El Clínic atén més del doble d’agressions sexuals que el 2005 / Denunciada una violació cada 5 hores a Espanya

Segons el servei de comunicació del Clínic, l’hospital de referència de Barcelona que atén víctimes d’agressió sexual a la ciutat de Barcelona des de fa 20 anys, el 2018 està tractant una víctima al dia. 

Fins al 31 d’octubre del 2018 ha atès més del doble de víctimes d’agressió sexual que l’any 2005, passant de 170 a 351. Això suposa un increment del 33% respecte les 302 de tot el 2017 i més del doble respecte les 170 de l’any 2005, el primer any amb dades estadístiques.  // De les 351 víctimes, 321, un 91,5%, són dones. Aquest percentatge no ha variat gaire des del 2014.  El 100% dels agressors són homes, el 36% dels quals eren coneguts de les víctimes, un percentatge també similar al dels últims anys.  // El 56% dels atacs a dones van tenir lloc en domicilis,  un 20% van ser a la via pública i un 10% en discoteques o bars. // El 62% de les agressions, un total de 219, són a menors de 25 anys, seguides de les dones de 26 a 30 anys, amb 49 casos. Tretze víctimes tenien més de 50 anys. //  El 43,6% de les dones agredides són de nacionalitat espanyola, i el 56% són immigrants, turistes o estudiants estrangeres. //  El 59% de les dones agredides va admetre haver consumit alcohol o alcohol i drogues abans o durant l’agressió. En el cas dels homes, van ser el 53%. A més a més, el 25% de les dones i el 33% dels homes sospitaven haver patit submissió química, ja que tenien llacunes de memòria, xifres similars a les d’altres anys. // Malgrat l’increment d’agressions,  només el 62% de les dones ateses van presentar denúncia inicialment, mentre que la resta ho va fer més tard o no ho va fer. En el cas dels homes, el 70% va presentar denúncia. S’aprecia una certa tendència decreixent en la presentació inicial de denúncies, ja que fa uns anys superava el 70%.  ( EL PUNTAVUI 21 de novembre)

Segons el Balance de Criminalidad publicat pel Ministerio del Interior, en els nou primers mesos de 2018 s’han produït 1305  agressions sexuals amb  penetració, és  a dir, una violació cada 5 hores. Això suposa un augment del 23% amb  respecte al mateix període en l’any anterior. El 2017 aquesta xifra ja havia pujat un 10% amb respecte 2016. Els delictes sexuals ‘menors’, com   tocaments o agressions sense penetració també han experimentat un  fort increment.  (LA VANGUARDIA, 21 de NOV.)

Una altra dona singular, la infermera Florence Nightingale

La enfermera Florence Nightingale y su importante labor de higienizar la sanidad

El 12 de maig  se celebra el Dia Internacional de la Infermeria en honor a aquesta dona que va néixer aquest dia  de l’any  1820 a Florència,  i a la qual s’atribueix  ser la precursora de la infermeria professional moderna i la creadora del primer model  conceptual d’infermeria. Va trencar amb els prejudicis de l’època que, sovint, impedien les dones a accedir als estudis, al·legant una “crida divina” per a endinsar-se en els estudis científics. Ni la seva germana, que era una reputada escriptora, va ajudar-la. Com que la família no li pagava els estudis ( tot i que eren de classe alta i rics) , es va formar de manera autodidacta tot freqüentant  centres sanitaris, tant del seu país com d’altres llocs del món. El 1853  va  assumir el càrrec de superintendent a l’ Institut  londinenc per a la  Cura  de Senyores Malaltes. Un centre que atenia les dones sense sostre.  No només tenia cura de la seva salut sinó també dels seu benestar ( va procurar un ascensor per a  l’edifici, que hi hagués aigua calenta, va contractar institutrius per tal que vetllessin que a la sortida del centre tinguessin un lloc on fer la convalescència …)  Florence Nightingale també va anar al front durant la guerra de Crimea ( 1854) i es va adonar que la majoria de les morts estaven relacionades amb les nefastes condicions higièniques ( infeccions…)  i va aconseguir de la reina el permís per a imposar dràstiques millores i protocols higiènics.  En 1860, va inaugurar  una Escola d’Ensinistrament  d’Infermeres a  l ‘hospital St. Thomas.  Per la seva tasca, el 1883 va rebre  la Real Creu Roja, lliurada per la reina Victòria i el 1907 el Rei Eduard  VII li va concedir l’ Ordre del Mèrit,essent   la primera dona de la història que la rebia.  El  1908 li van lliurar  les Claus de la Ciutat de Londres  i va ser la primera dona  admisa ala britànica Royal Statistical Society  i , també, a constar com a membre honorari  de l’American Statistical Association. Va morir en aquesta ciutat el 1910.

