Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència que tindrà lloc el proper 11  de febrer, el nostre centre se suma als actes programats per l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge ( IBIDELL) amb el qual manté col·laboració estreta  amb el programa Fem Tàndem L’H.

És per això que el nostre alumnat participarà el proper 3 de febrer en el 1r Slam de dones científiques en què  11 dones que es dediquen a  diferents especialitats com ara la medicina  o la investigació donaran a conèixer les seves experiències en format de monòlegs breus.  L’acte serà a l’Auditori Barradas a les 19:00h i compta amb l’actuació musical de POPKESTRA i des d’aquí encoratgem  l’assistència  a la jornada que, creiem, contribueix a l’impuls de les disciplines científiques entre les nostres alumnes.

Ha mort Rosie, la noia del cartell del lema ‘We can do it’

Rosie la rebladora de nom Naomi Parker Fraley, de 96 anys, icona de la dona  treballadora després la Segona Guerra Mundial a EEUU va morir dissabte passat  a Longview, Washington. Naomi tenia 20 anys quan va participar a la campanya  i fins a 70 anys després no va ser identificada ja que ella defugia la fama. El cartell va esdevenir icona de la dona treballadora els anys 80, passant a ser una de les imatges més reivindicatives de la història.

Quan la campanya es va fer, els anys de la II Guerra Mundial, el seu objectiu no era empoderar les dones sinó reduir els costos de la indústria armamentística i no deixar d’assortir el seu exèrcit amb material bèl·lic. Cal dir que la  la propaganda va ser efectiva, de l’any   40 al  45 el percentatge de dones treballadores va augmentar del 27% al 37%.

 

 

Campiona d’escacs del món renuncia a defensar la corona a Aràbia per “principis”

L’ucraïnesa Anna Muzitxuk, doble campiona mundial,  ha renunciat  a participar  al Campionat del Món d’Escacs  Ràpid i Llampec  Rei Salman de la Pau  i  l’ Amistat que se celebra  a  Riad, Aràbia Saudí perquè  no vol  ser considerada una criatura de “segona”, en referència al tracte que reben les dones en aquest país.  En un comunicat  publicat al seu Facebook, Muzitxuk informa de la seva decisió, que comporta perdre les seves dues corones mundials.

L’escaquista assegura que no vol “jugar sota les regles d’ altre ”, “no vol portar abaia” i  “no vol ser acompanyada pel carrer”. Assegura estar trista, però també molt segura de la decisió  que pren,   per “principis”.

Prou de crítiques masclistes a Marta Rovira al diari El País.

Per segon cop ha tornat a publicar un article signat per un dels seus columnistes on titlla Marta Rovira  de “cocodril voraç” i “matriarca del sistema clientelar”. La peça es titula  “La ploraire del procés” i l’autor no reprodueix ni una sola frase ni acció de la retratada que justifiqui gairebé res, com el final, on diu que Rovira, a qui contraposa amb Inés Arrimadas, “abomina el liberalisme, la Unió Europea, el capitalisme, el sistema i la idiosincràsia urbanita”.

Dues medallistes als campionats paralímpics de natació de Mèxic

Les catalanes Núria Marquès i Sarai Gascón han aconseguit dues noves medalles d’or la Campionats del món de Mèxic. La Núria, de  Castellví de Rosanes  i 18 anys, ha guanyat l’or en la categoria dels 200 metres estils, i la Sarai terrassenca  de 25, ho ha fet en els 100 metres lliures, en una cursa en què Marquès s’ha penjat la plata.

MOLTÍSSIMES FELICITATS !

2017. 25 novembre. Lluita contra la violència de gènere.

Un any més el nostre centre se suma a  la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. No oblidem que aquest any ja han mort a l’Estat espanyol 44 dones  a mans de les seves parelles o exparelles i moltes noies i dones són objecte de tot tipus de violència  físic o psicològic. No oblidem tampoc totes les noies violentades sexualment (fins i tot a la indústria del cinema és habitual oferir contractes a canvi de silenciar els abusos sexuals ) Recordem particularment la noia  violada per 5  bàrbars  a Pamplona.   I no oblidem totes les nenes i noies que estan en risc de patir mutilació genital, una altra agressió pel fet de ser dones.

TOTS ELS DIES HAN DE SER 25 DE NOVEMBRE 

Alumnes de 2n d’ESO i  de l’assignatura de francès de tots els cursos d’ESO han fet recerca sobre l’origen d’aquesta data, en record de qui es va triar justament aquest dia, des de  quan s’oficialitza  i quin organisme ho fa etc. Després han plasmat tot això, juntament als seus desitjos que acabi aquesta xacra,  als murals que hem penjat  a les escales ( a  les  fotografies   que  acompanyen  aquest article)

Per a informar-vos sobre aquestes qüestions cliqueu la pàgina:

25 de novembre  DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Molt recomanable aquest vídeo sobre un concurs molt peculiar:   MISS PERÚ

I també els curtmetratges:

El paraguas de colores  (Edu Cardoso)  //  Celebraciones  (Paz Piñar)

Hogar, hogar  (Carlos Alonso Ojeda)   //  Mamás y papás (M. Crespo i  A. Romero)

Vídeo de sensibilització contra la violència masclista  a les xarxes socials 

AINHOA RODRIGUEZ,  de 2n B,  ha escrit un poema que paga la pena destacar:

 JA N’HI HA PROU!

Ja n’hi ha prou! Cridem totes.  Ja n’hi ha prou! Dones lluitadores.

