Autor: Carme Torrijos

Des de Marroc fins a Aràbia Saudí les dones reclamen els seus drets. Les revoltes que en els últims temps s’han viscut als seus països els han donat visibilitat i ara moltes d’elles demanen acabar amb el victimisme.

Aquestes són algunes:

Mariam Solayman, activista egípcia  que, junt a milers de dones,  es va  manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.

Joumana Haddad, escriptora libanesa  autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit.  Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.

Radia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal,  i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.

Wajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest  món només hi ha dos llocs adients pera  ells: la casa i la tomba.”

Nawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.

Fatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe  d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.

Shirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i   primera dona musulmana guardonada.

La candidata a l’alcaldia de Ciutadella  Soledad Sánchez Mohamed,  del Partido Democrático  ha hagut de retirar  un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.

El cartell es  mostrava en un aparador que la seu que el Partit Democràtic  de Ciutadella té  en un local de la ciutat i era molt comentat  pels veïns , sobretot  pels  adolescents.

Esquerra de Menorca-EU va denunciar el cartell davant l ‘Institut Balear de la Dona, a qui va  reclamar la retirada de la imatge  en  considerar-la que era sexista i  atemptava contra la dignitat  de la dona.

Al seu bloc rebat  aquestes crítiques  tot comparant el seu cartell amb el quadre de Delacroix La llibertat guiant  el poble. Afirma, textualment  “Es un icono de la ruptura de la doble moral, que persiste en nuestro país, de la rebelión contra el sistema opresor, del utilitarismo de la mujer como tal.” I es declara FEMINISTA??!!

JUTGEU VOSALTRES, ÉS EL MATEIX?

El Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors.  Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió  es farà pública  previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes,  i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions  per a gestionar aquesta gran reclamació.

La  demanda   va ser iniciada  el 2001 i afecta tot el país (Wal-Mart compta amb 3.400 botigues). Les reclamants subratllen que elles ocupen el 65% dels llocs de treball d’inferior categoria i només el 33% de tasques de direcció. Asseguren que cobren 1,16 dòlars menys per hora pel mateix treball que els homes malgrat que tenen més experiència i obtenen millors resultats.

La representat de la cadena, encarregada d’explicar la situació als mitjans de comunicació és Gisel Ruiz , una treballadora de base que ara és a la vicepresidència. Ella sosté que la seva experiència refuta la reclamació. A l’extrem contrari, les pioneres de la demanda inicial, com Christine Kwapnoski, una de les sis inicials, s’han erigit portaveus d’un gran col·lectiu que està duent endavant aquesta  veritable guerra de gèneres. Dins d’aquest grup de dones n’hi ha de molts diferents nivells laborals, des de gerents a dependentes i inclou una gran majoria de negres.

SUDÀFRICA-

Sudàfrica va ser el primer país a prohibir a la seva Constitució la discriminació per orientació sexual i el primer país africà a legalitzar els matrimonis homosexuals (des de 2006), toi i això les estadístiques de violència masclista són de les més altes del món. A més,  al país són violats altres drets individuals. Per exemple, les dones són agredides per la seva orientació sexual.  Als  guetos de Ciudad del Cabo les lesbianes pateixen el que els homes anomenen “violacions correctives”. Les activistes protesten davant els jutjats i demanen que les dones denunciÏn els seus agressors, però sovint els judicis s’ajornen per falta de testimonis (el de l’assassinada Zoliswa Nikonyane s’ha posposat  32 vegades) per això es demana l’aprovació d’una llei específica per castigar el que elles defineixen “crims de l’odi”. La policia no fa la seva feina, diu Funeka Soldaat, de Free Gender, una de les 10 ONG que van iniciar una campanya de recollida de signatures contra aquesta mena de crims.

Des de desembre, aquesta campanya té un lloc a Internet:  http//www.change.org/petitions/south-africa-take-action-to-stop-corrective-rape , motivada pel suïcidi d’una lesbiana que havia estat violada,  i en poc temps s’han recollit 171,719 adhesions en 163 països, la qual cosa ha induït a un canvi en l’actuació del govern quant a celebrar amb   celeritat  els judicis. D’altra banda, el parlament reunit a Ciudad del Cabo va acordar adoptar un pla d’acció i una comissió de treball per afrontar els perills que suposa ser gai, lesbiana o transexual als guetos de les ciutats sudafricanes.

Una altra iniciativa per a la lluita contra els estigmes socials és l’equip de futbol CHOSEN FEW format per dones lesbianes negres i, generalment, provinents de les zones més desfavorides de Johannesburg. Va ser creat el 2004 i és un dels projectes de Forum for the Empowerment of Women (FEW), nascut el 2002 i destinat a defensar els drets de les dones lesbianes, transexuals i bisexuals. Malgrat la descriminalització de l’homosexualitat, reconeguda per la Constitució, els estigmes i prejudicis contra les lesbianes i els homosexuals són  a flor de pell entre la població i moltes de les jugadores de l’equip han estat agredides. També s’ha prohibit l’equip de participar a la lliga nacional per la seva condició sexual. El 2006 l’equip fou bronze als Jocs Gais de Chicago i dos anys més tard van obtenir la plata  en els Jocs Internacionals de Futbol de Gais i Lesbianes a Londres. El darrer estiu també van participar en els Jocs Gais de Colònia.