A part de dedicar-se a les millores de l’atenció sanitària es va implicar en  la  lluita contra la malnutrició a l’Índia,  l’abolició de lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones i l’expansió de formes de participació femenina en el món laboral. Influí decisivament en la fundació de la Creu Roja Britànica el 1870 i va formant part del comitè de dames fins a la mort. Jean Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja, en visitar Londres el 1872, en reconegué el mèrit i la institució creà una distinció en honor a la seva figura.

Denúncia: A Belfast, els arguments masclistes en un judici per violació provoquen grans protestes

 

 

Al judici d’un cas de violació a Cork va indignar  la població  quan  l’advocada   defensora va dir:  “Cal veure com anava vestida. Portava un tanga de blondes”. La diputada Ruth Coppinger en va treure un  al parlament irlandès, cosa que va consternar els seus col·legues; al carrer  i a l’entrada dels tribunals,  les dones portaven la seva roba  interior a les mans.  Milers de dones van publicar fotografies de la  seva roba interior a Twitter amb  els hashtags #Yosítecreo i #EstoNoEsConsentimiento. L’acusat de la violació  va ser absolt  per unanimitat, després de debatre-ho   durant  90 minuts. Les protestes no se centren en el veredicte ni en  la resta de detalls del judici, sinó en el fet que aquests arguments masclistes siguin presents en els tribunals. Dimecres, en una manifestació    Dublín, Tara Brown –del Consell  Nacional Irlandès per a les Dones– va dir: “Ens solidaritzem  amb les supervivents d’atacs sexuals a les quals el sistema de justícia penal els està fallant  escandalosament. La roba  que dugui  una víctima no ha de tenir lloc en el   sistema de justícia penal i de cap manera  determina si va haver  consentiment”.

Formes de ridiculitzar les dones que escriuen

escritura mujeres

Cómo acabar con la escritura de las mujeres destapa les excuses que han servit per a silenciar les grans literates de la història a través d’una exhaustiva anàlisi  de les obres i de les seves crítiques. El llibre, que té quasi 40 anys s’ha reeditat gràcies a  les editorials Dos Bigotes i Barrett  i de Gloria Fortún que n’ha fet la traducció. El llibre el va escriure l’acadèmica i feminista Joanna Russ (Nueva York, 1937-2011) i no ha perdut vigència perquè encara sovintegen els menyspreus cap a dones escriptores  ( hi ha hagut dimissions d’acadèmics de Premis Nobel i Pulitzer per denúncies d’assetjament sexual i molts cops  es parla més dels pits de tal escriptora que de la seva obra)

Voler-lo rescatar ara és per a compensar el silenci  que han hagut de patir escriptores que, si més no, eren de la talla del seus contemporanis homes. L’any passat Twitter va visibilitzar la realitat quotidiana o els micromasclismes als quals s’enfronten les dones sota  l’etiqueta #ThingsOnlyWomenWritersHear

Russ parla d’onze patrons que han servit per  ignorar, condemnar o menystenir les obres de dones com ara la negació de l’autoria,   el mite de la fita aïllada o bé  que només tracten temàtiques d’interès femení. A l’article hi ha una explicació de cada un d’ells.

Solo tiene un libro bueno i… ( eldiario.es)

“Cambiá el trato” vídeos virals de la campanya per acabar amb la violència masclista

En relació a la violència masclista, dos vídeos d’una campanya argentina-uruguaiana que insta a canviar actituds i conductes envers les dones CAMBIÁ EL TRATO. Són protagonitzats per actors famosos en aquells països:

VIOLÈNCIA DIGITAL

ASSETJAMENT AL CARRER

La poetessa Ida Vitale, premi Cervantes de Literatura 2018

Ida Vitale, ganadora del Premio Cervantes 2018La poetessa uruguaiana de 94 anys IDA VITALE, membre de l’anomenada generació del 95,  ha estat guardonada amb  el premi Cervantes de Literatura 2018. Es tracta de la cinquena dona a rebre el guardó en els seus 44 anys d’història. La precedeixen  María Zambrano (1986), Dulce María Loynaz (1992),  Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowsta  (2013).

El Premio Cervantes de literatura és considerat el més prestigiós   de les lletres en llengua castellana i dotat amb 125.000 euros. El jurat que atorga el premi a Vitale ha valorat   “el seu llenguatge”, com  “un  dels més destacats i reconeguts de l’actual poesia en Espanyol”, així com la  seva expressió  “transparent i profunda”. És una poetessa amb una trajectòria “de primer ordre,  referent  fonamental per a totes les generacions”.

Resultat d'imatges de María Zambrano      Resultat d'imatges de Ana Maria Matute  

Poema GOTAS. IDA VITALE
¿Se hieren y se funden?
Acaban de dejar de ser la lluvia.
Traviesas en recreo,
gatitos de un reino transparente,
corren libres por vidrios y barandas,
umbrales de su limbo,
se siguen, se persiguen,
quizá van, de soledad a bodas,
a fundirse y amarse.
Trasueñan otra muerte.

Patricia Campos, expilot militar, entrenadora de futbol i creadora de Goals for Freedom

 Aquesta castellonenca, nascuda a Onda fa 41 anys, llicenciada en Comunicació Audiovisual, feminista i lluitadora per la igualtat, va ser  la primera dona a Espanya que va   pilotar un reactor;  va opositar a les forces Armades  i s’hi va estar 8 anys fins que ho va deixar i va escriure un llibre: Tierra, mar y aire  ( Editorial Roca) on explica el tracte masclista que va rebre ( ni tan sols hi havia lavabo per a dones).  Als EE.UU va complir un altre somni: ser entrenadora professional de futbol, el Carlsbad United F.C. i també és comentarista experta en futbol masculí de primera divisió. Finalment a Uganda,  amb ànim  de fer voluntariat,  va muntar  tres equips: de nens, de nenes i  de dones amb sida,  amb l’objectiu que les nenes i les dones, que pateixen tota mena de violències, s’empoderin. Amb dues altres noies ha creat Goals for Freedom, una oenegé que fomenta la igualtat de drets a través de l ‘esport. Tenen l’objectiu de construir un camp de futbol i obrir un col·legi  per a nenes.  La Patricia era catòlica fins que va descobrir que rebutjaven  l’ homosexualitat i va optar  pel budisme.

El Sindicat d’Estudiants crida a la vaga per acabar amb el masclisme a les aules

    El Sindicat d’Estudiants ha cridat a la vaga a ESO i a la universitat  dimecres, 14 de novembre, arreu de l’Estat. Convocatòria de to marcadament feminista que exigeix un canvi en el model educatiu que permeti eradicar actituds masclistes o patriarcals. Al cartell difós a través de les xarxes socials per la delegació estatal del sindicat, veiem que es reclama la posada en marxa “immediata” d’una assignatura d’educació sexual “inclusiva, avaluable i obligatòria” als centres educatius públics i privats. Demanen també que  el govern  emprengui accions legals contra els  jutges i jutgesses que dicten sentències com les de La manada i deixen aquests individus en llibertat provisional  i insten  a la seva expulsió fulminant de la judicatura perquè aquest tipus de sentències  encoratgen la violència contra les dones.

Tant de bo tots els que han decidit sumar-se a aquesta convocatòria constitueixin de veritat la generació que acabarà,  d’una vegada per totes i per  consciència,  amb la desigualtat més abominable que encara pateixen les noies: no poder anar soles pel carrer a segons quines hores,  haver de demanar companyia per arribar sanes i estàlvies a casa, deixar de  témer i desconfiar.  M’agradaria que la manifestació a la qual són cridats fos molt multitudinària i veure els i les meves alumnes que fan aquesta vaga reivindicant de veritat la igualtat entre sexes.

