Categoria: Informacions

Avui se celebra el dia internacional de les nenes, declarat per Nacions Unides per tal de fomentar el reconeixement i progrés de les adolescents. Aquest any el lema és LA MEVA VEU, EL NOSTRE FUTUR EN COMÚ. Es vol un món millor en el qual les nenes adolescents se sentin motivades i reconegudes, que les tingui en compte i inverteixi en elles.

Els objectius concrets que es proposen són:

• Viure lliures de la violència  per  raó de gènere, de les pràctiques nocives com ara els matrimonis infantils, la trata sexual o la mutilació genital, i d’infeccions de transmissió sexual com ara la SIDA.
• Aprendre noves  habilitats per al futur que elles  triïn.
• Dirigir una generació d’activistes per a  accelerar  el canvi social.

El 2020, es commemorem els  25 anys  des  de l’adopció de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing : l’agenda global per a  promoure els  drets i l’empoderament de les dones i les nens a nivell mundial.  D’altra banda, també a principis d’aquest any es va llençar la campanya Generació Igualtat, que abarca diversos anys i consisteix en un programa per una acció sobre la igualtat de gènere.

En aquest blog podeu llegir diferents entrades sobre aquest dia, per exemple:  Dia Internacional de la nena (2015)

L’alliberament de Cindy ha estat considerada històrica pels activistes d’aquesta organització ja que les dones del país són processades per avortament encara que aquest sigui per una emergència. El Salvador té una prohibició total de l’avortament  des de  1998, fins i tot en casos en què  la vida de la dona està en risc o l’embaràs és resultat d’una violació. Actualment més  de 18 dones són a la  presó per aquesta raó. Els activistes han aprofitat l’ocasió per a  instar el president del país Nayib Bukele, a “posar fi a la prohibició de l’avortament i alliberar les dones que encara són detingudes en condicions  inhumanes”.

Com  a advocada  i com a jutgessa del Tribunal Suprem d’Estats Units, Ruth Bader Ginsburg va ser una pionera en la defensa dels  drets de la dona. Va obrir portes que a ella mateixa li van ser tancades i va esdevenir icona feminista de ressons mundials. Va néixer el 1933 a Brooklyn (Nova York) en una modesta família jueva i va poder anar a la universitat gràcies als estalvis de la seva mare qui confià sempre en la seva intel·ligència. El 1950 es va matricular a dret a  la facultat de Cornwell, on va conèixer Martin Ginsburg amb qui es casaria. Es van establir a  Oklahoma, on  Martin va fer el servei militar. Ella va trobar feina en una oficina de la Seguretat Social però en quedar embarassada el seu cap li va baixar el sou i la va canviar de lloc tot adduint que no podria viatjar. Aquest fet li va fer adonar-se de fins a quin punt els homes decidien el que les dones podien o no podien fer. I va dedicar la seva vida a derribar aquesta barrera social i legal.
Tant el seu marit com ella van ampliar els seus estudis a Harvard. Ella fou una de les nou dones entre els 552 estudiants d’aquell curs. Quan ell va acabar la carrera,  la família es va  instal·lar a Nova York, on Martin exercí com a advocat. Ruth va acabar la carrera a Colúmbia i malgrat tenir un dels 10 millors currículums de l’any, els bufets la van rebutjar, per la qual cosa va optar per fer classes  de dret a la universitat de Rutgers, un treball que li va permetre fer una estada a Suècia, experiència ben profitosa quant a la situació legal de les dones.  

En plena efervescència del feminisme dels 70,  des de  la Unió Americana de Llibertats  Civils (ACLU), Ginsburg va portar personalment casos de discriminació  la dona que culminà amb molts èxits, però, en quedar embarassada d’un segon fill va ocultar-ho per evitar patir discriminació ella mateixa.

El 1980 Jimmy Carter la va triar com a jutge de la Corte de Apel·lacions  de Washington;  la família es va traslladar a la capital i Martin va canviar el seu treball pel de profesor a Georgetown. El 1993 Clinton la va nomenar jutge del Suprem essent la segona dona a assolir el càrrec. El  1996 va liderar la sentència, amb set con vots a favor i només un en contra, que va obligar l’Acadèmia Militar de Virgínia a admetre dones.

