Etern somriure

Intento capturar imatges mentals de les persones que estimo en el moment en que riuen, així quan tanco els ulls i penso en elles veig que encara que fos per poc temps, en algun moment, les vaig fer somriure i això em fa sentir bé.

Sóc d’aquelles persones que, si li dones una oportunitat, la desaprofita equivocant-se tres cops. Per aquesta raó valoro molt que em facin riure, ja que mentre ho faig oblido els problemes, i només penso que una persona vol que sigui feliç i que està disposada a fer-ho tot per aconseguir-ho i aquesta és una sensació que no es pot descriure amb paraules.

Penso que les persones que em fan riure es mereixen un lloc imprescindible en la meva vida. Jo acostumo a somriure per tot, però no tots els somriures són realment sincers. Els meus somriures preferits són aquells en què dos persones estan rient i no vols que l’altre deixi de fer-ho, perquè la seva felicitat és la causa de la teva.

Sandra

Aquest article ha estat publicat en Rialles, Sandra Piferrer, Somriure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Etern somriure

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Sandra, m’he pres la llibertat de publicar el teu escrit encara que hi digués “esborrany”. He suposat (potser erròniament?) que ja estava enllestit i que no havies recordat que s’havia d'”enviar per revisió”. Si s’ha de rectificar ja m’ho diràs i el canviarem.
    M’ha agradat el tema de què escrius, però -sobretot- el fet que hagis decidit escriure. És fantàstic i -si no vas molt atrafegada- t’aniria molt bé insistir-hi.
    Gràcies doncs per l’escrit (m’ha fet somriure)!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *