Els talibans tanquen tots els salons de bellesa a Afganistan

60.000 dones que hi treballaven s’han quedat sense feina i les usuàries, sense poder-los feqüentar. Eren els últims reductes on les dones es podien trobar lliurament per parlar i divertir-se.  Pràcticament 2 anys després del retorn al poder, el règim feminicida de Kabul ha ordenat als salons de bellesa del país que tanquin les portes. Des del 2 de juliol tindran un mes per complir la norma, que posa fi a un espai fins ara exclusiu de dones.

Una decisió que culmina un seguit d’atemptats contra els drets humans, i especialment els de les dones, perquè ja els han prohibit l’educació, tant a les adultes com a les adolescents, han vetat la seva presència als parcs públics i l’assistència a gimnasos i, a més, les obliguen que vesteixin amb burca, roba amb què només se’ls veuen els ulls. Durant el primer període al poder, els talibans ja van prohibir els salons de bellesa.

Tina Modotti, una fotògrafa al Mèxic insurgent dels anys 20

L’espai KBr de Fundación MAPFRE acull  l’exposició ‘Tina Modotti, México al otro lado de la cámara’, la més àmplia realitzada fins ara sobre l’artista militant antifascista que va tenir una vida de pel·lícula.

Nascuda a Údine, Italia, el 1896,  TINA MODOTTI es va instal·lar a Mèxic en una època en què destaquen noms mítics com els artistes Diego Ribera i José Clemente Orozco, amb els quals va compartir amistat i va fotografiar els seus cèlebres murals.  Va morir a Ciutat de Mèxic el 1942.

Gran exponent  de la fotografia social compromesa i  avantguardista, la seva obra fou rescatada de l’oblit al seu país a partir de la dècada dels 70. Actualment, la mostra que s’exibeix té per objectiu tant fer-la conèixer no només per la seva vàlua artística sinó també pel seu paper  com a  revolucionària i militant antifeixista.

Fins al 3 de setembre, hi podrem veure 250 fotografies, algunes d’inèdites, a més de material documental i una de les  pel·lícules  que Modotti va protagonitzar a Hollywood. També obres de fotògrafs del seu entorn , com  Edward Weston, a qui va conèixer després d’emigraf amb la seva família a San Francisco (EE UU)

Després de  viure  en diferents  ciutats  europees, el 1934 va assistir al final de la Segona  República a Espanya.  Durant la Guerra Civil va assumir la coordinació del Socorro Rojo, ocupant-se  de treure  del país dels anomenats nens de la guerra, va atendre com infermera els ferits als hospitales i va fer activitats propagandístiques. Després de  creuar els  Pirineus sense res,   juntament amb milers  d’espanyols i altres exiliats  polítics, va retornar  a Méxic, on va morir el 1942 a causa d’un infart als 45 anys.

En el su afany per despertar consciències, Modotti va captar imatges que denuncien les injustícies i honoren els desposseïts, moltes amb finalitat propagandística.

8M 2023: feminisme escindit

D’uns anys ençà, els carrers de totes les ciutats s’omplen més i més per a la celebració del 8 de març. Vivim el que s’ha anomenat una quarta onada feminista, cada cop més gran i visible. Fenòmens com ara el #MeToo i casos com el de la Manada van contribuir a aquesta conscienciació. Any rere any, però,  les tensions entre feministes es fan més evidents. El fet trans i la prostitució són dues qüestion que continuen suscitant enfrontaments, però enguany cal afegir-hi la polèmica per la llei de llibertat sexual.

El bon moment del moviment ha hagut de conviure, d’una banda amb una reacció antifeminista furibunda i de l’altra, també amb les seves pròpies guerres internes. Històricament, els avenços feministes han hagut d’enfrontar resistències, i també hem viscut algunes divisions dins el moviment; tot i això, l’actual situació presenta novetats i particularitats. 

A Barcelona, per exemple, alguns col·lectius van a la manifestació unitària en blocs que discrepen d’alguns punts dels manifests. La manifestació unitària és convocada per l’Assemblea 8-M a la plaça de la Universitat a les 18.30, però Catalunya Abolicionista Plataforma Feminista, Feministes de Catalunya i més entitats han convocat a la mateixa hora a Gran Via amb Aribau per a formar el bloc abolicionista, especialment crític amb les convocatòries respecte de la prostitució i el fet trans.

