Carmelina Sánchez-Cutillas, una altra dona a destacar

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua celebra l’any Carmelina Sánchez-Cutillas per a divulgar la vida i l’obra d’aquesta autora, nascuda a Madrid el 1927, però que escrivia i parlava en català.
Poetessa, narradora, historiadora… , és la gran escriptora valenciana del segle XX, a l’alçada d’autors valencians molt més coneguts com Vicent Andrés-Estellés o Joan Fuster. Una bona part de l’obra de Sánchez-Cutillas encara resta inèdita, alguna ens ha arribat autoeditada, i unes altres perquè es presentava a concursos on sempre la reconeixien, però poques vegades la premiaven; en tot cas, amb paraules d’especilistes que la coneixen bé, la seva obra poètica és exquisida, amb temes constants que la travessen com la reflexió sobre la seva condició de dona, el pas del temps, la identitat col·lectiva i el compromís amb la terra i el mar que sent com a pròpies. Afincada a València, on va morir el 2009, va fer seva la llengua de la terra que l’acollia.  Alguns estudiosos situen la seva narrativa en el grup de Mercè Rodoreda (novel·la psicològica de base realista, protagonisme femení…) Maria Àngels Francès, professora de la Universitat d’Alacant i una de les comissàries de l’exposició itinerant sobre Carmelina, considera que la trajectòria de l’autora és excepcional per diversos motius: ‘Per la tria lingüística que fa per a la creació literària, quasi íntegrament en valencià; perquè reivindica un espai propi en la casa, com recomana Virginia Woolf; i, simbòlicament, en el panorama intel·lectual del moment, on mira d’obrir-se camí malgrat l’hostilitat de l’ambient.’ Hi coincideix Maribel Guardiola, també professora de la mateixa universitat, qui,  entre més atributs, considera Carmelina Sánchez-Cutillas una dona precursora i molt avançada al seu temps i encara que ella no es considerava feminista, la seva obra i la seva manera de viure ( fumava en públic,  es pintava el llavis de vermell, freqüentava tertúlies, rebuscava en biblioteques, comprava en llibreries de vell… ) sí ho eren.
Carmelina Sánchez-Cutillas és una gran desconeguda, encara, en l’àmbit lingüístic català. I ho és malgrat  que l’any 1975 va impactar el jurat dels Premis Octubre amb Matèria de Bretanya, una novel·la que l’autora anomena  ‘successió de quadrets’.

A partir de la influència rebuda d’un avi erudit que la  va obligar a anar a costura per avesar-se al valencià i la duia a tertúlies d’intel-lectuals, ella es forjà una identitat pròpia i una opció de vida. Esdevingué una especialista en història de la Corona d’Aragó i literatura medieval cosa que es traduí en el seu afany per divulgar aquestes disciplines en publicacions i ponències en congressos així com en col·laboracions en la premsa de l’època on publicà articles de divulgació de temàtica històrica i, una sèrie de semblances de figures històriques femenines que responen al seu interès per la història de les dones com ara Violant d’Hongria. És per aquest interès per tot allò que no interessa els acadèmics del seu temps que podem afirmar que la seva obra té una profunda consciència de gènere que es manifesta en estratègies de recuperació de la memòria de les dones i en una poètica rebel·lia contra la ideologia patriarcal i la reivindicació de la identitat pròpia.

L’AVL dedica cada any a un escriptor des del 2004. Fins ara només una altra dona, Sor Isabel de Villena, n’havia estat protagonista. Les circumstàncies especials d’enguany han obligat a retardar-ne tots els actes prevists i a continuar celebrant Carmelina Sánchez-Cutillas durant tot el 2021. Entre d’altres actes, s’han programat conferències, una exposició itinerant, la reedició commemorativa de Matèria de Bretanya i l’elaboració de material didàctic per  tal d’acostar l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a un públic jove.
Luis del Romero, un dels quatre fills de Carmelina Sánchez-Cutillas, ha publicat recentment el llibre La meua cambra més estimada, a l’editorial Vincle, en referència a la sala més gran de la casa que va convertir en el seu despatx, un espai que només compartia amb més de dos mil llibres, la màquina d’escriure, el tabac i una calavera.

Deixa un comentari