Llegei
xo al diari El País divendres 29 de març) Campeonas invisibles. Amb un subtítol ben significatiu: Las españolas han dado un gran salto en el deporte, pero distan mucho de recibir la misma atención que los hombres. El negocio es la clave.
I encara per a les esportistes individuals existeixen les beques ADO (són iguals pera homes i dones, depenen de les marques, dels resultats) però les que es dediquen a esports col·lectius ho tenen molt difícil, no aconsegueixen patrocinadors i, evidentment, guanyen menys diners que els seus col·legues masculins.
A la TV el 90% de les retransmissions són de competicions masculines. Per a les dones únicament el tennis professional té un circuit fort. Per què passa això? Si el sacrifici és el mateix per què les dones tenen menys oportunitats?
Com es podria fomentar l’interès per l’esport femení?
El Instituto de la Mujer ha fet exposicions sobre Mujer y deporte amb l’objectiu de promoure la pràctica d’activitat esportiva entre les dones i Siempre adelante, mujeres deportistas com a homenatge a totes les dones que practiquen l’esport a nivell competitiu.