22 de febrer. Prou diferència salarial entre dones i homes.

Avui és el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes que se celebra a la Unió Europea des de l’any 2011. Un dels seus principis fundacionals,  que ja figura en el Tractat de Roma de 1957,  és “El mateix sou per la mateixa feina”. 

La bretxa salarial dona-home és una il·legalitat alimentada pels estereotips socials.  A Catalunya, una dona cobra un sou d’un 25% menys que el d’un home de mitjana tot i fer tasques molt similars o idèntiques. Una dona ha de treballar 79 dies més de mitjana que un home per cobrar el mateix, i treballar onze anys i mig més per gaudir d’una pensió de la mateixa quantitat. El salari brut mensual de les dones a Catalunya és més de 500 euros inferior que el dels homes;  7 de cada 10 persones que tenen un salari de 1.000 euros o inferior són dones. 

Aquestes xifres demostren que la llei vigent que prohibeix la discriminació no és suficient. Calen més controls, i sobretot, conscienciació social. Podríem emmirallar-nos en Islàndia, primer país a prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones,  en feines de la mateixa categoria, establint sancions importants, certificats d’igualtat salarial a les empreses i auditories obligatòries que demostrin la inexistència de discriminació per gènere.

Sarah Vaughn, “Anatomia de un escándalo”

LLegeixo  a La Vanguardia una entrevista d’ questa escriptora que acaba de publicar el llibre esmentat anteriorment. Em crida l’atenció el titular:

“Una relació no és un permís per sempre”

Sarah Vaughan, en relitat Hall, va néixer  a Exeter, a Oxford, v  estudiar  Literatura anglesa. És corresponsal política per a The Guardian,   viu a  Cambridge i va  escriure la  seva primera novel·la als quaranta anys .

La novel·la gira a l’entorn de Sophie, la vida de la qual sembla perfecta fins que els seu marit –secretari d’ Estat del Govern britànic , pare ideal i  fidel  amic del primer ministre – és jutjat per la violació d’ una de les  seves col·laboradores…

La novel·la denuncia el suplici de les noies i dones que, després de ser violades, quan denuncien l’agressió en el judici encara han de demostrar que no van consentir el sexe i que l’acusat sabia que ell no havia donat el consentiment.

Dones iranianes pengen el vel en demanda de llibertat

 

La policia deté  a Teheran 29 dones sense mocador. Elles seguien l’exemple de VidaMovahedi, de 31 anys qui el passat desembre, enmig de les protestes per  motius econòmics i polítics, va pujar  a una de les caixes que acullen els cables telefònics, es va treure el vel i el va penjar en un pal durant 40 minuts.   Aquesta acció va tenir lloc  a la concorreguda avinguda Enqelab; la policia es va endur Vida, però la seva valentia va encoratjar altres dones, no només joves i no només  Teheran. Les 29 dones detingudes ahir són denunciades per pertorbació de l’ordre social. El cert és que la victòria de la  revolució el 1979, possible també gràcies a moltes dones per a  les quals cobrir-se no era una opció, va imposar els cànons islàmics també en el vestir i això inclou gavardines llargues i mocadors i, en algunes zones més conservadores també xadors. Les dones fa 39 anys que lluiten contra el mocador i ara s’uneixen als descontents amb la situació política i econòmica, sobretot les classes mitjanes i baixes que van sortir als carrers a les ciutats de tot el país el passat 8 de desembre.

Les protestes de les dones, sempre pacífiques, han estat criticades per molts sectors, el fiscal general opina que són actes “infantils”, “un assumpte mesquí i poc important”.

El cert és que l’assumpte importa poc a les autoritats, mentre la policia segueix detenint dones. Només una periodista iraniana exiliada, Masih Alinejad se’n fa ressò i obre cada dimecres un espai per  donar veu a les dones que es rebel·len contra l’obligació de cobrir-se. I també  la parlamentària Soheila Jelodarzadeh també s’ha solidaritzat amb les protestes.

LLegit a La Vanguardia ( 3 de febrer 2018)

Prou “noies paraigües” a la Fórmula 1

El nou propietari  de la Fórmula 1, Liberty Media, va anunciar ahir dimecres que posava fi a la tradició de les anomenades “Grid Girls”, noies joves triades per acompanyar els pilots a la graella de sortida. La mesura serà efectiva des del primer gran premi de la temporada 2018 a Austràlia a finals de març.

La presència d’aquestes noies és considerada, cada vegada per més sectors com un anacronisme masclista. En fer pública la decisió la marca ha argumentat que: ” (…) sentimos que esto no encaja con nuestros valores y claramente está en contra de las normas sociales modernas.”

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència que tindrà lloc el proper 11  de febrer, el nostre centre se suma als actes programats per l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge ( IBIDELL) amb el qual manté col·laboració estreta  amb el programa Fem Tàndem L’H.

És per això que el nostre alumnat participarà el proper 3 de febrer en el 1r Slam de dones científiques en què  11 dones que es dediquen a  diferents especialitats com ara la medicina  o la investigació donaran a conèixer les seves experiències en format de monòlegs breus.  L’acte serà a l’Auditori Barradas a les 19:00h i compta amb l’actuació musical de POPKESTRA i des d’aquí encoratgem  l’assistència  a la jornada que, creiem, contribueix a l’impuls de les disciplines científiques entre les nostres alumnes.

