He conegut aquesta dona per la sèrie Pioneras de Movistar. Podem situar Francisca de Pedraza a Alcalá de Henares a finals del segle XVI. Fou òrfena, humil, va patir violència masclista i va aconseguir que la justícia ho reconegués el 1624. Sembla ser que va morir després, en una data indeterminada.
Com a òrfena es va formar, excepcionalment per a una nena pobra, al col·legi de donzelles òrfenes del huérfanas del convent de San Juan de la Penitencia, fundat a Alcalá de Henares pel cardenal Cisneros el 1508. Preparaven les nenes per ser monges o el matrimoni, i els donaven un petit dot. La seva educació fou decisiva pels fets que viuria en la seva vida adulta.
Es va casar el 1612 amb Jerónimo de Jaras, amb qui va tenir dos fills. Però el 1619 va denunciar el marit davant la justícia civil i posteriorment davant instàncies eclesiàstiques perquè en rebia maltractaments. Després d’uns anys d’insistència, el 1624 va obtenir de la jurisdicció universitària una sentència de separació matrimonial i la devolució del seu dot, a més de l’equivalent a una ordre d’allunyament. El seu ha estat considerat un precedent històric de l’actual lluita contra la violència masclista.
El 2016 l’Asociación de Mujeres Progresistas d’Alcalá de Henares va crear el “Premio Francisca de Pedraza contra la violencia de género” per tal de reconèixer aquelles persones, col·lectius, entitats o institucions que destaquin en la prevenció i eradicació de la violènci contra la dona.
El 2019 Ignacio Ruiz Rodríguez va publicar el llibre Francisca de Pedraza. O El Triunfo De Una Mujer Del Siglo De Oro Frente A La Violencia Machista.