El passat  gener  es va fer viral un vídeo en el qual la poeta Alejandra Martínez de Miguel denunciava cançons masclistes. ( Lletres de Maluma… )Fins i tot es va crear  una app per a fer-ho.  ( Recopilació feta per “Colectivas deseantes”)

Fa 30 anys grups de moda que passaven per progres també feien lletres dignes  de denúncia en relació a la qüestió de gènere, però  les feministes no ho tenien gens fàcil per a denunciar-les.

El 1988, Los Ronaldos,  liderats per Coque Malla,  cantaven: “Estás haciendo mal, al no dejarme pasar. Estás haciendo mal, y no sé lo que va a pasar. Tendría que besarte, desnudarte, pegarte; luego violarte, hasta que digas sí”. Tot i que un grup de feministes basques va fer una denúncia pública d’aquesta lletra el grup la va seguir cantant; finalment es va deixar d’emetre per anar  contra la Lley de 2004 contra la Violència de gènere.

I en aquells finals dels 80 Loquillo cantava La mataré;  Hombres G  Sufre mamón, devuélveme a mi chica; Siniestro Total  Hoy voy a asesinarte; o Radio futura Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared, te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro.

Cal crear una consciència per tal  que aquest  tipus de cançons sigui  inacceptable socialmente. I combatre el masclisme  ocupant espais des de propostes feministes i propositives on són possibles altres tipus de relacions.

Després de la molt polèmica sentència del cas de la Manada, penetrar una menor de 15 anys en estat de xoc tampoc és violació , segons la justícia espanyola. Tres magistrades (María José Magaldi, María del Carmen Hita i Rosa Fernández, del jutjat n.4 de Vilanova i la Geltrú)  ho consideren abús sexual perquè no ha quedat provat que el condemnat “fes  ús de la força física o l’amenacés”. Segons  les magistrades existeix “un consentiment o, si més no, una oposició no activa” de la víctima. Per això, el condemnat, germà del pare de la menor,  haurà de complir pena de 6 anys i mig i no de 15 com demanava l’acusació. També haurà de pagar 20.000 euros a la víctima en concepte de responsabilitat civil pels danys  causats. (Un informe psicològic assenyala que la menor “es culpava de tot” i “se sentia bruta”. A més, després de l’“abús sexual”,  va presentar “símptomes d’estrès postraumàtic, ansietat i fòbies per les quals va haver de fer tractament psicològic i no va poder fer vida normal fins a molt de temps després). Els fets van succeir a Sant Pere de Ribes i, el més curiós és que l’argumentació de la sentència recull que la menor  no va dir res  “pel temor a trencar l’harmonia familiar, cosa  que el processat sabia i utilitzava per obtenir satisfacció sexual a costa de la nena” (durant el judici ella va  manifestar moltes vegades  que “no volia destrossar  la família”, per això  callava i es deixava fer.)

D’altra banda, no acabem d’entendre que  la comissió encarregada de revisar els delictes sexuals en el Codi  Penal estigui formada per 20 homes i cap dona. De fet, entre els 120 membres que formen part de l’organisme, entre totes  les seves seccions, només hi ha  17 dones.

 Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada.  També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació  que ha causat  la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.

Les convocatòries de la protesta s’han  escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.

Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions  és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.

En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús,  a part de ser una pena de menys anys per als agressors,  sembla que encoratgi les noies i dones  a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.

                    “No és no; la resta és violació”.

El nou propietari  de la Fórmula 1, Liberty Media, va anunciar ahir dimecres que posava fi a la tradició de les anomenades “Grid Girls”, noies joves triades per acompanyar els pilots a la graella de sortida. La mesura serà efectiva des del primer gran premi de la temporada 2018 a Austràlia a finals de març.

La presència d’aquestes noies és considerada, cada vegada per més sectors com un anacronisme masclista. En fer pública la decisió la marca ha argumentat que: ” (…) sentimos que esto no encaja con nuestros valores y claramente está en contra de las normas sociales modernas.”

Per segon cop ha tornat a publicar un article signat per un dels seus columnistes on titlla Marta Rovira  de “cocodril voraç” i “matriarca del sistema clientelar”. La peça es titula  “La ploraire del procés” i l’autor no reprodueix ni una sola frase ni acció de la retratada que justifiqui gairebé res, com el final, on diu que Rovira, a qui contraposa amb Inés Arrimadas, “abomina el liberalisme, la Unió Europea, el capitalisme, el sistema i la idiosincràsia urbanita”.

L’ actriu Alyssa Milano  ha iniciat  una cadena  que en menys de 24 hores ha fet  la volta al món. Les xarxes socials han estat  el lloc usat per  milers de de dones,  tant anònimes com conegudes,  per a   denunciar que elles també  han patit situacions similars a les denunciades recentment  per moltes actrius, víctimes  del productor Harvey Weinstein. Els seus  testimonis  són acompanyats del  hashtag #MeToo (jo també).  Han aparegut  las versions en castellà  #YoTambién i #AMíTambién  i en català #jotambé que, seguint  el mateix  esquema, animen les dones a sumar-se a la iniciativa.

Centenars de milers de persones de tot arreu se sumen en poques hores a la campanya, cosa que demostra l’abast del problema.  En realitat ha provocat una discussió social entre periodistes, polítics i  persones del món  de l’entreteniment sobre la cultura masclista que continua condicionant  les relacions entre gèneres. I ha reobert el debat sobre la desigualtat i  l ‘assetjament a EE UU i, per extensió,  arreu.