Que s’aturin a pensar per un sol moment, tot el mal que estan fent,

aquestes pallisses, aquestes paraules… que deixen ferida l’ànima.

Tenim dret a viure sense dolor,

sense que ningú ens colpegi, ni física ni mentalment.

Gent així no hauria d’existir, quan et priven dels teus drets perquè sí.

Són uns covards els que tracten així a una dona,

perquè una dona els va donar la vida, els va veure néixer.

Cridem, ja n’hi ha prou!

 

La Manada exigeix respecte a la seva intimitat, però ells no respecten les dones

Aquests dies es jutja el cas de la noia madrilenya violada per 5 depredadors els santfermines de l’any passat. El jutge admet com a prova l’informe d’un detectiu privat que un dels acusats va contractar per   seguir la víctima per  vigilar la seva vida posteriorment al fet denunciat. Potser volen demostrar que és una noia de costums llicenciosos?

Això no obstant, els 5 acusats d’origen sevillà que es feien dir  La Manada – un d’ells militar i un altre guàrdia civil- , exigeixen respecte a la seva intimitat i que no es difonguin els seus noms i cares a les xarxes socials. Ells són Jose Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero, Ángel Boza i  Antonio Manuel Guerrero.  Que potser els molesta també la difusió de la foto que acompanya  aquesta entrada?

  • La Fiscalia demana  22 anys i 10 mesos de presó  per als cinc imputats,  acusats d’un delicte continuat d’agressió sexual, un altre  contra la intimitat ( van gravar l’agressió) i  un tercer per robatori amb  intimidació ( li van prendre el mòbil)   Esperem que aquest cop el/la jutge actuï justament.

Lita Cabellut

Artista d’origen gitano nascuda a  Sarinyena, Osca el 1961 fou criada a Barcelona i ara és resident als Països Baixos   treballa diverses tècniques, com ara la pintura a l’oli, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos.

Als 19 anys es va traslladar a estudiar als  a la Gerrit Rietveld Academy , Països Baixos i des de llavors viu a aquell país.

Reconeguda per la seva pintura, treballa amb llenços de gran format utilitzant una característica variació contemporània de la tècnica del fresc. Pinta retrats foto-realistes.  Cabellut reivindica la universalitat de l’art, a través del qual descriu la realitat de la condició humana.

El 2011 va rebre el Premi de Cultura Gitana del departament de Pintura i Arts Plàstiques de l’Institut de Cultura Gitana com  a reconeixement al treball realitzat en benefici de la cultura gitana al món. El  2015 va ser reconeguda per la revista especialitzada Artprice com un dels artistes contemporanis més cotitzats del món, situant-la en el lloc 333, just per darrere de Miquel Barceló i Juan Muñoz, del seu top 500 i convertint-se en l’artista femenina espanyola més cotitzada. 

Actualment podem visitar l’exposició RETROSPECTIVE, mostra del gran reconeixement  a l’artista preparada per la Fundació Vila Casas a l’Espai Volart (c. Ausiàs March, 22)

 

Estrena de la pel·lícula LA BATALLA DELS SEXES, èpica feminista

En la línia èpica i emocionant del cinema esportiu com Rocky o El cas Fisher, La batalla dels sexes recrea l’històric partit de tennis que el 1973 va enfrontar la campiona Billie Jean King ( paper que fa l’oscaritzada Emma Stone) i el també campió ja ben veterà Bobby Riggs ( Steve Carell) . Fou quelcom més que un partit perquè ella era una activista que defensava els drets de la dona i ell un masclista vanitós que creia en la seva superioritat i deia públicament que les dones només valien a la cuina i al llit.  A nivell polític, aquell any 73 fou decisiu per a la història dels EEUU ja que es va ratificar al Congrés l’Esmena d’Igualtat de Drets.

La Batalla dels sexes, tot i que no té aquell factor sentimental, funciona també com a vindicació de l’anomenat sexe dèbil, a la manera de les pel·lícules dels anys 40 de la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracyi és el prototip de pel·lícula que agradarà tot mena de públic, des del meu exigent. Els seus creadors, el matrimoni format per Jonathan Dayton i Valerie Faris, que  van obtenir gran èxit amb  Petita Miss Sunshine, consideren que 44 anys després del fets que recrea la pel·lícula el debat sobre els mateixos assumptes encara no s’ha tancat. És significatiu que quan van començar  a treballar aquest projecte el 2016 tot apuntava que veuríem una dona com a presidenta als EEUU.

Campanya #MeToo per a denunciar les agressions sexuals

L’ actriu Alyssa Milano  ha iniciat  una cadena  que en menys de 24 hores ha fet  la volta al món. Les xarxes socials han estat  el lloc usat per  milers de de dones,  tant anònimes com conegudes,  per a   denunciar que elles també  han patit situacions similars a les denunciades recentment  per moltes actrius, víctimes  del productor Harvey Weinstein. Els seus  testimonis  són acompanyats del  hashtag #MeToo (jo també).  Han aparegut  las versions en castellà  #YoTambién i #AMíTambién  i en català #jotambé que, seguint  el mateix  esquema, animen les dones a sumar-se a la iniciativa.

Centenars de milers de persones de tot arreu se sumen en poques hores a la campanya, cosa que demostra l’abast del problema.  En realitat ha provocat una discussió social entre periodistes, polítics i  persones del món  de l’entreteniment sobre la cultura masclista que continua condicionant  les relacions entre gèneres. I ha reobert el debat sobre la desigualtat i  l ‘assetjament a EE UU i, per extensió,  arreu.