No poder parlar

Fa aproximadament tres mesos em van treure les amígdales. Tenia angines molt repetitives i vam decidir treure-les ja que aquestes afectaven a la rutina de l’institut i a la meva vida en general.

El dia de l’operació ens vam dirigir cap a l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat. Em van posar una anestèsia total. Quan em vaig despertar hi havia el meu pare al costat. Vaig intentar dir-li alguna cosa però no podia. No podia parlar. Quan dic que no podia parlar em refereixo a que parlava però no se m’entenia res. Semblava que tingués algun tipus de retràs.

Abans de l’operació m’havien avisat que possiblement al despertar-me notaria gust a sang i que em faria molt de mal el coll, però no m’havien avisat que no podria parlar.

Vaig començar a plorar  i el meu pare es va quedar molt sobtat. Ràpidament va venir la infermera per veure què em passava. El meu pare li va dir que estava espantada i que no podia parlar. La infermera em va dir que em calmés, que tenia el coll molt inflamat a causa dels quatre punts a cada amígdala i que ja m’aniria baixant la inflamació.

Vaig passar la nit allà. L’endemà al matí vaig poder beure una mica de suc a glopets molt petits i em van treure el sèrum. Com que només m’havia de prendre pastilles per baixar la inflamació, vam decidir anar a casa, que hi estaria millor. De mica en mica, a mida que passaven els dies vaig poder parlar millor.

Això ho explico perquè em vaig adonar de l’important que són algunes coses a la nostra vida i que no valorem. Jo mai m’havia trobat en la situació que no pogués parlar i fa molta ràbia que tu intentis dir alguna cosa el millor que pots i, tot i esforçant-te al màxim, l’altra persona no t’entengui. A part d’això també hi havia el factor que tenia el coll molt inflamat, però això ja era el menys important ja que ja hi estava acostumada.

Gràcies als amics i la família vaig poder recuperar-me més ràpid i amb menys patiment.

Anna