Pel que fa a la nova llei integral de la llibertat sexual que introdueix  una nova definició de consentiment en positiu i que passa a considerar qualsevol acte contra la llibertat sexual com a agressió sexual, suprimint el delicte d’abús, ha suscitat molta polèmica sobretot pels casos d’agressors que han vist reduïda la seva codemna. Malgrat que polítics i juristes discrepen sobre si la reducció de penes en alguns casos l’ha causada la interpretació dels jutges o un defecte tècnic de la llei, el PSOE s’ha acabat desmarcant d’Unides Podem i ha registrat  una proposta de reforma que, si la situació no es recondueix, implicarà un trencament definitiu amb Podem en aquesta qüestió. També al gruix del moviment feminista, el debat es centra en les penes i en la crítica o defensa del Ministeri d’Igualtat: les qui defensen la llei tal com es va aprovar i les qui consideren que aquestes conseqüències inesperades s’haurien d’haver previst i en demanen la dimissió de la ministra, enrocada en la seva postura.

El debat més gran dins el feminisme continua girant al voltant del fet trans. Als Països Catalans, la majoria del moviment feminista, tant als carrers com a les institucions,  defensa postures favorables a la lliure autodeterminació de gènere, però alguns sectors la qüestionen com ara “feministes històriques” pröximes al PSOE. El debat, a grans trets, té a veure amb discrepàncies teòriques sobre els conceptes de sexe i gènere, però també amb les conseqüències pràctiques que alguns sectors temen que pot representar la llei. El sector contrari a les polítiques trans considera que tant el sexe com el gènere de les persones són immutables; l’un perquè fa referència a les diferències biològiques entre individus, i l’altre perquè fa referència a la construcció cultural que es fa a partir d’aquestes diferències biològiques: tot allò que la societat t’imposa segons si has nascut amb genitals masculins o femenins. Aquest posicionament xoca frontalment amb el del transfeminisme, que defensa la despatologització del fet trans –en la línia que va marcar l’OMS el 2018– i considera que el gènere no solament és la construcció cultural sobre el sexe, sinó que també és internalització d’aquests rols socials, que pot portar que algú tingui una identitat de gènere diferent de l’assignada.

D’altra banda, la prostitució és un debat etern dins del feminisme. El feminisme abolicionista considera la prostitució com una forma de violència contra les dones, i no com una feina.
El feminisme pro-drets o pro-sex prefereix parlar de treball sexual, considera que en la prostitució voluntària les dones sí consenteixen lliurement i defensa que cal diferenciar aquesta mena de prostitució de l’explotació sexual.

En tot cas, malgrat les polèmiques, fem que cada dia sigui 8M.

Dorotea de Chopitea, benefactora amb clars i obscurs

Dorotea de Chopitea va fer vot de pobresa i dedicà una immensa fortuna a fer el bé, sempre vinculada a l’església. Coneguem una mica la seva història. Nascuda a Xile, era filla de Pedro Nicolás de Chopitea i va arribar amb els pares i germans a Barcelona el 1819, quan tenia 3 anys. Als 16 es va casar amb  José María Serra, fill  de Mariano Serra. Tant el seu pare com el seu sogre van participar de una u otra manera en el comerç d’esclaus. Chopitea, nascut al País Basc i emigrat a Xile a finals del XVIII, va esdevenir un dels homes de negocis més importants de la capital xilena, comerciant amb tota mena d’objectes entre Europa i Sudamèrica. En alguns  casos, entre la càrrega que es transportaven  al seu nom, també hi  havia esclaus. Serra, originari d’un petit poble de pescadors  de la costa catalana, va fundar a Barcelona juntament al seu fill una  casa comercial que en  pocs anys  es va convirtir en una de les  més importants de la ciutat. Com altres membres destacats de la puixant  burgesia catalana de la primera meitat del segle  XIX que havien retornat  a Espanya després de fer fortuna a “les amèriques”, Serra tambe va tenir alguna vinculació amb el tràfic d’esclaus.

