Categoria: Literatura

Trobada en un passadís  ( Del 8 al 12 d’abril)

“Es calcula que van ser sis-centes les dones soldat que van combatre durant la guerra de Secessió. S’havien allistat disfressades d’homes. Hollywood ha deixat escapar aquí el que podria ser un gran tema històric -o potser hi ha renunciat per una qüestió ideològica. Els llibres d’història sempre s’han mostrat reticents a parlar de les dones que no respecten el marc de la divisió de sexes, i aquest límit no es troba enlloc tan marcat com en l’àmbit de la guerra i de les armes.”

Així comença el tercer volum de la trilogia d’Stieg Larsson, La reina al palau dels corrents d’aire, el desenllaç de la sèrie que presenta una heroïna molt singular, la pirata informàtica Lisbeth Salender, qui odia els homes que no estimen les dones i somia en un bidó de gasolina amb el qual cremar-los.

Podem llegir a l’article de La Vanguardia (14/07/09) El estraño caso de Stieg Larsson una aproximació a la biografia de l’escriptor i periodista:  Larsson (Västerbotten, 1954- Estocolm, 2004) era un periodista idealista i compromès,  expert en l’ extrema dreta sueca. Des de ben jove manifestava que esdevindria escriptor de novel·la negra, gènere al qual era addicte  (en especial, a les anomenades dames del crim), i en fer els  47  anys va començar a escriure la seva exitosa trilogia. Ho feia de nits, després de la seva feina a la revista Expo, fundada i dirigida per ell. Va escriure ràpidament els tres volums d’aventures de la Salender i el periodista Mikael Blomkvist (en nou mesos més de 1.500 pàgines) els va lliurar a l’editorial i pocs dies després va morir d’un atac de cor. No va poder veure com les seves novel·les esdevenien un fenomen global amb molts de milions d’exemplars venuts.

Larsson va introduir en les seves novel·les alguns dels temes socials que més el preocupaven com la violência contra les dones. La seva companya, l’arquitecta Eva Gabrielsson diu que “aquest era per a ell un compromís ferm des que de jove va presenciar una violació i es sentia culpable de no haver-la  pogut evitar; per això va dedicar molt de temps a ajudar les víctimes”.

Pàgina web de Millennium i Facebook de l’autor

Carta de la seva vídua Eva Gabrielsson a Qué leer

El dia 18 de juliol vaig llegir a  Babelia (Suplement literari de El País)  l’article Larsson y el retorno de las amazonas de Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea.

“Los personajes fuertes, imparables y fascinantemente tiernos de la novela son mujeres. No sólo la perturbadora Lisbeth Salander. También las policías (pública y privada) Figuerola y Modig. Y la editora Erika Benger, a la que reserva un diálogo demoledor con un miserable. Y la inteligente abogada Giannini, que destroza literalmente al villano psiquiatra.    (…)

Y frente a ellas, los hombres que odian a las mujeres. Los que perpetran el cotidiano pecado que más degrada a la Humanidad. El crimen más intolerable y más tolerado a la vez. La violencia física, psíquica y política contra la mujer, masivamente extendida desde siempre.”

L’escriptora Cristina Morató (Barcelona, 1961) que ja va publicar Reinas de  África sobre dones emprenedores del s. XIX  fascinades pel continent africà,  ha escrit Cautiva de Arabia (Plaza & Janés), biografia de Marga d’Andurain (1893-1948), una dona aventurera que es va treure el títol de pilot i que va ser espia al servei de Lawrence de Arabia: va seduir oficials i càrrecs públics, traficava amb opi i feia contraban. Va desaparèixer als 55 anys en caure del seu veler a prop de Tànger.  Morató ha contactat amb el fill de l’aventurera, Jacques d’Andurain, de 92 anys i heroi de la República francesa i va presentar el seu llibre a Palmira, on va sentir parlar per primer cop de Marga  d’Andurain ja que va ser propietària d’un hotelet, Zenobia (en record de la famosa reina guerrera que va desfiar Roma) L’escriptora va quedar fascinada per la personalitat de l’aventurera basca i ha volgut escriure la seva biografia amb cert afany de reivindicar aquesta dona maldita.

Un altre llibre interessant és el que ha escrit , després de quatre anys de silenci, l’escriptora Angeles Caso (Gijón, 1959)  Las olvidadas (Planeta) on mostra la vida d’ un grup de dones creadores, que van viure entre els segles XII i XVII i que han estat  “ignorades” per la història. “He tractat de  recuperar noms de dones actives en tots els camps; pioneres en moltss aspectes, i que han estat silenciades per la història”, va assegurar l’escriptora, autora de:  El peso de la sombras,  finalista del Premio Planeta i  Un largo silencio,  Premio Fernando Lara 2000.

Durant la presentació del seu nou  llibre,  que apareix publicat  junt a una biografia d’ Elisabeth de Àustria i Hongria que ha realitzat també ella, Angeles Caso va explicar que la presència femenina en el món de la creació no va ser tan escassa com tradicionalment ens han fet creure. Amb el seu llibre vol recuperar totes aquelles dones “condemnades a la desmemòria”, moltes de les quals es van veure obligades a romandre amagades darrera figures masculines.

Algunes de les dones incloses al volum són :   Hildebranda de Bingen, consellera d’ emperadors i papes i autora de diversos  tractats científics; Cristina de Pisan, poetessa i escriptora que va iniciar el debat en torn a la intel·ligència femenina; l’ espanyola Leonor López Carrillo, autora d’ unes memòrias escrites en 1402 o la popular Beatriz Galindo, professora de llatí d’ Isabel la Catòlica.

 

Ara que s’acosta Sant Jordi parlem de llibres i escriptores.

Elisabeth Strout, que va publicar fa 10 anys la seva primera  novel·la Amy and Isabelle, va rebre ahir a Nova York el premi a la millor obra de ficció pel eu tercer llibre Olive Kitteridge, un recull de relats protagonitzats per una professora de matemàtiques d’una petita localitat de Maine. La vida de la protagonista al llarg de tres dècades serveix per reflexionar sobre temes com la soledat o la pèrdua, però des d’una òptica de subtil ironia. La majoria dels crítics l’han situat al capdemunt de les llistes de millors llibres 2008.

D’altra banda, Lynn Nottage s’ha endut el premi Pulitzer a la millor obra de teatre per Ruined, actualment en cartell a Broadway, basada en milrs d’entrevistes realitzades a dones víctimes del conflicte armat que viu des de fa anys la República Democràtica del Congo (sobretot violència sexual, mutilació genital, matrimonis imposats…) L’obra se centra en la vida de Mama Nadi, una dona que regenta un local on es mescla la música , la guerra i la vida dura de moltes dones.