- El sol fet que en-raonem -és a dir, que fem raons i raonaments amb el llenguatge- mostra que creiem en la possibilitat d’arribar a acords o, almenys, d’arribar a entendre’ns. I amb això tornem a constatar la importància decisiva del llenguatge: perquè és en el llenguatge on es produeixen els raonaments, els enraonaments, les raons i, en definitiva, la lògica. Josep M Terricabras
Arxiu mensual: desembre de 2014
Més que un esport
Des de ben petit he sigut un gran aficionat al futbol, m’ha agradat veure-ho i jugar-ho. Quan tenia uns cinc anys, els meus pares em van apuntar a futbol sala. Encara me’n recordo com era jo al principi: un nen … Continua llegint
Publicat dins de Àlex Moruno, Futbol, Valors
Etiquetat com a Àlex Moruno, el futbol et torna el que li dones, futbol, més que un esport, valors
1 comentari
On estic ficat?
Un diumenge de fa gairebé 3 anys, me’n recordo d’aquell dia, solejat i molta calor. Vaig decidir sortir a córrer per la muntanya, precisament el meu objectiu era de pujar al Castell de Burriac en “vint minuts”, prèviament abans de … Continua llegint
Publicat dins de Aventura, Excursió, Omar ben Mesaud
1 comentari
Yulia i Alina Lushchytskaya
L’altre dia vaig rebre un correu d’una professora del conservatori on ens convidava a anar tots els estudiants, a un concert a quatre mans gratuït que es feia a l’auditori del mateix conservatori, interpretat per dues germanes russes, Yulia i … Continua llegint
Publicat dins de Anna Xaubet, Concert, Decepció, Música, Piano, Públic
2 comentaris
In Time
“In Time” is a film produced by Andrew Niccol in 2011. It is a science fiction thriller film and the main characters are Sylvia Weis (Amanda Seyfried) and Will Salas (Justin Timberlake). As it is a contemporary film, it has … Continua llegint
Publicat dins de Cinema, Laia Sola
1 comentari
Vaixells Monstre
“Ens estem preocupant, sabeu? Estem preocupats pel futur dels nostres fills. Depenem del oceà. Aquest és el nostre únic recurs. L’oceà. I ara cada vegada venen més vaixells d’aquests tan grans. Qui els demanarà que pensin en nosaltres? I no … Continua llegint
Publicat dins de Abusos, Explotació, Helena Hosta, Oceà
1 comentari
Etern somriure
Intento capturar imatges mentals de les persones que estimo en el moment en que riuen, així quan tanco els ulls i penso en elles veig que encara que fos per poc temps, en algun moment, les vaig fer somriure i … Continua llegint
Publicat dins de Rialles, Sandra Piferrer, Somriure
1 comentari
No poder parlar
Fa aproximadament tres mesos em van treure les amígdales. Tenia angines molt repetitives i vam decidir treure-les ja que aquestes afectaven a la rutina de l’institut i a la meva vida en general. El dia de l’operació ens vam dirigir … Continua llegint
Publicat dins de Anna Puighermanal
1 comentari
El nom massa llarg d’una bruixa de color lila
Un nom no comprèn tot el que és una persona. Un nom no és res fins que l’anomenada li dona sentit, fins que aquest nom passa de no ser res més que unes lletres juntes a produir sensacions, emocions i … Continua llegint
Publicat dins de Nom, Valentina Araya
1 comentari
¿Qué es para mí la felicidad?
Hay muchas cosas que consiguen hacerme feliz pero, sin dudarlo dos veces, lo que me hace más feliz son esas personas que tengo cerca. Posiblemente la mayor fuente de felicidad son mis amigos. Con ellos paso la mayor parte de … Continua llegint
Publicat dins de Amics, Esport, Família, Felicitat, Ricki Notario
1 comentari
La meva mare
Cabells castanys i llargs, ulls grisencs, pigada, 1,56 m d’alçada, 37-38 de peu, 50 anys, disposada a ajudar els altres, responsable però despistada, simpàtica, riallera i generosa: la meva mare.La meva mare ha sigut, és i serà una persona imprescindible a … Continua llegint
Publicat dins de Alba Menino, Mare
1 comentari
