Tecla Sala i Miralpeix ( Roda de Roda de Ter 1886 – Barcelona 1973) va demostrar que es podien fer diners i a l’hora tractar dignament els treballadors i treballadores ( majoritàries) de la seva fàbrica. A l’Hospitalet, en els terrenys on ara hi ha un centre cultural que porta el seu nom, va fundar el 1910, quan només tenia 24 anys, una petita fàbrica tèxtil que, a diferència de les altres, disposava de condicions higièniques i sanitàries. Potser més que no pas parlar de feminisme en el seu cas podem parlar d’una visió humanista que li va permetre engrandir l’empresa i a l’hora dignificar les condicions laborals. La seva fàbrica tenia infermeria, economat, guarderia, biblioteca i fins i tot una escola per aprendre de llegir i d’escriure. La factoria de l’Hospifalet havia nascut a partir d’un vell molí de mitjans del segle XIX i ja als anys 30 del s. XX, comandada per Tecla Sala va esdevenir una de les fàbriques tèxtils més importants. Imponent pel seu aspecte de gran factoria a l’estil de Manchester, va ser projectada per l’arquitecte Claudi Dura
n Ventosa l’any 1882.
Tecla Sala va fer una gestió molt avançada, una gestió emocional, tenia cura de les treballadores amb molt serveis socials que no eren habituals en aquella època. Tot això explica que a la seva fàbrica tot i els temps convulsos que es van viure a penes hi va haver agitació social.Durant la Guerra Civil -alguns dels seus familiars van ser assassinats a la ciutat – es va exiliar a França. Quan va tornar va ser una gran benefactora de la ciutat: va subvencionar la Creu Roja, va construir un col·legi i va donar diners per a la construcció del que avui portà el seu nom. 
També va pagar la restauració de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, va donar els terrenys per a la construcció d’un camp de futbol i altres instal-la ions esportives… Poc després de la seva mort, que es produí el 1973, la fàbrica va ser tancada i posteriorment esdevingué un espai cultural.