Com eliminar el sexisme en la iconografia

Resultat d'imatges de Wàitala

Això es va plantejar Wàitala. Perquè el disseny no és inofensiu ni neutral: ajuda a configurar una manera de veure el món. En el cas de les dones,  també comporta que, quan són representades  en tasques socialment atribuïdes a la feminitat tradicional (de cures, o preocupades per l’estètica, per posar alguns exemples), es  perpetua una distribució de rols limitada i excloent. I per això la publicista i dissenyadora Mariona López Bosch, després d’analitzar les icones que representen les dones al nostre entorn ( autobusos, banys, hospitals…) i ampliar l’anàlisi a d’altres col·lectius estereotipats ( per edat, raça, tipus de família, discapacitació…) va crear amb el seu equip de Wàitala la sèrie  Icones per a la diversitat  ” un projecte que vol contribuir a eradicar la violència masclista heteropatriarcal, a través de sumar esforços en la generació de nous referents visuals que incideixin en la creació  d’ un imaginari cultural més ric, divers i respectuós”. Les 34 icones lliures d’estereotips i prejudicis es posen gratuïtament a disposició d’entitats d’economia social, administracions o empreses. Es poden descarregar, canviar de mida o color ( posant-hi l’autoria i sense tergiversar-ne  l’objectiu) S’encoratja també qui vulgui aportar noves idees per tal d’ampliar-la.

L’equip de Wàitala, que va néixer fa un any, treballa amb el concepte de comunicació ètica, és a dir de forma honesta i transparent i no amb mers interessos econòmics.

La Vanguardia ( 12 novembre 2018)

Resultat d'imatges de Wàitala

Elena Francis o la reeducació moral de les dones després de la República

Resultat d'imatges de Las cartas de Elena Francis, una educación sentimental bajo el franquismoEl llibre Las cartas de Elena Francis, una educación sentimental bajo el franquismo (editorial Cátedra, 2018)  realitzat per Rosario Fontova i Armand Balsebre analitza 4.325 cartes adreçades a Elena Francis entre els anyos 1947 i 1984.   Aquestes cartes es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (que en va assumir la custòdia de 100.000 de les més d’ un milió  que es van trobar en una masia abandonada de Cornellà,  Barcelona, possessiu dels propietaris dels Laboratoris Francis)  El llibre té per objectiu retratar tant al personatge com  a les seves turmentades seguidores.

El Consultorio de Elena Francis va ser un programa de ràdio emès a Espanya durant aquest llarg període. Anava dirigit principalment  al públic  femení i s’estructurava en torn   la correspondència que dirigien les oients a una suposada experta, Dª Elena Francis, que contestava els dubtes, consultes i confidències. En realitat al darrera hi havia l’ Instituto de Belleza Francis que publicitava els seus  productes de bellesa.

Tot i que en un principi les consultes eren de bellesa, moltes dones també confessaven ser víctimes de violència de gènere o de violacions, parlaven d’avortaments o relacions incestuoses. Sempre , en aquests tipus de consultes usaven eufemismes: “Hizo lo que quiso de mí”; “Me hago la dormida y mi hermano hace lo que quiere”… Aquestes de contingut   delicat eren marcades amb  un asterisc  i  no es  radiaven. Eren contestades de forma privada i els consells normalment són de “aguanta” ( en cap de violència reiterada) o “dalo en adopción” en cas d’embarassos fruit d’una violació. Davant la infidelitat del marit, la resposta de Francis era: “Es mucho mejor que se haga la ciega, sorda y muda. I a una dona maltractada: “Sea valiente, no descuide un solo instante su arreglo personal. Y cuando él llegue a casa, esté dispuesta a complacerlo en cuanto le pida”.  En aquestes respostes Elena Francis era més   crua i severa que la que parlava  per la ràdio. “La felicidad no existe”, deia.

“La estructura de Falange, la Iglesia, y el franquismo quiso que [les dones] estuvieran en la cocina. Y estas cartas reflejan cómo la dictadura les arrebató cualquier posibilidad de autonomía”, diu una de les autores.

Amb el temps es va saber que Elena Francis era un personatge de ficció. Es va creure que era un home, perquè després de la seva emissió, Juan Soto Viñolo  va confessar ser l’ últim  guionista del programa. Però fou Angela Castells,  la primera guionista, qui va fixar  les bases narratives per als que havien de contestar les cartes.   Ella era de la  secció  femenina de Falange i  del Patronato de Protección de la mujer, que,  entre altres coses, feia informes amb  les dades recollides per un organisme anomenat  Liga Española contra la Pública Inmoralidad.

(Informació recollida a La Vanguardia i El País )

Dossier Las cartas de Elena Francis. Memoria del franquismo ( Resum  de la comunicació  presentada en el Simposi  Internacional sobre igualtat i comunicació, UCM, 20-22 de abril de 2016 per Armand Balsebre i Rosario Fontova).