Va iniciar-se una molt exitosa carrera en la defensa de lleis que afavorien les igualtats de tota mena. A través dels seus dissents, les  generacions més joves van descobrir qui era, i es va convertir en una icona entre els millenials. La seva imatge apareix a samarretes, tasses, disfresses  i recentment  mascaretes. La seva vida ha estat analitzada en llibres, documentals,  telesèries i fins i tot una pel·lícula  de Hollywood, en la qual l’actriu Felicity  Jones fa de jutge ( Aquí traduïda com Una cuestión de género)

Va vèncer cinc càncers, però no va poder amb les complicacions derivades del de pàncrees. En el seu funeral, fou acomiadada amb admiració per jutges, polítics de tots els signes, artistes i intel·lectuals. Però la seva mort, a només 45 días de les  eleccions, commociona el país que tem que Donald Trump nomeni un tercer jutge ultraconservador i alteri l’equilibri ideològic del tribunal.

AMELIA TIGANUS és una supervivent de l’explotació sexual que va ser captada a Romania per una xarxa que la va esclavitzar durant cinc anys a més de 40 prostíbuls espanyols. Ja en fa tretze que es va alliberar i ara fa campanya, juntament amb altres supervivents, per perseguir i erradicar el proxenetisme. Precisament el proper dilluns pariciparà en un seminari online organitzat per l’espai de recursos per a dones de La CIBA de Sant Coloma de Gramenet per reclamar l’abolició de la prostitució. Per a Amelia “Els prostíbuls són autèntics camps de concentració exclusius per a dones empobrides que dormen es espais asfixiants on, durant hores, la repetició de la penetració es converteix en un acte de tortura”

Tiganus estarà acompanyada de l’argentina GRACIELA COLLANTES  i la colombiana CLAUDIA QUINTERO, que van ser explotades als seus països d’origen. Les tres dones, víctimes i supervivents, presentaran a Santa Coloma les seves propostes per acabar amb la prostitució a Espanya, tercer país en el rànquing de demanda de prostitució segons Nacions Unides.

Reclamen una nova llei integral contra la prostitució i l’explotació de persones que persegueixi totes les formes de proxenetisme, que impulsi polítiques públiques integrals adreçades a les dones en perill i que s’assenyali al puter, el “gran invisibilitzat” de la prostitució. Consideren que els homes que demanden sexe haurien de ser penalitzats perquè “són agressores sexuals” ja que  els diners no els eximeixen de responsabilitat sinó que són la prova de la coacció. Per això, elles no els poden considerar clients  ja que el cos no és res que es pugui comprar  i vendre segons els principis de l’economia neoliberal. Així mateix rebutgen  la idea que la prostitució pugui ser una feina per als qui defensen la seva regulació i asseguren que la xacra “despersonalitza” la dona. Segons Tiganus, “Hem de suportar durant hores la repetició de la penetració, que et grapegin i et bavegin. Això té un nom i és tortura. Ja és hora de parlar clar i explicar en què consisteix aquesta suposada feina”.

El 23 de setembre se celebra el  Dia Internacional contra l’explotació sexual i la trata de persones

La mort s’ha produït després de 288 dies en vaga de fam com a protesta per l’empresonament de arresto de set  membres del Grup Yorum, la banda de música a la qual pertanyia, acusats de vinculació amb el grup terrorista Partido-Frente Revolucionario de Liberación del Pueblo (DHKP-C)..

La protesta pretenia exigir l’alliberament dels membres del grup de folk i denunciar la prohibició  dels concerts del grup a Turquia.  El passat 11 de març Bölek i Gökçek, el seu company de grup també en vaga de fam, van ser   hospitalitzats a la força, però  donats d’alta en una setmana després de rebutjar un tractament.

Durant  el seus 35 anys d’existència, el col·lectiu musical Grup Yorum, format per desenes de membres, ha destacat per sles seves cançons de to esquerrà i  antiimperialista.

