La batalla pel vot de les dones a Espanya durant la República

Clara CampoamorManifestació femenina celebrant el dret de votClara Campoamor demanant el vot per les donesDona votant amb la seva filla

 

 

 

 

L’any 2006, amb motiu de la  celebració dels 75 anys de l’obtenció del vot de les dones,  l’1 de octubre de 1931, El Instituto de la Mujer va presentar una exposició als jardins de l’estació d’Atocha (Madrid) tot recordant aquella batalla. Podem veure’n un resum a l’article del diari El País  Ellas lo consiguieron.

L’ànima d’aquesta lluita va ser Clara Campoamor (Madrid,1888-Lausana, Suiza, 1972) diputada del Partit Radical per Madrid.  Campoamor,  l’ única dona en la Comissió Constitucional, va argumentar la necessitat del sufragi femení posant de manifest la paradoxa que les dones podien ser elegides diputades des del 8 de maig de 1931, però no podien votar.

Hi va haver molta discussió, alguns dels més progressistes temien que les espanyoles, moltes d’elles ancorades en la submissió al marit i l’obediència al confessor no fessin seva la causa republicana i no entenguessin bé la democràcia. Aquest fou el cas de les altres dues dones diputades: Victoria Kent, diputada del Partit Radical Socialista, i Margarita Nelken, del PSOE. Elles creien que la dona espanyola no tenia, en aquells moments,  preparació social i política per votar responsablement, per la qual cosa,  per influència de l’Església,  el seu vot seria conservador, cosa que perjudicaria els partits d’esquerra.

En canvi, la dreta, contrària a l’ emancipació de les dones, va donar suport a Clara Campoamor pels motius que esgrimia Victoria Kent, pensant que els vots de les dones els serien favorables.

Discurs de Clara Campoamor davant les Corts l’ 1 d’ octubre de 1931, on quedaria aprovat el vot femení a Espanya.

Més tard, ja a l’exili, Clara Campoamor va escriure un llibre on recorda amargament la seva lluita pel sufragi en la qual va ser abandonada pel seu partit: Mi pecado mortal, el voto femenino y yo (1936)

Sobre Clara Campoamor, podeu llegir l’article  La gran defensora del voto femenino  (El País 20/01/2006)

La del vot va ser la primera de les victòries en la lluita pels drets ja que  les dones seguien sent “menors d’edat eternes” respecte el marit i no tenien personalitat  jurídica. Tot i això, les conquestes van quedar ofegades per la Guerra Civil i la dictadura. Caldria esperar a 1975 perquè  l’ espanyola obtingués plena capacitat jurídica.

Deixa un comentari