Vaixells Monstre

“Ens estem preocupant, sabeu? Estem preocupats pel futur dels nostres fills. Depenem del oceà. Aquest és el nostre únic recurs. L’oceà. I ara cada vegada venen més vaixells d’aquests tan grans. Qui els demanarà que pensin en nosaltres? I no només en ells? Perquè som iguals en aquest món, sabeu? Com podem sobreviure després? Quan l’oceà estigui totalment… esgotat?”

Aquestes són les paraules d’un pescador que està preocupat pel seu poble, de com evolucionarà en un futur. L’illa de Kiribati és difícil de veure en un mapa a simple vista. Forma part de 33 illes més al mig de l’oceà. La gent d’aquestes illes, viu en petits pobles que bàsicament es dediquen a la pesca. La pesca per ells és la forma més natural d’alimentar-se des de fa molts anys. Sempre han viscut així. Si no tinguessin peixos, o per alguna raó no poguessin pescar, ja podeu imaginar com estaria tot. Els pescadors s’embarcaven a les seves petites embarcacions i tornaven amb 50 o més tonyines. Però ara tornen amb 6 o menys tonyines.

Se’n diuen “Vaixells Monstre” els que pesquen a gran altura i deixen sense recursos a infinits pobles del Pacífic. Són vaixells alemanys, espanyols, nord-americans, del nord d’Àsia… De tot arreu. És la pesca de tonyina més activa del món, aproximadament és el 60% del proveïment total. En aquesta zona del Pacífic es reuneixen els vaixells més especialitzats, més ben dit, professionals de la pesca d’altura. Bàsicament els que fan aquests vaixells monstre és pescar sense pensar a qui perjudiquen ni com. Són gent que necessiten aquest peix per vendre’l i poder educar els seus fills i mantenir a les famílies. Però, és clar, els diners estan per sobre de tot i la vida dels altres no és mínimament important. Però no hem d’oblidar que el que els hi passa a uns sempre et pot arribar a passar a tu.

Helena

Aquest article ha estat publicat en Abusos, Explotació, Helena Hosta, Oceà. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Vaixells Monstre

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Helena, el tema que tractes és molt interessant i fas molt bé de presentar una situació d’explotació sense futur per a molts: per als habitants de les illes, per a la riquesa biològica dels oceans i per la humanitat en general.
    Pel que fa a la forma de l’escrit, he hagut d’esmenar una colla de “aquets” per “aquest” i uns quants “per el” per “pel”. Recorda’t de passar un corrector ortogràfic, que t’evitaria aquestes incorreccions, que espatllen un bon escrit, i és una llàstima.
    Fins al pròxim!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *