8M 2023: feminisme escindit

D’uns anys ençà, els carrers de totes les ciutats s’omplen més i més per a la celebració del 8 de març. Vivim el que s’ha anomenat una quarta onada feminista, cada cop més gran i visible. Fenòmens com ara el #MeToo i casos com el de la Manada van contribuir a aquesta conscienciació. Any rere any, però,  les tensions entre feministes es fan més evidents. El fet trans i la prostitució són dues qüestion que continuen suscitant enfrontaments, però enguany cal afegir-hi la polèmica per la llei de llibertat sexual.

El bon moment del moviment ha hagut de conviure, d’una banda amb una reacció antifeminista furibunda i de l’altra, també amb les seves pròpies guerres internes. Històricament, els avenços feministes han hagut d’enfrontar resistències, i també hem viscut algunes divisions dins el moviment; tot i això, l’actual situació presenta novetats i particularitats. 

A Barcelona, per exemple, alguns col·lectius van a la manifestació unitària en blocs que discrepen d’alguns punts dels manifests. La manifestació unitària és convocada per l’Assemblea 8-M a la plaça de la Universitat a les 18.30, però Catalunya Abolicionista Plataforma Feminista, Feministes de Catalunya i més entitats han convocat a la mateixa hora a Gran Via amb Aribau per a formar el bloc abolicionista, especialment crític amb les convocatòries respecte de la prostitució i el fet trans.

Pel que fa a la nova llei integral de la llibertat sexual que introdueix  una nova definició de consentiment en positiu i que passa a considerar qualsevol acte contra la llibertat sexual com a agressió sexual, suprimint el delicte d’abús, ha suscitat molta polèmica sobretot pels casos d’agressors que han vist reduïda la seva codemna. Malgrat que polítics i juristes discrepen sobre si la reducció de penes en alguns casos l’ha causada la interpretació dels jutges o un defecte tècnic de la llei, el PSOE s’ha acabat desmarcant d’Unides Podem i ha registrat  una proposta de reforma que, si la situació no es recondueix, implicarà un trencament definitiu amb Podem en aquesta qüestió. També al gruix del moviment feminista, el debat es centra en les penes i en la crítica o defensa del Ministeri d’Igualtat: les qui defensen la llei tal com es va aprovar i les qui consideren que aquestes conseqüències inesperades s’haurien d’haver previst i en demanen la dimissió de la ministra, enrocada en la seva postura.

El debat més gran dins el feminisme continua girant al voltant del fet trans. Als Països Catalans, la majoria del moviment feminista, tant als carrers com a les institucions,  defensa postures favorables a la lliure autodeterminació de gènere, però alguns sectors la qüestionen com ara “feministes històriques” pröximes al PSOE. El debat, a grans trets, té a veure amb discrepàncies teòriques sobre els conceptes de sexe i gènere, però també amb les conseqüències pràctiques que alguns sectors temen que pot representar la llei. El sector contrari a les polítiques trans considera que tant el sexe com el gènere de les persones són immutables; l’un perquè fa referència a les diferències biològiques entre individus, i l’altre perquè fa referència a la construcció cultural que es fa a partir d’aquestes diferències biològiques: tot allò que la societat t’imposa segons si has nascut amb genitals masculins o femenins. Aquest posicionament xoca frontalment amb el del transfeminisme, que defensa la despatologització del fet trans –en la línia que va marcar l’OMS el 2018– i considera que el gènere no solament és la construcció cultural sobre el sexe, sinó que també és internalització d’aquests rols socials, que pot portar que algú tingui una identitat de gènere diferent de l’assignada.

D’altra banda, la prostitució és un debat etern dins del feminisme. El feminisme abolicionista considera la prostitució com una forma de violència contra les dones, i no com una feina.
El feminisme pro-drets o pro-sex prefereix parlar de treball sexual, considera que en la prostitució voluntària les dones sí consenteixen lliurement i defensa que cal diferenciar aquesta mena de prostitució de l’explotació sexual.

En tot cas, malgrat les polèmiques, fem que cada dia sigui 8M.

Dorotea de Chopitea, benefactora amb clars i obscurs

Dorotea de Chopitea va fer vot de pobresa i dedicà una immensa fortuna a fer el bé, sempre vinculada a l’església. Coneguem una mica la seva història. Nascuda a Xile, era filla de Pedro Nicolás de Chopitea i va arribar amb els pares i germans a Barcelona el 1819, quan tenia 3 anys. Als 16 es va casar amb  José María Serra, fill  de Mariano Serra. Tant el seu pare com el seu sogre van participar de una u otra manera en el comerç d’esclaus. Chopitea, nascut al País Basc i emigrat a Xile a finals del XVIII, va esdevenir un dels homes de negocis més importants de la capital xilena, comerciant amb tota mena d’objectes entre Europa i Sudamèrica. En alguns  casos, entre la càrrega que es transportaven  al seu nom, també hi  havia esclaus. Serra, originari d’un petit poble de pescadors  de la costa catalana, va fundar a Barcelona juntament al seu fill una  casa comercial que en  pocs anys  es va convirtir en una de les  més importants de la ciutat. Com altres membres destacats de la puixant  burgesia catalana de la primera meitat del segle  XIX que havien retornat  a Espanya després de fer fortuna a “les amèriques”, Serra tambe va tenir alguna vinculació amb el tràfic d’esclaus.

Gràcies a l’enorme tasca social que va realitzar, Dorotea fou una persona respetada a la segona meitat del segle  XIX. Va invertir tota la fortuna que va heretar del seu marit en la  construcció de guarderies, escoles, tallers i hospitals per als més necessitats.

Un dels seus últims  projectes fou  la financiació de la construcció d’una ermita al cim del Tibidabo, el que serà el Temple del Sagrat Cor.

Morí a Barcelona als 75 anys. Les seves filles van continuar les obres que van restar inacabades. El 1983, el papa Juan Pablo II la va nomenar-la Venerable i actualment està oberta la seva causa de beatificació.

Com posa de manifest el documental dedicat a la seva figura  Dorotea de Chopitea, una senyora de Barcelona, la seva obsessió fou crear estructures, no simplement donar almoina. «Donar almoina,  que és el que  alguns  creuen que és la més gran caritat, és la es la menor de totes  les  formes  caritatives», va dir. I l’afany d’ajudar de manera eficient i per trobar solucions  pràctiques -especialment per als fills de la naixent  classe obrera, l’educació els quals fou una de les seves prioritats- es nota en la perduració de molts dels seus projectes, molts dels quals encara avui dia funcionen Muchos siguen hoy funcionando. L’Hospital de Sant Joan de Déu, el de Sant Rafael, les primeres sales d’asil, escoles dels Jesuites, i els Salesians i una llarga llista d’institucions educatives, socials i sanitàries. Per als  autors del documental, fou una pionera.  Volen reivindicar el seu llegat i desvetllar la seva personalitat per tal que  deixi de ser una desconeguda.

Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència 2023


L’objectiu d’aquesta celebració és promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions.

D’acord amb un estudi realitzat a 14 països, la probabilitat que les estudiants dones acabin una llicenciatura, un mestratge o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, 8% i 2%, respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants homes és del 37%, 18% i 6%.

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix a tot el món.

 

Sarah Mardini s’enfronta a un judici a Grècia per ajudar refugiats

Sarah Mardini, la refugiada siria de 29 anys que, juntament amb la seva germana Yusra, va inspirar  la pel·lícula “LAS NADADORAS”s’enfronta, amb d’altres 23 activistes a penes de 8 anys de presó que en sumar-se d’altres acusacions per “delictes” similars poden ser de 20 anys més. Els col·laboradors d’una una oenegé que ajudava els demandants  d’asilo en el mar i en les costes gregues, afronten càrrecs d’”espionatge” i “falsificació”.

Segons denuncien els advocats defensors, Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW), la fiscalia ha comès molts errors de procediment i ha violat drets humans. Alguns voluntaris de l’oenegé grega Emergency Response Center International (ERCI) van passar tres mesos en una presó a Grècia després de ser arrestat el  2018. Van sortir sota finança i, en el cas de la voluntària síria, li van prohibir retornar  a territori grec. Ella no va poder assistir a l’apertura del juici el passat dimarts.

Durant la seva tasca a Grècia la que va ser nedadora professional va fer de  traductora i algun cop de socorrista per  salvar els refugiats que, com ella, s’havien  jugat  la vida al mar per fugir  de la guerra.

Com denuncia el director de la Oficina Regional Europea de AI, Nils Muižnieks en un comunicat, aquest judici posa de manifest fins a quin extrem estan  disposades  a arribar les autoritats gregues per a  dissuadir l’ajuda humanitària, quelcom  que veiem també  en diversos països europeus.

Nou desafiament al règim iranià pel vel

La jugadora d’escacs iraniana, Sara Khadem, s’ha tret el vel durant la seva participació en el Mundial que s’està celebrant a Almaty, al Kazakhstan, desafiant així les lleis de l’Iran que obliguen a portar el vel a totes les dones, incloses les esportistes que participen en competicions internacionals. Khadem, que té 25 anys, ocupa el lloc 804 del món, segons la Federació Internacional d’Escacs. La seva imatge sense el vel tot desafiant el règim ha fet la volta al món.

Després de la seva participació en el Mundial,  residirà a Espanya, juntament amb el seu marit i el seu fill, pel perill a les represàlies si torna a l’Iran.

 

L’actriu iraniana Taraneh Alidoosti detinguda acusada d’incitar les protestes

Taraneh Alidoosti, una de les actrius més populars del país,  va ser arrestada per les autoritats acusada de “publicar contingut fals i distorsionat”, i donar suport als moviments  anti-iranians, segons la publicació Hamshahri Online.

A la fotografia la veiem a la presentació del festival de Cannes el passat maig. Nascuda a Teherán el 1984, ha obtingut diversos  premis al llarg de la seva carrera i va protagonitzar la pel·lícula The Salesman (Forushandeh en persa), dirigida el 2016 pel seu compatriota Asghar Farhadi i que el 2017 va obtenir  l’ Òscar a la Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera.

La detenció de l’actriu estaria relacionada amb  les protestes arran de la mort de Mahsa Amini després de ser detinguda per la Policia de la moral per no dur ben  posat el vel islàmic el passat setembre, però els manifestants demanen ara  el final de la República Islàmica fundada per l’ ayatolà Ruholá Jomeiní el 1979.

Després de quasi tres mesos de mobilitzacions, més de 400 morts i milers de detinguts, les autoritats han començat a executar manifestants en un intent de controlar unes protestes protagonitzades sobretot per joves i particularment dones,  que demanen més llibertats.

L’actriu va publicar una imatge d’ella mateixa a Instagram sense el hijab com a mostra de solidaritat amb les manifestacions, sostenia en la imatge un cartell amb la frase, escrita en kurd, “Dona, vida, llibertat”, que s’ha convertit en l’eslògan de la revolta contra el govern.

Iran suprimeix la policia de la moral? Conseqüencies de la mort d’Asha Amini

La policia de la moral, força  que vigilava la vestimenta de les persones i detenia sobretot  les dones que no es cobrien d’acord els codis de conducta dictats pel sistema de la República Islàmica, serà suprimida, segons ha informat el fiscal general del país.

Recordem que fou la policia de la moral qui va detenir la jove kurda de 22 anys Asha Amini, que posteriorment va morir, la qual cosa va ocasionar múltiples protestes a tot el país des del passat 16 de setembre. Les reivindicacions inclouen la  fi de la República Islámica. Les i els manifestants esgrimeixen que la seva és una veritable revolució que persegueix la mort del dictador.

La repressió de les protestes s’ha traduït en 448 morts segons Iran Human Rights, amb seu a Oslo (inclosos 60 menors) i pel cap baix 2.000 persones han estat acusades de diversos delictes, dels quals 6 han estat condemnades a mort. Segons  recomptes d’organitzacionesde drets humans, a prop de 18.000 persones han estat detingudes.

Veurem si, realment, les revoltes canviaran les coses, així com ho demanen els i les joves. És molt esperançador que, ara per ara, i malgrat la dura repressió els manifestants han desafiat la teocràcia islàmica i han convocat tres dies d’aturada general.

De moment, però, avui hem sabut que Elnaz Rekabi es troba een arrest domiciliari des del seu retorn a l’Iran després que competís sense vel al campionat de Corea del Sud a l’octubre ( malgrat que ella va fer declaracions explicatives, segurament coaccionada per les autoritats). Segons ha denunciat el seu germà en un vídeo difòs a les xarxes socials, la seva casa familiar ha estat destruïda.