Ha mort Rosie, la noia del cartell del lema ‘We can do it’

Rosie la rebladora de nom Naomi Parker Fraley, de 96 anys, icona de la dona  treballadora després la Segona Guerra Mundial a EEUU va morir dissabte passat  a Longview, Washington. Naomi tenia 20 anys quan va participar a la campanya  i fins a 70 anys després no va ser identificada ja que ella defugia la fama. El cartell va esdevenir icona de la dona treballadora els anys 80, passant a ser una de les imatges més reivindicatives de la història.

Quan la campanya es va fer, els anys de la II Guerra Mundial, el seu objectiu no era empoderar les dones sinó reduir els costos de la indústria armamentística i no deixar d’assortir el seu exèrcit amb material bèl·lic. Cal dir que la  la propaganda va ser efectiva, de l’any   40 al  45 el percentatge de dones treballadores va augmentar del 27% al 37%.

 

 

Campiona d’escacs del món renuncia a defensar la corona a Aràbia per “principis”

L’ucraïnesa Anna Muzitxuk, doble campiona mundial,  ha renunciat  a participar  al Campionat del Món d’Escacs  Ràpid i Llampec  Rei Salman de la Pau  i  l’ Amistat que se celebra  a  Riad, Aràbia Saudí perquè  no vol  ser considerada una criatura de “segona”, en referència al tracte que reben les dones en aquest país.  En un comunicat  publicat al seu Facebook, Muzitxuk informa de la seva decisió, que comporta perdre les seves dues corones mundials.

L’escaquista assegura que no vol “jugar sota les regles d’ altre ”, “no vol portar abaia” i  “no vol ser acompanyada pel carrer”. Assegura estar trista, però també molt segura de la decisió  que pren,   per “principis”.

Prou de crítiques masclistes a Marta Rovira al diari El País.

Per segon cop ha tornat a publicar un article signat per un dels seus columnistes on titlla Marta Rovira  de “cocodril voraç” i “matriarca del sistema clientelar”. La peça es titula  “La ploraire del procés” i l’autor no reprodueix ni una sola frase ni acció de la retratada que justifiqui gairebé res, com el final, on diu que Rovira, a qui contraposa amb Inés Arrimadas, “abomina el liberalisme, la Unió Europea, el capitalisme, el sistema i la idiosincràsia urbanita”.

Dues medallistes als campionats paralímpics de natació de Mèxic

Les catalanes Núria Marquès i Sarai Gascón han aconseguit dues noves medalles d’or la Campionats del món de Mèxic. La Núria, de  Castellví de Rosanes  i 18 anys, ha guanyat l’or en la categoria dels 200 metres estils, i la Sarai terrassenca  de 25, ho ha fet en els 100 metres lliures, en una cursa en què Marquès s’ha penjat la plata.

MOLTÍSSIMES FELICITATS !

2017. 25 novembre. Lluita contra la violència de gènere.

Un any més el nostre centre se suma a  la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. No oblidem que aquest any ja han mort a l’Estat espanyol 44 dones  a mans de les seves parelles o exparelles i moltes noies i dones són objecte de tot tipus de violència  físic o psicològic. No oblidem tampoc totes les noies violentades sexualment (fins i tot a la indústria del cinema és habitual oferir contractes a canvi de silenciar els abusos sexuals ) Recordem particularment la noia  violada per 5  bàrbars  a Pamplona.   I no oblidem totes les nenes i noies que estan en risc de patir mutilació genital, una altra agressió pel fet de ser dones.

TOTS ELS DIES HAN DE SER 25 DE NOVEMBRE 

Alumnes de 2n d’ESO i  de l’assignatura de francès de tots els cursos d’ESO han fet recerca sobre l’origen d’aquesta data, en record de qui es va triar justament aquest dia, des de  quan s’oficialitza  i quin organisme ho fa etc. Després han plasmat tot això, juntament als seus desitjos que acabi aquesta xacra,  als murals que hem penjat  a les escales ( a  les  fotografies   que  acompanyen  aquest article)

Per a informar-vos sobre aquestes qüestions cliqueu la pàgina:

25 de novembre  DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Molt recomanable aquest vídeo sobre un concurs molt peculiar:   MISS PERÚ

I també els curtmetratges:

El paraguas de colores  (Edu Cardoso)  //  Celebraciones  (Paz Piñar)

Hogar, hogar  (Carlos Alonso Ojeda)   //  Mamás y papás (M. Crespo i  A. Romero)

Vídeo de sensibilització contra la violència masclista  a les xarxes socials 

AINHOA RODRIGUEZ,  de 2n B,  ha escrit un poema que paga la pena destacar:

 JA N’HI HA PROU!

Ja n’hi ha prou! Cridem totes.  Ja n’hi ha prou! Dones lluitadores.

Que s’aturin a pensar per un sol moment, tot el mal que estan fent,

aquestes pallisses, aquestes paraules… que deixen ferida l’ànima.

Tenim dret a viure sense dolor,

sense que ningú ens colpegi, ni física ni mentalment.

Gent així no hauria d’existir, quan et priven dels teus drets perquè sí.

Són uns covards els que tracten així a una dona,

perquè una dona els va donar la vida, els va veure néixer.

Cridem, ja n’hi ha prou!