Laura Luelmo, la professora de plàstica de Zamora que havia començat una substitució feia pocs dies, va ser assassinada a El Campillo, Huelva. El seu assassí confés diu que s’hi va encaterinar. La va retenir durant unes hores a casa seva a i després de consumar l’agressió, li va donar una pallissa mortal. Només tenia 26 anys, i una llarga vida plena d’il·lusions per endavant.
Arreu d’Espanya se succeeixen sentides mostres de rebuig. A Huelva, els actes de condemna de l’assassinat de la professora Laura Luelmo són continus. Una marxa multitudinària ha cobert a peu la distància entre l’institut de Nerva, on donava classes, i el lloc en el qual es va trobar el seu cadàver. També hi ha hagut marxes a Madrid, Barcelona, Vitoria, Donostia, Zamora, Ceuta, Logroño i Osca.
A Barcelona centenars de persones han recordat la Laura en una carrera popular. Els assistents han reivindicat el dret de les dones a córrer lliures i sense por a possibles agressions masclistes.
A les xarxes socials feia un temps ella havia publicat aquest comentari que ha esdevingut premonitori: “Te enseñan a no ir sola por sitios oscuros en vez de enseñar a los monstruos a no serlo. Ese es el problema”