Des de 2016, uns 30 membres del grup  han estat detinguts i la policia ha intervingut en deu ocasions el centre cultural on assagen.

En aquests dies de forçós confinament, a més d’un segon assassinat que va tenir lloc a Málaga,  hem pogut llegir a la premsa que el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de l’Ajuntament de Barcelona, especialitzat en violència masclista, ha atès 537 dones de mitjana cada setmana des del seu inici. S’hi inclouen les que s’hi han dirigit de forma presencial (82) i les que s’ha contactat per telèfon per fer-ne seguiment. També s’han produït 6 nous acolliments d’unitats familiars, i atès un total de 13 urgències en 15 dies (abans de l’estat d’alarma s’estaven atenent de mitjana entre 4 i 6 urgències al dia).

Ching Shih

Sota aquest nom o molts altres és coneguda una dona que exercia de prostituta abans de casar-se amb el capità Cheng I, que dirigia una flota pirata esdevenint així una de les dones pirates més afamades. Va comandar una de les flotes més grans de la història durant el segle XIX,  de més de 2.000 vaixells, i va realitzar molts actes de pillatge, tant a vaixells mercants, com a poblacions costaneres o fluvials. Dirigia amb mà dura la seva flota, va elaborar un codi de lleis sobre els seus subordinats que exigia l’obediència plena als líders de la flota pirata; finalment, després d’aconseguir el perdó del govern va morir el 1844 a la ciutat de Canton on dirigia un bordell i una casa d’apostes. Sembla que era una d’aquelles dones que feia el que volia: va posar un ultimàtum al capità pirata que la va segrestar junt amb altres prostitutes  i li va dir que només es casaria amb ell si  compartien al cinquanta per cent  tots els seus diners  i el comandament de les tropes; després d’enviudar es va enamorar del seu fill adoptiu i s’hi va casar.

Una versió fictícia de la vida de Ching Shih apareix en el conte “La viuda Ching, pirata“, una de les històries de la Historia universal de la infamia de Jorge Luis Borges.

Phoolan Devi

Aquesta índia nascuda el 1963, coneguda com La Reina dels Bandits, va ser una bandolera i política socialista. Va néixer en el si d’una família de la casta mallah, una de les més baixes de l’Índia. Als 11 anys va ser obligada a casar-se amb un home 20 anys més gran que va abusar sexualment d’ella de forma continuada. Es va escapar del seu marit i va tornar a la casa familiar on fou rebutjada. Quan tenia 21 anys va ser acusada de robatori, detinguda i violada per la policia.

En sortir de la presó, Devi es va guanyar la vida mitjançant robatoris menors fins que va ser capturada per una colla de dacoits (bandolers o assaltants de camins) essent protegida d’una nova violació pel cap de la colla, Vikram, que es casà amb ella. Després de l’assassinat de Vikram, Devi va esdevenir  líder d’una colla de mallahs i va dirigir atacs contra castes superiors. Això va ocasionar que el governador la perseguís infructuosament i va suposar l’inici de la seva llegenda: esdevé la Reina dels Bandits i es comercialitzen les nines de Devi caracteritzada com la deessa Durga. El 1983 Devi  es va rendir sota  les seves condicions. Després de passar 11 anys a les presons de Gwalior i Tihar,  es va beneficiar d’un indult parcial i va sortir de la presó el 1994. Malgrat les campanyes en contra seu  per part dels partits de castes superiors, va ser elegida com a diputada el 1996. El 1998 va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau, i l’any 1999 va renovar el seu escó, però el juliol de 2001 Devi va ser assassinada a trets a l’entrada de la seva residència a Nova Delhi.

Tot i ser analfabeta, Devi va escriure la seva autobiografia amb l’ajuda de les autores Marie-Therese Cuny i Rambali Paul.

Shekhar Kapur va fer la pel·lícula Bandit Queen (1994) sobre la vida de Phoolan Devi fins al seu lliurament el 1983, però ella no va reconèixer la veracitat dels fets i va demanar que es retirés.

Elles dues són dones exemplars, també? Se’ns dubte sí són singulars.