El Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors. Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió es farà pública previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes, i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions per a gestionar aquesta gran reclamació.