Intento capturar imatges mentals de les persones que estimo en el moment en que riuen, així quan tanco els ulls i penso en elles veig que encara que fos per poc temps, en algun moment, les vaig fer somriure i això em fa sentir bé.
Sóc d’aquelles persones que, si li dones una oportunitat, la desaprofita equivocant-se tres cops. Per aquesta raó valoro molt que em facin riure, ja que mentre ho faig oblido els problemes, i només penso que una persona vol que sigui feliç i que està disposada a fer-ho tot per aconseguir-ho i aquesta és una sensació que no es pot descriure amb paraules.
Penso que les persones que em fan riure es mereixen un lloc imprescindible en la meva vida. Jo acostumo a somriure per tot, però no tots els somriures són realment sincers. Els meus somriures preferits són aquells en què dos persones estan rient i no vols que l’altre deixi de fer-ho, perquè la seva felicitat és la causa de la teva.
Sandra
Sandra, m’he pres la llibertat de publicar el teu escrit encara que hi digués “esborrany”. He suposat (potser erròniament?) que ja estava enllestit i que no havies recordat que s’havia d'”enviar per revisió”. Si s’ha de rectificar ja m’ho diràs i el canviarem.
M’ha agradat el tema de què escrius, però -sobretot- el fet que hagis decidit escriure. És fantàstic i -si no vas molt atrafegada- t’aniria molt bé insistir-hi.
Gràcies doncs per l’escrit (m’ha fet somriure)!
Josep Maria