Gràcies a l’enorme tasca social que va realitzar, Dorotea fou una persona respetada a la segona meitat del segle  XIX. Va invertir tota la fortuna que va heretar del seu marit en la  construcció de guarderies, escoles, tallers i hospitals per als més necessitats.

Un dels seus últims  projectes fou  la financiació de la construcció d’una ermita al cim del Tibidabo, el que serà el Temple del Sagrat Cor.

Morí a Barcelona als 75 anys. Les seves filles van continuar les obres que van restar inacabades. El 1983, el papa Juan Pablo II la va nomenar-la Venerable i actualment està oberta la seva causa de beatificació.

Com posa de manifest el documental dedicat a la seva figura  Dorotea de Chopitea, una senyora de Barcelona, la seva obsessió fou crear estructures, no simplement donar almoina. «Donar almoina,  que és el que  alguns  creuen que és la més gran caritat, és la es la menor de totes  les  formes  caritatives», va dir. I l’afany d’ajudar de manera eficient i per trobar solucions  pràctiques -especialment per als fills de la naixent  classe obrera, l’educació els quals fou una de les seves prioritats- es nota en la perduració de molts dels seus projectes, molts dels quals encara avui dia funcionen Muchos siguen hoy funcionando. L’Hospital de Sant Joan de Déu, el de Sant Rafael, les primeres sales d’asil, escoles dels Jesuites, i els Salesians i una llarga llista d’institucions educatives, socials i sanitàries. Per als  autors del documental, fou una pionera.  Volen reivindicar el seu llegat i desvetllar la seva personalitat per tal que  deixi de ser una desconeguda.

Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència 2023


L’objectiu d’aquesta celebració és promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions.

D’acord amb un estudi realitzat a 14 països, la probabilitat que les estudiants dones acabin una llicenciatura, un mestratge o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, 8% i 2%, respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants homes és del 37%, 18% i 6%.

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix a tot el món.

 

Sarah Mardini s’enfronta a un judici a Grècia per ajudar refugiats

Sarah Mardini, la refugiada siria de 29 anys que, juntament amb la seva germana Yusra, va inspirar  la pel·lícula “LAS NADADORAS”s’enfronta, amb d’altres 23 activistes a penes de 8 anys de presó que en sumar-se d’altres acusacions per “delictes” similars poden ser de 20 anys més. Els col·laboradors d’una una oenegé que ajudava els demandants  d’asilo en el mar i en les costes gregues, afronten càrrecs d’”espionatge” i “falsificació”.

Segons denuncien els advocats defensors, Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW), la fiscalia ha comès molts errors de procediment i ha violat drets humans. Alguns voluntaris de l’oenegé grega Emergency Response Center International (ERCI) van passar tres mesos en una presó a Grècia després de ser arrestat el  2018. Van sortir sota finança i, en el cas de la voluntària síria, li van prohibir retornar  a territori grec. Ella no va poder assistir a l’apertura del juici el passat dimarts.

Durant la seva tasca a Grècia la que va ser nedadora professional va fer de  traductora i algun cop de socorrista per  salvar els refugiats que, com ella, s’havien  jugat  la vida al mar per fugir  de la guerra.

Com denuncia el director de la Oficina Regional Europea de AI, Nils Muižnieks en un comunicat, aquest judici posa de manifest fins a quin extrem estan  disposades  a arribar les autoritats gregues per a  dissuadir l’ajuda humanitària, quelcom  que veiem també  en diversos països europeus.

Nou desafiament al règim iranià pel vel

La jugadora d’escacs iraniana, Sara Khadem, s’ha tret el vel durant la seva participació en el Mundial que s’està celebrant a Almaty, al Kazakhstan, desafiant així les lleis de l’Iran que obliguen a portar el vel a totes les dones, incloses les esportistes que participen en competicions internacionals. Khadem, que té 25 anys, ocupa el lloc 804 del món, segons la Federació Internacional d’Escacs. La seva imatge sense el vel tot desafiant el règim ha fet la volta al món.

Després de la seva participació en el Mundial,  residirà a Espanya, juntament amb el seu marit i el seu fill, pel perill a les represàlies si torna a l’Iran.